Aquest dies un amic comú ens recordava que quan, des del bell nord glaçat un altre amic s’enyorava, li explicàvem que aquí ja havien florit els ametllers i les mimoses. Avui remenant he trobat aquesta poesia de la Clementina Arderiu, que cantava en Pau Riba i que, evidentment, els hi dedico.
Hi tornarem al sol-solet!
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
1 comentari:
Com llavors, continuem cantant a les coses boniques, a les certeses properes que ens ajuden a entendre el món i a estimar-lo per continuar transformant-lo.
I que per molts anys no ens ho deixem perdre Joan Antoni!
Publica un comentari a l'entrada