Quadern d'estiu: Dealan

L’Alba Pujol em fa arribar el nou disc que Dealan acaba de publicar: Creuant els mons. Fa uns mesos feren la presentació del concert al Teatre Monumental de Mataró. Fou un concert que va entusiasmar un teatre quasi ple. Esperàvem amb impaciència el disc que ara ens arriba i que confirma el que varem tastar aquella nit del mes d’abril.

"Travessant espais, indrets, fronteres, emprenem un viatge sense rumb, sempre canviant. Perdem el nord i ens deixem vèncer per les corrents del vent, que ens porten nous aires d’orient a occident.
Del trenc d’alba al crepuscle, el batec del món ens crida incessant, ens transporta. Els somnis latents es dibuixen en un mapa sense límits, i allà on la saba de la terra uneix totes les veus, ens retrobem, tots en un, creuant els mons."

Diari de Santes: epíleg recordant la baqueta d'en Martí

Les Santes del 2007 ja són història. Quan aquest matí han sonat per darrera vegada les notes de Los Labradores, a Mataró s’han produït dos fenòmens: la diàspora estiuenca ha començat i els santeros hem iniciat la llarga travessa que ens portarà a Les Santes del 2008.

Algunes coses es poden destacar d’aquestes Santes. La primera la gran quantitat de gent que s’ha aplegat a tots els actes. Canalla, molta canalla, joves, pares i mares, gent gran, han omplert tots els escenaris de Santes. La segona ha estat l’absència d’incidents importants. Les ganes de festa s’ha imposat i sembla que tothom ha entès que Les Santes són de tots i totes i ningú té dret a aprofitar-les pels seus interessos o per satisfer el seu incivisme.

Aquestes han estat Les Santes que han vist néixer el Dragalió i el No n’hi ha prou. La resposta ciutadana a tots dos esdeveniments ha estat massiva. El Dragalió s’ha guanyat ràpidament un lloc entre les figures mataronines i el No n’hi ha prou, com ja vaig escriure ahir, esdevindrà un clàssic de Santes.

Gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta gran Festa Major. Sense el seu treball tot això hagués estat impossible. Ara toca descansar. I en tornar de vacances fer balanç, analitzar com han anat les coses i fer propostes per millorar-ne algunes.

I mentre tot això passa, la baqueta d’en Martí veurà passar l’estiu, solitària i enyorada, des del fons de l’embornal de la Riera. Com hi va anar a parar ja ho explicaré un altre dia.

Tanco el Diari de Santes i obro el Quadern d’estiu. Bones vacances a tothom.

Diari de Santes: un nou clàssic de Santes

Mai havia vist a les colles tan concentrades abans d’una ballada com aquesta matinada abans de començar el No n’hi ha prou. És cert que les colles de fosc passen moments de nervis abans de començar els correfocs, però avui amb els membres de les colles reunits entorn dels seus caps de colla i comentant les darreres instruccions, l’ambient era dels que fa època. Com ho ha fet el mateix acte.

Feia mesos que tenia notícies que alguns momeroters estaven rumiant un nou acte per després dels Requisits de Festa Major. N’era conscient de l’estira i arronsa entre colles i el propi Patronat de Cultura pel muntatge d’aquest acte. Poc a poc les coses s’anaven aclarint i el caràcter del No n’hi ha prou s’anava definint.

Quan a les dues en punt ha començat a sonar la música que el mestre Caselles ha escrit especialment per a ser interpretada per La Principal de la Nit i han començat a sortir les Diablesses de l’edifici de l’Ajuntament, la gent que omplia la plaça i els que també omplien el balcó hem trigat pocs minuts a entendre que estàvem davant d’un acte d’envergadura. La força de la música, l’espectacularitat de les figures, el foc, la ràpida implicació de la gent ha fet quallar ràpidament l’acte.

Ha estat una mica més d’una hora d’una potència festiva extraordinària. Al lògic titubeig inicial han seguit uns minuts intensos de balls, de foc, de crits, de càntics. Les figures en un format diferent a les clàssiques dormides han giravoltat fins l’extenuació. L’esforç dels portadors han estat important per aconseguir el mínim espai indispensable per poder-les fer ballar. Diablesses, àliga, drac, momerota, gegants, han pogut ballar a pleret enmig d’una gernació que no parava de saltar i ballar.

Quan les figures, poc a poc, han anat entrant a l’Ajuntament tots havíem comprés que un nou acte havia nascut per consolidar-se en el programa de la Festa Major, que una nova música entrava a formar part de l’imaginari col·lectiu de la ciutat dels capgrossos i que segurament els Requisits acabaven de convertir-se en un bon preàmbul del No n’hi ha prou. Fora en Robafaves ja de la Riera, el Bequetero ha pres el relleu i de nou hem tornat a comptar fins a quinze. Feina i ajut han tingut els músics de l’Alway Drinking Marching Band per endur-se la gent Riera amunt cap el Parc. Un nou clàssic de Santes acabava de néixer.

Gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. Avui fer d’alcalde d’aquesta gent ha significat un orgull especial.

Diari de Santes: les portes de l'infern?

En Pere Vàzquez m'envia aquesta fotografia del moment de la sortida de la Momerota a l'Escapada a negra Nit.

Diari de Santes: Glòria a les Santes

Quadre al·legòric a les patrones de Mataró que l'artista Perecoll ha regalat a la parròquia de Santa Maria.

Diari de Santes: Un dia especial

Avui com que és Santa Anna gairebé deixo el bloc en blanc. Felicitats a les Anna i els Quim. I us envio al fotoblog de l’Anna que més estimo.

Diari de Santes: La crida de la Festa Major

Mataronines!
Mataronins!

De nou a la Riera, al cor de la nostra ciutat. De nou seguint el ritual de fer, tots plegats, la Crida a la Festa Major.

La Crida de Les Santes, la Festa Major de Mataró, la setmana de l’any que vivim més intensament.

Fa mesos, des del llunyà 30 de juliol de l’any passat, que quelcom ens anava corcant per dins. Teníem ganes de Santes i ja som a Les Santes.

Han passat moltes setmanes des del darrer petard. Han passat moltes coses individuals i col·lectives.

Hem vist com el Drac, per fi, té descendència i el Dragalió es suma a la festa. Ens queda per saber qui va posar l’ou: la Víbria de Manresa, la de Barcelona o la del Poble Nou? El que si queda clar és que se li ha acabat de fer el pendó la nit del 28 i aquest any s’haurà de conformar anant a bateig. Què no és exactament el mateix.

Hem vist com la Momeroteta compleix 25 anys. 25 anys empaitant grans i petits. 25 anys empaitant amb fúria els regidors del balcó. 25 anys de momeroters sucats a la bassa de Sant Josep el dia 28. Momeroters que s’han fet grans i continuen empaitant, amb més fúria i amb una bèstia més grossa, el mateix balcó.

Hem vist com l’Àliga, compleix vint anys. La figura més protocol·lària i institucional també s’ha fet gran. Amb el seu posat cerimoniós ens recorda que som dipositaris d’una llarga tradició festiva, que canvia en les formes però que manté allò essencial que ens defineix com a ciutat de gent treballadora i enfeinada que s’estima la llibertat i la justícia.

Hem vist, i no ho volem oblidar, com els castellers s’empassaven la tristor i tornaven a aixecar castells de nou a la plaça de Santa Anna mentre la Mariona s’ho mirava des de molt amunt.

Hem vist moltes coses i les que ens queden per veure durant aquests dies de festa.

D’entrada veurem com va això del “No n’hi ha prou” del dia 28. Un nou acte de Santes que neix amb la voluntat de confirmar-se en el calendari santero i esdevenir un clàssic com el Desvetllament, l’Anada a Ofici o la Passada.

Mataronins i mataronines, de nou el calendari ens atrapa i ens submergeix en uns dies de Festa Major. Per nosaltres, per la gent de Mataró, són uns dies intensos, sabedors que cada Santes són úniques i irrepetibles i que volem viure intensament totes Les Santes de la nostra vida.

Que les volem viure intensament però fent de la convivència un element clau de la festa.. Que tothom la pugui viure sense entrebancs, sense exclusions i amb la plenitud que cadascú vulgui. Per què de Santes hi ha tantes com mataronins i mataronines. Cadascú de nosaltres viu les seves Santes, a la seva manera, amb els seus sentiments i emocions. També únics i irrepetibles.

Amb el respecte mutu com a gran norma de comportament individual i col·lectiu. Us ho demano cada any, també aquest.

Aquest any que precisament en fa 25 que els gegants es desvetllen al punt de quarts de dotze per enfilar cap a la plaça de Santa Anna, al ritme del Bequetero, en un acte de gran personalitat i que es responsabilitat de tots plegats que mantingui les característiques que l’han fet un dels elements centrals de la Festa Major.

Una festa que ens permet recuperar els carrers, les places i els parcs i convertir-los en un gran espai de ciutadania i mataronisme.

Una festa que volem de tothom i per a tothom.

Mataronins i mataronines:
Amb el desig que passeu, que passem, una molt bona Festa Major.

Amb la rauxa necessària.
Amb el seny imprescindible.

Glòria a Les Santes!
Visca Mataró!
Visca Catalunya!

Diaris de Santes: I això quan comença?

Foto Les Santes.net

Tots tenim molt clar que Les Santes acaben la matinada del dia 30. Després del ball del dia 29 al Parc, la festa s’estira i els santeros, en un intent desesperat de no voler arribar al final, apuren les darreres hores i minuts de la Festa Major. Inexorablement arriba el darrer petard i la darrera nota musical. Fins l’any que ve. La qüestió és: exactament fins quin moment de l’any que ve?

I és que de la mateixa manera que sabem quan s’acaben mai no podem determinar quan comencen Les Santes. Sospito que cada mataroní o mataronina té un moment en el que ja se sent plenament en Festa Major. Un o varis moments, doncs també a Les Santes podem tenir papers diversos. El cartell no aporta pistes i es limita a situar la Festa Major el dia 27 de juliol. El programa, com que ha de començar per algun lloc, enguany posa com a primer acte el Toc de Novena del dijous 19. És clar que si es tracta d’una novena cal que comenci una setmana abans de Les Santes i per tant poc ajuda.

Comencen Les Santes pels esportistes amb la Travessa del Port el diumenge abans o la Milla Urbana del dia 24?. Pels castellers queda clar que la Diada castellera és l’inici festiu. Pels artistes també sembla que Sant Pere més Alt pot marcar el punt de sortida. Per la canalla ho pot ser la Gegantada o el moment en que la família Robafaves arriba a l’Ajuntament. Pels joves, més noctàmbuls, la festa comença amb la sardinada flamenca, els concerts del Cruïlla o les havaneres?.

Oficialment la Festa Major s’inicia amb la crida de l’alcalde al balcó de l’Ajuntament el dia 25, però ja fa dies que la cosa va. En tot cas és la primera trobada de les figures i comparses de Santes a la Riera i la primera dormida formal. Una certa consuetud situa l’inici més massiu la nit del 24 amb la Milla i les Havaneres. És el moment de baixar al Passeig Marítim, plànyer els atletes per l’immensa suada que fan mentre corren els 1609, 334 metres amb una xafogor considerable, sopar quelcom, escoltar –o no- algunes havaneres i fer-se un fart de saludar la gent que aquest dies trobaràs per tot arreu.

Per què al marge de la qüestió ens ocupa, així si que ho farem i abastament: aprofitar la festa per retrobar vells amics a qui saludes a corre-cuita durant l’any, fer-la petar amb un got de Santes a la mà i saludar amb l’altra la gent que va passant. Que per això som mediterranis i estem de Festa Major.

Inauguracions

Foto Romual Gallofré

Avui ha estat un dia d’aquells en que s’acumulen les bones notícies. És clar que per arribar fins aquí ha calgut molt de treball previ.

A primera hora reunió de la Junta de Govern. Un ordre del dia interessant amb l’aprovació dels projectes del poliesportiu del carrer Euskadi, dels estudis de la TDT i de l’enderroc de l’escola d’adults de can Marfà per començar les obres del nou museu. Adjudicació de les obres de construcció de la nova escola Montserrat Solà a cal Collut, de l’equipament del carrer Tres Roques i de les reurbanitzacions del carrer de la Beata Maria, Feliu de la Penya i Sant Simó i del tram del camí Ral entre els carrers de Sant Pere i Jordi Joan.

A mig matí visita a les obres d’enderroc del parc de bombers del passeig Ramon Berenguer. Els bombers ja són al nou parc i hem començat l’enderroc del vell per obtenir un gran solar on proposarem la construcció d’un gran aparcament, una nova escola bressol, l’ampliació de l’escola d’adults i un nou local per joves.

A la tarda inauguració de l’aparcament del Parc de Cerdanyola. Dues-centes seixanta sis places en un pàrquing construït amb criteris molt moderns, ampli i ben ventilat que ajudaran a resoldre el problema de l’aparcament a Cerdanyola. Com també ho farà l’aparcament de la plaça Occitània que s’inaugura demà.

Una mica més tard inauguració de les obres de reurbanització del carrer de la Cooperativa. Un carrer recuperat pels veïns, amb voreres amples i arbrat. Per acabar amb la visita a la nau Gaudí. Després de mil desventures l’obra avança a bon ritme i comença a endevinar-s'hi el que serà un gran equipament per joves en un espai emblemàtic de Mataró.

Ho he dit altres vegades: treballant es fa feina i avui ho he pogut comprovar abastament.

De nou castells de nou

Aquest matí a la plaça de Santa Anna, castells de nou dels Castellers de Vilafranca i dels Capgrossos de Mataró.

Justament feia un any que la plaça de Santa Anna no veia castells de nou i avui n’ha vist quatre. I un de gamma extra. Passaven uns minuts al rellotge de can Ximenes quan, en una plaça atapeïda com mai, els pilars caminants dels Capgrossos, dels vilafranquins i dels Xiquets de Reus entraven a plaça.

La primera ronda començava amb una nerviosa torre de vuit amb folre -de la que s’ha desmuntat dos peus- dels mataronins. Un tres de nou dels Castellers de Vilafranca i un tres de vuit dels reusencs.

A la segona ronda arribava l’hora de la veritat pels de Mataró. S’havia de tirar un tres de nou després d’un any. Nervis continguts i una absoluta comunió entre els membres de la colla. Sabíem que significava. Tensió i emoció. I un esclat de joia incomparable després de descarregar el castell. Passàvem pàgina amb tot el bagatge dels sentiments viscuts. Els de Vilafranca no han volgut ser menys i ens han regalat una sensacional torre de nou amb un peu trufat de camises blaves. El quatre de vuit dels Xiquets de Reus ha estat un bon final per aquesta ronda de castells que trigarem a oblidar.

La segona catedral dels Capgrossos ha obert la tercera ronda. Ha fet patir de valent però s’ha pogut descarregar després d’alguna rebrincada que ha amenaçat de valent aquest cinc de vuit. Quatre de nou dels penedesencs i torre de set dels tarragonins per tancar la ronda.

Un magnífic pilar folrat de set de Vilafranca, dos pilars de cinc dels mataronins i un vano de cinc, només carregat, dels de Reus.

Quarts de tres i la plaça continuava plena de gent que s’ha volgut afegir a l’acte d’homenatge a la Mariona Galindo. En un silenci impactant s’ha llegit un text de record per donar pas a dos pilars de quatre i l’envolada de coloms per parts dels enxanetes. Emoció continguda i escalfor de la colla per passar el tràngol. La sensació que havíem fet el que tocava. I que ho havíem fet a l’estil capgrós.

