header-photo

Interessant entrevista


La que fa la Karma Peiró a en John Aravosis a La Vanguardia d’avui. El periodista i blocaire americà ha estat a Espanya amb motiu de les jornades e-findex que s’han celebrat a Càceres aquest dies. En parla en Donaire al seu bloc.

Separa bé l’americà els blocs polítics dels blocs dels polítics i l’encerta quan parla de la poderosa influència dels primers davant les més que evidents limitacions dels segons. I no pel fet, fals almenys a Catalunya en la immensa majoria dels casos, que els blocs dels polítics estiguin escrits per moltes mans. Ja ho deia en Ramon Bassas: “hi ha qui creu que tinc un negre i no foto brot”. La diferència principal es troba en l’ús que pots fer de la informació que tens. Recordo, als pocs dies d’obrir el meu bloc, el nerviosisme d’alguns periodistes locals davant la informació que vaig avançar en el bloc sobre una línia d’autobús Mataró-Granollers-Sabadell. Val a dir que la notícia ja havia estat publicada per un diari comarcal del Bages. Tens doncs informació que cal administrar correctament, amb rigor i amb respecte absolut a les fonts i els mitjans. Això pot fer dels blocs dels polítics, segurament és el meu cas, una mena de relat comentat de l’agenda diària amb incursions a qüestions personals. Poca xispa, però volgudament. Malgrat que si es llegeixen de forma continuada es poden endevinar clarament els fonaments de l’acció política i les dèries personals dels polítics.

Cal diferenciar també els blocs del polítics amb responsabilitats institucionals i aquells altres que es defineixen com a militants de base. Tampoc en aquest cas, com passa en tantes altres coses, no s’està en igualtat de condicions. Qualsevol notícia o opinió d’un polític “institucional” ha de ser certa de forma contrastable i respectuosa en les formes. No cal més que entrar en alguns blocs, tampoc en faré publicitat, d’alguns blocaires de “base” per adonar-se que cap d’aquests requisits acostuma a complir-se. Cal doncs afinar l’enginy, fer servir la ironia i sovint escriure entre línies i per iniciats. Deu ser això que qui te el cul llogat no seu quan vol. La pregunta és si això no afecta també a molts blocs polítics. Llegint el que es llegeix, sovint tinc la temptació de pensar que també passa.

Ho encerta Arovosis quan parla de que ja no es pot tornar a posar el geni dins de la llàntia. Malgrat el risc més que evident de l’excés de gent parlant, sovint cridant, a l’hora i dels suposats blocs anònims, que aprofiten qualsevol fòrum per autolinkar-se, i dels que tots coneixem els autors tan bon punt lligues quatre caps. Acabes afinant el criteri i quedant-t’hi només amb la informació i els blocs que aporten quelcom interessant. Pel que escriuen, pel que representen o senzillament perquè et ve de gust.

Cap comentari: