Foto crisflyerPoc sembla haver durat la tranquil·litat. Malgrat haver pogut ahir constituir la mesa de l’assemblea de la FEMP per consens, avui el Partit Popular ha tornat a la seva tàctica de l’enfrontament. Dues propostes de resolució d’impossible acord han estat debatudes i rebutjades aquest matí en comissió. En la primera el PP demanava que s’estableixi un règim sancionador pels ajuntaments que no compleixin la llei de banderes. Obliden el caràcter del legislador en el capítol IV de la Constitució que no va voler introduir aquest règim sancionador amb l’argument que els símbols s’han d’adoptar per convicció i no per imposició. Una proposta semblant a la que presenten ara els popular va ser rebutjada al Congrés de Diputats i per tant sembla força inversemblant que sigui el municipalisme qui hagi d’esmenar la plana a la cambra legisladora. En la segona, també presentada pel PP, es demana que la FEMP prengui mesures davant la situació dels dissidents cubans en uns termes absolutament fora de mesura i impossibles d’assumir per la gran majoria dels assistents a l’assemblea. Ambdues proposicions han estat rebutjades en comissió però al tenir més del 10% de vots favorables seran debatudes demà en el plenari com a vots particulars. Plenari doncs que s’intueix mogut.
L’altre gran front que obren els populars és la que més probable presentació de la candidatura de Regina Otaola, alcaldessa de Lizartza, per la presidència de la FEMP. El PP sap que té la votació perduda doncs els socialistes acumulen 3.200 vots més que els populars i conten amb el suport de la resta de grups per la candidatura de Pedro Castro, alcalde de Getafe. Es posa una vegada més de manifest la absoluta solitud política del Partit Popular i la seva inequívoca voluntat d’utilitzar qualsevol tema com a element de confrontació en la cursa preelectoral en la que s’ha instal·lat la política espanyola. Poc importa si és el judici de l’11M, l’assumpte del Chat o el municipalisme.
Mentre tot això s’anava coent, a la comissió que m’ha tocat presidir el debat ha estat ràpid i cordial. Les esmenes, totes presentades per la Diputació de Barcelona i defensades per un sempre més que eficient Jordi Labòria, han estat acceptades per unanimitat dels membres de la comissió i incorporades a la ponència marc.
1 comentari:
Ja és ben bé política explosiva presentar com a candidata a una senyora que li ha tocat l'alcaldia d'un poble amb un sol vot, amb una representativitat exigua i un fonament democràtic més que dubtós. Un xou més, i no és el primer ni l'últim.
Publica un comentari a l'entrada