Feina feta, feina per fer

Foto Ramon Bassas

Car, fet i fet, tampoc sóc tan ase
i estimo, a més amb un
irrevocable amor aquesta meva –nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria

Són les paraules de Pere Quart, del seu Assaig de Càntic en el temple, amb les que vaig acabar el meu discurs de presa de possessió fa cinc anys.

Volia expressar amb aquest versos la meva confiança, la meva fe en aquest país i en tots nosaltres. I ara, quan les coses van maldades i la crisi econòmica ens colpeja de valent, cal més que mai creure en nosaltres, com a ciutat i com a país. Creure en la nostra capacitat per guanyar el present i construir el futur.

Fugiu dels “jo ja ho deia”, fugiu dels que a cada solució li acaben trobant un problema, fugiu dels catastrofistes que acaben aplaudint cada mala notícia. Fugiu dels desesperançats. Fugiu dels visionaris, dels que s’apunten a la primera idea que algú els ven.

Però tampoc sóc un il·lús. I conec els temps que corren, les dificultats de la gent, el patiment de les persones. I sé que mai res ens ha estat regalat, que el que som i tenim l’hem hagut de guanyar durament, amb esforç i treball.

L’esforç i el treball que els socialistes tenim com a condició. L’esforç i el treball que els mataronins tenim com a divisa.

No sóc un il·lús però crec en la il·lusió. En la il·lusió compartida d’un futur compartit. En la il·lusió d’un país, d’una ciutat d’oportunitats per a tots. Una ciutat on tothom pugui tirar endavant el seu projecte individual de vida i en la que siguem capaços de construir un projecte col·lectiu també per a tothom.

Perquè per a tothom volem aquesta ciutat. Sense segregacions socials ni territorials, sense mataronins de primera i de segona, ni en la feina, ni en l’escola, ni el barri. I per això explico que l’objectiu principal de l’acció de govern ha estat i és treballar per la cohesió social i per la convivència. Ni que soni a retòric deixaré de pensar-ho i de treballar-hi.

Amics i amigues, cinc anys d’alcalde són suficients anys per a poder parlar amb coneixement de causa. Cinc anys d’èxits i d’alguns fracassos, cinc anys d’encerts i errors. Cinc anys, però, de treball diari constant, cinc anys d’escoltar i de respondre. Cinc anys per saber que l’important no és tant el que es fa com el perquè es fan les coses. Cinc anys per saber que tan important com les preguntes és saber qui les fa.

Cinc anys de treball intens, però de treball compartit. Amb els regidors socialistes que formen i han format part dels meus governs, amb els socis d’Iniciativa i d’Esquerra amb els que hem treballat des de la lleialtat mútua, amb els companys i les companyes del PSC que ens heu donat el recolzament quan ha fet falta i ens heu picat la cresta quan ha estat necessari.

Però sobretot cinc anys de treball amb els ciutadans i ciutadanes de Mataró. Amb la gent de les entitats, amb els sindicats, amb els empresaris, amb els professionals, amb els veïns i veïnes. Cinc anys de treball amb totes les persones que des de l’acord o des de la crítica han cregut, com nosaltres, que calia arromangar-se i treballar per la ciutat. Que calia i que valia la pena.

Cinc anys que he viscut amb una intensitat brutal, però amb la ferma convicció que el treball s’ho mereixia i que dia a dia els objectius que ens havíem marcat, i els que hem anat afegint a la llista, s’han anat aconseguint. No faré cap llista de balanç, només cal sortir a la ciutat, trepitjar els carrers i constatar tot el que s’ha fet. I sobretot recordar perquè s’ha fet.

I ara més que mai, quan els temps són difícils ens cal tenir ben definits els perquès. Quan alguns es refugien en el pensament líquid, quan volen fer-nos creure que l’important és només gestionar sense ideologia, nosaltres socialistes, volem governar. Gestionant amb honestedat i eficàcia els recursos que són de tots, però sobretot volem governar: tenir un projecte de ciutat per a tots, prioritzant les actuacions i responent a les demandes de la ciutadania i als principis ètics i polítics que impregnen el socialisme democràtic.

Governar des de la proximitat, amb el treball i el contacte diari amb els ciutadans i ciutadanes. Escoltant i preguntant, explicant i compartint. Donant importància al que és important per a cada ciutadà però anteposant als interessos particulars, o d’uns quants, l’interès general, el benefici de la comunitat, el progrés i el benestar de la majoria.

