Llegint sobre la llengua

Un parell d’articles a La Vanguardia d’avui que reflexionen sobre el suposat problema lingüístic del català. ¿O seria millor parlar-ne del problema lingüístic del castellà, que pel que diuen alguns sembla en evident perill de desaparició en alguns territoris?.

Expressa amargament Antoni Pugiverd, en ¿El último puente", la seva sorpresa per la signatura del “Manifiesto por la lengua común” per part de Álvaro Pombo i de José Antonio Marina. Y una afirmación per a pensar-hi: “ En el mundo de hoy, si alguna posibilidad tienen los valores de la ilustración de prosperar es en los nuevos espacios transnacionales: en Europa, sin ir más lejos, donde la afirmación de que las lenguas no tienen derechos implicaría la imposición del inglés en detrimento del castellano”.

El l’altre article "Otra vez la mentira", Francesc-Marc Álvaro, coincideix en senyalar a Fernando Savater com a centre d’aquest moviment de “darwinismo cultural” que pretén fer-nos creure en la “discriminación, marginación o minusvaloración de los ciudadanos monolingües en castellano”. I com diu en Puigverd: "las ideas de Savater no deberían tener más valor por el hechos de que los bárbaros lo persigan".

Temps de castells: a la tarda a Canet

Clàssica de vuit (tres i quatre de vuit, torre de set) i un cinc de set de propina. Això comença a tenir aires de tripleta màgica per Santes.

Temps de castells: al matí al Palau

3 de 7, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, vano de cinc.

Luisa Miller amb Josep Fadó

Ahir a la nit al Liceu. Una versió de l’òpera de Verdi absolutament recomanable. Podeu llegir la sempre ponderada crònica d’en Josep Rumbau al seu bloc.

Setmana aprofitada

Foto Quico Melero

Malgrat el pont de Sant Joan arribo al final de la setmana amb la sensació d’haver aprofitat bé el temps. No sempre passa i, sobretot les setmanes amb festes pel mig, donen la sensació de mig perdudes. No ha estat aquest el cas.

És veritat que la setmana comença ben d’hora a Créteil i que, a diferència del viatge d’anada, no tenim cap contratemps per agafar l’avió i arribar a Mataró a l’hora de dinar. Tarda de revetlla que es nota a l’ambient i que aprofito per parlar amb un parell de persones sobre alguns assumptes d’aquells que d’aquí un temps donaran un bon resultat per la ciutat. A les set acte de rebuda de la Flama del Canigó. Cada anys som més gent, queden aspectes per polir, però la flama s’estén per la ciutat, des de Vista Alegre a baix a mar, des de Cerdanyola a les Cinc Sènies.

Revetlla curta, amb la família, i per primera vegada en molt de temps fora de Mataró. Un moment per passar pel Passeig Marítim i veure la gentada que s’aplegava per celebrar aquesta nit tan especial.

De bon matí cap a Saragossa. Convenció de l’ICLEI, visita a l’Expo i un grapat de missatges de felicitació per contestar.

Dimecres que comença amb la reunió de la Junta de Govern. A destacar l’aprovació dels projectes de reurbanització dels carrers de sant Bru i de Cristina. Una mica més tard visita a les instal·lacions de l’empresa Everis a l’edifici del Tecnocampus de Vallverich. Una oportunitat que la ciutat guanya. Al migdia reunió, a Terrassa, dels alcaldes de l’Arc Metropolità. Aprovació de la declaració de Terrassa que reafirma la nostra voluntat de jugar un paper important en el procés de debat del Pla Territorial Metropolità. Junta de la Fundació Privada Salut a l’Hospital de Mataró i Consell de ciutat per acabar una llarga jornada.

El dijous acte d’entrega de bicicletes a les policies locals de deu localitats de la província. Treball de despatx per aclarir la taula i Plenari de la Comissió d’Esports, que presideixo, de la Federació de Municipis de Catalunya. Ens acompanya la Secretaria General de l’Esport, l’Anna Pruna, que ens fa una extensa explicació dels objectius de la Generalitat en qüestions esportives directament relacionades amb els municipis. Quan la gent comença a asseure per veure el partit Espanya-Rússia, nosaltres seiem per parlar del Tecnocampus. Consell d’administració de l’Entitat Pública empresarial per prendre decisions importants sobre el futur del Tecnocampus. Un procés que continua avançant ara ja de forma ben evident. Una llarga passejada, des del carrer Herrera fins al Pla d’en Boet, per uns carrers absolutament deserts, que em permet gaudir de la bonança del capvespre.

Divendres a les vuit reunió a l’Escorxador. Despatx habitual per parlar de l’estat dels projectes dels Serveis Municipals i Manteniment. Un moment per esmorzar al bar dels Capgrossos. A les onze signatura amb el conseller Maragall d’un protocol de corresposabilització en matèria educativa entre l’Ajuntament i la Generalitat. La concreció en un document del compromís històric de la ciutat amb l’Educació. El conseller em demana assistir a l’acte, programat a continuació, de comiat dels mestres que es jubilen aquest curs 2007-2008. Alguns vells coneguts i companys de moltes lluites i afanys. Felicitacions i agraïments compartits amb el conseller per la feina feta.

Encara un parell de reunions abans de dinar. Per recomençar a les cinc amb una altra reunió, seguir amb un parell de casaments i rematar el dia amb un acte de partit a l’Espai Cerdanyola del PSC.

Aquest matí, rebuda d’una delegació oficial del Senegal. Gent que busca inversions al seu país i que posem en contacte amb el nostre teixit empresarial. Més casaments, acte de final de temporada de Mataró Ràdio (la de les tres P). Tarda per passejar, per visitar exposicions pendents i per relaxar-se amb un bon concert.

I demà castells! A les dotze al Palau amb motiu de les Festes del barri.

Una setmana aprofitada!

Construint el futur

Foto Santi Flores

Parlar del Palau és parlar de moltes coses. És parlar d’un barri que ha vist com, amb molta rapidesa, canviava el seu veïnat. Com noves llengües s’escoltaven a la plaça i al carrer, com nous comerços substituïen als de “tota” la vida, com altres veïns omplien les escales de sons i olors diferents a les habituals, com nous noms apareixien a les bústies dels portals. I els canvis, i aquests canvis no estan pas petits, provoquen incerteses i desconfiances.

Podem fer aleshores dues coses. Lamentar-nos i parlar obsessivament dels problemes, sense proposar cap solució viable, escoltar els cants de sirena dels que no tornaran a passejar pel barri fins a la propera i oblidant-se del que no varen fer quan tenien capacitats i sobretot responsabilitats de fer-ho. Podem fer això i no canviar res. O podem arremangar-nos, apel·lar a un cert orgull de barri i posar-nos a treballar per canviar a millor les coses. I això és exactament el que hem decidit fer. Generalitat, Ajuntament, entitats del barri i veïns i veïnes, sobretot veïns i veïnes, treballant plegats per millorar el barri. Pot semblar un treball titànic, segurament ho és, però que val la pena si volem construir el nostre futur i no ser únicament espectadors impotents dels fets.

I la festa del barri, ara que toca la festa, ajuda i de forma important. Una festa que aquest any haurem de fer en un espai més reduït per les obres de construcció de l’aparcament al parc del Palau, però que servirà per fomentar coneixement entre veïns, per anar teixint la preuada convivència en el respecte mutu i en el marc dels drets i dels deures compartits.

Aprofiteu l’ocasió, ompliu la plaça, els carrers, de bon veïnatge. La gent de la comissió de festes ha treballat amb tota la il·lusió per fer-la possible. Els veïns i veïnes s’ho mereixen i realment val la pena.

Que tinguem tots junts una molt bona festa del Palau.

