Sempre m’ha agradat el concepte de la ciutat palimsest que explica en Manuel de Torres. La ciutat que es reescriu en un mateix territori d’acord amb els temps i les èpoques. En una ciutat bimil·lenària om Mataró cal tenir contínuament present aquest concepte quan es treballa en el centre històric de la ciutat. Reescriure la ciutat és quelcom radicalment oposat a recopiar-la, un concepte que acaba convertint ciutats vives en artificials parcs temàtics. Una temptació en la que a alguns els hi agrada caure per manca d’idees noves o senzillament per una visió absolutament carlina de la ciutat, del país i del món.
Escric això a tall de la visita que aquest matí hem realitzat a l’edifici d’oficines de la Baixada de les Espenyes. És la darrera actuació del Pla Especial de Modificació Urbana del sector de can Xammar. En deu anys aquest PEMU ens ha permet recuperar una de les zones més degradades de la ciutat i recuperar-la plenament per l’ús ciutadà. Aparcaments, habitatges, oficines, comerços, places públiques són el resultat d’aquesta ambiciosa operació urbanística. I com a cirereta del pastís la recuperació d’un bon fragment de la muralla del segle XVI i que fins fa pocs anys restava ocult i absolutament desconegut per la immensa majoria dels mataronins i mataronines. Sempre haurem d’agrair a la Rita Ros que ens deixés entrar al pati de ca seva per veure la torre a partir de la qual la muralla girava cap al nord.
Han calgut anys de treball, de fer i refer projectes, de cercar acords i consens, de buscar i trobar finançaments, d’impulsar activitats econòmiques a la zona, en definitiva de substituir teixit mort per teixit ben viu. Reescrivint de nou el palimpsest de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada