Diàspora?

Foto El Punt

Hi ha qui s’entesta en fer veure allò que li agradaria veure. Ho dic per l’anunciada diàspora que l’Artur Mas vaticina al PSC. No sóc endeví i per tant no puc endevinar el futur. Per això no m’agrada fer prediccions i prefereixo els fets objectius. Avui per avui, en Montilla és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. La decisió va ser presa amb el vot favorable del 98% dels membres del Consell Nacional. Com es costum en el PSC la votació fou secreta i els consellers i conselleres nacionals varen dipositar el seu vot en una urna. Alguns profetes de la diàspora, fins hi tot el fill pròdig, haurien d’explicar com s’elegeixen els candidats en el seu partit.

Dit això, i abans ningú faci esment del famós “aparato” del PSC, caldrà explicar que els membres del Consell Nacional del PSC són triats per les agrupacions locals i les federacions territorials també en elecció secreta i amb una urna al davant. El resultat és un conjunt d’homes i dones ben plurals i diversos. Gent amb opinió pròpia i que acostuma a manifestar-les sense embuts en les sessions del Consell Nacional.

Deia que no sóc endeví i per tant no m’aventuraré a predir les conseqüències de les darreres notícies generades en l’entorn personal del president Maragall. Conec de primera mà la intensitat amb la que es viu la política en l’entorn familiar d’un polític i per tant puc entendre, que no compartir, algunes reaccions. No faré doncs prediccions però si m’atreveixo a fer alguna constatació. Al famós dilema -maragallista o montillista?- la resposta, gairebé unànime, dels meus companys de partit és: jo? del PSC. Que certament no és la terra promesa, ni tant sols el paradís universal. Però tampoc ens agraden els falsos profetes.

O sigui que parlar en parlem. De fet ens agrada el debat polític i acostumem a fer-ho amb vehemència. Però no cal que l’Artur Mas em truqui. Catalanistes, com a mínim, tant com ell. I com que a més som socialistes sabem molt bé quins són els nostres objectius polítics prioritaris. Poc a veure amb els del senyor Mas i les caramelles del senyor Duran i Lleida.

En definitiva i per continuar en clau bíblica més val llegir a Sant Mateu: “També sorgiran molts falsos profetes que enganyaran molta gent”.

O si voleu, per allò del laïcisme i encara que us amenacin amb no votar enlloc de l’infern, podeu llegir el Dant: “Allà es troba el vuitè cercle, el dels fraudulents, que inclou seductors, falsos profetes, bruixes i aduladors”.