Text del meu escrit al programa de Festes del Palau

Les bicicletes no són només per l’estiu

Com s’ha demostrat aquest matí a l’acte d’entrega de bicicletes a agents de les policies locals de deu municipis de la província de Barcelona.

Consell de ciutat

Dens consell de ciutat aquesta tarda al Centre Cívic del Pla d’en Boet. Repàs a l’estat de compliment del PAM del 2007 i presentació del documents bàsics per la discussió del Pla d’Actuació Municipal 2009, Uns documents que, fonamentats en l’Acord de Govern, possibilitin la discussió i el debat en els Consells Municipals, els Organismes autònoms i en el Consell de Ciutat.

El resum del marc socioeconòmic assenyala algunes de les tendències més importants que estan afectant a Mataró. L’alentiment del creixement demogràfic, la dràstica reducció de la construcció d’habitatges, el manteniment dels nivells de població ocupada malgrat l’augment de la taxa d’atur, la diversificació de l’economia de la ciutat, la millora dels nivells de formació de la població, l’increment de la mobilitat i l’evolució favorable dels indicadors mediambientals.

En aquests moments de canvi de cicle econòmic les administracions públiques, en aquest cas l’Ajuntament de Mataró, han d’actuar també com a motor econòmic de la ciutat, amb un pressupost que es fonamenta en la contenció de la despesa pública i en l’impuls a la inversió que genera ocupació i prepara la ciutat pels reptes de futur.

És doncs en aquest escenari que plantegem la redacció del Pla d’Actuació Municipal per l’any 2009. En el marc de l’Acord de Govern signat pels grups municipals (PSC, ICV-EUiA, ERC) que donen suport al govern i desenvolupant els eixos estratègics definits pel mandat 2007-2001. En aquest contexte i en aquest marc plantegem les prioritats de l’acció del govern pel 2009. Un Pla d’Actuació Municipal que vol respondre amb garanties als nous reptes que la ciutat té al davant.

La segona part del Consell s’ha dedicat a analitzar el paquet de mesures, que ja es van presentar en la reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, que l’IMPEM i l’Ajuntament estan impulsant per a fer front a l’actual situació de desacceleració de l’economia.

Estrany Sant Joan

Estrany perquè em toca treballar. I fora de Mataró, a Saragossa. I això vol dir llevar-se a les cinc, i per tant anar a dormir d’hora, per agafar el tren a les set per poder arribar a la capital aragonesa abans de les nou. És l’hora de començament de la Convenció Europea de Membres de l’ICLEI i haig de participar en una taula rodona sobre el paper dels governs locals en la mitigació i adaptació davant el canvi local. Intervenen l’alcalde Nantes, els representants dels ajuntaments de Alberstlund (Dinamarca) i Bonn. Explico la feina feta des de la Diputació de Barcelona, el Pacte d’alcaldes que estem impulsant, el compromís municipalista i sobretot la complicitat que cal cercar amb els ciutadans per a fer front al canvi climàtic.

Queda temps, després de dinar, per travessar un Ebre que baixa crescut i pel pavelló pont accedir al recinte de l’Exposició Internacional que Saragossa dedica precisament a l’aigua. Interessant des del punt de vista arquitectònic amb un parell de pavellons a destacar. El Faro, construït amb fang i el pavelló d’Espanya que avui està tancat per la visita dels reis.

La proposta de continguts em deixa bastant indiferent i sobretot, com ja va passar amb el Fòrum, trobo a faltar zones d’ombra que sota un sol de justícia castiga al visitant. Com sempre la jardineria a última hora!

Retorn a casa per arribar a les tantes de la nit. I ja en van unes quantes de seguides.

Festa i identitat

La casualitat ha fet que aquest matí, tornat de París, l’avió sobrevolés el Canigó encara esquitxat de neu.

Tornava de Créteil on, aquest cap de setmana, un nombrós grup de mataronins i mataronines hem estat invitats per l’Ajuntament de la ciutat agermanada. Es tractava de participar en Le Jour de Fête i portar els elements festius tradicionals de la nostra festa major de Les Santes: castellers, diablesses, el drac, la momerota, els gegants i l’àliga. Com si fos una mena de tastet de Santes.

Créteil és una ciutat pràcticament nova, creada a partir d’un petit poble i que va acollir un nombre molt importat de ciutadans repatriats durant el procés d’independència de les antigues colònies franceses. Una ciutat doncs que busca elements d’identitat que els serveixi en la seva cohesió social. I també els busca en les seves festes.

Perquè la festa por servir per això. Com a element d’identitat col·lectiva. Fonamentada en la tradició, oberta als canvis que es produeixen en la societat i sobretot amb l’esperit d’integrar a tothom. La festa que cohesiona, que permet sentir-se membre d’una comunitat. La festa que fem, com aquesta de Sant Joan, entre tots. Cadascú la viu a la seva manera, però tothom té el dret de sentir-la com a pròpia. Això és el que hem portat aquests dies a Créteil i això és el que farem aquesta nit quan, amb el foc renovem els nostres sentiments de poble i de ciutadania.

Extracte de la meva intervenció aquesta tarda en l’acte de rebuda de la Flama del Canigó.

Pels carrers de Créteil, aquest matí

Crònica des de Créteil

Ha fet calor. Una vegada superat l’entrebanc d’Air France i els canvis obligats de vol per overwoking, el viatge es presenta amb mig avió ple de mataronins i mataronines que acaben de completar el pont aeri que aquest dies s’ha muntat entre Mataró i Créteil. Al final tothom, o gairebé tothom, ja és a Cretéil.

L’assaig, a la plaça Salvador Allende, ens deixa anècdotes i imatges si més no curioses. Els francesos entusiasmats, s’han abocat a la festa i esperen veure demà una mostra de Santes. Cal agrair l’enorme esforç i la quantitat de gent que s’han mobilitzat per aquest Jour de Fête. La nostra gent amb «mono» santero i que demà encara s’incrementarà més. M’expliquen el pilar dels Capgrossos davant l’Òpera que acaba entre aplaudiments espontanis de la gent.

Retrobament amb vells amics de Créteil, xerrada amable mentre sopem al bosc de Vincennes i la sorpresa d’un París amb el jovent omplint de gom a gom carrers i places per celebrar el Dia de la Música. Macrobotellón als bulevards parisencs.

Camí de París

És el que explica l'Anna Baron en el seu fotolog.

Treballant per la mobilitat

Aquesta tarda s’ha inaugurat el nou aparcament subterrani de la ronda pintor Estrany. Un aparcament amb més de 270 places que acollirà en la primera planta el servei de la grua situat actualment a l’aparcament de la plaça Granollers. La segona planta es reserva pels residents del barri de Rocafonda.

Aquest és el cinquè aparcament que inaugurem en aquest any de mandat: plaça Occitània, parc de Cerdanyola, carrer Terrassa, i pintor Estrany. I pel setembre inaugurarem el del parc del Palau, iniciarem el de la plaça Rafael Alberti i s’estan construint els del Tecnocampus, el del carrer de la Boixa i del poliesportiu del carrer Euskadi. I no trigarem massa en posar sobre la taula el projecte d’un nou aparcament sota l’antic solar dels bombers al passeig de Ramon Berenguer. Un gran esforç inversor de l’empresa municipal GINTRA per dotar als barris de la ciutat d’uns equipaments tan imprescindibles com són els aparcaments. De fet són concrecions del Pla d’aparcaments que es va presentar fa uns mesos.

Els aparcaments són elements fonamentals en la gestió del trànsit: alliberen espai pels vianants i eliminen trànsit d’agitació en la recerca d’aparcament en superfície. Elements fonamentals però no l’únic. Per això també l’esforç important en matèria de transport públic, amb el Mataró Bus a punt per a fer un nou salt quantitatiu i qualitatiu endavant. Amb nous i importants projectes ferroviaris per Mataró. Amb nous accessos de l’autopista en construcció. I la decidida voluntat de participar activament en la resolució dels problemes de mobilitat del Maresme. Bona feina regidor Batista i regidor Melero.

