Només depèn de nosaltres

Foto Saül Gordillo

Malgrat que feia dies que s’havia anunciat no ha estat fins aquesta setmana que el conseller Nadal i el vicepresident Chaves han signat dos convenis molt importants per Catalunya i transcendentals pel Maresme.

Els convenis de traspàs a la Generalitat de la titularitat de la xarxa de Rodalies i del tram del Maresme de la N-II són importants per Catalunya pel que representen de desenvolupament de l’Estatut. Gestionar des de la Generalitat dues infraestructures d’aquesta importància són un pas important per l’autogovern i representen un punt d’inflexió clau en les polítiques de mobilitat del país. És cert que el traspàs de Rodalies arriba amb molt de retard, però també ho és que es fa en condicions i garantint el pagament del dèficit i les inversions necessàries per la plena funcionalitat d’una xarxa que és clau per la mobilitat dels catalans i catalanes. El traspàs del tram del Maresme de la N-II és un element imprescindible per començar a desllorigar la mobilitat de la comarca.

Ha calgut moure moltes voluntats, canviar coses que semblaven immutables en el temps, generar les condicions polítiques i buscar els recursos necessaris per arribar a l’acord que ara s’ha signat. No faltaran com sempre, i ja forma part de la litúrgia de qualsevol acord en aquest país, els del “sí, però”, oblidant segurament que quan tenien responsabilitats i possibilitats no varen saber o no varen voler assolir acords com aquests.

Pel Maresme i per Mataró, ambdós convenis són transcendentals perquè permeten avançar en el nou model de mobilitat de la comarca que s’està treballant des de fa mesos en la Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal. Ja he escrit vàries vegades sobre aquest model de mobilitat imprescindible per la viabilitat econòmica i social de la comarca i quines característiques ha de tenir per resoldre les necessitats de mobilitat del Maresme.
Han estat mesos de treball intens en el si de la Comissió que s’haurien d’acabar amb un ampli acord polític sobre el model de mobilitat i les inversions en infraestructures i serveis.

Les condicions exteriors, i ara més que mai, són favorables per aquest acord i aquest model. Falta que ara tinguem la intel·ligència suficient per rematar la jugada i no espatllar-ho tot per interessos partidistes i per visions de curta mirada. Apel·lar a “l’enemic extern” serà ara absolutament estúpid i només la nostra voluntat política d’avençar-nos a les necessitats de la ciutadania o quedar-nos ancorats en apriorismes estèrils serà determinant. Ara, potser per primera vegada, només depèn de nosaltres. I bo seria recordar que els ciutadans esperen dels polítics que els ajudem a resoldre els problemes i no els hi generem de nou.

Publicat al Capgròs.com