San Juan de Gastelugatxe des del cap de MatxitxakoBenvolgut Max, no et conec i ni tant sols sé si ets un personatge real. En tot cas en Ferran Ramon-Cortés, al seu llibre “L’illa del 5 fars”, en parla com si fossis de carn i ossos. De fet vas ser tu qui va aconsellar a en Ferran que anés a Menorca a trobar en les fars de l’illa els secrets de la bona comunicació. Pel que sembla, i pel que explica en el llibre, ho va aconseguir. He pres bona nota dels seus descobriments doncs, com pots imaginar, a la meva feina també és important comunicar bé. Mira sinó el rebombori que s’ha armat amb la suposada manca d’habilitats comunicadores del ministre Montilla.
Hi ha però un detall, i aquest és el que motiva aquest llarg e-mail, que crec li va passar per alt a en Ferran. Concretament en la seva segona visita al far de cap Cavalleria. Quan una vegada visitats els cinc fars de Menorca i després d’haver descobert el missatge amagat de cadascú d’ells, torna a Cavalleria i descobreix que moure els sentiments i generar emocions també és fonamental en qualsevol acte de comunicació si volem que sigui eficaç.
En Ferran, malgrat explicar amb detall la forta tramuntana que ha de suportar per arribar fins el far, no se n’adona del detall, per la meva opinió, principal: malgrat les dures condicions el far s’engega i envia el seu missatge al mar. Just quan els navegants més ho necessiten. En mig de la tramuntana, amb el vent del nord desfermat, el far segueix essent el punt de referència clau i el seu missatge és més necessari que mai. Potser l’element que pot significar la diferència entre arribar a port o acabat estavellat en els trencants de la costa. Ara no es tracta, com a Punta Nati, de la boira que posem en el nostre missatge. Es tracta de fer trontollar el navegant i fer encallar la nau perduts en mig del soroll i la força del vent. Ho salvarem tot, navegant i nau, si el missatge del far els hi arriba clar i a temps.
No sé si creus en les casualitats, però el llibre d’en Ferran em va caure a les mans aquests dies, just hores abans d’iniciar un viatge de vacances a Euskadi. I va ser a recer del vent, que bufava ben fort al far de Matxitxako i amb tot el golf de Biscaia per davant, que vaig recordar l’escena del cap de Cavalleria del llibre d’en Ferran i la foto de la reunió entre els dirigents del PSE i els de HB. La possibilitat de la pau sobresortint per damunt el fort soroll mediàtic dels dirigents del PP. Com el far de Cavalleria per damunt la tramuntana. També caldrà posar-li sentiment a la recerca de la pau. Però sobretot caldrà enviar el missatge, clar i net, que la pau és possible.
Hi ha però un detall, i aquest és el que motiva aquest llarg e-mail, que crec li va passar per alt a en Ferran. Concretament en la seva segona visita al far de cap Cavalleria. Quan una vegada visitats els cinc fars de Menorca i després d’haver descobert el missatge amagat de cadascú d’ells, torna a Cavalleria i descobreix que moure els sentiments i generar emocions també és fonamental en qualsevol acte de comunicació si volem que sigui eficaç.
En Ferran, malgrat explicar amb detall la forta tramuntana que ha de suportar per arribar fins el far, no se n’adona del detall, per la meva opinió, principal: malgrat les dures condicions el far s’engega i envia el seu missatge al mar. Just quan els navegants més ho necessiten. En mig de la tramuntana, amb el vent del nord desfermat, el far segueix essent el punt de referència clau i el seu missatge és més necessari que mai. Potser l’element que pot significar la diferència entre arribar a port o acabat estavellat en els trencants de la costa. Ara no es tracta, com a Punta Nati, de la boira que posem en el nostre missatge. Es tracta de fer trontollar el navegant i fer encallar la nau perduts en mig del soroll i la força del vent. Ho salvarem tot, navegant i nau, si el missatge del far els hi arriba clar i a temps.
No sé si creus en les casualitats, però el llibre d’en Ferran em va caure a les mans aquests dies, just hores abans d’iniciar un viatge de vacances a Euskadi. I va ser a recer del vent, que bufava ben fort al far de Matxitxako i amb tot el golf de Biscaia per davant, que vaig recordar l’escena del cap de Cavalleria del llibre d’en Ferran i la foto de la reunió entre els dirigents del PSE i els de HB. La possibilitat de la pau sobresortint per damunt el fort soroll mediàtic dels dirigents del PP. Com el far de Cavalleria per damunt la tramuntana. També caldrà posar-li sentiment a la recerca de la pau. Però sobretot caldrà enviar el missatge, clar i net, que la pau és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada