Dies de Santes: El meu amic “polac”

Ocupat amb mil coses quasi ni m’adono que estem a menys d’un mes de Santes. Si voleu la versió pessimista d’en Sala podríem dir que d’aquí a un mes ja no seran Santes. I les Santes tenen el seu ritual i després de la presentació del cartell, aquest any sense polèmica!, arriba l’exposició de fotos de Les Santes de l’any anterior. Aquell pobre escarràs que va rebre l’encàrrec de preparar una exposició i obligat per la feina i carregat de màquines de fotos et vas trobar a tots els actes de la Festa Major. Ara arriba l’hora de veure com l’ull i l’ofici del fotògraf va ser capaç de copsar la festa.

I aquest any el responsable de l’exposició és el meu amic “polac”. Un amic de nom quasi impronunciable però d’una tracte afectuós i amable. En Janusz Szpakowski, que té negoci propi al carrer Fray Luís, és un amic amb el que compartint pinyes i que gasta un humor un pèl estrany però terriblement efectiu, o sigui el millor que se li pot demanar al sentit de l´humor: que et faci riure per dins. Sense haver vist les fotos de Les Santes però havent vist moltes fotos de castells, estic segur que passarà el mateix que amb el seu humor: que et farà reviure les Santes per dins. Com ens agrada als santeros!

Podeu llegir l'extensa entrevista que li han fet al Cap Gròs d'aquesta setmana i descobrir una mica més qui és aquest fotògraf, pare d'un polsera vermella, que s'esforça com pocs en fer-se entendre en català (en polaco que dirien en una tele fatxenda de debó) i que es queixa quan li contestem en castellà.

No us perdeu la inauguració, demà a 2/4 de 8, a l’Ateneu de Caixa Laietana.

M’hi jugo un pèsol o les mentides sobre el Shakespeare

Gravat d'una edició del segle XVIII de "El rei Lear"

Repetir, i intentar que coli com excusa per la suspensió del Festival Shakespeare, que existeix un dèficit no eixugat (podeu sentir-ho en veu del regidor de cultura en aquesta entrevista a MataròRàdio), és tan inútil i fàcil de rebatre que només cal anar a l’acta del Ple Municipal del 7 d’abril del 2011 per veure que en el punt 11, i no cal ser expert comptable, el dèficit de l’IMAC va ser eixugat amb una major aportació pressupostària del propi Ajuntament.

No existeix doncs cap dèficit de l’IMAC de l’any 2010 i ara cal que algú demani excuses per haver donat dades i arguments falsos. Ho faran? Tenint en compte els antecedents -per exemple aquella cançoneta repetida per CiU que deia que el pavelló Euskadi encara el deu PUMSA i prou s'ha demostrat que ni PUMSA va fer el pavelló ni es deu res a l’empresa constructora- molt ens temem que ningú demanarà excuses. Com diria en Puyal m’hi jugo un pèsol! O pot ser és com diu el propi Shakespeare: Jo no dic mentides, si no veritats distorsionades!

Errònia, precipitada, unil·lateral i injusta

Foto Capgros.com

El Grup municipal del PSC de Mataró lamenta que la primera decisió sobre polítiques culturals del nou alcalde hagi estat l’anul·lació del Festival Shakespeare. Mataró perd un festival de referència, que ja havia fet un esforç d’estalvi molt considerable, i d’aquesta manera perd un element de capitalitat cultural. Es desaprofita tot l’esforç fet durant els anys anteriors per a que l’únic festival al nostre país dedicat al dramaturg anglès continués a la comarca i a Catalunya.

“L’anul·lació del Festival Shakespeare –ha declarat en Joan Antoni Baron- és una prova prou evident de la manca d’ambició d’un govern que s’ha estrenat únicament anunciant retallades: els accessos a l’autopista, l’escola Marta Mata i ara el Shakespeare. Quina serà la propera retallada del govern de Joan Mora? A hores d’ara, i després de més d’un mes de les eleccions municipals, desconeixem quines són les prioritats del govern municipal, com les pensa portar a terme en la situació de minoria absoluta en la que es troba, i ni tant sols sabem quan pensa convocar el Ple d’aprovació del cartipàs municipal”.

Joan Antoni Baron també ha lamentat les formes com s’han fet les coses:” Lamentem igualment les formes com s’ha fet les coses. De manera absolutament unilateral, sense cap mena de comunicació prèvia als grups municipals o als representants ciutadans a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, que s’han hagut d’assabentar per la premsa local. Una breu nota de premsa per donar a conèixer la supressió d’un festival que havia estat aprovat pel Consell Rector de l’IMAC, que comptava amb la partida pressupostària corresponent i subvencions compromeses per la Generalitat i la Diputació. Una manca de respecte als grups municipals i als membres de l’IMAC. Ens preguntem també si aquest és el model de mà estesa i diàleg del que tant parla l’alcalde de la ciutat?”

El Festival Shakespeare necessitava una reformulació que garantís la seva viabilitat i així ho vàrem expressar durant la campanya electoral. Ara, per una decisió errònia, precipitada, unilateral i injusta el Festival marxa de Mataró segurament per no tornar-hi mai més. S’ha donat una mala imatge de Mataró i s’ha fet un mal important a la cultura de la ciutat. Des del grup municipal socialista estarem especialment atents a les conseqüències de tot tipus, també econòmiques, que aquesta decisió comportarà per Mataró i en demanarem les responsabilitats polítiques que facin falta a l’alcalde de la ciutat com a màxim responsable de la decisió.

Text de la nota de premsa del PSC lamentant l'anul·lació del Festival Shakespeare i denunciant la manca de diàleg del govern municipal.

Fulls d'estiu: La cursa de la guineu

Xafarder de mena acostumo a remenar els diaris i els butlletins que trobo a bars i botigues d’arreu del país. Sempre trobes alguna cosa interessant i que desconeixies. I així ha estat aquest matí a Ainet de Cardós. Entre fulletons de cursos de ball, lloguer d’apartaments i esports d’aventura, he trobat el petit butlletí de la “Marxa Vall Cardós, romànic a la claror” que es va celebrar el passat dia 3 de juny organitzada pel Club d’Esquí Vall de Cardós i el Centre Excursionista de Montcada i Reixac.

Es tracta d’una marxa de muntanya que recorre els divuit pobles de la Vall de Cardós al Pallars Sobirà. Amb una distància de més de 40 km i un desnivell acumulat de quasi 2.500 metres recorre tota la vall de manera circular amb sortida i arribada a Ribera de Cardós. Un circuit exigent però molt interessant i que ve a sumar-se a la "Cuita del Sol" d’Àreu a la Vall Ferrera i que justament també s’ha celebrat aquests dies.

Posat sobre el mapa el recorregut ressegueix el perfil imaginari d’una guineu i per això li ha valgut el nom de “Cursa de la Guineu”. En Roquet de la Vall de Cardós s’ha engiponat sobre el fet una interessant història, llegenda o no, que explica les vicissituds d’una guineu famolenca que empaita els mossèns de la vall a la captura de les 18 claus de les esglésies on es guarden les provisions sobreres del setge del duc de Cardona durant la darrera guerra d’Hug Roger, el senyor en les muntanyes i compte del Pallars en el llunyà segle XV.

Una bona combinació de pobles, romànic, paisatges i literatura que fa especialment atractiva, en una o en vàries jornades, aquesta cursa de la guineu.

Haikús d'estiu -54-

Festival de verds

dolça la llum de ponent

quan cau la tarda

Haikus d'estiu -53-

Grogues catifes
de tipuanes en flor
portals d'estiu

Algú no ha dit la veritat

"En aquest sentit, ha explicat que té el compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, de replantejar l'obra i retornar el projecte al consell comarcal perquè "totes les forces en puguin parlar". Notícia al Tot Mataró el 13 de maig de 2011".

"Des de la meva posició institucional que jo ocupo el meu interlocutor natural, lògic, normal i vàlid era el alcalde de Mataró, no era el cap de l’oposició. El meu interlocutor qui fixava la posició era el alcalde de Mataró". Intervenció al Parlament de Catalunya el 16 de juny de 2011. (vídeo minut 3:24 a 4:36)

Temps de castells: cinc places i un carrer

Foto X. Saborida

Maratoniana actuació aquest matí dels Capgrossos de Mataró. Per celebrar els quinze anys de la colla res millor que quinze castells. I com a escenari cinc places i un carrer de la ciutat. Castells de tota mida amb la clàssica de vuit com a resum més destacat.

Cinc places i un carrer que donen per repassar les propietats castelleres d’aquests escenaris. Per començar la plaça de Cuba, una plaça de nou, que ja va acollir durant anys l’actuació de l’aniversari de la colla. Massa espai i poc definit. Va ser un encert marxar cap a Santa Maria per celebrar els anys de la colla.

Passejadeta cap a la plaça de l’Ajuntament, una plaça que ens costa entendre com a plaça i que pels castells és una mala plaça. La façana del darrera de l’Ajuntament (cal explicar pels que no coneguin Mataró que la façana principal de l’Ajuntament dona cap a la Riera) no justifica l’actuació, l’espai és massa gran i gens ambientat i a sobre la plaça té un pendent excessiu per fer castells importants.

Tot un descobriment el carrer d’en Pujol, el carrer de Les Santes. No serveix per actuacions importants doncs la pinya bloquejava totalment el pas però el tres de vuit ha quedat magnífic i ben emmarcat davant just del petit monument a les patrones de la ciutat.

Bona també la plaça de la Peixeteria. Tamany just per l’actuació d’una sola colla i escenari bonic per a fer castells. No diria el mateix de la plaça Gran. Poc ambient, espai poc definit molt solitari. Una plaça per oblidar.

Santa Maria no era avui el bullir d’altres diades però la plaça és bona. Avui els pilars cap a la plaça donant l’esquena a una basílica tancada. L’hora massa avançada no ajudava, estàvem en família i ja es notaven els quinze castells que durant el matí s’han tirat pels carrers de la ciutat. Una experiència que caldrà analitzar amb calma.

I Santa Anna? Avui no tocaven castells a la plaça més emblemàtica i més castellera de la ciutat. Hi tornarem per Santes. O algú en dubta encara?

Ecourbano: un portal sostenible

Ecourbano és un portal d’internet on es pot trobar tota la informació i l’actualitat sobre les polítiques de sostenibilitat urbanes. Fruit de la col·laboració del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim (que també estrena web) i la “Red de Redes” és un complerta eina per estar absolutament al dia de les iniciatives legislatives, els projectes i les experiències que s’estan desenvolupament arreu d’Espanya. Podeu accedir al bloc i també a twitter i facebook.. Tant en el seu disseny com en el manteniment diari l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona hi juga un paper essencial.

Pel forat de l’aigüera

Això és el que he pensat aquest matí, i complint-se el que el dia abans havia expressat públicament, en saber els incidents, que durant el dia d’avui s’han produït als entorns del Parc de la Ciutadella: que el moviment 15-M havia llençat pel forat de l’aigüera bona part del seu prestigi i de la seva credibilitat davant la ciutadania.

Els incidents d’avui han estat d’extrema gravetat i en cap cas es pot justificar el segrest dels parlamentaris que són, avui per avui, els legítims representants de la voluntat popular expressada lliurament en les urnes. Algú em recordava aquest matí que tots els cops d’estat comencen amb el segrest del parlament. I no cal anar fora per recordar que precisament el 23-F va ser el que va fer en tinent coronel Tejero en el seu fallit intent de cop d’estat. Ja sé que no es pot generalitzar i que la immensa majoria dels participants en les acampades no tenen res a veure, i molts ho rebutgen directament, amb els incidents d’avui. Però algú havia d’haver previst la deriva radical que podia prendre una part del moviment dels indignats i fins i tot la utilització política que es faria de les escorrialles.

Els incidents no poden però amagar la qüestió de fons del que realment ha passat dins les parets del Parlament: una aliança entre CiU i el PP que ens retorna als temps del pacte del Majéstic i que inaugura el que algú ja ha batejat com a pepevergència. Les primeres conseqüències ja les coneixem: pactes tàcits o explícits arreu del país per les alcaldies, suport als pressupostos de la Generalitat i a les retallades educatives, sanitàries i socials. La dreta en estat pur.

Amb humor, millor!

Posar-hi humor. Això és el que fan precisament els del canal bcnantirumors per combatre les mentides que sobre els ajuts als immigrants alguns, i pel que es veu amb molt bon resultat, van explicant pels barris.

De boscos i homes

Mentre aquest any 2011 celebrem l’Any Internacional dels Boscos, i podem veure vídeos com aquest, ens arriben notícies com les que publica avui El País sobre la desforestació al Brasil i els assassinats dels defensors de les boscúries amazòniques.

Per l’esperança el llibret de Jean Giono que ja he recomanat altres vegades: L’home que plantava arbres.

De l'aritmètica a la política

Foto Capgros.com

Bon dia senyora presidenta, regidors i regidores, senyors i senyores.

Em permetran que articuli la meva intervenció en tres capítols:

De l’aritmètica a la política
De la responsabilitat del governant
De l’alternativa socialista

De l’aritmètica a la política

La mateixa nit de les eleccions i en conèixer els resultats electorals vaig dir públicament que s’havia acabat l’aritmètica i començava la política. Teníem davant uns resultats electorals molt ajustats i dispersos. CiU guanyava les eleccions en nombre de vots però quedava empatada amb el PSC en el nombre de regidors, el PP en sumava un de nou, ICV-EUiA i la CUP es mantenien iguals i desapareixia ERC . L’extrema dreta irrompia amb tres regidors per primer vegada a l’Ajuntament de Mataró.

No és aquest un tema menor doncs han cavalcat damunt els cavalls de la mentida i de l’odi i això obliga a tots els demòcrates a pensar que no hem fet bé i com afrontar un fenomen pervers que amenaça amb trencar la convivència en els barris de la ciutat. Caldrà fer-ho amb la humilitat que faci falta però sobretot amb la intel·ligència i la complicitat de la societat civil mataronina. Des dels partits polítics democràtics, però també des dels sindicats, les escoles, les entitats veïnals, culturals i esportives, les entitats del tercer sector i per suposat les entitats i associacions dels propis immigrants. I caldrà fer-ho des del principi de la igualtat en drets i deures de tots els veïns i veïnes de Mataró.

Ara ens trobem amb un escenari polític molt inestable que dificultarà la governabilitat de la ciutat. El PSC no ha estat per primera vegada la força més votada, malgrat que hagi guanyat en nou dels dotze barris de la ciutat, i per tant no li pertoca formar govern en primera instància. Serem però una oposició seria, responsable, constructiva i sobretot alternativa. No defugirem els debats importants de la ciutat i, com hem fet sempre, expressarem les nostres opinions i els nostres posicionaments sense ambigüitats.

Ho farem sobre la principal de la nostres prioritats: la sortida de la crisi. Però també ho farem sobre les apostes estratègiques de la ciutat, l’urbanisme, la cohesió social, l’educació, la salut, la cultura, etc....

No hi haurà cap projecte de ciutat que no tingui la proposta alternativa dels socialistes. Defugirem, perquè sempre hem estat un partit de govern, la cultura del no i l’abstenció com a norma de votació.

Les tres setmanes transcorregudes des de les eleccions fins aquest Ple de constitució de l’Ajuntament han estat tres setmanes lamentablement perdudes per la ciutat. La manca de criteri, passant de la voluntat explicitada de governar en minoria fins un impossible i no volgut per ningú govern de concentració, ha fet impossible avançar sobre un possible acord programàtic. L’únic acord que pot interessar al Partit dels Socialistes: l’acord programàtic. S’ha preferit seguir jugant amb l’aritmètica quan ja és el temps de la política. En la política ens podran retrobar, per la simple aritmètica no cal que comptin amb nosaltres.

De la responsabilitat del governant

Arribem a aquest Ple de constitució amb una situació absolutament inèdita a la vida municipal mataronina: serà la primera vegada que el candidat a l’alcaldia no comptarà amb la majoria necessària per a ser investit en primera volta i només ho podrà fer en la seva condició de cap de la llista més votada. No importaria aquest detall si no fos perquè el futur alcalde no comptarà tampoc amb un acord polític estable que garanteixi la governabilitat. No seré pas jo qui li recordi al candidat de CiU les seves paraules de fa quatre anys sobre la fina línia que separava els vots del govern dels vots de l’oposició. Només li recomano que faci l’exercici amb els resultats de les darreres eleccions.

La governabilitat és fa més imprescindible que mai precisament en aquests moments de greu crisi econòmica que està patint la ciutat i el país i que el missatge que hem de transmetre a la ciutadania és el de la confiança. Massa projectes importants pel futur de la ciutat acabaran depenent de pactes que avui per avui es presenten difícils per no dir impossibles. La governabilitat havia d’haver primat sobre qualsevol altre principi, però la governabilitat que es sustenta, com deia abans, en els acords programàtics i no en la simple aritmètica.

Deixar la governabilitat de la ciutat a la inestabilitat que provoca una minoria absolutament insuficient per governar pot acabar provocant la paràlisi institucional de la ciutat i afectar greument la seva viabilitat econòmica i social. No és doncs una bona notícia malgrat es vulgui vestir amb arguments espuris. Tampoc ho permetrem.

Com no podem tampoc entendre i compartir la proposta d’un govern de concentració que vulgui deixar de banda les profundes diferències en el model de ciutat que existeixen entre els partits democràtics de Mataró. He dit, i repetides vegades durant la passada campanya electoral, que no pactaria amb el PP. Saben perfectament que no és per qüestions personals doncs afortunadament les relacions, almenys fins el dia d’avui, entre tots els membres de consistori mataroní s’han desenvolupat amb cordialitat i respecte personal. La qüestió és clarament de caràcter polític.

Podem compartir la necessitat de sumar davant la crisi, però queda clar que ni les maneres de fer-ne front ni sobre el cost social que representa existeix acord. Com tampoc existeix en el model de ciutat que volem per Mataró. Els socialistes hem definit de manera clara, i sense ambigüitats, el nostre model de ciutat. Ja el coneixen: metropolitana, compacta, innovadora, sostenible i cohesionada.

I els hi posaré un exemple ben recent: coincidim les forces polítiques del més que hipotètic govern de concentració en un tema tant important com la preservació de les Cinc Sènies? A tenor del que van votar CiU i el PP fa uns dies al Parlament de Catalunya sobre el futur del Pla Director del Sistema Costaner cal dir clarament que no. I cal recordar que el Pla Director del Sistema Costaner és, conjuntament amb el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, una de les dues figures urbanístiques que garanteixen precisament la preservació de les Cinc Sènies.

És cert que en el document que aquesta setmana ens va enviar Convergència i Unió hi ha forces coincidències amb la proposta que el dia 31 de Maig vàrem enviar els socialistes a totes les forces democràtiques del consistori. Bàsicament coincidim perquè en gran part són les nostres pròpies propostes programàtiques i de model de ciutat. No hi sabem veurem cap proposta significativa de “canvi”.

Titulava aquest capítol de la meva intervenció amb De la responsabilitat del governant. Em reitero en acabar-lo: és responsabilitat de qui vol liderar el govern de la ciutat cercar els acords, obrir les portes, despenjar el telèfon i contestar les cartes. No fer-ho és precisament incomplir amb aquest deure de responsabilitat.


De l’alternativa socialista

I si el segon capítol parla de la responsabilitat del governant el tercer cal que parli de la responsabilitat de l’oposició. I per això l’he volgut titular: De l’alternativa socialista.

Perquè si es irresponsable que el govern no garanteixi la governabilitat també ho seria que l’oposició no es postulés com alternativa de govern, adoptés la cultura del no i no treballés també per la governabilitat de la ciutat. Per això des de la responsabilitat que ens donen els més de 10.000 vots i els vuit regidors obtinguts estarem disposats a treballar en la recerca dels acords imprescindibles per consensuar els grans temes de ciutat. No esperin xecs en blanc, apostes al sol o disponibilitat absoluta. Ens trobaran en la responsabilitat, el rigor el treball, l’alternativa i l’interès general de la ciutat. No comptin amb nosaltres per retallades socials, per l’urbanisme irresponsable o les polítiques neoliberals.

Les nostres propostes imprescindibles, els nostres eixos bàsics estan ben explicitats en el document “L’alternativa socialista” al que ja m’he referit. Com també ho estan les línies vermelles que no es poden travessar davant qualsevol proposta d’acord polític que inclogui al Partit dels Socialistes.

En aquell decàleg definíem clarament quines són els eixos bàsics que sustentaran la nostra acció política a l’oposició: el rellançament econòmic que permeti generar ocupació, les apostes estratègiques que han de garantir la viabilitat socioeconòmica de la ciutat, l’urbanisme sostenible per aconseguir una ciutat per viure-hi i treballar, la cultura com a motor econòmic i com a element de capitalitat i cohesió social, l’espai públic de qualitat i segur, l’educació, la salut i l’atenció social com a elements centrals de la política municipal, els grans projectes que reforcen la nostra capitalitat territorial i comarcal, el caràcter reconegut de Ciutat de la Ciència i la Innovació i l’aposta per la austeritat, la eficiència i la transparència de la gestió pública.

Serem alternativa i per això i des del primer dia instarem al futur alcalde i al govern municipal per a que treballi en la solució de temes ben concrets. I els hi faig unes primeres demandes que concretarem en les properes setmanes: la necessitat d’iniciar immediatament les obres de l’escola Marta Mata i la redacció del projecte de l’escola Joan Coromines, la reclamació d’una nova llei de barris per Cerdanyola Sud, la licitació de les obres d’ampliació del CAP de Cirera-Molins i de la construcció del nou CAP de Ronda Prim, la solució de la concessió de l’edifici de l’antic Club Nàutic, la solució dels accessos nord a la ciutat des de l’autopista C-32, la redacció del projecte del nou Passeig Marítim a llevant del C.N. Mataró i la redacció i tramitació del projecte de remodelació integral del mercat i de la plaça Gran. No cal perdre ni un dia i posar-s’hi a treballar.

Nosaltres sempre n’estem disposats.

Disposar a treballar i disposats a actuar políticament explicant clarament el que som: socialistes, catalanistes i federalistes. Sense sectarisme però sense ambigüitats. Reflexionat profundament sobre aquelles coses que no hem fet bé o que simplement no hem fet. Sobre la nostra capacitat d’entendre i atendre les demandes socials i polítiques que s’estan coent als barris i a les places. Refent el camí tantes vegades com calgui si així podem ser més fidels als nostres principis personals i polítics.

Treballarem per Mataró, pels mataronins i mataronines, amb la mateixa intensitat, la mateixa passió i el mateix autèntic compromís per aquesta ciutat.

La ciutat que Antoni Comas tan bé descrivia: Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i llum blava, sempre dolça, amarada de claror, com si mai l’hagués tocat l’ombra de cap núvol.

Molt bon dia i moltes gràcies.

Text del meu discurs aquest matí al Ple de constitució de l'Ajuntament.

Com deixem la ciutat

Podeu llegir l'extens document de traspàs que avui hem lliurat als grups municipals i que hem presentat públicament. La transparència com a manera de fer i fins el darrer moment.

Felicitats, Tot!

Demà tornaré a trobar, fidel a la seva cita setmanal, el Tot Mataró tan bon punt em llevi i vagi a buscar el pa. Serà el número 1486, encara que això no tindria massa rellevància sinó fos per que demà el setmanari compleix 30 anys. Aquella història que el matrimoni format per en Fernando Rodríguez i la Carmen Guisado van iniciar just per la Fira de l’any 1981 i que els ha portat a ser el setmanari gratuït més llegit de Catalunya. Res a veure aquella ciutat de fa 30 anys amb l’actual. Han canviat el temps i les formes, la matriu social i sobretot la matriu econòmica. La ciutat ha crescut, s’ha diversificat i ara és més complexa que mai. El Tot Mataró ha estat testimoni d’aquesta transformació profunda de la ciutat i de la seva gent. Fa pocs dies, al despatx d’alcaldia i en la darrera de les entrevistes que se m’han fet com alcalde, en Cugat Comas em preguntava per la meva relació amb el Tot Mataró, i més enllà de la bona relació i de l’amistat que tinc amb molts dels seus membres, vaig respondre això:


L’Alcalde i la revista quotidiana

“Quan n’agafes un d’antic veus com ha canviat tot”

“El Tot Mataró forma part de la quotidianitat de la ciutat, costa recordar el primer cop que el vaig llegir”. Ho diu Joan Antoni Baron, Alcalde en funcions que recorda que “quan estudiava COU em van dir que hi hauria diaris gratuïts i jo no m’ho vaig creure. Mireu el Tot, és el que més llegeix la gent”. Baron assegura que “a Mataró les revistes com el Tot i la televisió són la crònica de la ciutat, els referents, quan agafes un Tot antic et pots divertir, reflexiones sobre com ha evolucionat tot i veus com hem envellit i tot ha canviat”.

El preciós lip dud de l'escola l'Arboç

Avui a la ràdio pública

Un resum de set anys d'alcalde a MataróRàdio, l'emissora de la ciutat de Mataró.

Santes 15

SANTES15 / Trailer from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

"Santes15 és una mirada a la festa de Les Santes de Mataró a través de 15 curtmetratges documentals de 5 minuts cadascun. 32 realitzadors (autors consagrats, joves directors, artistes visuals, realitzadors professionals del documental i alumnes dels darrers cursos de la universitat fins) aporten les 15 peces que construeixen un sol relat. Vine a veure la original exposició a l’Ateneu Caixa Laietana i prepara’t per veure la versió cinematogràfica en plena Festa Major de Les Santes 2011! Una mirada dirigida pel jove realitzador mataroní Eloi Aymerich que coordina un equip pluridisciplinar i plurigeneracional per a mostrar com és la Festa Major de Mataró. Una experiència de creació col•lectiva que ens permetran conèixer des de l’audiovisual Les Santes més entranyables, inèdites, apassionades i poètiques."

Del vídeo promocional de Santes 15. Podeu trobar més informació a la web Santes 15.

Temps de castells: 15 anys, 15 pilars!

Aquest matí, i al 15è aniversari dels Capgrossos de Mataró, 15 pilars de celebració. Es tancava així una molt bona actuació castellera amb els Capgrossos, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sants.

Pels mataronins els primers castells folrats i el primer castell de nou: una torre de vuit i una tres de nou que han donat feina i s’han hagut de defensar. Un quatre de vuit tranquil per acabar amb dos pilars de cinc. Bones, molt bones, sensacions en una colla que té per davant un any important amb l’objectiu de renovar la seva condició de colla de gamma extra.

Bona actuació dels Castellers de Sants, amb un tres de vuit i un quatre de vuit molt millorat respecte el d’ahir al barri barceloní, i un cinc de set de bona planta. Un vano de cinc per una colla que caldrà seguir amb atenció i que vol continuar la seva trajectòria ascendent.

Actuació en blanc i negre dels Minyons de Terrassa. D’entrada camises justes pel programa que portaven refiant-se de l’habitual generositat i bon rotllo dels mataronins i els borinots amb la colla del Vallès. Una torre de vuit folrada que s’ha hagut de defensar de valent. Un tres de nou amb folre que prou ha fet amb carregar-se abans d’una aparatosa llenya que afortunadament no ha tingut conseqüències més enllà del canvi de programa. Del quatre de vuit amb l’agulla s’ha passat a un quatre de vuit sense cap dificultat afegida. Per acabar un sòlid pilar de sis. Molt hauran de treballar els de Terrassa si, com es diu, volen provar el tres de deu amb folre i manilles per Sant Pere.

Que todas la noches sean noches de boda

Fa uns dies en Juan i la Vicenta em van aturar pel carrer per demanar-ne que els casés. Són dues persones grans, ratllant la vuitantena i que fa temps conviuen com a parella. Ahir van voler donar el pas i en una emocionant cerimònia van contraure matrimoni al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró. Era el meu darrer casament com alcalde.

Durant els set anys que he estat alcalde de la meva ciutat he casat 369 parelles. Moltes hores dedicades a aquest menester, molts divendres tarda i molts dissabtes al matí que he fet camí cap a l’Ajuntament, vestit amb les millors gales, per oficiar unes cerimònies que mai han estat iguals. Des de cerimònies multitudinàries amb el Saló a petar de gent, fins només els nuvis i els testimonis. Des d’en Rudy Ventura tocant la trompeta fins cors rocieros. Tot un ventall de situacions en una ciutat diversa com Mataró. A totes he volgut dedicar la mateixa atenció.

Ho he volgut fer personalment i he delegat molt poques vegades doncs m’agrada participar de la felicitat de la gent. Ajudar, ni que sigui modestament amb la meva presència, a que la gent sigui una mica més feliç m’ha semblat un dels majors honors que com alcalde podia tenir. Dignificar una cerimònia civil també m'ha semblat important. Per això avui, al treure’m la banda per darrera vegada, he pensat durant un instant que em dono per més que ben pagat si això ha estat així.

Espero que per moltes parelles la frase de la cançó d’en Sabina que els hi acostumo a dir “que todas las noches sean noches de boda y que todas las lunas sean lunas de miel” hagi estat una realitat.

Amb bici pel Maresme

He escrit alguna altra vegada que les bicicletes no són només per l’estiu. Avui ho hem tornat a demostrar a Pineda amb ocasió del V Cycle&Walking Maresme. Des de la Diputació seguim aportant el nostre granet de sorra i ho fem, com la majoria d’ajuntaments, en una estratègia contra el canvi climàtic. En quatre anys hem repartit 164 bicicletes a les policies locals i al tècnics municipals de 55 ajuntaments de la província. 50 d’aquests ajuntaments ja tenen el seu Pla d’Acció d’Energia Sostenible i les bicicletes lliurades ajuden a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 2% a les flotes de vehicles municipals. Potser no salvarem el món però ajudarem a conscienciar molta gent. I això en temes mediambientals és esencial.

La banda sonora de set anys!

Quan es tanca una etapa de la vida com la que m’ha tocat viure és normal que es succeeixin els comiats. Més encara quan és la gent amb la que has treballat cada dia colze a colze i que acaben coneixent-hi gairebé millor que tu mateix. Una bona manera de demostrar com t’han arribat a calar pot ser fent un llistat de cançons en les que pensen que et sentiràs identificat. I vet aquí el resultat:

1.- Qualsevol nit pot sortir el sol
2.- Si yo tuviera una escoba
3.- Chi non lavora non fa l’amore
4.- Libre
5.- Noches de boda
6.- Alegría
7.- Mediterráneo
8.- Libertad
9.- Yo quiero tener un millón de amigos
10.- América
11.- Viva la vida de Coldplay

Gràcies a tots i totes per fer-me la vida durant aquests anys molt més agradable!

A reveure, Bassas!

Foto LL.M.

Em sembla que en 2194 posts en aquest bloc encara mai havia repetit títol. Avui ho he volgut fer expressament. Aquesta nit en Ramon Bassas ens ha comunicat la seva decisió, compartida des de dies abans, de plegar com a primer secretari dels socialistes de Mataró. Res a afegir a tot el que ja vaig escriure precisament amb aquest títol: A reveure, Bassas!