Retalls d’un dia molt intens

Que comença quan a Brussel·les és negra nit i això em permet veure com el “sol sale en Flandes” per sobre d'un mar de núvols.

Que segueix amb una vista a vol d’ocell de la comarca.

Per baixar sota terra i veure les obres del desviament.

Foto Romuald Gallofré

Uns quants projectes sobre la taula i un article interessant per llegir tot dinant. En Ferran Mascarell ho clava.

Tarda pel Consorci pel tractament de residus sòlids del Maresme. Un parell de dades per recordar. L’any 2006 hem ingressat quasi 5 milions d’euros per la venda d’energia elèctrica. Diners que ens estalviem els municipis consorciats i que ens permet fixar el canon pel 2007 en 56 €/tm. Per poder comparar cal saber que el preu d’abocador està a 74 €/tm. Amb la diferència que amb el canon de la planta s’inclou l’amortització i d’aquí 3 anys la tindrem pagada del tot i en el cas de l’abocador els diners són directament llençats, i mai millor dit, a la brossa.

Nit per amoïnar-se de debò. Als que ens agrada el futbol, no ens agrada això.

Europa, Cirera i el número 8

Si ahir varem dedicar la tarda a treballar, a la Delegació del Govern de Catalunya dant la Unió Europea, avui ha tocat fer-ho a la seu del Parlament. Sessió d’explicació del complex funcionament institucional, de les dificultats afegides amb les darreres ampliacions i debat sobre l’oportunitat de noves incorporacions.

El debat permanent sobre la necessitat de la unanimitat a l’hora de prendre acords i la temptació de l’Europa a la carta.

Com a curiositat ens expliquen quines són les llengües de treball i la seva numeració en els aparells i les cabines de traducció simultània. La número 1 és l’alemany, la número 2 l’anglès, la número 3 el francès i així successivament totes les llengües dels grups de treball. Am l’excepció de la número 8 que només és la número 8. Es a dir sense cap mena d’afegit doncs encara estan discutint si dir-li castellà o espanyol. Com diria el castís, en castellà evidentment: Señor, señor!

Visita, quasi obligada a l’hemicicle, i l’agradable sorpresa de trobar i saludar la Lourdes Sánchez. Cirera power?

Dinar amb parlamentaris catalans. En Raimon Obiols, la Maria Badia, l’Ignasi Guardans, en Bernat Joan. Temps per aclarir alguns dubtes i lligar alguns contactes.

A les cinc, programa en directe a Mataró Ràdio. En un estudi, totalment obert al bell mig de l’espai Konstantinos Karamanlis. Som els primers catalans i espanyols en fer-lo servir. Una ràdio local, modesta i acabada de néixer. Felicitats per a tots els que ho heu fet possible.

Parlem d’Europa i dels Ajuntaments. Un retret mutu. Els ajuntaments hem de deixar de veure Europa únicament com a font de subvencions i els organismes europeus han de tenir molt més en compte el món local. La constatació de la poca importància que els mitjans de comunicació presten al procés de construcció d’Europa. I en això coincidim tots els “tertulians”: estem davant el projecte polític més ambiciós i potent dels darrers segles d’història.

Des de Brussel·les

La muntanya de Llessuí i el Montsent de Pallars, entre núvols, camí de Brussel·les

Avui escric des de Brussel·les. La Federació de Municipis de Catalunya ha organitzat un viatge a la capital europea per a tractar alguns temes que fan referència al paper dels ens locals en el període 2007-2013.

A la seu de la Delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, es presenta la segona part de la publicació “Europa més a prop”. Es tracta d’una guia de la Unió Europea per als ens locals.

Amb horari estrictament europeu, dinar aviat i tarda de treball, ens tanquem per parlar i discutir sobre el futur dels fons europeus, les polítiques energètiques i les polítiques d’immigració.

Queda clar que no rebrem tants diners d’Europa com en els anys passats , però el nostre país serà, després de Polònia (la de veritat, no la de TV3) qui rebrà més recursos. Costa orientar-se en la complexa arquitectura de les polítiques comunitàries, però ens queden algunes idees clares sobre quins temes poden rebre ajuts. Innovació i desenvolupament figuren entre els prioritaris.

Sobre les polítiques energètiques, i a partir de la constatació de l’altíssim grau de dependència que pateix Europa, s’expliquen les línies de la Comissió Europea, quines actuacions es poden portar a terme i a quins programes ens podem acollir els ajuntaments.

El tercer tema tractat és el que deixa més interrogants. No sembla existir una política comunitària sobre la qüestió i anem a remolc de les polítiques nacionals, que sovint són incoherents, quan no contradictòries, entre elles. S’anuncia una Conferència ministerial, aquesta primavera a Postdam, per tractar el tema i intentar fixar polítiques comunes.

Som una trentena d’alcaldes i regidors i ens acompanya la Teresa Carreras, que fa una edició del programa “Mataró, cruïlla d’Europa” que s’emetrà demà a Mataró Ràdio.

Sopar a les vuit, que s’allarga comentant les notícies polítiques d’actualitat. Massa cansat per anar a fer una cervesa a Le Roi d’Espagne. Potser demà!

Setmanari

Foto Marcos Lossius

I quina setmana! Comença, com cada quinze dies, amb la Junta de Govern Municipal. Un òrgan de govern del que ja he parlat altres vegades. A l’ordre del dia temes importants com l’estudi de detall de l’edifici d’habitatges protegit i l’equipament del Verdet. Al migdia reunió amb el conseller Nadal per tancar el calendari de les obres de les sortides de Mata-Rocafonda de la C-32. Tarda de treball amb el Grup i el Consell Municipal Socialista.

Dimarts, a primera hora reunió amb uns empresaris que volen instal·lar-se a Mataró i tirar endavant una activitat pionera. A les dotze reunió a la Federació de Municipis per fixar el posicionament dels ajuntaments davant el decret de “retorn” dels equipaments cívics i els casals d’avis a la Generalitat. Indignació generalitzada. A la tarda sembla que es recondueix la situació. Tarda per parlar amb molt gent i al vespre presentació del llibre del centenari de Les Franceses. Can Palauet ple de gom a gom. Felicitats!

Dimecres, matí de consorcis. L’habitual reunió quinzenal a les vuit del matí al Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme i cap al migdia reunió del Consell del Canal de la TDT. El projecte avança amb pas ferm i anem tancant els acords necessaris per la seva posta en marxa. Mentre alguns no saben encara que dir, els alcaldes aprovem el pressupost i observem com entitats importants de la comarca ens manifesten el seu suport. Dinar de treball per parlar de temes relacionats amb el Consorci del Port de Mataró. A la tarda, llarga passejada per Cerdanyola i després un acte de partit. Les coses parlades cara a cara i sense amagar l’ou. Em perdo el partit del Barça!

Dijous, amb entitats i persones diverses. A mig matí visita a les obres d’enderroc de l’antiga fàbrica de Can Gassol. A les dotze entrevista pel Canal Latino de televisió. La immigració com a tema central. A la tarda presentació del manifest del PSC i més tard reunió de la comissió de seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró. En sortir ullada a les obres de construcció del local de la colla castellera Capgrossos. Això rutlla.

Divendres, matí Tecnocampus. Una estona de xerrada amb el conseller Castells i acte de col·locació de la primera pedra. Expectació, il·lusió, ambició i convenciment. A la tarda llarga xerrada amb un artista mataroní. Convé escoltar que en pensa i com veu la ciutat.

Tancada, fins tard al despatx, per “netejar” papers i omplir la cartera dels que caldrà llegir el cap de setmana. Demà marxo a Brussel·les i cal deixar algunes coses resoltes.

