Persones i polítics!

Foto LL.M.

I en aquest ordre. La notícia, coneguda avui, de la renúncia del cap del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Mataró, reobre el debat sobre la relació entre la vida personal i la dedicació política. És cert, com ja vaig dir en un altre post, que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. Els polítics, per voluntat pròpia i per inherència de la pròpia feina, estem en una mena d’aparador públic. Per això, determinades decisions, absolutament normals a l’àmbit privat, generen una allau de comentaris quan es tracta d’un càrrec públic. Tanmateix, el que ningú no pot negar és el dret d’un electe a deixar de ser-ho per voluntat pròpia. Tothom té dret a millorar les seves espectatives personals i professionals de forma honesta, i els polítics no tenim perquè ser diferents. Se’ns demana sempre que siguem ciutadans normals i quan volem fer una cosa tan normal com deixar el càrrec som objectes de comentaris de tot tipus. A en Genís Bargalló, com tampoc no va fer-se amb els que plegaren abans encara que fos per anar a altres àmbits de la política, no se li pot retreure res. Ha dedicat tres anys de la seva vida a treballar per la seva ciutat. Que ho hagi fet amb més o menys encert és una altra qüestió i que ha de poder ser objecte de la crítica que es vulgui. En el temps que porto a l’Ajuntament, he vist plegar un alcalde, alguns regidors del govern i de l’oposició i fins i tot dos caps de grups de l’oposició. A tots els hi he agraït la feina feta per la ciutat i no he qüestionat la seva decisió. Ara el govern serà criticat i l’alcalde requerit; res que no entri dins les normes del joc polític. Cal saber estar a les verdes i a les madures, i la renúncia d’un tinent d’alcalde no és una bona notícia per cap govern. Per aquest tampoc, i ara caldrà prendre les decisions que pertoquin. Ara bé, tampoc estem davant cap crisi de govern.
L’acord signat entre el PSC, ICV-EUiA i ERC deixava ben clars els mecanismes que s’han d’activar en cas de canvi d’algun dels caps dels grups municipals. Ho vàrem fer al maig d’ara fa dos anys, quan va plegar en Mas, l’any passat amb la dimissió d’en Civit, i ho farem ara. Amb normalitat i celeritat. El govern té suficient velocitat de creuer com per poder fer el canvi sense gaire entrebancs. Amb el Pla d’Habitatge aprovat i el Pacte per l’Habitatge signat per unanimitat -i aquest mèrit cal atribuir-lo en bona part a en Bargalló- el rumb està prou marcat com perquè no s’hagi de produir cap dificultat afegida. Les prioritats estan definides, els projectes segueixen el seu procés d’execució sense retards apreciables i no es perdrà ni un minut en discussions estèrils.
Gràcies Genís pel teu treball d’aquests tres anys i molta sort.