Jornada sitgetana

En el primer dia que ha fet sol i calor d’estiu, i en el marc del passeig marítim de Sitges. El motiu valia la pena: celebració del 25è aniversari del Centre d’Estudis del Mar de la Diputació de Barcelona. Al matí festa amb els escolars, amb la presència del mateix Neptú que sorgit de les aigües de la Mediterrània s’ha volgut sumar a l’efemèride. Al mateix temps jornada de treball sobre els efectes del canvi climàtic sobre el litoral. En la meva intervenció, gairebé, puc enllaçar amb el post anterior i adverteixo que si fins ara totes les amenaces al litoral havien vingut de terra endins, ara ens trobem amb l’amenaça que suposen els efectes del canvi climàtic sobre un espai densament poblat i clau en la nostra economia. Algunes ponències de bon nivell i un grapat de tècnics municipals participant en el debat.

Dinar a ran de mar i viatge ràpid a Barcelona. Important reunió a la seu de la Federació de Municipis de Catalunya per parlar sobre els convenis amb Ecoembes i Ecovidrio. Aquests convenis regulen la relació entre aquestes entitats responsables de la gestió i reutilització dels envasos amb el món municipal. Uns convenis que cal renegociar de manera correcta i sobre els que haurem de destinar moltes hores de treball.

Tornada a Sitges per a l’entrega dels Premis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Premis que arriben a la quarta edició i que volen premiar les millors iniciatives municipals en temes de gestió d’aigua i d’energia. Satisfacció en els guardonats i una bona mostra del que es pot arribar a fer des dels ajuntaments en l’àmbit mediambiental.

Per acabar amb un ressopó al mateix passeig, just quan el sol s’anava a la posta entre turistes despistats i les bèsties marines de Sarruga.

La metròpoli ha salvat la nació

Són paraules de l’Oriol Nel·lo aquesta tarda a la sala d’actes de la Caixa Laietana durant l’acte de presentació del Pla Territorial Metropolità. Sens dubte sense el pes demogràfic i econòmic de la regió metropolitana de Barcelona, que representa el 70% de la població i del PIB de Catalunya, el nostre país tindria un paper molt més secundari en el mapa europeu.

Deia el president del Consell Comarcal i alcalde de Dosrius, en Josep Jo, que el Pla Territorial arriba a temps. La meva opinió és que ho fa, i molt, a destemps. Han passat 25 anys des de que el Parlament de Catalunya va instar al govern de la Generalitat a elaborar els Plans Territorials parcials. Massa temps sense definicions en un tema tan transcendental com la planificació territorial a nivell de país.

Planteja el Pla presentat ahir algunes qüestions molt interessants i que caldrà ara discutir en el territori. La xarxa d’espais lliures i la seva interconnexió, els nusos bàsics de futur creixements sobre la xarxa urbana preexistents, les infraestructures viàries imprescindibles per garantir la mobilitat sostenible del sistema, són els tres grans eixos sobre els que es fonamenta el Pla Territorial Metropolità.

En la meva intervenció, i després del torn de debat, he volgut remarcar la coincidència amb els criteris marcats pel Pla e el model de ciutat que estem desenvolupant a Mataró. I ho he volgut resumir en quatre grans apostes.

L’aposta metropolitana que, sense renunciar a cap de les característiques que fan de Mataró una ciutat amb una personalitat definida i pròpia, ens permeti entrar plenament en les dinàmiques metropolitanes i tenir veu en els àmbits on es decideixen les polítiques el territori.