Dissabte, jornada de treball per preparar el programa electoral de cultura del PSC. Un discurs clar que alguns comenten. A la tarda gravació d’unes imatges pel vídeo de la Nit de la Solidaritat. Visita a l’Espai Jove de La Llàntia. Dos centenars de joves “jugant” a futbol. Bé a futbol virtual amb les videoconsoles. Mitja part d’handbol femení al Teresa Maria Roca. Guanyem bé (24-12) al Sant Quirze. Pastorets de la Sala Cabañes al Monumental. Teatre ple de gom a gom per a veure com diversos grups musicals de Mataró versionen les músiques dels Pastorets de Mataró. Els millors Pastorets de Catalunya –ho va dir molta gent- o sigui els millors Pastorets del món.

Diumenge, inauguració de l’obertura i del monument al·legòric a Damià Campeny. Bon ambient veïnal. Tarda a casa. La cartera plena de feina es va buidant poc a poc.

La cultura que farem

Foto Quico Melero

Bon dia,
Primer de tots, us vull donar les gràcies. Per voler compartir amb nosaltres els vostres suggeriments, opinions, crítiques, idees i projectes sobre com ha de ser la cultura de la nostra ciutat.

Precisament era l’objectiu d’aquesta jornada de treball: que tothom pugui dir-hi la seva: de la dansa contemporània a les arts plàstiques, de la música clàssica a la cultura popular, del hip-hop a la gestió cultural.

Fixeu que l’hem subtitulat com a “jornada de debat ple programa de cultura del PSC a les eleccions municipals del 2007”. Es tractava fonamentalment d’escoltar i debatre. Ara ens pertocarà valorar aquestes propostes i encaixar-les en el programa electoral., que també posarem a debat

Em permetreu, però, que us avanci algunes de les idees marc sobre les que vull s’articuli el programa de cultura del PSC. Ho il·lustraré amb alguns exemples i algunes propostes a benefici d’inventari.

La cultura que farem tindrà tres principis bàsics que han d’estar presents i han d’orientar la cultura de Mataró

1.- Accessible: que tothom pugui tenir accés a la cultura. Això vol dir programes, vol dir espais culturals, però també vol dir la cultura al carrer, a les places, als parcs, a les escoles, als centres cívics, als casals d’avis i fins i tot a les dependències municipals. Dues propostes concretes:

· En tots els espais públics que s’urbanitzin o reurbanitzin inclourem un element artístic de referència: una escultura, un mural, ....
· Farem circular pels equipaments i dependències municipals les obres del fons d’art municipals per tal que es puguin conèixer i omplin d’art les parets, massa sovint buides, dels espais públics.

També vol dir programació cultural abastable per tothom. Amb especial atenció a la cultura popular, la cultura on el ciutadà és el protagonista. Amb un ventall ampli que vaig des de les expressions més tradicionals a les noves formes de cultura urbana.

2.- Inclusiva: que totes les formes d’expressió cultural tinguin el seu espai i que es produeixi el procés de barreja imprescindible en una ciutat com Mataró. Parlo d’orígens, però parlo de disciplines, d’estils, de tendències. Una cultura suficientment plural per a que ningú s’hagi de quedar al marge. Cultura catalana, però de la Catalunya real: la dels set milions llargs de catalans i catalanes.

3.- De qualitat: qualsevol esdeveniment cultural ha de cercar un plus de qualitat.

Cal fer-ho en tots les accions i actes culturals. Fins i tot els més modestos han de ser susceptibles d’optar a la qualitat.

Faig una proposta concreta sobre les festes dels barris: incloure en la programació de cada festa de barri un element cultural que sobrepassi el propi territori del barri i pugui ser atractiu pels públics de tot Mataró. Podem configurar un bon programa cultural de primavera-estiu a partir d’aquests elements singulars.

La cultura que farem s’ha de fonamentar en els agents culturals: que volem que siguin molts i diversos i que també tinguin quelcom a dir. Tothom ha de trobar a Mataró una oferta cultural suficient. No absoluta, doncs també hem de saber incardinar-nos amb el territori: amb la resta d’oferta cultural de la comarca, amb Granollers i sobretot amb Barcelona. Proposo la creació d’un Carnet cultural que faciliti l’accés a la cultura a tothom, però especialment als més joves. Un carnet que puguem conveniar amb empreses i entitats i també amb altres ajuntaments.

2.- Les entitats culturals, que han de conformar la xarxa bàsica sobre la que s’ha d’estructurar la cultura. La cultura té un potencial de cohesió social que hem d’afavorir i cuidar. En aquest àmbit les entitats són claus per donar cabuda a les inquietuts culturals de la ciutadania i articular les xarxes de relació humana que acaben cohesionant la societat.

Però a més tenen una gran capacitat de dinamització i acció que cal posar a treballar en xarxa configurant un dels eixos vertebradors de la pràctica i de l’agenda cultural de la ciutat. Amb una relació de confiança mútua amb l’administració municipal.


3.- Els creadors: que han de fornir de contingut i han d’animar l’ambient cultural. Creadors que poden ser absolutament amateurs, però que també han de ser professionals qualificats que aportin talent i riquesa a l’economia de la ciutat.

Faig dues propostes concretes pels professionals:

a) La creació d’un espai on els artistes puguin instal·lar-se a un preu raonable per exercir la seva professió i crear sinèrgies entre ells.
b) Impulsar la creació d’una empresa de gestió cultural que ajudi als artistes que comencen a connectar-se i introduir-se en els circuits comercials de l’art.

I una proposta més concreta pels artistes plàstics en general: La mostra “Art de Mataró” que a partir del Fons d’Art s’exposi arreu del país.

Quatre elements imprescindibles:

1.- Les formes de gestió: cal cercar noves formes de gestió cultural. Tenim exemples reixits a la ciutat i que cal aprofundir. La Casa de la Música Popular, la Companyia Trànsit o el Llibre viu. La concertació pot ser una eina molt valuosa sempre que ens garanteixi els principis d’accessibilitat, inclusió i qualitat.

L’administració no ha de ser residual en els temes culturals. Però encara menys ha de ser l’eix únic sobre el que pivoti tota la cultura de la ciutat. L’administració ha de promoure, facilitar, possibilitar, coordinar i omplir buits. Mai, però, ha de voler controlar, fiscalitzar, orientar o condicionar el que facin els agents culturals. Intervencionisme, l’imprescindible; implicació, tota

Una proposta concreta: Repensar el paper del Patronat Municipal de Cultura i del Consell de Cultura..

2.- Els equipaments culturals: aquest ha estat un àmbit en el que malgrat tot s’ha treballat i força. El Pla d’equipaments culturals és un bon Pla. Però només és un pla, que no és poc. Li calen les concrecions, els calendaris i els finançaments. Segurament també un debat més intens i global.

És un pla ambició. És curiós que hagi rebut les mateixes acusacions de “fum” que rebia el Tecnocampus. Ahir els del “fum, fum, fum” callaven o fugien cap a Egipte. És bo, interessant que les propostes d’un govern es posin sobre la taula, que es donin a conèixer i que no s’amaguin. Les moratòries moltes vegades només serveixen per a intentar amagar la manca d’idees clares. També en el món de la cultura cal ser ambiciosos.

Pel proper mandat, els socialistes volem centrar els recursos en tres grans equipaments culturals municipals:

a) La transformació de can Marfà en el gran Museu de la industrialització de Mataró.

b) La construcció de la biblioteca Antoni Comas, a l’espai de l’antic Escorxador.

c) La planificació urbanística i el projecte d'obres del nou teatre Monumental

També volem impulsar de forma concertada amb les entitats titulars la reforma de la Sala Cabañes, el Foment i la restauració de la basílica i l’orgue de Santa Maria.

En funció de les disponibilitats pressupostàries i del marc econòmic financer sobre el que estem elaborant el nostre programa inclourem altres actuacions que avui per avui no m’atreveixo a comprometre’m. Ho farem i de forma gens ambigua en el programa electoral.

3.- La difusió cultural : la cultura necessita difusió, que els ciutadans coneguin l’oferta cultural de la ciutat. Per això cal tenir una agenda àgil i funcional. Que arribi facilment a la gent. Sense abandonar les formes clàsiques en cal ser imaginatius i arribar, sobretot als públics més joves, amb les noves eines de comunicació: la web de cultura, però també els missatges al mòvil, MataróRàdio i el futur canal públic de la TDT.

Hem de treballar en una altra dimensió de l’espai. L’entorn de Mataró ha de conèixer l’oferta cultural de la ciutat. Per això farem una política de comunicació més activa fora de Mataró. La cultura com a forma de promoció de la ciutat. I faig la proposta de crear la marca: Mataró Cultura. La cultura com a forma de promoció de la ciutat i per això implicarem activament l’IMPEM. De la mateixa manera que ho farem en la difusió del Patrimoni històric, arquitectònic i artístic de Mataró. Patrimoni que també incardinarem amb el d’altres ciutats catalanes: les rutes del modernisme, la xarxa de patrimoni industrial. I dues propostes que em comprometo a liderar:

a) La creació d’una gran ruta de la romanització a Catalunya: La Via Augusta, de Tarragona a Empúries.

b) El barroc del Maresme amb els dos millors conjunts barrocs de la comarca: el retaule d’Arenys i la capella dels Dolors de Santa Maria.

4.- El finançament : segurament la mare dels ous de moltes coses. Però no ha de ser el gran element limitador. Millorar la gestió, cercar la concertació, la cogestió, el copagament, incrementar els patrocinis, buscant la col·laboració d’altres administracions. Tot plegat el compromís d’un autèntic pla de finançament de la cultura de la ciutat. La cultura tampoc és gratis, ni barata. Però cap iniciativa interessant i raonable hauria de quedar-se al calaix únicament per manca de recursos. No tot serà possible, però ens comprometem a treballar les idees interessants que ens puguin arribar.

Amics i amigues, jo ho veig així. Quan haig pogut pair les vostres propostes, les hagi pogut valorar i quantificar, segurament el meu discurs estarà molt més ben enfocat i el programa electoral de cultura del PSC podrà ser un bon programa.

Moltes gràcies i deixeu-me que per acabar us digui el mateix que vaig dir ahir en la col·locació de la primera pedra del Tecnocampus: nos us demano que ens feu confiança us demano que ens fem confiança.

Moltes gràcies.

Text de la meva intervenció, aquest matí a la jornada de treball sobre cultura que ha organitzat el PSC

Fem-nos confiança

Fotos Romuald Gallofré

Amb aquestes paraules he volgut acabar la meva intervenció a l’acte de col·locació de la primera pedra del Tecnocampus. Perquè aquest és un projecte que, impulsat per l’Ajuntament de Mataró, ha de ser una gran aposta de ciutat.

Formar, crear, innovar i connectar són les quatre paraules màgiques amb les que neix aquest ambiciós, perquè volem i necessitem ser ambiciosos, projecte. Només plantat cara amb decisió podrem guanyar el futur. Fem-nos confiança en nosaltres mateixos, com a ciutat i amb un cert orgull de mataronins.

El Tecnocampus avui ha iniciat una etapa decisiva: Han estat anys de madurar el projecte, d’omplir-lo de continguts, de cercar el finançament. Ara han començat les obres i d’aquí tres anys entrarem en l’etapa definitiva i més important: posar al servei de l’economia de la ciutat un gran parc tecnològic que permeti la innovació en tots els sectors productius de Mataró i del Maresme.

Per arribar fins aquí ha calgut treballar dur, vèncer les mofetes dels del “fum”, creure en el projecte i sobretot creure en la ciutat, en els seus ciutadans i ciutadanes. Bona feina, Pili.

Avui, tant el conseller Castell com la Pilar Gonzàlez, han sabut explicar molt bé el que pot ser i significar el Tecnocampus per l’economia de Mataró. La Pilar ho explica encara amb molt més detall en l’entrevista que li han fet la gent del Capgròs.

També ho han entès els centenars de persones que omplien a vessar la carpa on s’ha fet l’acte de col·locació de la primera pedra. Empresaris, sindicats, entitats ciutadanes, polítics, financers, ... han volgut compartir aquests moment que ha significat el compromís de treballar intensament pel futur de Mataró. Per això val la pena fem-nos confiança!

Bivac

Foto Romuald Gallofré

Mentre alguns ja han muntat la tenda de campanya, jo em limito a fer bivac. Temps hi haurà per muntar la tenda i el campament sencer. De moment governar i començar a preparar la campanya.

Governar, aquest matí, amb la visita a l’enderroc de les naus de can Gassol. La vella fàbrica, fora d’ús des de fa uns anys, donarà pas a un centenar d’habitatges (30 de públics), un equipament pel barri i una nova plaça. Es conserva una part d’una de les naus que dona al carrer Prat de la Riba, amb la intenció de convertir-la en un espai dedicat a les arts escèniques. L’únic element catalogat del conjunt fabril, l’antic despatx, ja ha estat desmuntat i traslladat. Formarà part del conjunt museístic de can Marfà.

Governar també aquest vespre amb la reunió de la Comissió de seguiment del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social de Mataró. Un any després de la seva signatura hem fet repàs de l’estat d’execució de les accions previstes en el PDES. Hem avançat, i força, en alguns temes i comencem a perfilar d’altres.

De campanya a mitja tarda. A la seu del Port de Mataró, un lloc emblemàtic de la Nova Ciutat, presentació del manifest del PSC a les eleccions del mes de maig. La ciutat per viure-hi, la ciutat per treballar-hi, la ciutat de les persones, la ciutat preparada pel futur. I la ciutat de la que ens podem sentir orgullosos. Un projecte ambiciós, pels nous temps, per convertir els reptes en oportunitats per Mataró. Un projecte que volem fer acompanyats per molta gent.

Cascada de (bones ) notícies

Foto Romuald Gallofré

Sovint, en els setmanaris, faig referència a reunions de treball del govern que acaben donant fruit al cap d’un temps. En aquestes reunions es fixen prioritats, es dissenyen estratègies i s’encarreguen feines. Els regidors i regidores fan la seva feina i els resultats acaben arribant.

És el que ha passat aquesta setmana. El dilluns s’iniciaven les obres de construcció del CAP de La Llàntia, ahir es tancava l’acord amb els botiguers de la plaça de Cuba i avui s’anuncia la construcció de 30 pisos per joves.

La construcció del CAP de La Llàntia forma part de l’ambiciós projecte de reforma urbana d’aquest barri. Fins ara els veïns de La Llàntia han d’anar fins el CAP de Cerdanyola Nord. Amb el nou CAP es donaran serveis de salut a aquest barri i a una part de la Via Europa que fins ara es repartien entre Cerdanyola Nord i Cirera-Molins. Tothom guanya.

