header-photo

Sísif, Tàntal i Dàmocles



Fa pocs dies varem tenir la primera reunió de la candidatura del PSC a les eleccions municipals del 27 de maig. Sobre la llista ja havia dit el que volia dir: que és una llista amb tots els matisos de la ciutat i que és una llista per governar. Per tant no era una reunió per parlar de la llista, sinó per parlar amb la gent de la llista.

En la meva intervenció em va semblar oportú, i com a introducció, llegir un fragment del pròleg que Alfredo Galán ha escrit en el llibre “Alcaldes y mitos” de l’italià Luciano Vandelli. Malgrat ser un llibre escrit pels alcaldes italians, serveix perfectament pels catalans. I qui diu alcaldes també pot dir regidors.

Vandelli parla en el seu llibre de Sísif, Tàntal i Dàmocles i compara els seus treballs i penúries amb les dels alcaldes.

Sísif, condemnat eternament a empènyer costa amunt una gran roca i sense arribar mai dalt de tot. El treball que mai s’acaba i cada dia cal recomençar.

Tàntal, que comparteix la deseperació de tenir a tocar els fruits cobejats, per veure amb desesperació, com la branca s’allunya una mica i els fa inassolibles de nou. Una i altra vegada, eternament. Els objectius marcats que mai s’assoleixen del tot i la realitat fa allunyar una mica.

Dàmocles, amb la seva espasa damunt del cap a punt de caure en qualsevol moment. Problemes i responsabilitats. No s’hi val a badar.

Per acabar els vaig voler recordar que a aquesta feina es ve amb la quota de vanitat satisfeta. I que qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

També els hi vaig deixar clar que tots aquests suplicis només afecten als que governen i que precisament per això els hi explicava els mites de Sísif, Tàntal i Dàmocles.