Quadernet de vacances: El camí de la secla

Església de Sant Quirs i Santa Julita de Glorieta

El camí de la secla porta a fins a La Glorieta de Montesclado i arrenca de la mateixa plaça de la vila. La plaça, quan la vila era closa, quedava enfora i per això no té cap edifici destacat; més aviat hi donen els darreres de les cases i la paret del cementiri. A la plaça havia existit un safareig cobert que les modernitats i algun camió despistat es van endur per endavant. Ara hi sobreviu una font, de gust més de dubtós, que fou reclamada per pintades anònimes fa un parell d’anys.

El camí comença costerut per ajupir-se ben aviat i planejar seguint la Coma a mig aire del serrat. La secla, ara encotillada dins d’un tub de formigó, corre pel costat esquerre del camí i porta l’aigua del riu cap als petits horts. En algun lloc xarbota tot reclamant un manteniment inexistent. Com que el camí és absolutament pla la caminada és tranquil·la i el caminat té temps per badar. Bedolls d’escorça blanca ideal per a fer besulls, trèmols de bellugadisses fulles, freixeres de bona fusta per a fer mànecs d'eines, nogueres ben carregades de nous encara verdes, avellaners de branques rectes que aquí dalt fan servir per a emparrar tomaqueres i mongeteres, salenques que anuncien la proximitat de l’aigua.

Els prats, primer ben enfonsats, van quedant a l’alçada del camí. Aquest any ja verdegen després del primer dall. Pel setembre, per poc que plogui, veuran de nou la dalla del redall. Les cases de Glorieta, quatre mal comptades, apareixen agrupades en un revolt del camí al fons del barranc. Abans d’arribar-se cal passar per davant de la petita església de Sant Quirs i Santa Julita. El camí continua amunt cap a Montesclado i encara més amunt cap a Juberri i a les envistes de Sant Joan de l’Erm vell.

Com que la intenció era només estirar les cames fins a Glorieta, i un cap de núvol deixa anar un ruixat d’estiu, el caminant dona mitja volta i torna, sentint l’olor de la terra mullada, tot xino-xano i sota el paraigües cap a la vila. Les banderoles que guarneixen la plaça pel ball de la nit són de plàstic i no han seguit el trist destí de les paper de seda que altres anys omplien la plaça de coloraines fins que algun ruixat les convertia en pelleringues penjants.