Té força raó en Gordillo

Foto Quico Melero

Doncs sí, coincideixo bastant amb les opinions que en Saül Gordillo exposa en el seu bloc sobre les infraestructures de mobilitat del Maresme. N’he escrit altres vegades –pel febrer del 2006 i la darrera pel març d’aquest any amb motiu de la reunió que varem tenir a Madrid amb en Víctor Morlán- sobre aquest tema i he subratllat la necessitat de posar-nos definitivament d’acord en per a que han de servir aquestes infraestructures i per tant quines necessitem. Ara, en ple debat sobre les infraestructures a Catalunya, el Maresme no pot –i mai millor dit- tornar a perdre el tren. Em remeto doncs al que vaig escriure anteriorment i que em sembla absolutament vàlid sobre el model de mobilitat de la comarca.

En Gordillo, però, no en parla tant del model com de l’oportunitat històrica que representa l’actual debat. Sovint en aquest debat tinc la impressió que es busca més la foto que el treball seriós, que el tacticisme polític de vol gallinaci preval davant una estratègia global de comarca. Per tant cal superar aquesta fase, liderar des del territori el debat i anar a Madrid i a Barcelona amb una proposta clara, definitiva i consensuada. No fer-ho significarà tornar a perdre una altra oportunitat i mentre tant les inversions aniran cap a d’altres territoris i nosaltres continuarem, en el millor dels casos, amb la situació de col·lapse actual.

Aquest és un debat que a Mataró li interessa especialment. Ens hi juguem massa coses com per quedar-nos al marge. I ens interessa el debat pel representa per la pròpia ciutat i la seva economia, i també pel nostre paper central de capital territorial. És clar que el model de mobilitat no s’ha de fer pensant únicament en Mataró, però encara menys es pot fer al marge de Mataró. I tots els temes ens interessen. Els que enumera el conseller Nadal en l’article de l’Avui que ha motivat el comentari d’en Saül Gordillo. Però també ens interessa el quart cinturó – i les millores imprescindibles i reclamades des de fa temps de millora de la C-6O a Mataró i a La Roca per acabar amb els punts negres que presenta aquesta autovia-, el tren orbital, la connexió amb transport públic amb l’aeroport de Girona i l’arribada de l’AVE a La Sagrera.

Sóc conscient que el debat és complex, que els interessos són diversos, que el dilema transport públic transport privat moltes vegades respon a plantejaments de política general que poc o gens tenen a veure amb la comarca. Però també sóc terriblement conscient que ara no val a badar, que cal acabar de discutir el que calgui però amb un únic objectiu: ser capaços de posar-nos d’acord ràpidament en el que cal fer i en com cal fer-ho. I parlo tant de les obres que caldrà fer com dels acords polítics que han de possibilitar-les. Per què a mi també m’agafa una suor freda, amb la diferència que si a en Saül li toca explicar la història a mi, com alcalde de Mataró, em toca escriure-la. Que a mi tampoc m’agradaria haver de donar la raó a en Ruíz Gallardón.