Instants de mòbil -1-

El sol a la posta més enllà de la Concha de Donostia.

Temps de castells: amb tripleta i sense gamma extra

Aquest és el resum del que ha passat aquest migdia a la plaça de Santa Anna. Amb tripleta màgica dels Capgrossos i sense castells de gamma extra dels Castellers de Vilafranca. I nervis, molts nervis a plaça per part dels Capgrossos.

Nervis que abans de començar l’actuació estaven a flor de pell. Nervis que no han desaparegut ni amb el cinc de vuit, ni amb el tres de nou amb folre. Nervis presents en el quatre de nou amb folre. I després la glòria. Tripleta màgica a la plaça de Santa Anna i de color blava. Una plaça plena de gom a gom, que ha callat quan calia, que ha cridat quan feia falta i que s’ha entregat com poques vegades a la seva colla. Tres pilars de cinc per tancar actuació.

I per passar els nervis res millor que posar-se, i a totes, a les altres pinyes. Encara que acabis ben masegat pel folre de l’intent de quatre de nou amb l’agulla dels vilafranquins o amb la llenya, i posterior enfonsament del folre i de les manilles, de la torre de nou. Uns vilafranquins que han sortit de plaça amb un tres de nou folrat només carregat, un quatre de vuit amb l’agulla, una torre de vuit folrada i un pilar de set també folrat, tots ells marques de la casa. No ha estat una bona jornada pels de la camisa verda que venien a Mataró, com sempre, amb l’objectiu de tres castells de gamma extra. No ha pogut ser.

Correctíssima actuació dels Marrecs de Salt amb un cinc de set, un quatre de set amb l’agulla i un tres de set per sota. Queda temporada per a que els de la camisa blau Ter puguin plantejar-s'hi noves fites.

Avui Capgrossos sabíem el que significava tirar un quatre de nou amb folre a la plaça de Santa Anna i avui, de nou, ho hem fet. Amb tot el sentiment i amb un punt de ràbia.Tripleta al sac, els deures fets, i ara a gaudir de la Festa Major.

Casa gran, porta petita

Estàvem aquests dies amoïnats, preocupats i ocupats pels efectes que el famós "Manifiesto", corrosiu i destructor, podia tenir sobre el teixit social i la cohesió del país. Dia a dia anàvem veient com, una vegada més, els ciutadans i ciutadanes passaven del tema i continuaven amb el seu quefer diari, fent servir les llengües per allò fonamental per les que van ser creades per la intel·ligència humana: per a que les persones es puguin comunicar i entendre’s. Veiem també com alguns dels intel·lectuals signats inicials del manifest s’anaven desmarcant tan bon punt descobrien que la única motivació era una barroera manipulació i una instrumentalització del castellà contra el català i sobretot contra la convivència a Catalunya.

Estàvem, doncs, amb aquesta feina quan ens arriba la punyalada pel darrera i de la ma d’un autoanomenat catalanista. Perquè això es el que han suposat les declaracions d’en Felip Puig sobre el nivell de català del president Montilla: una autentica punyalada a la convivència i a la llengua catalana.

Els que lliure i voluntàriament hem adoptat, sense haver de renunciar a res, el català com a llengua pròpia sabem millor que ningú l’esforç que ens va suposar. Balbuceig, inseguretat, incorreccions gramaticals i fonètiques, però la ferma convicció de que estàvem fent el que s’havia de fer. I amb el suport, la correcció amable i l’alè d’amics i amigues catalanoparlants. Gent que valorava el nostre esforç, que sabien que el procés era imprescindible per la construcció del país i per la mateixa supervivència de la llengua catalana.

Ara en Puig, que odia tot el que Montilla representa, trenca amb tot això. Les seves paraules, per venir de qui venen, fan un flac favor al país i a la llengua. Els del "Manifiesto" es freguen les mans de satisfacció i els catalanistes ens preguntem com es pot construir una casa gran amb una porta tan petita, estreta i miserable.

No serà que en lloc de la casa gran per tots nomes pretenen un Palau pels de sempre? O es que alguns "arturegen" més que del compte?.

En la mort de Ventura Ametller

Foto R. Gallofré

Era conscient del la gravetat de la situació, però no per esperada la mort ens sorprèn de nou. Aquest matí, quan m’han comunicat la mort de Ventura Ametller, no he pogut estar-me de recordar les paraules que vaig llegir amb motiu de l’homenatge que pel novembre del 2006 li varen fer al seu poble natal de Pals. Les transcric integrament:

Veterinari de Pals, escriptor a Mataró?

