Tarda de pluja i d’esports

Foto Toni Blanch

“Mataró

Si vas néixer de la mar com la petxina,
Et voldria de la mar, com vela blanca,
Oblidant-se un xic del fum que et despentina
I amb què el vers que em surt de dins se m’entrebanca.”

Josep Punsola

Dit això i començar a ploure a pots i barrals. Malgrat que l’amenaça de pluja era evident durant tot el dia, el temps s’ha anat aguantant. Fins les sis en punt. Aleshores, aigua va. Beneïda aigua que em deia el germà Obiols aquest matí tot passejant pel nou Parc de Mar. La feina està feta, el parc ha quedat magnífic i els ciutadans i ciutadanes tindran tots els dies de l’any per a poder disfrutar-lo.

Segueixo la tarda en clau esportiva. Primer al Teresa Maria Roca. El Tot Mataró Joventut Handbol necessitava guanyar de dos gols al GEiEG de Girona. No ha pogut ser i malgrat arribar a guanyar de set gols al final s’ha perdut d’un i s’ha esfumat la possibilitat d’accedir a la fase d’ascens a categoria nacional. Tota la feina d’un any es resumeix en una dolenta segona part.

Després al Pavelló de Cirera. El Grup Clima Mataró juga amb l’Igualada. Els mataronins necessitaven, com a mínim, empatar amb els de l’Anoia. Aquests no s’hi juguen res, però vist com ha anat el partit ningú ho hagués dit. Al final empat a un gol i el Mataró un any més a la lliga OK. La millor lliga d’hoquei patins del món.

Proposta Mataró

"Carreró", obra d'Albert Alís

Aquesta tarda hem signat el conveni per crear el fons d’art dels artistes de Mataró: “Omplim de contingut la casa Arenes”. A partir d’una iniciativa promoguda per en Pere Pascual, a la que es van afegir un bon nombre d’artistes mataronins. Un autèntic regal per la ciutat. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Ha estat un camí llarg i difícil. Al final s’ha arribat al consens necessari per a fer-ho possible. Ara cal donar-li contingut i treballar per l’exposició del fons.

Però hem d’anar més lluny. Aquest fons d’art actual ha de servir com a mostra del que són capaços de fer els artistes mataronins. El talent com a tarja de presentació de la ciutat. Jo hi crec.

De la mateixa manera que vaig creure en l’obra d’en Llucià. Aquesta nit, amb un temps de gossos, mentre muntaven una part de l’escultura “Ondulacions”, amb el mar a un costat i la Laia d’en Rovira Brull a l’altre, pensava en les capacitats de la gent d’aquesta ciutat. A vegades ens costa massa creure en nosaltres mateixos. En les nostres possibilitats. Una mica de gosadia, de rauxa, també ens va bé.

L’escultura Ondulacions serà una fita en el nou Parc de Mar i enriquirà la perspectiva del mar de l’edifici que l’Oriol Bohigas ha dissenyat pel Tecnocampus. O és que els mataronins i mataronines no podem somniar? Jo no m’hi resigno a no somniar.

Bona feina

Tres actes importants en un sol dia i bona feina de molta gent.

A mig matí, just davant del nou Parc de Mar que s’inaugura dissabte, presentació dels nous vehicles del servei de recollida de brossa i dels nous contenidors. Els números són importants: 24 nous vehicles i més de 1000 nous contenidors. Per cert els típics contenidors verds de la brossa de rebuig, ara seran grisos.

Més importants són encara els resultats de la recollida selectiva. Els augments són espectaculars. Una bona planificació i sobretot una magnífica actitud de la ciutadania fan possibles aquestes xifres. Gràcies a tothom i bona feina del regidor Melero.

A mitja tarda, presentació de la guia gastronòmica de Mataró. Una col·laboració entre el Gremi d’Hostaleria i l’Institut Municipal de Promoció Econòmica fan possible la publicació d’aquesta guia. La gastronomia com a element d’atracció de la ciutat i com a font d’ocupació i riquesa. El compromís anunciat de treballar en la construcció d’una nova escola d’hostaleria a Mataró. Bona feina de la regidora Romero.

Una mica després inauguració del Centre d’Informació i Recursos per a les dones. Un espai per treballar en les polítiques d’igualtat. Un equipament de ciutat a Rocafonda i per decisió política. Nous espais de centralitat de ciutat a tot arreu. Per a que tot Mataró sigui Mataró. Amb passió i sentiment. Bona feina Maria Rosa.

Entre mig un parell de reunions importants, un dinar de treball, un parell d’entrevistes personals i un parell de cafès amb persones que tenen molt que aportar a la ciutat. Encara queda temps per a una interessant reunió amb una vintena de representants d’entitats culturals de la ciutat. I de passada, a mitja tarda, comprovar in situ l’eficàcia de la policia. Bona feina dels mossos i de la policia local.

No m'ho penso perdre!

La inauguració del Parc de Mar. Aquest dissabte a les sis de la tarda.

Per molts anys!

Desè aniversari de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. I per celebrar-ho una colla de gent s’ha posat a treballar i han muntat una pàgina web. Han obert un apartat anomenat “Cabàs d’idees” on es poden fer suggeriments per tal de fer una festassa com cal. Ja en tenen unes quantes.

En faig la meva petita aportació: recuperar una activitat que va funcionar uns quants cursos i que es titulava “El llibre viu”. L’organitzava el Centre de Recursos Pedagògics del Maresme i es tractava de construir un llibre, a les escoles de la ciutat, que tingués molts elements manipulables. Desplegables, finestres que s’obrien, figures en moviment, etc... Tot el que es pugui arribar a fer amb uns fulls de paper i molta imaginació. Eren llibres d’un tamany considerable i es muntava una exposició al Museu. Potser no arribarem al virtuosisme del “Punt Vermell” però es poden fer coses magnífiques.

Em sembla magnífica la idea d’aquesta gent de celebrar el desè aniversari de la biblioteca. En aquell moment va ser una fita important per la ciutat. Fins aleshores només podíem disposar de la biblioteca de la Caixa Laietana i la ciutat reclamava una biblioteca pública. Va ser també un referent tecnològic per la seva façana de plaques fotovoltaiques única aleshores al país. Els resultats han estat esplèndids i la Pompeu Fabra és un dels equipaments més utilitzats i més ben valorats pels ciutadans.

Ara estem treballant en la seva ampliació i en el projecte de construcció d’una altra biblioteca pública. Pel que sé els arquitectes tenen força avançat el projecte d’adequació del conjunt modernista de l'Escorxador com a biblioteca. Amb l’escola bressol Els Menuts, l’edifici dels Capgrossos, la futura escola Joan Coromines i l’equipament cultural projectat a la nau de can Gassol, tindrem un conjunt d’equipaments molt potents a la zona de llevant de la ciutat.

Recuperem patrimoni i anem dotant la ciutat de nous equipaments.

Setmana Santa

Portada del programa de la Setmana Santa de Mataró

La setmana passada eren els “saeteros” de Sierra de Yegüas qui ens anunciaven que estàvem a les portes de la Setmana Santa. Ahir la Processó de la Coronació de la Verge de la Soledat ja sortia pels carrers de Cirera i els Armats de Mataró feien la primera de les representacions de la Passió a la Sala Cabanyes.

Aquest dies el programa ja està distribuint-se per la ciutat i es pot consultar a la web de la Comissió de la Setmana Santa de Mataró.

Fa pocs dies vaig escriure, per l’opuscle de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno, aquestes paraules:


"Dijo una voz popular:

¿Quién me presta una escalera

para subir al madero

para quitarle los clavos

a Jesús el Nazareno?"

Las palabras de Antonio Machado, que popularizara Joan Manuel Serrat, nos sirven de prólogo para acercarnos a la Semana Santa de Mataró.

Plural y diversa. Rica y sentida. Suma de sentimientos y tradiciones.
Como la propia ciudad. Como los propios ciudadanos. Como la voz popular.

De cofradías centenarias a algunas que suman escasas décadas. De las saetas del Domingo de Ramos a la representación de La Passíó. De las procesiones que recorren los barrios, al Vía Crucis y la Procesión General del Viernes Santos. De la austeridad al barroquismo. Del sentimiento religioso a la tradición cultural.

Existe, y es una realidad consolidada, un modelo propio de Semana Santa de Mataró. Construido con esfuerzo y con generosidad. Con el esfuerzo de las personas que forman las cofradías y con la generosidad de saber sumar en lugar de restar.

Muchas gracias por vuestro esfuerzo y por vuestra generosidad.

Setmana complerta

Foto Quico Melero

Si titulava la setmana passada com de cinc dies, aquesta necessito tots els dies per explicar la feina feta.

Dilluns, a primera hora Junta de Govern. Entre altres temes, aprovem el projecte d’un nou equipament al carrer Tres Roques de Cerdanyola i la reurbanització dels carrers de la Beata Maria, Sant Simó, Baixada d’en Feliu de la Penya i la plaça del Fossar Xic. A la tarda viatge a Madrid. Entrevista amb el Secretari d’Estat del Ministeri de Foment per parlar de la N-II.

Dimarts, visita al centre de telegestió de l’enllumenat públic de Mataró. Al vespre assemblea del PSC per aprovar la llista a les eleccions municipals. Una llista per governar.

Dimecres matí, aprofito per llegir alguns documents, atendre entrevistes pendents. Tarda per treballar a casa, preparar alguns escrits i resoldre alguns assumptes particulars (als alcaldes també els hi caduca el carnet de conduir).

Dijous intens. De bon matí, xerrada als alumnes dels IES Puig i Cadafalch i Thos i Codina. Són escoles verdes i fan una sessió de treball amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Un moment per saludar al rector de la UPC que visita la nostra escola universitària. Visita a l’aparcament i la reurbanització del carrer Terrassa. Tarda de passeig. Primer per Rocafonda, amb visita a les obres que s’han iniciat a l’avinguda del Perú. Llarga xerrada amb veïns i veïnes del barri. Després per La Llàntia, just abans d’un cafè amb els veïns. Una cinquantena de persones que omplen la sala de gom a gom. Temps per parlar del barri i de Mataró.

Divendres, roda de premsa de balanç del mandat. Alt nivell de compliment dels acords del govern, autocrítica pels errors i un munt de projectes en marxa. Nit de la Solidaritat. Acte al Monumental i sopar a La Peixateria.

Dissabte matí, casaments. Fa gràcia casar a antics alumnes. Tarda d’handbol i música. Handbol femení al Poliesportiu Teresa Maria Roca. Perdem amb La Roca. Música a Santa Maria. Concert per recollir fons per les obres de restauració de la basílica. Cor Infantil i Cor de Noies de l’Orfeó Català. Magnífic.

Diumenge ben divers. Més handbol femení. Tornem a perdre. Visita ràpida al concert de can Zam. Invitació d’en Justo Molinero al 25è aniversari de Ràdio TeleTaxi. Un concert que produeix Triple Onda, una empresa mataronina. Al migdia festival de fandangos a la Hermandad Rocíera. Homenatge a companys que ja no hi són. Dinar de germanor i llarga sobretaula.

Per acabar la setmana l’agradable sorpresa d’un correu electrònic de la María José. Una antiga alumna del Camí del Mig que m’ha localitzat per la meva web. Gràcies María José i molta sort.

Per euroescèptics

Una frase, aquesta nit al programa Trenta Minuts de TV3. L’ha dit un antic combatent alsacià de la Segona Guerra Mundial:

No hi res millor per un alsacià que poder dir: quina sort que ara som europeus!

Gràcies, doctor Bolòs

Foto Luís Miguel Navarro

M’assabento, ahir, per la pàgina de necrològiques de la mort del doctor Oriol de Bolós i Capdevila. Nascut a Olot, fill del també botànic Antoni de Bolòs, el doctor Oriol Bolòs ha estat la figura preeminent –amb el mataroní Pere Montserrat- de la botànica catalana de la segona meitat del segle XX. Hereu de la tradició botànica catalana dels Cadevall, Senen, Font i Quer. Deixeble de Braun-Blanquet, membre del SIGMA de Montpeller, va ser l’introductor de la fitosociologia als Països Catalans. La seva obra extensíssima sobre la florística i la geobotànica dels Països Catalans l’han convertit en un personatge fonamental en la història de la botànica del nostre país. En Josep Maria Panareda va publicar la seva biografia fa uns anys.

Vaig tenir la fortuna de ser alumne del doctor Bolòs a la Universitat de Barcelona. Recordo les seves classes de Fanerogàmia i de Geobotànica –guardo els apunts manuscrits d’aquelles classes- a les velles aules de l’edifici d’Elies Rogent a la plaça de la Universitat. Amb una veu fluixeta, a l’aula no es movia ni l’aire, parlava durant més d’una hora mentre escrivia els complicats noms llatins de les plantes a la gran pissarra. El doctor Bolòs en sabia de botànica i en sabia d’explicar-la. I sobretot de transmetre als seus alumnes una estima profunda per la natura i pel país.

Oberts al món

L’any passat varem celebrar els 10 anys d’existència del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Enguany celebrem el 10è aniversari de la Nit de la Solidaritat. Un esdeveniment, que va néixer modestament i impulsat pel propi Consell, i que ja es troba plenament consolidat en el calendari de la ciutat.

Va néixer, ho explica clarament en Sheriffo en el vídeo que es va repartir, per atendre la necessitat d’explicar a la ciutadania el que a Mataró s’estava fent en matèria de Solidaritat i Cooperació Internacional. Es cercava la sensibilització i la complicitat dels màxims de ciutadans possibles. Em sembla que els objectius han estat plenament assolits.

Felicitats al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per aquest aniversari i per la seva feina.

Al llarg d’aquests anys hem tingut la fortuna d’escoltar persones importants, enguany a Bernard Cassen, i molt significatives que ens han fet reflexionar sobre les politiques de solidaritat i cooperació que calia, i podíem, impulsar des de la nostra ciutat. Els resultats estan recollits en les memòries anuals que s’ha anat editant.

Deu anys donen per tenir suficient perspectiva històrica. Per tant tenim un coneixement i hem teixit una xarxa solidària molt potent. Amb l’administració fent la seva feina, però sobretot amb el compromís i la implicació de persones i entitats.

Només cal donar una ullada a la memòria d’aquest any per adonar-se de la diversitat de projectes, i per tant de sensibilitats, treball i il·lusió, que hi ha darrera de tots aquests projectes.

Algú, en alguna ocasió, ens ha posat com exemple de ciutat solidària. Sincerament crec que és cert. Però també crec que cal estar contínuament replantejant-se les coses, les polítiques i els objectius. Podríem cometre l’error de pensar que això que estem fem és el que caldrà continuar fent. El món canvia, i d’una manera ràpida i global, i per això ens caldrà replantejar polítiques, actituds i programes. I caldrà fer-ho a mesura que canviïn les circumstàncies internacionals, però també a mesura que canvien les nostres pròpies circumstàncies. Per això la Nit de la Solidaritat ha de servir per passar comptes, per sensibilitzar la població, però també per repensar els objectius. Per fer-nos dubtar del que fem i posar-nos el neguit dels nous reptes.

No hi ha model possible, pot haver-hi criteris i prioritats, però tenim l’obligació de tornar a qüestionar les coses, a repensar-les i a situar-nos davant les noves realitats. Només amb imaginació, amb ambició fins i tot, podrem avançar.

Si un altre món és possible, caldrà fer-lo possible. Des del seny que faci falta, però amb el punt d’atreviment de la rauxa.

Us encoratjo a, des de les entitats i des del propi Consell, marcar-nos nous reptes, a fixar nous objectius. A continuar obrint Mataró al món. A un món canviat i des d’una ciutat, la nostra, també canviant.

Gràcies per la vostra atenció i sobretot moltes gràcies pel vostre treball i compromís.

Text de la meva intervenció en la X Nit de la Solidaritat

El debat de la mobilitat

Foto 20 Minutos

Amb aquest mateix títol vaig escriure un post pel febrer de l’any passat. Ara l’he volgut repescar i en reprodueixo alguns fragments en cursiva. Ho faig després de la reunió que dilluns vaig tenir a Madrid amb el Secretari d’Estat d’Infraestructures, el senyor Víctor Morlán. Tinc per costum, com alcalde de Mataró, assistir a les reunions a les que se’m convoca. I això vaig fer precisament dilluns passat a l’edifici dels Nous Ministeris: assistir a una reunió a la que vaig ser convocat, com alcalde de Mataró, per parlar dels projectes de trasllat de la N-II al seu pas pel Maresme.

Vaig explicar al Secretari d’Estat la meva opinió sobre la mobilitat a la comarca i el paper que ha de jugar la N-II.

"La mobilitat del Maresme ha de respondre a un determinat model territorial. I cal tenir clares les nostres necessitats de mobilitat. Hi ha quatre necessitats bàsiques que el model de mobilitat ha de resoldre a la nostra comarca: la comunicació ràpida amb Barcelona i amb Girona-França, la mobilitat ràpida amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i la bona comunicació entre les ciutats, pobles i vil·les de la mateixa comarca.. La comunicació ràpida amb Barcelona i Girona-França, amb el que suposa també d’accés als aeroports i a les futures estacions de l’alta velocitat, ens queda assegurada per la C-32 actual i el seu perllongament cap el nord. La comunicació ràpida amb les comarques vallesanes ens la garanteix la C-60 i ens la millorarà l’anomenat quart cinturó. La mobilitat entre les poblacions del Maresme ens l’ha d’assegurar una via de nova construcció, paral·lela i pròxima a la C-32. És la millor manera de guanyar en capacitat de transport, garantir una millor comunicació i alliberar la NII del trànsit actual i permetre la seva conversió en una via cívica".

Un paper ben diferent al seu estatus de carretera nacional de Madrid a França. Fa temps que no compleix aquesta funció i per tant ja no és una carretera amb trànsit de pas. És amb aquestes premisses que cal dissenyar la nova carretera.

"Queda el debat de com ha de ser i per on ha de passar aquesta nova via. Aquests són els detalls que caldrà discutir ajuntament a ajuntament per ajustar-la el millor possible a la topografia del terreny, als cascs urbans consolidats i a les necessitats de connexió amb cada centre urbà. Cal fer-ho i fer-ho bé".

El resultat de la reunió va ser el compromís, per part del Ministeri, d’estudiar les coincidències i diferències entre el projecte avançat fa un any pel mateix Ministeri i el més recent, presentat per Barcelona Regional, a instàncies del Consell Comarcal del Maresme.

No podem perdre més temps. Cal que ens posem d’acord i desencallem, d’una vegada per totes, el trasllat de la N-II.

Una llista per governar

Foto Quico Melero

Ahir al vespre, l’assemblea del PSC, va donar un ampli i majoritari suport a la llista electoral que l’executiva va presentar.

Una llista que vaig definir com la del candidat del PSC. Perquè malgrat l’alcaldable tingui molt a dir en les persones que l’han d’acompanyar en les eleccions, no es pot oblidar que ho farà sota les sigles d’un partit. En aquest cas del Partit dels Socialistes de Catalunya. El meu partit.

Però la llista, com la ciutat, no s’acaba en els límits d’un partit polític i més enllà de la militància, vol representar sensibilitats diferents i que poden sintonitzar amb els principis bàsics del nostre projecte. Per això l’he definida com a heterogènia, amb persones de trajectòria àmplia i diversa, preparades per poder gestionar la ciutat i liderar els canvis socials i econòmics que ens esperen.

Una llista paritària, amb homes i dones en igualtat de condicions, de gent treballadora, il·lusionada per Mataró i que coneix la ciutat pam a pam. Gent de tots els barris que no necessiten tours turístics per conèixer la ciutat. Amb una combinació d’experiència i gent jove, que aporta saba i perspectives noves al projecte socialista.

Vaig voler agrair especialment als companys que pleguen la seva lleialtat personal i el seu bon treball per la ciutat. I també vaig agrair als que han volgut formar part de la candidatura. Sé el pa que s’hi dona en aquesta feina i les renúncies que hauran de fer i els compromisos que hauran d’assumir.

