En la mort de la Mariona

Hom voldria, com saben fer els bons escriptors, poder expressar els sentiments amb paraules ajustades. Però hom no és més que l’alcalde d’una ciutat aclaparada pel dolor.
Una ciutat que es pregunta perquè, tot i saber que no obtindrà resposta.
Un alcalde que era a la pinya, que va sentir el cop quan el pom es va despenjar i que va quedar igual de desconcertat que la resta de castellers. Sense saber exactament que havia passat i sense sospitar la gravetat de la caiguda.

La mort de la Mariona ens ha deixat a tots en un estat anímic de difícil superació.
Han estats dies de tensió, pendents del mòbil i esperant que la joventut i la medicina acabessin imposant-se. Ha estat debades i ara només podem fer que plorar i fer pinya –i us ben asseguro que no es cap recurs literari fàcil- al voltant de la família i de la colla.
Els creients, resarem.
No podem entendre els capricis de la mort. Ja ens va passar, poc abans de Nadal, amb la Meritxell.
Ara la Mariona. Sembla com si la mort no ens volgués donar respir. La fatalitat, que forma part de la vida humana, ens ha jugat una mala passada.
Hem conegut la cara més amarga dels castells.
Ara apareixeran els de sempre. Els que mai s’emboliquen en res col·lectiu. Els de “jo, ja ho deia”. Els que sempre són a punt per criticar i mai per aportar res. No els vull ni escoltar.
Només voldré escoltar a la colla. Es farà el que la colla decideixi.
Tinc plena confiança en el seu criteri i en la seva capacitat per prendre les decisions que s’escaiguin. Malgrat el dolor, el desconcert i el desànim, sabran afrontar el moment i el futur amb serenor i intel·ligència.
La mateixa serenor i intel·ligència que han demostrat en aquests deu anys d’existència dels Capgrossos de Mataró.
Ara, més que mai, la família i la colla necessiten sentir l’escalf de la ciutat, de la comarca i de tot el món casteller. Estic convençut que el tindran.
El mateix escalf i suport que avui demostreu omplint a vessar aquesta basílica de Santa Maria de Mataró.

Gràcies a les autoritats per la vostra presència.
Gràcies a totes les colles castelleres per acompanyar-nos aquesta tarda tan amarga per Mataró.
Gràcies Capgrossos per tot el que heu fet aquests dies per la Mariona, per la Quima i per en Mario.
Gràcies per tot el que continuareu fent per ells.

Les aletes dels anxenetes seran carícies per la Mariona.

Gràcies a tots i a totes.