Veterinari a Mataró, escriptor de Pals?

Tant se val. Segurament en Bonaventura Clavaguera, en Ventura Ametller, en deu saber la resposta. No en va és un home reflexiu, cultivat, donat a la meditació i el pensament. Com deia el seu amic Josep Pla: “un universalista convençut –no pas de l’espècie fraseològica, sinó realista i organitzable- per aturar fins on sigui possible l’esperit del mal”.

Pals i Mataró han marcat la seva vida de manera important. Però com escriu la Teresa Clavaguera, Ventura Ametller, Bonaventura Clavaguera, és “un mataroní inadaptat que se sent íntimament lligat al poble de Pals”. Ostatge de la tramuntana sens dubte.

Empordanès doncs, maresmenc també, català amb una visió universalista del món i de la civilització.Convençut que la civilització representa la lluita constant contra el mal, els mals, que assolen els pobles i castiguen els homes i dones a penúries, guerres i misèries.

Convençut de la força de la humanitat per canviar les coses, per “conquerir -i són paraules seves- un món futur, lliure d’amenaces, units en el treball i en l’esbarjo, aquell món que tots els joves hem desitjat en tantes hores d’angoixa, en les quals no sabíem si a l’endemà veuríem la llum”.

Perquè Bonaventura Clavaguera, Ventura Ametller, creu en la força de la joventut: “joventut és força i amor, és la part menys malejada de la nostra societat, pot sentir, encara, verge, perquè té els més nobles sentiments de l’home”.

Pot semblar il·lusori, pot semblar una utopia. "Però què hi fa? -com també deia Josep Pla en el pròleg que va escriure per La Teoria General de l’Universalisme- Els esperits il·lusoris i conformistes, faran l’argument de l’idealisme utòpic. És precisament per la utopia idealista pel que hem de treballar. El manteniment de la idea de la història anterior és purament i simplement la continuació de la barbàrie”.

Gràcies Ventura pel treball de tota una vida. Per les teves aportacions al pensament, a la poesia, per ajudar-nos a ser una mica més civilitzats, per recordar-nos la necessitat de tornar la paraula a la seva inicial puresa, a la veritat. Gràcies per, malgrat, indicar-nos que hi ha un camí d’esperança.

Des de Mataró o des de Pals, amb la ment oberta, la mirada lluny i els peus a la terra.

Com pedra de Pedró. Punt de referència, obert als vents, lloc d’aplec.

Descansi en pau.

Dies difícils

Foto Capgrós.com

L’aparició d’un brot de legionel·la a la nostra ciutat es converteix de cop i volta en la primera prioritat del govern municipal. Des del moment en que es declara el brot i se’ns comunica comença un frenètica carrera per controlar-lo i eliminar-lo. En poc més d’una hora es constitueix una àmplia comissió tècnica amb representants de diferents serveis de l’Ajuntament de Mataró, de l’Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat i de l’Hospital de Mataró.

Es fa un balanç de la situació, es comprova que els mecanismes d’atenció sanitària estan en marxa i s’activen tots el protocols d’inspecció i intervenció previstos: revisió del cens de circuits de refrigeració amb aigua, estat de les inspeccions periòdiques que s’han fet, mostreig per determinar la possible presència del patogen, desinfecció de xoc, pentinat del territori en la recerca d’algun element no censat. Una vintena de persones es posen a treballar coordinadament sobre el territori per intentar detectar l’origen del bacteri.

Cal activar també els protocols d’informació pública i a la ciutadania. La mateixa tarda entra en funcionament , a l’Agència de Salut Pública, una oficina d’atenció i informació als ciutadans i s’habilita un número de telèfon que atendre les demandes que es puguin produir. Es parla amb els grups municipals, amb els presidents de les Associacions de Veïns dels barris afectats i s’estableixen els mecanismes de comunicació permanent per conèixer en cada moment la situació de la crisi.

Les prioritats estan establertes, tots els recursos activats i tota l’atenció posada en aquest episodi que esperem remeti aviat i ens torni a tots la seguretat i la tranquil·litat.

Tots els altres temes queden en segon terme però no vol dir que s’estiguin atenent. La posta en marxa de la línia de transport públic Mataró-Granollers-Aeroport de Girona i la signatura del conveni d’integració de les escoles universitàries són dues bones notícies en uns dies especialment difícils.

Cronologia de Santes -1-

Foto María Ángeles Sánchez

Sovint ens preguntem quan comencen les Santes. Amb la Crida ? Amb les Havaneres? Amb la Diada Castellera? Ho hem acabat resolent parcialment amb l’anomenat Pòrtic de Santes.

Al final, però, he arribat a la conclusió que la cronologia de Les Santes comença el mateix dia que s’acaben. Quan la matinada del 30, esgotats i capmoixos, comencen l’èxode de les vacances comencem també a desitjar de nou que arribin unes noves Santes. Vindran dies per enyorar-se de les llargues nits de festa, de les dormides dels gegants, de l’olor de la pólvora, de les històries d’amistat i d’amor viscudes, de la música, de la Juliana, ... . Mesos d’una certa indeterminació mentre es va covant el desig. Després poc a poc la màquina es va posant en marxa, les comissions comencen la seva feina, el programa es va definint, les polèmiques s’activen. Un any serà el cartell, un altre la samarreta, els concerts o els espectacles. Senyal evident que Les Santes importen, i molt, als mataronins i mataronines.

Es presentarà el cartell, la samarreta, l’avanç de programa. Les colles tornaran als assaigs amb més intensitat. El calendari comença a anar a l’inrevés: falten tants dies per Santes. La inauguració de l’exposició de fotografies de l’any anterior ja ens situa en un estat especial. Ensumem Santes i volem Santes.

Enguany fins i tot ens hem anat a Créteil a portar un tastet de Santes als francesos. Un tastet pels amics de Créteil i pels mataronins que hi anàrem una injecció d’impaciència. I de Créteil hem tornat encara més convençuts de la importància de la festa col·lectiva com a sentiment d’identitat. Una festa que endinsa les seves arrels en la tradició, que es reinventa cada any i que transversalment vol ser element de cohesió i ciutadania. D’una ciutat amb passat, present i futur. I d’unes festes, les de Les Santes, la setmana que viurem més intensament.

I ara els dies es precipiten i gairebé sense adonar-nos estarem escoltant les havaneres, cridant no n’hi ha prou, mirant els focs a la platja o anant a tancar. I recomençarem l’espera d’unes noves Santes.

Però abans, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible, tornarem a cridar: Glòria a Les Santes i viurem intensament les del 2008.

Micropaisatges d'estiu -7-

Porta de l'església de la Virgen de la Fuente a Penyaroja de Tastavins (Matarranya)

Només fusta.

Micropaisatges d'estiu -6-

Salt del Ventadó d'Orta (Terra Alta)

Pedra, aigua i una figuereta tossuda.

Micropaisatges d'estiu -5-

Porta de l'església de Mas de las Matas (Bajo Aragón)

Només ferro, però amb dedicatòria!

Micropaisatges d'estiu -4-

En l'enorme bretxa geològica d'El Parrissal de Beseit, la gràcia d'una capil·lera.

Micropaisatges d'estiu -3-

Portalada d'església a Morella (El Maestrat)

Ferro i fusta.

Micropaisatges d'estiu-2-

Balcó de Morella (El Maestrat)

Una persiana i una cortineta, res més.

El respecte de la diferència

Si hagués de definir amb una frase el que ha estat el 37è Congrés del PSOE, celebrat aquest cap de setmana a Madrid, em quedaria amb la frase que va pronunciar el president Zapatero el divendres a la tarda: el respecte de la diferència.

Ho va fer en un dels discursos més interessants que li he sentit en els darrers temps al president del govern. Contestava al llarg torn d’intervencions dels representants de les delegacions territorials presents en el Congrés. Un discurs ideològic en el que va es reclamar plenament d’esquerres. Drets civils, cohesió social, política internacional, idea d’Espanya.

Drets civils que en aquest Congrés han estat un dels eixos de debat principals. Amb la voluntat d’aprofundir el que s’ha aconseguit en el mandat passat i plantejar el debat polític i social sobre nous drets: mort digna, avortament, vot dels immigrants.

Precisament quan l’economia està manifestant problemes importants, el president va insistir en la necessitat de donar un nou impuls a les polítiques socials. Com tampoc és el moment de canviar, tot el contrari, el posicionament d’Espanya en el compromís per la pau i la cooperació internacional.

El president va dedicar especial atenció a explicar el model d’Espanya. Un model clarament contraposat al del Partit Popular. L’Espanya plural, diversa i respectuosa de la diferència versus l’Espanya uniforme dels que pretenen apoderar-se de la llengua comuna com a arma contra el català i la resta de llengües espanyoles. No va voler Zapatero passar de puntetes sobre la interessada, i enèsima, polèmica de la llengua al nostre país i va fer una contundent defensa del model d’immersió lingüística que tan bons resultats educatius i socials han donat a Catalunya en els darrers anys.

El PSOE podia haver fet un Congrés només per celebrar l’èxit electoral del passat mes de març. Ben al contrari ha plantejat un Congrés per debatre, amb el temps i la calma necessària, temes de calat polític i social importants i que fixaran l’agenda política dels propers mesos. Sense defugir les necessàries reflexions sobre el moment econòmic en el que ens trobem i que el president ha resumit en una frase: “reconec les dificultats, però també la capacitat per superar-les”.

Quelcom molt profund, sembla moure’s en el vell partit socialista espanyol. Un moviment de fons que en aquest congrés han començat a apuntar-s'hi amb la voluntat de seguir sent el partit que més s’assembla als propis ciutadans i ciutadanes. I tot això acompanyat d’una renovació evident dels òrgans federals del partit que segurament s’ha manifestat més clarament amb el nomenament de Leire Pajín com a secretària d’organització. Temps al temps.

Publicat a Capgros.com

Micropaisatges d’estiu -1-

Canal de llauna a La Freixneda (Matarranya)

El bon gust i l’habilitat del llauner pot convertir una senzilla canaleta en una petita obra d’art popular.

Emprenedors

Dues bones notícies pels emprenedors de la ciutat. La primera ens la fa arribar l’estilista Felicitas Ordàs que acaba de gunayar un dels anomenats Òscars de la perruqueria. La segona ens la proporciona l’empresa Conectainnova (Innovawin 2006, SL), una empresa de la incubadora de l’IMPEM i que ha rebut el premi de la Diputació de Barcelona a la millor iniciativa empresarial.

Dues bones mostres del talent dels mataronins i mataronines.

Sota el arbres quasi centenaris

Foto arnau.salasoler

Pels mataronins i mataronines pocs indrets com el Parc. Quants records i quantes anècdotes viscudes sota els quasi centenaris arbres del vell Parc. I quantes músiques escoltades i ballades amb tantes festes. De Festa Major, de dates assenyalades, de fires, de revetlles.

I ara les sardanes, les de l’Aplec de Mataró que enguany arriba als onze anys i que, encara jovenívol, ens tornarà a aplegar per a fer allò que tant ens agrada: donar-nos les mans en rotllanes petites o en rotllanes grans, escoltar atents els refilar del flabiol i ballar sardanes. Reposades en els curts, esperant que la tenora s’enfili per ballar airosos en els llargs. Atents al qui compta, no perdem el pas, abans de cridar fora. Per reposar un instant, que pot ser llarg, mentre la fem petar amb amics i coneguts. Perquè ens agrada ballar, però ens agrada més encara la companyia, la xerrada amigable, el compartir els instants. Fent amistat i fent Mataró.

I tornar a començar fins poder cridar, i ben fort, el visca de la darrera sardana. I deixar que quan el sol comenci a caure per la banda de Burriac, malgrat el cos cansat, ens comenci un pessigolleig per dins que ens faci desitjar que l’any passi per tornar a ballar sardanes sota els arbres, ara ja sí centenaris, del vell Parc de Mataró.

I quan marxem i el silenci substitueixi de nou a la cobla, els vells músics de la nostra història quedaran contents i en les seves tertúlies silencioses comptaran amb la companyia d’un nou membre, el mestre Honorat Vilamanyà, que hieràtic en el seu monument els explicarà mil i una històries d’aquesta gent que estimem la sardana, la feina i la nostra ciutat. I que l’any vinent celebrarem com s’escau el ser ciutat pubilla.

Per molts anys d’aplecs i de sardanes a Mataró.

Llarg i dens

Foto Capgròs.com

El Ple de l’Ajuntament de Mataró d’ahir que recupera la normalitat amb la presa de possessió de la Núria Aguilar en substitució de l’Esteve Terradas. Més de set hores de treball i discussió d’un munt de temes importants, alguns molt importants, per la ciutat. El conveni entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament per unificar l’Escola Universitària del Maresme i l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, i integrar-la en la Fundació Tecnocampus és una operació de futur que dona dimensió comarcal, de manera definitiva, als estudis universitaris i al parc tecnològic de Mataró que ahir veia com s’aprovava el seu projecte executiu. També el conveni per la cessió de l’ús de l’edifici de l’antic Club Nàutic té una gran rellevància per l’ordenació del front marítim i per la potenciació de les activitats vinculades al mar. Dos convenis en els que veníem treballant des de fa anys, i que ara per fi s’han pogut materialitzar.

El Ple va provar també l’adhesió de l’Ajuntament de Mataró a l’anomenat Pacte d’alcaldes, del que ja he escrit altres vegades, que impulsa la Comissió Europea i que proposa reduir un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reduir un 20% el consum energètic i produir un 20% d’energies renovables.

La concessió del servei de Mataró Bus, amb una ampliació de la flota, millora de la xarxa i de les freqüències, arribant als polígons industrials i a les urbanitzacions, va ser un dels altres temes importants del Ple d’ahir.

L’aprovació del text refós, que finalitza pràcticament la tramitació urbanística, ens permet donar un pas més en la implantació del Corte Inglés a Mataró. Mentre el govern mou peça per solucionar els problemes que han aparegut en tot aquest assumpte, de tanta transcendència pel futur econòmic de la ciutat, altres continuen enrocats en posicionaments gens clars ni definits.

També en clau urbanística, una proposta de resolució que impulsa la coordinació en el planejament urbanístic entre els municipis de l’entorn de Mataró. Una eina que ha de permetre el desenvolupament harmonitzat del territori.

Un Ple llarg, dens, que s’acaba passades les dues de la nit. A les cinc torna a sonar el despertador i cal afanyar-se per agafar l’AVE camí de Madrid.

Encara que plogui

Foto El País

La vitalitat del món municipal català és quelcom conegut i reconegut per tothom. La capacitat per innovar, avançar-se als problemes, gestionar-los des de la proximitat a la ciutadania, assumir nous reptes i compromisos molt més enllà dels estrictament competencials és quelcom també conegut. Aquestes actituds, que resolen molts problemes a les altres administracions, són sovint motiu de recel i àdhuc crítiques sense fonament. Lògicament no és el cas de la Diputació de Barcelona que, com a administració local de segon nivell, té precisament la missió de donar suport directe als ajuntaments.

Tot això s’ha posat de manifest aquest matí en la jornada de treball sobre:La gestió del cicle local de l’aigua. A demanda d’alguns ajuntaments que participen en un grup de treball sobre aquest tema a la Xarxa de pobles i ciutats per la sostenibilitat, va sorgir la idea d’organitzar una jornada tècnica per parlar dels reglaments municipals d’aigua i dels plecs de condicions necessaris per a poder executar els concursos de concessió externa.

Dit i fet. Aprofitant el conveni que la Diputació de Barcelona té amb el CONGIAC –un consorci també municipal que agrupa els ajuntaments que tenim companyia d’aigua pròpies- s’ha encarregat una proposta de reglament i de plec de condicions tipus que permeti als ajuntaments una millor gestió de la distribució de l’aigua en les seves localitats. Una jornada que he inaugurat aquest matí i que també ha servit per a poder explicar algunes bones pràctiques municipals de la gestió de l’aigua. Entre elles les d’Aigües de Mataró, companyia municipal que és tota una referència a nivell català.

Fotos de Créteil

Foto Xavier Saborido

Un parell d’àlbums de fotografies sobre el viatge a Créteil: el d'en Michel Nöel i el que l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró ha obert per a que tothom que vulgui pugui penjar les seves fotos.

Els que vareu anar us podeu buscar i els que no varen anar es poden fer una idea de com va anar la cosa.

Tarda institucional

L’absència de la consellera Geli, presidenta de la Fundació TicSalut, m’obliga a presidir la reunió del Consell de la Fundació. Balanç de la feina feta, noves línies de treball que es van obrint en una institució, que sense fer massa soroll, s’està convertint en referent internacional. Només cal donar una ullada a la seva web per conèixer el treball que s’està fent des de les oficines que la institució té a Vallveric.

Després visita del conseller Tresserres al Consorci TDT Mataró-Maresme. Davant una nodrida presència d’alcaldes de la comarca, expliquem el projecte de Maresme Digital TV al conseller. No m’estic de dir-li que es troba davant d’un grapat d’alcaldes valents, que han decidit, malgrat les incerteses, apostar per la TDT pública. Una visita que serveix també per escoltar dels màxims responsables el d’encesa digital de la comarca que es produirà aquesta tardor.

El conseller expressa públicament l’agraïment per l’esforç que estem fent, reconeix la imaginació que s’està posant en l’arquitectura del projecte, titlla d’intel·ligents els acords assolits entre els dos canals comarcals i posa especial èmfasi en la importància que tindrà la TDT en l’articulació de la comarca.

Una tarda dedicada a dues iniciatives, nascudes a Mataró, de les que ens projecten en el futur.