Hem fet una llista per governar, per ser la força majoritària del govern de la ciutat dels propers quatre anys. Però això només serà possible si sabem compartir amb els ciutadans els problemes i les il·lusions.

Cinc noves hectàrees de bosc

Foto R.R.

I plantat a les voreres dels carrers. De fet només es tracta d’una al·legoria que serveix per explicar el que hem fet amb l’enllumenat públic de Mataró. Cinc hectàrees de bosc cada any és la massa forestal necessària per absorbir els 228.714 kg de CO2. Aquesta és la quantitat de CO2 que s’ha deixat d’emetre a l’atmosfera amb els 963.536 kWh d’estalvi energètic que ha suposat les mesures de millores mediambientals i normatives del Pla d’enllumenat.

El Pla d’enllumenat va començar a desenvolupar-se l’any 1997 i en aquests deu anys ha representat una inversió de quasi cinc milions d’euros. S’han incrementat els punt de llums a la ciutat en un 50% -actualment tenim 14.165 punts de llum-, s’han incrementat també en un 51 % el nombre de quadres elèctrics. Pel contrari la potència consumida només s’ha incrementat en un 14%. L’estalvi acumulat durant aquests deu anys ha estat de més de mig milió d’euros.

Avui ens han presentat l’estat del projecte de telegestió de l’enllumenat públic. Aquest projecte ens permet conèixer on-line la situació de la xarxa, els consums i qualsevol incidència que es pugui produir. També permet actuar amb rapidesa davant les avaries. Mataró torna a ser pionera en aquest tipus d’actuacions i dels 197 quadres elèctrics de la ciutat, 173 ja estan telegestionats. Cap altra ciutat de les nostres dimensions té un nivell similar.

Des dels ajuntaments podem fer molta feina en la lluita contra el canvi climàtic. Pensar globalment i actuar localment. A Mataró això és diu Agenda 21 i té exemples tan clars com el de l’enllumenat públic.

Ara com sempre, Raimon

Foto Kiko Huesca

Jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg

de gent que va alçant-se

des del fons dels segles,

de gent que anomenen

classes subalternes,

jo vinc d'un silenci

antic i molt llarg.

Jo vinc de les places

i dels carrers plens

de xiquets que juguen

i de vells que esperen,

mentre homes i dones

estan treballant

als petits tallers,

a casa o al camp.

Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta

i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens

perd identitat.

Jo vinc d'un silenci antic

i molt llarg,

de gent sense místics

ni grans capitans,

que viuen i moren

en l'anonimat,

que en frases solemnes

no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

Jo vinc d'un silenci antic

i molt llarg,

jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

jo vinc d'un silenci

que la gent romprà

jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant.

Felicitats Raimon

De cajón

Llegeixo a El Periódico que els millors caixons de percussió es fan a Mataró. Cada dia aprens quelcom de nou!

Setmana de cinc dies

El fet de ser fora de Mataró dimarts i dimecres fa que la setmana passi encara més ràpida. Malgrat que viatjar amb l’ordinador a la maleta i que la BlackBerry et permet estar connectat de forma permanent, quan tornes els papers s’acumulen a la taula i cal enllestir-los aviat. No para el ritme de les reunions i els actes institucionals reclamen la presència constant de l’alcalde.

És el cas de la reunió de treball de Comissió Permanent de la Xarxa Local per a la Diversitat i la Ciutadania. Aquesta comissió, que es va crear fa un parell d’anys, fa un seguiment de l’agenda de treball de la Xarxa. Uns quants alcaldes i representants municipals analitzem la situació actual de la immigració, avaluem la feina feta i marquen nous objectius pel món local. Ara que el mandat arriba al seu final, valorem positivament l’experiència i el discurs acumulat en aquests anys de treball. Ens sentim molt més preparats per afrontar el fenomen de la immigració i l’impacte que té sobre les nostres ciutats, pobles i vil·les.

