header-photo

Bloc de campanya –14-


Foto Quico Melero
Ahir vam tornar a viure, i aquesta vegada a Mataró, un d’aquells episodis desgraciats que estan passant durant aquesta campanya. Un mal favor per la democràcia i uns fets que cal evitar de totes, totes. Ara cal que tothom pugui fer campanya amb tranquil·litat, explicar les seves raons pel “sí” o pel “no” i després ja hi haurà temps de reclamar responsabilitats. Curiosament ahir uns del “no” es varen enfrontar a uns altres del “no”. Mentre això passa el PSC està plenament abocat en la campanya per guanyar el referèndum. Els meus companys de Mataró es pategen la ciutat cada dia, barri a barri. Tots els vots són necessaris per guanyar un “sí” rotund per l’Estatut. Dilluns per Cerdanyola, ahir a Rocafonda, avui pel Centre. Em comenten la bona acollida a tot arreu i les ganes de la gent de tornar, en forma de vots, les barbaritats que han hagut d’aguantar en els darrers mesos. Campanya com la que també estan fent altres forces polítiques pel “sí”. Ahir va ser Iniciativa i avui ha estat el grup “Mataró pel Sí a l’Estatut”. En una sala de can Palauet ben plena hem pogut escoltar les raons del “sí” d’artistes, joves, esportistes, directius, empresaris, professionals, dirigents veïnals. Gent ben diversa que té clar que ara toca dir “si”, que Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat per avançar en l’autogovern.
Avui he hagut de contestar un d’aquells e-mails que de quan en quan arriben a la meva bústia d’alcalde i on l’autor es despatxa a gust. Diàriament rebo i contesto e-mails de ciutadans que reclamen o plantegen qüestions ciutadanes. El d’avui era d’un tipus ben diferent, encara que la cosa comença a semblar-se a la cançó de l’enfadós. Reprodueixo un fragment de la resposta que em sembla prou il·lustratiu de com determinats arguments han calat entre algunes persones: “Por el contrario no me parece afortunada la comparación entre la situación política en Cataluña, con la Alemania nazi. De ser así ni usted ni yo estaríamos intercambiando nuestras opiniones libremente. Soy lo bastante mayor para saber que esto incluso no habríamos podido hacerlo en la España franquista de hace pocos años. Es curioso cómo ha prosperado, por parte de algunos, la comparación con la Alemania nazi y se han olvidado de lo que ocurría en nuestro país hace unas décadas. Las juventudes falangistas aprendieron, y mucho, de las juventudes hitlerianas. Afortunadamente estamos en un país democrático, con un régimen de libertades que no creo corra peligro alguno. Las minorías exaltadas, y repito de signo bien distinto, son absolutamente minorías que no representan más que a ellos mismos. Es cierto que determinados hechos ocurridos en los últimos meses -abucheos a políticos elegidos democráticamente cómo el jefe del grupo mayoritario de la oposición o el mismo presidente del gobierno, boicots a productos españoles, insultos diarios en emisoras de radio, intentos de agresión de los que no se han librado ni ministros- son preocupantes y merecen la condena y el rechazo más absoluto”.
Em sembla que no calen més comentaris. Com deia abans, acabem la campanya amb pau i després ja en parlarem. Evidentment* també amb pau.

*Dedicat