Fulls d’estiu: de pastors i auvelles

Foto Fires i festes

Llessui, a la vall d’Àssua, és un poble que val la pena visitar. Per les vistes, per l’ecomuseu i per la gastronomia.

Així que comences a enlairar-te sobre la Noguera Pallaresa, el paisatge va eixamplant-se cap l’est. L’Orri, el gegant sense cap de mossèn Cinto Verdaguer, domina una bona part de l’horitzó. Més cap el nord treuen el cap l’Urdossa, el Mànega i el Salòria. La vall d’Àssua és ampla, lluminosa, esquitxada de pobles i bordes. El Montsent de Pallars, amb la seva arrodonida mola, tanca l’horitzó per l’oest. Camps, prats, arbredes, boscs i rasos formen un harmònic mosaic.

Terra d’ovelles i de pastors que donen contingut a l’ecomuseu i a la gastronomia.

L’ecomuseu de la Vall d’Àssua, a Llessui, és una interessant proposta museística que permet conèixer la vida dels pastors d’ovelles del Pirineu. Pastors, ovelles i gossos formen la trilogia sobre la que es fonamentava l’activitat ramadera. Al llarg de l’any, especialment de Sant Pere a Sant Miquel quan els ramats eren a la muntanya, es succeïen activitats diverses que en el muntatge museístic s’expliquen amb diorames i audiovisuals. La feina dels pastors, les eines, les condicions de vida, el vocabulari omplen de contingut l’ecomuseu. No falten referència a la ramaderia moderna i als nous pastors amb una frase contundent: els pastors d’ara estan molt millor comunicats però més sols que mai.

L’ovella, centre de l’economia d’aquestes valls durant segles, dona origen a una cuina esplèndida. A Llessui d’això en saben, i a casa Kiko (Borda Pigal) es pot gaudir d’un bon àpat de cuina pallaresa: xolís, formatge, girella, patés, guisats de xai. No perdre’s ni l’all i oli de codony, ni les “roques escalentades” de postre. Si s’és de mena llaminera aleshores millor un “filiberto”.