“Malgrat tot els hi costarà fer-me baixar de forma definitiva de les muntanyes.” Això ho escrivia fa ja tres anys i ho he recordat avui tot pujant de nou al refugi “Mataró” de la vall del Gerber. Un refugi que l’any 1985 van construir la gent de la UEC de Mataró per celebrar el 50 aniversari de l’entitat excursionista mataronina. Avui i per celebrar el 75è aniversari els amics de la UEC de Mataró han organitzat una sortida col·lectiva fins el refugi. De pas han aprofitat per reposar el llibre de registre, la farmaciola i un tamboret que algun animal de dues potes havia trencat.
Malgrat que aquesta ruta és molt freqüentada a l’estiu per la gent que s’arriba en pla familiar fins el primer llac, avui només hem trobat un grup de francesos. Un dia magnífic, amb un cel d’un blau immaculat i unes vistes sensacionals cap a Marimanya. Els pics de Xemeneies, d’Amitges, les crestes del Bassiero i les agulles de Saboredo tancant el circ del Gerber.
Tot pujant les muntanyes tan conegudes de la Vall Ferrera: el Mànega, el Covil, el Sabollera, una mica més lluny el Salòria, i el Monteixo amb el Lavans i el Medacorba treient el cap. I el gerdar de Sorpe i la Mata de València magnífics. Aquests boscos són els avetars més importants de Catalunya i camí obligat pels llacs de Cabanes, un dels indrets més bonics del Pirineu.
Una bona matinal de muntanya, en unes muntanyes conegudes i estimades però que sempre et poden tornar a sorprendre. I lo dit: els hi costarà fer-me baixar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada