Foto Albert Canalejo
Interessant entrevista de la Marta Pedrico, a en Salvador Milà, al Tot Mataró. Entrevista que ha passat molt desaperceguda pels bloggers. Deu ser que els mitjans gratuïts no tenen encara el reconeixement dels de pagament. Sóc dels que he tingut la sort de compartir vuit anys d’activitat política amb en Milà. Quatre anys al mateix govern i quatre anys més amb en Salvador a l’oposició. Conec, per tant, de primera mà la seva intel·ligència i la seva capacitat de treball. I la seva, a vegades, excessiva impaciència per a fer les coses. Un perfecte exemple del “no n’hi ha prou” mataroní que esmentava l’altre dia. Recordo molt bé quan vaig sentir parlar en públic per primera vegada a en Milà. Va ser en un acte, cap finals dels setanta, al Museu de Mataró. És tractava d’una campanya, si la memòria no em falla, anomenada “Salvem Valldemia”. El govern municipal predemocràtic –quina sutilesa- pretenia obrir el carrer del Carme tot travessant els patis de l’escola dels maristes. No cal ser massa espavilat per adonar-se del “pelotazo” urbanístic que representava aquella operació amb l’excusa de millorar el trànsit de la ciutat. Recordo també la intervenció d’un individu, que es va presentar com a militant de Falange Autèntica, dient unes barbaritats de l’alçada del campanar de Santa Maria. Quin no seria el meu estorament quan, quasi trenta anys després, aquest mateix individu es presentava com a portaveu d’una plataforma ciutadana contra la recollida de la brossa comercial i demanava, davant el consistori en Ple, instruccions a un regidor de l'oposició. Coses de la vida.
En l’entrevista de la Marta Pedrico, explica en Milà algunes qüestions força interessants sobre la negociació de l’Estatut. Situa bé el debat quan recorda la necessitat de pactar el projecte amb les forces parlamentàries a Madrid. I recorda la jugada de CiU de pujar innecessàriament el llistó per després haver-lo de rebaixar a Madrid. Parla de l’atac de banyes d’ERC per la foto Zapatero-Mas i del canvi de posicionamet que això provoca en el partit d’en Carod. I parla de la feina feta com a conseller i de la necessitat de les polítiques de progrés a Catalunya, de la seva sortida del govern i del seu suport actiu a l’Estatut.
El dijous, mentre signava amb el conseller Baltasar el conveni per les millores a la planta de la brossa, pensava que qui havia d’haver firmat aquest conveni era en Milà. Amb ell vàrem començar a parlar d’aquest tema, pel juny del 2004, tot sopant –no oblideu la vessant gourmet d’en Salvador- en un conegut restaurant d’Argentona.
I avui, a la inauguració del local social del carrer València, he volgut recordar que fou en Milà qui va apostar per construir habitatges públics en aquell solar d’equipaments. Una qüestió que ens ha costat més d’un judici i que ara ha quedat perfectament regulat amb la Llei d’Habitatge. Una llei coneguda com a llei Milà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada