header-photo

Sincretisme o la ciutat real




Quan passat el punt de la mitja nit, i després de celebrar els tradicionals “encuentros” entre les imatges, a Mataró s’haurà produït un any més una demostració que m’atreviré a qualificar de sincretisme fent servir l’accepció del diccionari que el defineix com a “Síntesi de dos elements culturals o de dues cultures diferents que, en ésser reinterpretades, donen lloc a una entitat cultural totalment nova”.

Tradicions, o sigui maneres diferents d’interpretar un mateix fet vital, s’hauran fos en una nova forma d’expressió col·lectiva: la Processó General de Divendres Sant. Les onze confraries i germandats que en formen part provenen de tradicions seculars i ben diferents. Les tradicionalment catalanes, encapçalats pels Armats amb més de tres-cents anys d’història, que destaquen per la seva sobrietat i les igualment catalanes que provenen de la tradició andalusa i d’expressió més barroca.

Quan fa un parell d’anys, amb ocasió de la presentació del programa de la Setmana Santa mataronina, vaig dir que ens trobàvem davant un fenomen que ajudava a la cohesió de la ciutat, algú s’hi va estranyar. Ho vaig dir i continuo afirmant. Ens trobem davant d’un dels espais on conflueixen, sense cap conflicte important, maneres de fer i expressions culturals diferents. Com la mateixa ciutat, diversa però capaç de construir projectes en comú. Algú dirà que poc sòlids doncs estan construït sobre els sentiments. Precisament per això crec que són extraordinàriament sòlids. Molt més que els construït únicament des de l’estricta racionalitat. És amb sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat que la ciutat té un batec propi. Amb el màxim de diversitats incloses que només expressen el que són: maneres d’aproximar-se al mateix des de punts de partida diferents.

He donat per molt ben emprades les quasi dues hores en les que, palplantat al carrer d’Argentona, he vist passar una part important de la ciutat. Diversa però real, en una barreja que supera clarament el fenomen religiós per esdevenir ciutadania. Perquè estic segur que cadascú de les desenes de milers de persones, participants o espectadors, teníem la nostra pròpia raó per ser-hi aquesta nit als carrers de Mataró. I la immensa majoria amb raons absolutament legítimes i fonamentades. Amb total llibertat de ser-hi i per tant mereixedors del més absolut respecte.

Respecte i reconeixement que cal tenir especialment per les entitats i per la Comissió de la Setmana Santa de Mataró. Entitats i Comissió que, en acabar la Processó, manifestaven la lògica i legítima satisfacció i el desig i la intenció de tornar a ser-hi l’any vinent.