Les reunions la presideix la diputada Imma Moraleda amb qui coincideixo, un parell d’hores després, inaugurant l’exposició “Gràcies” al Parc Central de Mataró. Acabo el dia amb una reunió amb veïns de Cerdanyola per parlar de temes diversos i que els preocupa.

Divendres és un dia que ja anuncia el cap de setmana i per tant s’ajunta la feina normal del dia amb actes més propis de cap de setmana. Una reunió de bon matí amb els responsables de la regió sanitària per avaluar l’estat dels projectes que el Departament de Salut està tirant endavant a Mataró i ràpidament cap a Barcelona del Consell del Pacte Industrial. Es commemora el desè aniversari de la signatura del Pacte i fem la signatura d’adhesió a un nou document. Interessants intervencions dels representants del agents econòmics i sindical, del món local i del president de la Generalitat. Ara el govern de Catalunya creu en la concertació i es suma al Pacte. Curiosament el president Montilla és dels pocs polítics que repeteixen signatura deu anys després.

Assisteixo a la Festa dels Premis de la Comunicació Local a Rubí. No hi ha sort i no ens portem res cap a Mataró. Una altre any serà.

Dissabte matí, acte de col·locació de la primera pedra del CAP de La Llàntia. Curiosament la consellera Geli, que ha estat de llarg qui més vegades ha visitat Mataró, encara no havia signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Mataró. Ahir ho va fer.

La tarda comença aviat, en un Monumental atapeït, per veure actuar la gent dels Casals d’Avis de la ciutat. Es tracta del Primer Festival Artístic de la Gent Gran de Mataró que ha organitzat la Comissió de Cultura. Aquesta comissió és resultat del Congrés de la Gent Gran que es va celebrar aviat farà un any. Actuacions en directe, play-back, coreografies, vestuari, ... tot un exemple d’esforç, il·lusió i bon fer de la nostra gent gran.

Sopa a La Armonía. Ens visiten, com ja fa varis anys, els “saeteros” de Sierra de Yeguas. Venen expressament per cantar-nos les “saetas” de les seves processons de Setmana Santa. Acte de retrobament entre amics i familiars, “serranos” d’allà i “serranos” d’aquí, en un local ple de gom a gom.

Diumenge de nou al Monumental. Divendres no vaig poder assistir a l’acte de presentació –pel que m’expliquen en un teatre on no cabia ningú més- del documental “La ciutat teixida”. Un interessant treball de la gent del CapGrós que explica el passat del tèxtil a Mataró i apunt algunes de les línies de treball que s’estan desenvolupant per garantir-ne la viabilitat en un mercat globalitzat. Caldrà tornar a visionar amb calma el DVD que en Mateu Ros ha tingut l’amabilitat de regalar-me. Segur que de les aportacions dels entrevistats en traurem conclusions útils.

Migdia de celebració del XI aniversari de la Penya Cultural Al-Andalus. Un altre local atapeït –serà que aquí tothom està ben despert?- de gent vinculada amb l’entitat. Oportunitat per saludar a molta gent, prendre nota d’algunes coses que cal arreglar, compartir la il·lusió dels membres de l’entitat i brindar pel futur d’aquesta.

Sort que només han estat cinc dies!

Adéu a “la cuesta”

Tots els veïns de La Llàntia saben que és “la cuesta”. Durant anys va ser un dels dos únics accessos al barri. L’altre era el torrent de Can Boada. Un típic torrent maresmenc de sauló i canyes a banda i banda. Primer el carrer Berguedà i després la urbanització de la Via Europa van treure el barri de la precària comunicació que tenia amb la resta de la ciutat.

Quedava una assignatura pendent que avui hem començat a resoldre. Evitar que els veïns de La Llàntia hagin d’anar fins al CAP de Cerdanyola Nord per les visites al metge. Quan l’estiu de l’any vinent s’inauguri el nou CAP de La Llàntia-Via Europa, s’acabaran les pujades i baixades fins a Cerdanyola, almenys per anar al metge “la cuesta” serà història. Els que ara diuen que tot plegat –i obliden primeres pedres amb ministres i conselleres que varen trigar mesos a veure la segona- es tracta d’electoralisme, ja queden convidats pel dia de la inauguració.

Ho he explicat a l’acte simbòlic, doncs fa dies que s’hi treballa, de col·locació de la primera pedra. Una obra important dins del conjunt d’actuacions urbanístiques que ha desenvolupat el PEMU de La Llàntia. Habitatges, reurbanització de carrers, locals comercials, una pista poliesportiva i la recuperació de la masia de ca l’Isidre com a casal d’avis. Per això volem l’urbanisme i per això tenim PUMSA. Per treballar en el conjunt de la ciutat i pel conjunt de la ciutadania.

La consellera Geli, que ens ha acompanyat, ens ha recordat el Pacte de ciutat, que fa dos anys varem signar amb la consellera de Salut. Pas a pas anem desenvolupant-lo. Avui ha estat el CAP de La Llàntia, fa mesos que es treballa en l’ampliació de l’hospital, el concurs de l’ambulatori de Salut Mental està en marxa, Cabanelles farà un nou pas en pocs dies, la reforma i ampliació dels caps de Cirera-Molins, Gatassa i ronda Prim està planificada i aviat començarem a veure plànols. A l’entorn de 50 milions d’euros té previst gastar el Departament de Salut de la Generalitat a Mataró en els proper anys. Mai, a Mataró, s’havia previst una inversió similar. Deu això dels fets i no paraules?

Per agenda

Gravats dels alumnes de 2n de batxillerat de Santa Anna. A la sala d'exposicions de l'Associació Sant Lluch al Casal Nova Aliança.

Del 19 al 30 de Març

Gràcies, fem un bon equip

T’imagines una ciutat més neta, tranquil·la i sostenible, on tu i jo ens podem trobar i conviure?

Vull la meva ciutat més maca i menys bruta. Gràcies al teu reciclatge, els residus esdevenen recursos aprofitables per a tothom.

M’agrada fer la migdiada, relaxar-me, reposar i gaudir dels silenci al meu voltant. Gràcies per moderar el to de veu, per escoltar música i veure la televisió sense molestar.

Tu i jo al parc amb gent gran, gent jove, nens jugant, jardins, arbres, flors, fonts, parcs infantils. Gràcies per compartir i respectar l’espai.

Gràcies per estimar la teva mascota, per portar-la ben lligada quan cal, ben neta i vacunada. Gràcies per gaudir de la seva companyia sense molestar els veïns.

A peu, en bici i en transport públic s’hi arriba abans i millor. En Joan prefereix la bici. A mi m’agrada el metro, aprofito per llegir el diari... Puges? T’hi porto. Gràcies per utilitzar el cotxe només si cal.

La meva ciutat, la teva, la de tothom. Gràcies, fem un bon equip.

Texts de l’exposició que sobre civisme avui s’ha inaugurat al Parc Central i que es pot visitar fins el dia 30 de març.

Munic, Roma, Milà

Tres ciutats en poc més de trenta sis hores. El Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme està en fase de concurs per adjudicar les obres d’ampliació, adequació i explotació de la planta de Mataró.

Per això, una delegació del Consorci, hem visitat plantes de tractament de brossa a aquestes ciutats. Ahir al matí, la planta de metanització i compostatge de la Comunitat de Munic. Una planta on es tracten 30.000 tones a l’any de fracció orgànica procedent de recollida selectiva. Gas metà per produir electricitat i un compost de gran qualitat són els productes finals del procés de tractament.

Aquest matí, visita a Malagrotta, el gran abocador de la ciutat de Roma. Es troba pràcticament al límit de capacitat i això ha accelerat la construcció d’una planta de gasificació de la fracció combustible i ampliació de la de compostatge de la fracció orgànica.

Aquesta tarda, visita a la incineradora de Borgoforte en Piacenza. 120.000 tones de brossa sense triar que produeixen 10 megawats d’energia elèctrica.

Plantes modernes, amb tecnologies punteres, que permeten trobar solucions al problema del tractaments i eliminació dels residus sòlids urbans. Han estat poques hores, però molt intenses, que ens han permet conèixer de primera mà algunes de les tecnologies proposades per les empreses que s’han presentat al concurs de Mataró.