L’aposta per l’Arc Metropolità, el mal anomenat Segon Cinturó. Fa anys que apostem, i fort, per articular políticament aquest espai que entre Mataró i Vilanova avarca ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès. Un conjunt de ciutats, de població important i amb una aportació molt forta al PIB català que també vol fer sentir la seva veu de forma coordinada. La creació en el seu moment de l’AMTU, amb els bons objectius aconseguits a l’hora d’obtenir recursos pel transport públic urbà, i la mateixa presència activa en la comissió redactora del document del Pla Territorial avalen abastament aquesta aposta per l’Arc Metropolità.

L’aposta de Mataró per la capitalitat del territori i de la comarca. Començant pel territori més proper a l’àmbit mataroní i que ara el Pla Territorial, a través del Pla Director Urbanístic, ens permetrà aprofundir en el debat i el planejament més enllà dels estrictes límits dels municipis. La Declaració de la Riera d’Argentona que varem fer fa un parell d’anys, i que donarà un primer resultat en forma de Carta de Paisatges de la Riera d’Argentona, va ser un primer i modest pas en aquesta direcció i que ara volem rellançar amb tota la força possible.

L’aposta per la ciutat compacta, que limitat el seu espai de creixement i que fa una molt important reserva d’espai lliure, agrícola a les Cinc Sènies i forestal a les serres del nord de la ciutat. Una ciutat capaç de tenir una de les quotes d’autocontenció laboral més altes de Catalunya. Tot això ens dona, davant els que han practicat l’ocupació extensiva del territori i han generat una altíssima mobilitat obligada, l’autoritat moral suficient a l’hora de reclamar unes infraestructures de mobilitats, viàries i ferroviàries, per mantenir i augmentar el pols econòmic de Mataró.

El debat està obert com mai però cal prendre decisions i fer-ho ràpidament. Només així, i com deia ahir, ens en sortirem.

Més Consells

Reunió conjunta dels Consells assessor i d’administració de Mataró Audiovisual. Em quedo amb la definició que s’ha fet de Mataró Ràdio, la de les tres P: Proximitat, Pluralitat i Participació.

Consell d’alcaldes

Consell d’alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal. Altres vegades ja he parlat d’aquest organisme, que sense capacitat decisòria, permet seure al voltant d’una taula a tots els alcaldes en igualtat de condicions.

Avui teníem un ordre del dia llarg i potent: integració de les escoles universitàries, pla de desplegament de la fibra òptica, desplegament de la llei de dependències, estat del debat de la mobilitat, pacte territorial d’ocupació, estat del pla estratègic del Maresme.

Un grapat de projectes que serveixen per articular comarca. Alguns temes que ha costat ben poc consensuar. D’altres més difícils i sobre els que caldrà posar tota l’atenció en els propers mesos. Sense apriorismes i analitzant amb calma totes les possibilitats. Però sense perdre més el temps en discussions bizantines, anant per feina i prenen decisions amb valentia, fugint de polítiques de campanar i actuant en interès general de la comarca. Només així ens en sortirem.

Notícies mediambientals

Uns quants articles publicats aquests dies sobre temes mediambientals que val la pena llegir.

Un article sobre la situació de l’eliminació de les brosses que publica avui El País i que aporta algunes dades interessants.

La crònica de Joan Canela a Sostenible.cat sobre la jornada que Aproma va celebrar el dijous passat sobre el canvi climàtic.

Les dades sobre el compliment dels objectius del Pla d’Acció Mediambiental que ha publicat l’Ajuntament de Mataró.

Informació sobre el decret que la Generalitat publicarà i que protegirà 182 espècies vegetals de Catalunya.

La darrera, la signatura d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per treballar plegats contra el canvi climàtic.

Temps de castells: per alguns que encara dubten

Foto Alba Galan

Aquest parell de vídeos que he trobat a la xarxa:

http://www.tv3.cat/videos/495039

http://www.tv3.cat/p30minuts/30Item.jsp?idint=1208&item=reportatges

I felicitats als Minyons per la magnífica actuació d’avui a Barcelona.