L’acord per la remodelació de la plaça de Cuba ha estat llarg i laboriós. Vull destacar la feina feta, en el mandat passat, per la Pilar Gonzàlez –aleshores presidenta de l’IMPEM- que no va acabar reeixint. En aquest mandat el govern va tornar a posar el tema sobre la taula i, primer en Toni Civit, i després l’Alícia Romero han treballat fins aconseguir l’acord. Ara cal fer el projecte executiu i tirar les obres endavant. Com alcalde i com a usuari del mercat de la plaça de Cuba, celebro l’acord i tornem a guanyar tots.

La tercer notícia ha estat l’anunci de la construcció de 30 pisos per a joves al sector del Verdet. De fet va ser la Junta de Govern qui va aprovar dilluns aquesta actuació que facilitarà l’accés a l’habitatge als joves de Mataró, crearà 45 places d’aparcament i un equipament públic. Una altra vegada guanyem tots.

Reunions profitoses

La d’ahir amb el conseller Nadal i la d’avui a la Federació de Municipis de Catalunya.

Ahir per tancar el calendari de les obres d’ampliació de la sortida nord de l’autopista C-32. Es tracta de construir les dues potes que falten en aquest nus i que permetran entrar i sortir direcció Barcelona. Amb aquesta obra estic segur es millorarà substancialment la circulació a la plaça de França. Ja no caldrà sortir per Mataró Oest i fer tota l’avinguda dels Països Catalans per anar al barri de Rocafonda o al polígon de Mata-Rocafonda. I a l’inrevès. Ha costat molt arribat a aquesta situació, moltes reunions al Departament amb polítics i tècnics de la Generalitat. Ara ja tenim calendari: aprovació del projecte al març, licitació de les obres a l’abril, adjudicació al maig i començament d’obres en tornar de vacances. El conseller Nadal ho va fer públic ahir a la tarda en una visita a Dosrius.

Avui, reunió a la FMC, per unificar criteris davant la situació creada per la Generalitat respecte als equipaments cívics. En vaig escriure l’altre dia el que pensava i avui he tingut l’oportunitat de sentir comentaris molt semblants per part d’un bon grapat d’alcaldes i alcaldesses. Ni el fons de la qüestió, ni les formes ens han agradat. A la tarda m’arriba la notícia de com ha anat la reunió del president de la Federació amb el conseller Puigcercós. S’han acostat posicions i s’ha admès que calia parlar-ne. Justament el que demanava l’altre dia.

Del referèndum andalús

Imprescindible llegir avui a l’Enric Juliana a La Vanguardia, en Joan Tapia a El Periódico i Fernando Santiago a l’edició d’Andalusia de El País

La resta d’opinions ajustades al guió anunciat fa dies.

Fotografies

Magnífica exposició de fotografies a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana de la plaça de Santa Anna.

Exposició de les 150 millors obres participants en el 31è Saló de Fotografia, Trofeu Àmfora del Maresme i Ciutat de Mataró 2006

La podeu visitar fins el dia 9 d’abril de 11:30 a 13:30 i de 18:30 a 20:30.

Setmanari

Aquest dilluns ha estat d’aquells dies en que es treballa amb molta perspectiva de futur. Reunions en les que es fixen criteris i es comencen a analitzar documents de projectes importants.

Dimarts, comença amb la mateixa tònica per acabar amb una reunió interessant. Amb les entitats d’arrel cultural andalusa a Mataró per escoltar les propostes, que un estudi de la Diputació de Barcelona, ens fa sobre el futur de la Romeria del Rocío de Mataró. Som conscients que el model actual necessita una revisió i en això estem.

Dimecres que comença amb una sessió sobre telefonia mòbil a l’Escola Politècnica de Mataró. Són els dies dels gran congrés de 3GSM i algunes operadores han triat la nostra escola per a fer una sessió pràctica sobre mòbil i televisió. Ens interessa el tema des de la perspectiva del nostre canal de TDT. A la tarda llarga, i molt agradable, reunió amb membres de l’Associació de Veïns de l’Havana. M’expliquen les propostes que han elaborat pel seu barri i podem parlar, amb tranquil·litat, d’urbanisme i model de ciutat.

Dijous llarder. Entrega de premis al Casal d’avis de Cirera i esmorzar de forquilla. Visita a les obres del passatge Pau Claris i al vespre inauguració de l’exposició del Col·lectiu de Centres Privats-Concertats de Mataró. Mozart com a motiu central.

Divendres, visita a una indústria puntera al polígon de les Hortes del Camí Ral. Coneixement i alt valor afegit. La indústria que somniem per Mataró. A la tarda inauguració del Saló Boda. El comerç de la ciutat en plena efervescència. Com segurament soc la persona que més casament celebra a Mataró la presència es gairebé obligada. Nit de l’Esport al nou poliesportiu Teresa Maria Roca.

Dissabte matí, Consell Nacional del PSC per votar els caps de llista. A la tarda visita al Saló Boda per veure la desfilada de models. Anada ràpida a Barcelona a recollir un premi de la FAC. Sopar a la Divina Pastora. Fa tretze anys que celebren un Sopar d’enamorats. Ambient romàntic, voltats de parelles, en un ambient d’amics. És increïble les ganes que hi posen per tirar endavant l’entitat. Per sorpresa nostra ens atorguen un premi com a parella d’enamorats. El premi no sé si ens el mereixem, però d’enamorats sí que ho estem.

Diumenge matí, inauguració del poliesportiu Teresa Maria Roca. L’altre dia a la nit em vaig fer una primera idea, però avui, amb una gran expectació ciutadana, m’adono de la gran feina feta per la gent del Patronat d’Esports i del Servei d’Obres. Gràcies per la vostra feina. Reconeixements a la Teresa Maria Roca i en Josep Nonell. Guanyem bé a l’Adrianenc i passi a la segona fase. Tinc la impressió que repetirem l’ascens del 2003. Dinar al Casal l’Aliança amb els pessebristes. Contents per la bona resposta de la ciutadania a la nova ubicació a la Presó. Temps per parlar de projectes futurs.

L'any de les concrecions

Bona nit amics i amigues.

Cinquanta dues edicions de la Nit de l’Esport.

I un nou escenari. Del Canaletes al poliesportiu Maria Teresa Roca i Vallmajor. Un poliesportiu que estrenem avui per aquest acte. Un poliesportiu que porta el nom de l’estimada esportista mataronina. Varen ser els seus companys del Satorras qui proposaren el seu nom. Dit i fet.

Una Nit de l’Esport que ha tingut nominats i guanyadors. Ha estat feina del jurat, únicament del jurat, decidir qui eren els nominats i qui eren els guanyadors. He estat molts anys membre del jurat i per tant conec molt bé com es fan les coses: amb rigor i amb independència. Per això vull manifestar el meu agraïment als membres del jurat pel seu treball i pel seu criteri. Podem discrepar dels resultats, però en cap cas, ningú té dret a dubtar de la absoluta i radical independència del jurat de la Nit de l’Esport.

Felicitats als guanyadors, als esportistes i als clubs. La ciutat avui us reconeix el vostre èxit esportiu, fruit d’hores, de dies, d’anys de treball i esforç per arribar a ser els millors en les vostres categories i disciplines. En una societat que tendeix a menystenir la cultura de l’esforç, sou un bon exemple del que es pot aconseguir amb treball i constància. No oblideu, però, que la vanitat es mala companya i que els èxits no seran eterns. Que la vostra vida personal val molt més que qualsevol glòria efímera. Bons esportistes, però sobretot grans persones. La Teresa Maria Roca ho tenia ben entès.

Fa un any, us deia que aquest seria l’any de les concrecions. I ho feia a partir d’una constatació bàsica: necessitem, la ciutat i els esportistes, noves i millors instal•lacions esportives. En això estem.