Les gralles i els tabals cridant la canalla al carrusel de final de la diada ens han fet tornar a la realitat. Una realitat de futur guanyada amb treball, esforç, seny i molt, molt de coratge. El coratge que durant tot aquest any hem demostrat els Capgrossos de Mataró. Si sempre val la pena vestir la camisa blava, avui n’era un autèntic privilegi.

Una gran jornada castellera, la millor de la temporada i una demostració d’orgull casteller dels mataronins. Podeu veure tots els videos a la web de la colla.

Diari de Santes: Diumenge castells

La Diada castellera de Les Santes s’ha convertit en els darrers anys en una de les diades més importants del calendari casteller. La plaça Santa Anna és, sense cap mena de dubte, una plaça de primera. La categoria de les colles que hi actuen i els castells que s’hi tiren així ho demostren. També la presència de la gent, que omple de gom a gom la plaça, contribueix de manera important a fer de la Diada castellera de Les Santes una cita ineludible per tots els afeccionats als castells.

Demà, a partir de les dotze, hi actuen els Castellers de Vilafranca, els Xiquets de Reus i els Capgrossos de Mataró. Els del Penedès amb la intenció de tirar el primer castell de gamma extra de la temporada: la torre de vuit amb folre i manilles. Hem d’agrair als de la camisa verda que cada any ens regalin amb els millors dels seus castells.

Els del Baix Camp venen amb intenció de consolidar el tres i el quatre de vuit i intentar la torre de vuit. Ja veurem si ho aconsegueixen. Mataró és una bona plaça on poden fàcilment sumar a la pinya un bon grapat de camises blaves.

Pels Capgrossos aquesta és una diada molt especial. Fa un any de l’accident i el record de la Mariona serà ben present a la plaça de Santa Anna. La colla s’ha posat com a repte tirar el tres de nou amb folre que significaria la tornada dels castells de nou dels mataronins a la nostra ciutat i la recuperació d’aquest castell que només s’ha tornat a descarregar per Tots Sants a Vilafranca. Serà un matí de nervis i emocions que volem resoldre de la millor manera que sabem: fent castells a l’estil Capgrossos. Es a dir amb seguretat i solvència. La torre de vuit folrada i el cinc de vuit seran els altres castells que es tiraran a plaça.

Demà Mataró ha de demostrar com estima a la seva colla castellera. Omplint la plaça de Santa Anna i sumant mans a les pinyes.

Els que estiguin fora de Mataró i vulguin seguir la diada castellera de Les Santes ho podran fer en directe a MataróRàdio (89.3 FM) o la web de l’emissora municipal o de la web de la colla castellera Capgrossos.

Tres plens

http://www.diba.cat/prem/GetBlob.asp?Id=2957Foto Eva Guillamet

Tres plens en el mateix dia. El primer a les dotze. Ple de constitució de la Diputació de Barcelona i elecció del president. Amplíssim suport a l’elecció de l’alcalde de l’Hospitalet, Celestino Corbacho, com a president de la Diputació de Barcelona. Tots els grups polítics, excepte el PP, li han donat suport. Clarificador discurs del president.

A dos quarts de dues Ple del cartipàs. Presideixo l’Àrea de Medi Ambient. Vaig a la Diputació a fer d’alcalde. A aportar i a aprendre. Des del convenciment que el treball municipalista té escenaris diferents –Ajuntament, Diputació- però el mateix objectiu de servir als ciutadans. M’il·lusiona treballar en temes de medi ambient: aigües, energia, educació ambiental, Agenda 21. Molt de treball fet i molta feina per davant.