L’habitatge, les escoles, els aparcaments, les zones verdes, la neteja, la seguretat, l’espai públic de places, carrers i parcs. El transport públic, les instal·lacions esportives, els equipaments culturals, els casals d’avis, els espais pels joves, l’hospital i els centres d’atenció primària. A cada cosa hi podria posar exemples concrets d’actuacions fetes i de les que fa temps en gaudeixen els ciutadans i les ciutadanes.

Us he dit que no faria llistes. Deixeu-me però que faci un curt esment a coses que hem tirat endavant en el darrer mesos: el parc de Rocafonda, l’escola bressol de Figuera Major, les dues escoles de primària que entraran en funcionament aquest setembre, el pavelló del carrer Euskadi, l’ampliació de l’hospital i el CAP de La Llàntia que inaugurarem d’aquí pocs dies, al grapat de carrers que estem reurbanitzant, els pisos per joves del Pla d’en Boet, els pisos per gent gran i el centre de dia per malats d’Alzheimer del carrer Carlemany, la reforma de l’estadi d’atletisme, la reforma del mercat de la plaça de Cuba. Però també el Pla per la Nova Ciutadania, el Pla del català, el Pla d’accessibilitat, el Pacte per l’Ocupació, l’acord de les escoles universitàries, els Serveis Territorials d’Ensenyament, l’escola de Música.

Ho deixo, estaria massa estona amb la lletania.

I sense oblidar les accions que hem emprès per lluitar contra els efectes de la crisi. Una crisi generada pels amics dels que ara diuen que tenen la solució, però quan els hi preguntes no saben que dir. Una crisi que afecta de manera especialment dura als treballadors i treballadores que sense tenir-ne la culpa estan pagant-ne les conseqüències. Sense que els ajuntaments tinguem la capacitat per resoldre els problemes de l’economia mundial, sí que hem estat els primers en posar-nos a treballar per a, dins de les nostres possibilitats, ajudar a les persones que més malament ho estan passant. Una partida extraordinària de més de 800.000 euros va ser aprovada fa poques setmanes pel govern municipal amb el clar objectiu d’ajudar a passar el mal tràngol a tantes i tantes famílies de Mataró. Ni per a fer això varem tenir el suport de l’oposició.

Governar des de la proximitat i governar des de les apostes estratègiques. Sabent ara més que mai quin és el futur que volem per Mataró. Unes apostes que ja estan definides i en les que estem treballant amb tota la intensitat i decisió de la que som capaços els socialistes. Amb els objectius ben clars i els fulls de ruta ben traçats.

Territorialment metropolitana i capital, urbanísticament compacta, mediambientalment sostenible, econòmicament innovadora i socialment cohesionada. Aquestes són les sis apostes, aquests són els sis reptes, aquests són els sis afanys de l’alcalde i del govern municipal.

I la tirallonga de projectes estratègics que estem impulsant per assolir aquests objectius seria també molt llarga. Però deixeu-me destacar-ne alguns:

· El Tecnocampus que va endavant i ha agafat dimensió comarcal
· Els nous accessos de l’autopista i el projecte de tren orbital que ha de canviar radicalment l’esquema ferroviari de Mataró.
· El projecte Mataró-Marítim que ha de convertir la nostra condició de ciutat litoral en font d’oportunitats econòmiques.
· La instal·lació del Corte Inglès que va salvant els innombrables obstacles que els conservadors de tot tipus han anat posant en el seu camí.
· L’aposta d’una universitat privada d’instal·lar-se a Mataró.
· La voluntat de l’Hospital de Mataró de convertir-se en un hospital universitari i impulsar estudis d’infermeria i medecina.

He dit que no faria massa llistes, també ho deixo aquí. Feina feta i feina per fer.

Però per damunt de tot això, la preocupació de l’alcalde i del govern per l’ocupació, pel treball. El més preuat tresor dels treballadors i les treballadores, dels emprenedors, dels empresaris. El més preuat tresor d’aquesta ciutat. Una ciutat, Mataró, que volem d’oportunitats per a tothom.

No defallirem. Tot el contrari. Si cal posar més hores les hi posarem. Si cal posar més esforç, compteu-hi. Si cal ser més imaginatius ho serem. El nostre és un compromís profund i solidari amb els ciutadans i les ciutadanes. Un compromís antic, mireu sinó el reconeixement de la Generalitat al concedir la Medalla Francesc Macià al treball al company Pascual Fernández (felicitats Pascual). Però un compromís radical i absolutament renovat. El compromís dels socialistes d’arreu del món, i també de Mataró, per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Un compromís per la felicitat dels humans. La felicitat un dret que també cal reivindicar.

Compteu-hi amb el meu compromís i amb la meva predisposició per seguir treballant per Mataró.

Gràcies companys i companyes. En el treball, en l’esforç i en la il·lusió per Mataró ens continuarem trobant.