El circuit de Cross de Figuera Major –l’únic circuit permanent del país- ja ha acollit un campionat de Catalunya i s’ha de convertir en un gran parc esportiu a l’aire lliure.

El camp municipal d’esports de Carles Padrós té gespa nova i durant l’estiu es posarà la gespa artificial al camp de can Xalant i es faran els treballs previs –tal com es va acordar en el Pacte pel Futbol: cada any una gespa nova- per instal•lar l’any vinent la del camp de Rocafonda

Aquest cap de setmana comença la pràctica esportiva ordinària en aquest pavelló. En poques setmanes començarem les obres del pavelló del carrer Euskadi.

L’escola Tomàs Viñas té nova pista poliesportiva i estan en marxa les obres de la nova pista de La Llàntia. La base nàutica del port ja dona servei als esportistes de la vela i del submarinisme.

Abans d’acabar l’any començarem la remodelació integral de l’Estadi d’atletisme que ens permetrà dotar-lo de vuits carrers i per tant acollir competicions oficials.

El conjunt d’instal•lacions esportives del sector del Turons: camp d’hoquei herba i tres camps de futbol, ja ha iniciat la seva tramitació urbanística i la Comissió de Clubs de Futbol ja han vist els primers esbossos de treball.

I volem començar a definir les instal•lacions que cal construir al cap damunt de Carles Padrós i que han de substituir el vell Palau Mora.

El Patronat Municipal d’Esports presentava, ahir mateix, els resultats de l’auditoria sobre les instal•lacions esportives existents i anunciava les inversions que caldrà fer, pel seu manteniment i millora, en els propers anys.

Compromisos contrets, compromisos complerts. Tots els compromisos, els del Patronat i els de l’Ajuntament, complerts.

És la feina que ens pertoca com administració. Construir i mantenir les instal•lacions, fomentar la pràctica esportiva per a tothom i especialment entre els més joves, i donar suport als esdeveniments esportius que ajuden a la promoció de la ciutat.

L’altra feina, la més important, us pertoca als esportistes, als tècnics i als directius.

Agraeixo profundament a les empreses de Mataró que donen suport a l’esport i als aficionats que segueixen setmana a setmana l’activitat esportiva de la ciutat. No seria però sobrer un major nombre de patrocinadors i una major implicació de l’afició.

Com tampoc sobrarà mai el suport de les administracions. El de sempre de la Diputació de Barcelona i el més recent de la Generalitat de Catalunya.

Si l’esport és cosa de tots, fem-ho entre tots.

Felicitats de nou als guardonats i gràcies als que feu que cada any, i en van cinquanta dos, tingui sentit celebrar la Nit de l’Esport.

Abans d’acabar deixeu-me invitar-vos, diumenge a les dotze, a la inauguració oficial del pavelló Teresa Maria Roca. i a animar l’equip de el Tot Mataró Joventut Handbol Mataró. Guanyarem a l’Adrianenc i ja sabeu que estem a la vostra disposició per organitzar la fase d’ascens a categoria nacional.

Moltes gràcies i molt bona nit.

Text de la meva intervenció en la Nit de l’Esport 2007

Em sona, i sona bé!

Fer servir Mozart per a explicar qui sou i com treballeu és una bona idea i un bon exemple.

Una bona idea perquè la música, llenguatge universal, té ritmes, sons i matisos suficients per a explicar la diversitat d’una ciutat i de la seva xarxa escolar.

Un bon exemple perquè Mozart fa parlar als instruments. Però no en un diàleg de sords, ni en una olla de grills. Ben al contrari, en un diàleg polifònic que sona i sona bé. Cadascú amb el timbre i registre propi, però amb partitura conjunta i aconseguint una melodia potent.

La partitura està ben escrita i ben definida. Mataró i Catalunya disposen d’una xarxa escolar diversa, amb centres, públics i concertats, amb personalitat pròpia i amb objectius clars. Objectius acordats en el Pacte Nacional per l’Educació.

Perquè el que ens importa és l’educació dels nostres infants i joves. I encara més enllà ens importa la seva felicitat.

Com diu el propi Mozart a la seva cançó del Joc d’Infants:

Als nens ens agraden

moltíssim les diversions,

fem broma i burla,

però només és per jugar;

fem gatzara i cantem,

correm amunt i avall,

i botem i saltem

sobre l'herba.

Per què no?

Encara no és hora

d'estar de mal humor!

Qui prefereix ser un rondinaire,

no deu ser gaire espavilat

Text que vaig escriure pel programa de mà de l'exposició del Col·lectiu de centres Privats-Concertats i Llars d'infants de Mataró. (Ateneu Caixa Laietana, del 15 de febrer al 18 de març).

El passatge Pau Claris

Foto Judit Vives

L’altre dia parlava del carrer Nàpols i deia que formava part del meu imaginari personal. Avui, coses de la vida, m’ha tocat visitar les obres que s’han fet al passatge Pau Claris, un espai que també forma part d’aquest imaginari tan personal.

Ho explicaré. Pel gener del 1981, feia pocs mesos que havia acabat el servei militar i feia feines diverses, en Jordi Canal em va oferir coordinar les plantacions d’arbres que l’Ajuntament volia fer amb els nens i nenes de les escoles. Es tractava de recuperar la tradició de la Festa de l’Arbre que va crear el tenor Viñas i que va acabar instituint la República.

En aquella campanya es varen plantar uns quants centenars. A la Ronda O’Donell (després va caldre substituir-los doncs aquells salzes vivien malament en un ambient tan urbà), a l’avinguda Torner, a Montserrat Quadrada, al carrer Galícia i uns quants llocs més.

També al passatge Pau Claris. No feia gaire que les hortes del cal Negre havien deixat pas al nou barri del Pla d'en Boet. Per això sé quants anys tenen aquells plàtans i aquelles robínies, que varen plantar els nens i nenes de l’escola Camí del Mig i de l’escola Pla d’en Boet (aleshores escola d'EGB). No he trobat per casa una fotografia amb l’alcalde Majó i una molt jove Mei Ros –ara directora de Mataró Ràdio i aleshores cap de premsa de l’Ajuntament- feta al mateix passatge Pau Claris.

Després es varen posar els llums, els bancs, la font, la rampa de dalt i es varen plantar els arbres del tram de baix. El passatge es va convertir en un parc lineal.

I es va fer la porta de l’escola Camí del Mig que dona al passatge. Una “dura” negociació amb el regidor d’Educació d’aleshores –en Remigi Herrero- per tal que els nens i nenes poguessin entrar i sortir de l’escola des del parc.

Tot plegat pot semblar una història “d’abuelo Cebolleta”, però crec que serveix perfectament per il·lustrar com es va construint una ciutat. Poc a poc, teixint complicitats i atenent demandes. Res de foc d’encenalls ni traques valencianes. Treball i constància. Amb projecte de ciutat i atenció especial a les coses petites.

Doncs, no

Foto Romuald Gallofré

Doncs no. No podem estar d’acord amb la decisió del govern de “recuperar” les oficines, els centres cívics i els casals d’avis que la Generalitat havia “cedit” als Ajuntaments.

Fa pocs dies, en un sopar a l’Hospitalet, el conseller Puigcercós, va dir que els Ajuntaments també són Generalitat. Ara es posa com a excusa per "recuperar" aquests espais el fet que la Generalitat no es pot quedar sense presència en el territori. En què quedem? Són o no són?

Però al marge d’això el més greu és aquesta tendència a considerar l’administració local com administració de segona categoria. I per aquí ja no hi passo. Ho he explicat altres vegades: subsidiarietat sí, subsidiaris no.

Algú pot explicar –més enllà de la història aquesta de la repartidora- que fa la Generalitat amb oficines, casals d’avis i centres cívics escampats pel país?. Hi ha alguna tramitació administrativa que no es pugui fer en una oficina municipal com per haver de doblar oficines arreu? Tan rics som? Per cert les oficines d’habitatge fa temps que estan traspassades!

Té sentit que en una ciutat hagi casals d’avis municipals i tres cantonades més avall un altre gestionat per la Generalitat? Es pot explicar això?

Que el govern té intenció de muntar una xarxa pública d’equipaments cívics coordinats entre la Generalitat i els Ajuntaments? Doncs quina manera més estranya de començar a construir-la. Ho farem d’aquesta manera, via decret?

O podrem seure, tal com demanava el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, per parlar-ne? I si pot ser ja triarem els nostres representants!

Ni pèrdua de confiança, ni xecs en blanc. Seriositat i diàleg!

Poliblocs

Una nova, i pel que sembla molt potent, eina s’afegeix a la blogesfera catalana. Poliblocs és iniciativa, no podia ser d’una altra manera, d’en Saül Gordillo (el Deep Throat de la ciberpolítica catalana que diu en Donaire) i Daniel Solano. Com ells mateixos expliquen volen convertir-se en una eina per al debat, la reflexió i la informació política dels Països Catalans. Les possibilitats que ofereix són molt interessants i caldrà tenir-ho com a Vademècum blocaire

El moment polític en el que apareix Poliblocs és especialment interessant. A les portes de la campanya per les eleccions municipals del maig. Una campanya en la que la xarxa tindrà força importància. No cal, sinó, veure la quantitat de webs i blocs de candidats que s’apunten a correcuita a la comunitat blocaire. Quan passin les eleccions veurem qui queda!

Malgrat pensar que res no pot substituir el contacte físic, directe, cara a cara amb la ciutadania, els blocs –deu ser per això que fa més d’un any que en tinc- permet tenir una finestra permanent al món per explicar el que penses, fas o senzillament sents. Un bon terreny per la política local, la més propera a la ciutadania i la que demana més concreció en les idees.

Tenim doncs una eina magnífica. Una eina, però, que podem acabar espatllant si no juguem net. De fet la xarxa ja pateix algunes epidèmies que semblen de difícil eradicació. Em refereixo als fòrums i als confidencials. Tenia raó l’Empar Moliner quan escrivia que els fòrums d’Internet són com les portes dels vàters d’abans. Fins hi tot alguns escrivien amb merda. L’anonimat permet la calumnia, la difamació i l’insult. I a sobre alguns blocaires no tenen cap inconvenient en donar-ne cobertura publicant comentaris o penjant vídeos anònims –encara que de factoria més que coneguda- dels que inunden els fòrums.

Celebro, per tant, que Poliblocs no admeti blocs anònims ni confidencials i que neixi sota la premissa del respecte i la pluralitat ideològica. Felicitats per la iniciativa i gràcies per la feina.

Benvinguda Ana

La blogesfera socialista mataronina no para de crèixer. Benvinguda Ana.

7-1

Foto El País.com

No és el resultat de cap partit de futbol. Són el nombre de visites de Mariano Rajoy a Catalunya i Andalusia durant les campanyes pel referèndums dels respectius estatuts. Set visites a Catalunya per a demanar el no. Una sola vegada a Andalusia per demanar el sí. Ho explica molt bé la Carmen del Riego a La Vanguardia d'avui.

M’ho deien els amics sevillans que ens han visitat aquest cap de setmana: el PP està demanant el vot amb la boca petita. Segurament escarmentats de les conseqüències del seu vot negatiu en l’anterior referèndum de l’estatut andalús han decidit estratègicament demanar el sí. No deuen voler passar-se la vida a l’oposició. Tampoc és la primera vegada que una cosa com aquesta passa. Ja ho varem veure en el referèndum de la Constitució europea en la que, malgrat demanar el sí, tampoc varen fer cap campanya.

Tot plegat un moviment tàctic que busca una aprovació amb baixa participació que justifiqui la tesi popular que la reforma dels estatuts no és una demanda ciutadana. Esperanza Aguirre ho reconeix explícitament en l’entrevista que també a La Vanguardia li fan l'Enric Juliana i la Carmen del Riesgo. Per cert una entrevista per sucar-hi pa.

Andalusia i Catalunya, l'Espanya plural

Foto Sergio Ruíz

Buenos días y muchas gracias a la Casa Cultural Sabor Andaluz y a la Asociación Cultural Rodeños Andaluces en Cataluña, por su invitación a hablar sobre Andalucía, España y la España plural. Y hacerlo además acompañado por Manuel Silva, alcalde de La Roda de Andalucía, y por el señor Francisco Díaz, diputado del Área de Infraestructuras de la Diputación de Sevilla.

De entrada, me van a permitir, que cuestione el acierto en elegirme para participar en esta conferencia. No soy, ni mucho menos, un conocedor calificado de la realidad política andaluza. A un alcalde, y me acompañan dos personas que conocen bien este cargo, le queda demasiado poco tiempo para atender los temas de política general. El gobierno de una ciudad es algo que requiere la más absoluta dedicación.

No estoy exento de interés por la realidad andaluza. Mis lazos familiares, soy hijo de andaluz y mis abuelos paternos y maternos también lo eran, me ayudan sin duda a entender mejor la idiosincrasia propia de andaluces y andaluzas.

Seguramente que el tono de lo que voy a decir podría ser diferente si el momento político fuera otro. Estamos a una semana de la aprobación –estoy seguro- en referéndum del Estatuto de Andalucía. Y hemos visto, esta misma semana, una de las más burdas maniobras política que nuestra historia democrática recuerda. Lo que se somete a recurso de institucionalidad no es una ley aprobada en el Parlament y en las Cortes Generales. Lo que se puede declarar inconstitucional es la voluntad, claramente expresada en referéndum, de la ciudadanía de Cataluña. Y encima se altera la normal composición del Tribunal Constitucional con una clara intencionalidad partidista y una irresponsabilidad política imposible de justificar.

Queda meridianamente demostrada la necesidad de reformar los estatutos, de adaptarlos a los nuevos tiempos, a las nuevas realidades y a los nuevos retos. Necesitamos nuevos marcos jurídicos que nos permitan dar respuesta a las nuevas necesidades de la sociedad del siglo XXI.

Los estatutos de autonomía son fundamentalmente un pacto entre territorios y el Estado. Territorios que podemos titular como nación o como realidad nacional. Todos sabemos que estamos diciendo. Pueblos con historia, tradición y cultura propia. En el caso catalán con lengua y derecho civil también propio. Diferencias aún más acentuadas en los llamados territorios forales. No existe una España homogénea. España es asimétrica por definición. Únicamente derechos y deberes deben ser simétricos.

Se equivocan los que apelan a la Constitución como algo inamovible y casi sagrado. La Constitución del 1978 fue un gran pacto. Un pacto, además, en el que muchos hicieron un gran esfuerzo de generosidad para pasar página en lugar de pasar cuentas. Por eso ese pacto, que algún día habrá que replantear y ajustar a las nuevas realidades, tiene que basarse fundamentalmente en el respeto mutuo. En el respeto a las idiosincrasias propias de cada territorio. Y tiene que dejar margen suficiente para el autogobierno con comodidad y para la corresponsabilidad en la toma de decisiones que nos afectan directamente. La Constitución no es un pacto de máximos, todo lo contrario, tiene que ser el pacto que pueda ser asumido por una gran mayoría colectiva e individual y que sirva para construir un proyecto político común.

Se equivocan los que utilizan la constitución como arma arrojadiza, como elemento de confrontación territorial con finalidad partidista. Alguien tendría que explicar por qué, artículos idénticos de los estatutos catalán y andaluz, pueden ser votados positivamente en Andalucía y recurrirse delante del Tribunal Constitucional en Cataluña.

En la España laica y plural, Díos nos libre de los neoconversos que siguen creyendo en la unidad de destino en lo universal.

Text de la meva xerrada d’aquest matí amb motiu del Día de Andalucía.

Chapeau, Andreu

Ni de Lugo, ni de Bilbao, ni es fa el suec: ganxet!

Aquests també aplaudiren?

Fotos El País.com

El degoteig diari de morts en la guerra oberta d’Iraq no sembla tenir final. Mentre, alguns són aplaudits per reconèixer que tot el que varen dir per provocar la guerra era mentida. Repassem algunes frases, algunes d’elles dites en el propi Congrés de Diputats:

5 de febrer de 2003: “todos sabemos que Sadam Hussein tiene armas de destrucción masiva”. José María Aznar

13 de febrer de 2003: “El régimen iraquí, porqué contra él pueblo iraquí no hay nada, tiene armas de destrucción masiva”. José María Aznar

18 de febrer de 2003: “Estoy diciendo la verdad: un régimen que tiene armas de destrucción masiva y conexiones terroristas es un riesgo para la paz”. José María Aznar

11 de juny de 2003: “Toda la comunidad internacional cree que Irak tiene, porque además las ha utilizado, armas de destrucción masiva, salvo el PSOE”. Mariano Rajoy

30 de juny de 2003: “El arsenal químico y bacteriológico tarde o temprano aparecerá”. José María Aznar

8 de Febrer de 2007: “Todo el mundo pensaba que en Irak había arams de destrucción masiva, y no había armas de destrucció masiva. Eso lo sabe todo el mundo, y yo també lo sé … ahora”. José María Aznar

Doncs no. No tots pensaven que Iraq tenia armas de destrucció massiva. Milions de ciutadans i ciutadanes ja ho varem expressar omplint els carrers de les nostres ciutats dient « No a la guerra ».

I Aznar sabia que era mentida. No es tracta de fer-se ara el tonto. Els informes internacionals i del propi CNI, tal com explica Ernesto Ekaizer, a El País d’ahir eren clars i concluents.

La pregunta d’avui es: aquests també aplaudiren?

Gospels sons

Foto Quico Melero

Santa Maria, com en les grans ocasions, plena a vessar. Algú comentava que no era de goma i ja no es podia estirar més. L’ocasió ho mereixia i de manera doble. Concert del cor de Gospel Sons i beneficis per Mans Unides que promou el Grup Tercer Món de Mataró.

El concert d’aquesta és fruit de dues circumstàncies molt concretes: la creació de la Casa de la Música Popular i el Cicle de Músiques Tranquil·les. Costa entendre les reticències d’alguns, que per altra banda pregonen la privatització de la cultura local, contra aquesta iniciativa de col·laboració entre l’administració pública i la societat civil que és la Casa de la Música Popular. Pot-ser es que no els hi agrada el Gospel i prefereixen altres músiques?

Encara que precisament de tranquil no qualificaria el concert d’avui. Magnífic, sí.
D’aquells que fan vibrar els cantants i els espectadors. Sempre m’he preguntat qui s’ho passa millor en un concert de gospel, els cantants o els espectadors? Veient les cares de la gent i els aplaudiments, sembla evident que tothom. Perquè m’agrada el gospel, l’escolto de manera habitual i haig de confessar que m’agradaria cantar-ne. Només dos problemes. Un difícil, la manca de temps. L’altre impossible, les meves limitadíssimes capacitats musicals.

Felicitats i gràcies a tota la gent que va fer que Santa Maria s’hagi omplert. M’agradaria saber que les safates amb els donatius de la gent per Mans Unides, també s’han omplert.

El carrer Nàpols

Foto Romuald Gallofré

El carrer Nàpols és un petit carrer de Cerdanyola que comunica la plaça Isla Cristina amb el carrer Vitòria. És un d’aquells carrers que formen part del meu imaginari personal. Durant anys hi passava cada dia per anar a la feina o a estudiar. Normalment de baixada, Gatassa avall, doncs de pujada acostumava a agafar l’autobús dels Xalets. Els Xalets eren els d’en Carrera, just davant d’on vivia a Cerdanyola.

Recordo quan una part important del carrer l’ocupava el cinema Cerdanyola. Un cinema que projectava pel·lícules de 35 mm. Aleshores només dos cinemes a la comarca projectaven en aquest format, aquest i un altre que hi havia a Premià. Recordo també que la primera pel·lícula que es va projectar va ser Gran Prix i que, després de tres intents, vaig aconseguir entrar al cinema doncs la pel·lícula no era autoritzada per menors. No cal dir que jo tot just devia tenir dotze o tretze anys. Recordo també l’embolic que es va organitzar amb la projecció de la pel·lícula “Boinas Verdes”, un pamflet publicitari de la guerra del Vietnam que va dirigir John Wayne. De resultes algun company, aleshores d’estudi, i ara de partit va acabar detingut.

Tot això em passava pel cal aquest matí, mentre visitàvem les obres de reurbanització del carrer. Feia falta i els veïns ho reclamaven. Francament ha quedat força ordenat i fa patxoca. Ara el conjunt de Puig i Cadafalch, Isla Cristina, Mallorca, Sicília i Rosselló conformen una centralitat urbana molt interessant. La posta en funcionament de l’aparcament del Parc de Cerdanyola –el segon que fem en aquest barri en aquest mandat- ajudarà a revitalitzar el comerç i el veïnat.

Hi ha obres, com aquesta, que s’han acabat, altres en marxa i altres en fase de projecte. Només treballant, trepitjant el carrer i parlant amb la gent, aconseguirem que tots els barris de la ciutat vagin a més. Cerdanyola també!

Avui desolació

Si ahir parlava de la perplexitat a l’acció, ahir avui haig de parlar de desolació.

La notícia de la mort d’en Jaume Batlle, alcalde de Premià de Mar amb qui, justament ahir, seiem de costat al Consell Comarcal, m’ha sorprès a mitja tarda. Una vegada més la carretera, maleïda N-II, s’ha cobrat una altra víctima.

Descansi en pau.

Moltes gràcies

Per les vostres felicitacions d'ahir.

Permeteu-me que en destaqui aquesta i aquesta.

De la perplexitat a l’acció

Foto Juanillooo's

M’ha agradat aquesta frase de l’Andreu Ulied a la reunió del Comitè Executiu del Pla Estratègic del Maresme. Significa bastant bé el que estem intentant fer.

De la perplexitat de la primera sessió en la que les respostes a l’enquesta que es va passar presentava la paradoxa d’un territori molt degradat i insostenible i al mateix temps atractiu i amb alta qualitat de vida. De l’acció que es va perfilant en les propostes d’accions decisives que cal emprendre. S’ha fet la diagnosi, es comencen a apuntar solucions. Podeu consultar els materials a la web del Pla.

Queda el més difícil, posar-nos d’acord. I en aquesta comarca sabem que això pot requerir un esforç titànic. Malgrat tot, ho intentarem.

Renfe, amb molt de retard

Que la línia C1 de Rodalies (Mataró-Barcelona) podia morir d’èxit era quelcom fàcil d’endevinar. El trasllat de les vies, amb motiu de les obres de la Vila Olímpica, varen permetre que el tren arribés fins a la plaça de Catalunya. Això significava situar-se en un lloc immillorable per la seva centralitat i connectivitat amb altres mitjans de transports. La freqüència de trens era optima i al límit de la capacitat de les infraestructures de vies i túnels. Any rere any creixia el nombre d’usuaris. El problema es veia a venir. Si no es podia augmentar la freqüència calia augmentar la capacitat dels trens. Algú però va decidir que ja estava bé i que no calia gastar –al marge d’alguns arranjaments a l’estació- diners en aquesta línia ni en la resta de Rodalies catalanes. I a aquelles pluges, aquests fangs.

Ara corre-m’hi. Pla d’actuacions urgents que comença a donar alguns resultats. Les línies de treball, explicades avui, són força contundents. D’entrada el nomenament d’un responsable únic del Ministeri de Foment per coordinar les accions entre Adif i Renfe. En Jordi Prat és un professional solvent i capacitat.

Cal augmentar la capacitat de transport dels trens. El problema és que ara cal fer a corre-cuita el que altres no varen fer. Els trens necessiten temps per a ser fabricats i es van incorporant poc a poc a les línies. Dotze nous trens, que significa 20.000 noves places, s’han incorporat en pocs mesos a la xarxa de Rodalies. Avui se’ns anuncia que els trens previstos per l’any 2008 entraran en servei enguany.

Cal fer un esforç en el manteniment de les línies. Vint milions d’euros en manteniment i millores de les infraestructures aquest any i quaranta vuit milions més l'any 2008. I un increment important d’efectius humans per a atendre el manteniment. De moment una reducció del 15% en el nombre d’incidències.

I cal informar. Al ciutadà abans de sortir de casa, a l’estació i dins del tren. L’esforç tecnològic que s’ha promès és important i la presència de 667 informadors –els anomenats “jaquetes vermelles”- han de garantir que els ciutadans estiguin puntualment informats.

I també cal informar els ajuntaments. El lloc on acaben arribant les queixes de la ciutadania. Perquè, com hem fet sempre, demanarem explicacions a qui les ha de donar. Fins avui, i a excepció d’en Josep Manau, ningú ens havia ni contestat.

Raons suficients per a ser optimistes? Sembla que sí, però ja veurem. Almenys algú s’ha posat a treballar.

Gràcies, Almudena

Volia escriure, creia que ho havia de fer. Explicar les meves sensacions. Però no volia que els sentiments acabessin dominant la racionalitat de l’anàlisi. Ara que precisament es necessita més racionalitat, sang freda i serenor per afrontar la situació. No volia, ni vull, posar més llenya al foc. És l’hora de visca la intel·ligència i mori la mort!.

Però tampoc podia deixar-ho estar. Restar mut davant la utilització vil dels sentiments. Fer veure que no passava res i deixar que continuessin amb la seva estratègia de robar-nos la decència. Per això m’ha agradat trobar l’article de l’Almudena Grandes a El País Semanal. Per això m’ha agradat llegir les seves paraules. Dures, però carregades de dignitat.

“Faltaba poco para las elecciones, y unas señoras vestidas de oscuro, con sombreo y cruces de oro sobre el pecho, aparecieron en el patio de aquella casa de corredores para anunciar que en la calle tenían un camión lleno de colchones de lana, y que le regalarían uno a cada persona que se comprometiera a votar contra el Frente Popular. Ahora ya no hay jornaleros sin tierras, nadie despierta a sus hijos de madrugada para que alimenten s las mulas del amo, y tampoco se pueden comprar votos con colchones. Pero los nietos de aquellas señoras se siguen considerando los amos de este país, y cuando la voluntad popular los aparta del poder, reaccionan igual que sus abuelos. Ahora no pasa nada, ni va pasar, porque España ha cambiado. Le gustaría olvidar de una vez aquellos versos, pero no puede. La historia de España es como la morcilla de mi pueblo. Se hace con sangre y se repite”

Frases

"Podríamos hablar de políticos alcalinos o de políticos halógenos, de elementos inertes, incapaces de establecer relaciones con otros elementos. Podríamos hablar de tierras raras e incluso de políticos radiactivos, que al descomponerse emiten energía destructiva".

Alfredo Pérez Rubalcaba

El infants feliços esdevenen ciutadans compromesos

Assisteixo, ahir a la nit, al sopar de celebració del X aniversari de la Federació Catalana de l’Esplai. El sopar és l’acte final d’una jornada de treball sobre Esplai i Municipi. Coincideixo amb un bon nombre d’alcaldes i alcaldesses, amb els que hi ha ocasió de comentar alguns temes d’actualitat. Les conclusions dels debats i intervencions poden ser un bon material de treball.

La Federació Catalana de l’Esplai va néixer de la fusió del Moviment d’Esplai del Vallès i del Movibaix, gestiona actualment 111 esplais en 65 municipis. Prop de 13.000 nens i nenes i més 1.400 monitors i monitores voluntàries, són l’exemple de la potència de l’entitat. A Mataró en formen part Enlleura’t –que gestiona l’espai jove de La Llàntia-, Amalgama al barri de El Palau i Xerinola a Cerdanyola.

Llegeixo amb atenció la memòria d’aquest 10 anys i sobretot els 10 reptes de futur. Com sempre reinventant el futur a partir de la realitat canviant:

1.- Incrementar la participació de més voluntaris
2.- Incrementar el nombre de centres d’esplais
3.- Millorar la qualitat de les activitats i serveis
4.- Assegurar la viabilitat econòmica de les entitats i la transparència de la gestió econòmica
5.- Donar resposta a les noves necessitats socials dels nostres barris
6.- Millorar la formació dels monitors i monitores
7.- Treballar educativament amb el món escolar
8.- Potenciar que els infants i joves siguin infants feliços i esdevinguin ciutadans compromesos
9.- Potenciar que hagi una llei que reguli “el temps més enllà de l’horari lectiu”
10.- Lluitar per a tots els infants i joves de Catalunya puguin gaudir d’un temps lliure educatiu

Candidats i candidates

Consell de Federació del Maresme, aquesta tarda a Malgrat. El PSC ha proclamat els seus candidats i candidates a les eleccions municipals del 27 de maig. Vint-i vuit candidatures pels vint-i-vuit pobles, vil·les i ciutats del Maresme. Vint-i-vuit candidatures amb una sola marca: la del Partit dels Socialistes de Catalunya. Sense fissures ni embolics interns. Cap altre partit pot dir, a la nostra comarca, el mateix.

Cares conegudes, cares noves i molta il·lusió. Conscients dels molts reptes que tenim per davant. De la complexitat del govern de les ciutats. D’una comarca poc articulada i molt diversa. Amb necessitats i dèficits històrics d’inversió per part dels governs de la Generalitat, malgrat la bona feina feta en els darrers tres anys.

Ara toca fer les llistes i elaborar els programes. Farem bones llistes i farem els millors programes. Coneixem la realitat de les poblacions on vivim i treballem.

Pels socialistes aquestes eleccions seran només unes eleccions municipals. La única prioritat seran les locals. Convergència i Unió voldrà presentar-les com a una segona volta de les eleccions al Parlament. El Partit Popular voldrà convertir-les en unes primàries pel govern d’Espanya. Uns i altres semblen entossudits en no voler reconèixer la legitimitat dels governs sorgits de les urnes en les eleccions del març del 2004 i del novembre del 2006. Mal camí per la democràcia.

Ferreres

Apaguem els llums

A Mataró també!