header-photo

Que corri la pilota



Foto Santi Flores jr
Amb aquestes paraules vaig acabar el breu parlament d’inauguració de la gespa del camp de futbol de can Xalant. Un vell somni del Juventus A.C. que s’ha fet realitat.

De fet tinc una antiga relació amb aquest camp, de la meva època al Patronat d’Esports. A principi dels anys noranta, l’Ajuntament va fer la cessió de l’espai al club per a que es construïssin el camp. Algú havia fet alguna promesa que mai va complir i el club va haver de renunciar a la cessió. Més tard, com a regidor d’Esport, i vencent alguna resistència interna al govern que volia construir la ciutat de la neteja en aquest solar, varem tirar endavant el projecte de construcció. Amb en Francesc Melero de regidor d’Esports i la Pilar Gonzàlez, com alcaldessa accidental –en absència d’en Manuel Mas a qui tantes vegades, en els sopars del Juventus, li havien reclamat: volem un camp!- es va inaugurar la instal·lació.

I ara la gespa. Com a resultat del Pacte pel Futbol. Un Pacte firmat amb el món del futbol, obert a tots els clubs que han volgut participar-hi, i com ha recordat l’Ivan Pera amb compromisos executius. Aquesta vegada, i a diferència de les gespes anteriors, la Generalitat hi ha posat diners. Ara sí que les promeses han esdevingut realitats.

Ara cal continuar amb els acords del Pacte pel Futbol: per l’any vinent la gespa del camp de Rocafonda i després els altres camps. Una gespa per any. I la construcció del camp de futbol a set del Cirera i les noves instal·lacions dels Turons: tres camps de futbol pel C.E. Mataró i per la U.D. Cirera.

I que no pari la pilota.