No descobriré res de nou dient que als mediterranis ens agrada sobretot la vida al carrer. A la més mínima ocasió ens aboquem als espais lliures de les nostres ciutats i els convertim en autèntics salons de relació social. I això ens obliga encara més a cuidar l’espai públic com l’espai on passen moltes coses i que els ciutadans i ciutadanes utilitzen intensament. Políticament això no és neutre. Davant els espais privats o d’accés restringit, l’espai públic on tothom hi té accés. I una triple responsabilitat pels gestors públics: dotar-nos de més espais i de més qualitat urbanística, mantenir-los en bon estat d’ús i sobretot garantir l’ús democràtic d’aquests espais.
Si durant tot l’any ens agrada la vida al carrer –Carnestoltes i Setmana Santa són un bon exemple- és amb l’arribada de la primavera quan s’ens aguditza encara més aquesta tendència. A Mataró, ciutat mediterrània, això és ja un no parar. Amb Sant Jordi comencen les festes al carrer i ja no pararem fins a Sant Simó. Festes del barris, Romeria Rociera, La Fira, Festival Cruïlla de Cultures, Les Santes, Serenates, Sant Simó. No hi haurà cap de setmana que no estigui ple de cercaviles, castellers, saraus, sopars a la fresca, concerts, …
Poques coses hi ha més democràtiques que aquest omplir els carrers de ciutadania. De gent amb ganes de fer comunitat, de compartir bons moments tot fent petar la xerrada o compartint un porronet de vi.
Aquest cap de setmana, amb el dilluns de regal i després d’un Sant Jordi de roses, llibres, gegants i sobretot ciutadania, semblava que havia de ser més tranquil. Res de tot això: setmana cultural al Pla d’en Boet, artistes a can Xalant, concert de música barroca a Sant Josep, Encuentro de los Rodeños, campionat de petanca al Parc. I els Capgrossos fent somniar de nou amb castells de vuit a Vilassar de Dalt. Els parcs i les places plenes de gom a gom, de canalla jugant, de gent passejant o llegint . El passeig marítim curull de gent amunt i avall, a peu, corrent o en bicicleta. Les tovalloles multicolors omplint les platges de la ciutat. I un circ immens que aixeca les seves carpes al Rengle.
Si durant tot l’any ens agrada la vida al carrer –Carnestoltes i Setmana Santa són un bon exemple- és amb l’arribada de la primavera quan s’ens aguditza encara més aquesta tendència. A Mataró, ciutat mediterrània, això és ja un no parar. Amb Sant Jordi comencen les festes al carrer i ja no pararem fins a Sant Simó. Festes del barris, Romeria Rociera, La Fira, Festival Cruïlla de Cultures, Les Santes, Serenates, Sant Simó. No hi haurà cap de setmana que no estigui ple de cercaviles, castellers, saraus, sopars a la fresca, concerts, …
Poques coses hi ha més democràtiques que aquest omplir els carrers de ciutadania. De gent amb ganes de fer comunitat, de compartir bons moments tot fent petar la xerrada o compartint un porronet de vi.
Aquest cap de setmana, amb el dilluns de regal i després d’un Sant Jordi de roses, llibres, gegants i sobretot ciutadania, semblava que havia de ser més tranquil. Res de tot això: setmana cultural al Pla d’en Boet, artistes a can Xalant, concert de música barroca a Sant Josep, Encuentro de los Rodeños, campionat de petanca al Parc. I els Capgrossos fent somniar de nou amb castells de vuit a Vilassar de Dalt. Els parcs i les places plenes de gom a gom, de canalla jugant, de gent passejant o llegint . El passeig marítim curull de gent amunt i avall, a peu, corrent o en bicicleta. Les tovalloles multicolors omplint les platges de la ciutat. I un circ immens que aixeca les seves carpes al Rengle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada