Bloc de campanya -16-

Divendres, 16 de juny
Avui s’acaba la campanya i per tant aquest és el darrer post d’aquest bloc. Demà tornaré a reflexionar i explicar coses quotidianes de la ciutat, de la seva gent i de la política en general.
Només em falta assistir aquest vespre al Pavelló de la Mar Bella pel miting final de campanya del PSC. Amb en Montilla, en Maragall i Zapatero. Però com diria en Robinson “todo el pescado está vendido”. Han estat suficients dies de campanya per explicar el posicionament a favor o en contra de cadascuna de les forces polítiques catalanes. Dies per fer arribar la informació suficient als ciutadans i les ciutadanes. Cada partit havia dissenyat la seva estratègia però la pròpia dinàmica de la campanya ha anat marcant els ritmes.
Iniciativa en un paper molt institucionalista, amb el conseller Saura com a figura preeminent en la redacció de l’Estatut. El PP fent d’aprenent de bruixot i de víctima a l’hora. Esquerra Republicana desconcertada després de les anades i vingudes de la seva direcció i que s’ha anat posant cada vegada més nerviosa, especialment en Carod Rovira, a mesura que s’anaven coneixent les enquestes electorals. Convergència i Unió pensant més en la tardor que en el 18 de juny, amb un Mas que ha explotat fins la sacietat la famosa foto amb en Zapatero.. I el PSC buscant el cos a cos. Dialèctic amb el PP per tal d’arribar al conjunt de l’electorat socialista, defugint la polèmiques que només interessaven a d’altres partits i tancant files entorn el text aprovat al Congrés de Diputats.
La campanya, que va arrencar freda, es va escalfar amb els fets de Collblanc, de Granollers i de Mataró. Ja he dit en altres posts que el temps permetrà saber exactament el que va passar en aquests llocs. I reclamar les responsabilitats judicials i polítiques a qui toqui. A partir d’un fets injustificables els populars han articulat el tram final de la seva campanya i han intentat arrossegar en aquesta direcció als altres partits, especialment al PSC. Curiosament quan, excepte a Collblanc on es va donar una reacció que crec absolutament espontània, qui va portar la gent a escridassar als dirigents del PP van ser forces polítiques que s’han postulat, i han fet campanya, pel “no”.
Diumenge quan s’obrin les urnes tothom farà les lectures que cregui convenient. Algunes incògnites quedaran resoltes i d’altres quedaran per sempre sense resoldre. Sabrem si el poble de Catalunya dóna o no suport majoritari i massiu al nou Estatut. A l’Estatut Maragall. Tots els “sí” es podran comptabilitzar en aquesta direcció. Però sabrem mai quin percentatge del “no” era un “no” sobiranista i quin percentatge era un “no” anticatalanista?
Vindran després setmanes intenses en les que caldrà decidir moltes coses. Qui mana a ERC? Qui serà el candidat del PSC? Quina estratègia seguirà a partir d’ara el PP? Com s’ho faran a CiU per mantenir la tensió i la presència d’en Mas fins les properes eleccions?
Moltes incògnites que el temps anirà resolent.