A la tarda Ple ordinari del mes de juliol a l’ajuntament de Mataró. Ple llarg que acaba passades les dotze de la nit després de més de cinc hores de treball. La constatació de que el govern fa dies que treballa i tira endavant projectes com la nova escola Maria Mercè Marçal, la Llei de Barris per Rocafonda, la modificació urbanística de l’Eix Herrera, els pisos assistits del carrer Nuñez de Balboa o el nou equipament del carrer Tres Roques. Si afegim les temes que seran tractats a la Junta de Govern del dilluns –nova escola a cal Collut, urbanització del carrer de la Beata Maria, baixada d’en Feliu de la Penya i Sant Simó, tram del camí Ral entre el carrer de Sant Pere i carrer de les rates, nou poliesportiu al carrer Euskadi- tindrem una idea bastant exacta de la intensitat amb la que treballa ja el nou govern municipal. Al Ple d’ahir amplis acords política en les votacions dels dictàmens i elevat nivell de discussió política entre els grups municipals i nombroses intervencions dels ciutadans.

Un dia que comença abans de les set i acaba passades l’una de la nit. Intensitat amb la vista posada en Les Santes.

Diari de Santes: A punt de Santes

L'arribada de la família Robafaves a l'Ajuntament ens posa a tots a punt de Santes. Ara començarà la divertida rúa dels més petits per veure els gegants.

Dies plens

Foto Romuald Gallofré

Les vacances gregues semblen ja molt lluny. Falten pocs dies per Les Santes i com és costum el món s’acaba.

Dilluns calia enllestir un munt de papers de sobre la taula. Junta de portaveus per preparar l’ordre del dia d’un Ple que serà llarg. Entre la reunió del govern i la gravació d’un programa de ràdio no arribo a casa fins ben tard.

Dimarts és dia de despatx amb regidors. Fa dies que tothom està al seu lloc, les comissions informatives en marxa i el govern treballant a bon ritme. M’escapo a veure les obres acabades del carrer Terrassa. L’estret carreró de darrera el Satorras és ara un ampli carrer, amb voreres amples, amb una vintena de noves places d’aparcament, una placeta que dona accés al futur camp de futbol, un aparcament subterrani i el pavelló Teresa Maria Roca. Ara caldrà acabar el retall que queda del Corregiment i haurem transformat definitivament aquest sector de ciutat. A mig matí recepció a l’Amaranta Fernàndez i corrent cap a Barcelona a la Junta General del Consorci Hospitalari de Catalunya. Magnífic discurs de la Marina Geli. Un parell d’entrevistes i nova recepció a esportistes. L’equip sènior de l’Iluro Hoquei han pujat a Primera Divisió. No oblido en el meu breu discurs el compromís de construir un camp en condicions per la pràctica de l’hoquei herba. Consell d’administració de Mataró Audiovisual per acabar la jornada.

Avui més reunions de treball. Un munt de coses que cal encarrilar perquè donin resultats d’aquí uns mesos. La ciutat ja respira ambient de Festa Major però ni es para ni espera.

Queda poc temps per donar una ullada a la premsa. Les transferències que arrenquen, el patetisme d’alguns que volen confondre 77.000 tones amb 125, el sou dels electes que genera polèmiques, el suport de les entitats empresarials al traçat de l’AVE. Lectures ràpides que caldrà recuperar en algun moment de la setmana.

Diari de Santes: Santes al mòbil

Ahir ho vaig fer. Vaig descarregar-me per bluetooh el programa de Santes al mòbil.

Diari de Santes: Santes polifòniques

Foto Lluís Gerard

De Santes –com a concepte global i més enllà de les patrones- només hi ha unes, però si em permeto titllar-les de polifòniques és pel fet que és poden viure des de registres, veus i tons molt diferents. Això sí, en perfecta harmonia per poder fer una obra realment polifònica i no un orgue de gats.

I no em refereixo, és clar, únicament al vessant musical, que donaria per parlar-ne i molt. Sóc dels que considero que l’element central de Les Santes és la Missa de Mossèn Blanch, un monument únic que els mataronins i mataronines bastim de forma fugissera cada vint-i-set de juliol. Podríem afegir la nombrosa i diversa oferta musical del programa de festes. Dels conjunts instrumentals que acompanyen les figures, fins els concerts al Parc, les havaneres, les sardanes, la música de banda i afegiu el que calgui.

Em refereixo al conjunt de la Festa Major que es pot viure amb intensitats i des de punts de vista ben diferents i no comparables. Ni la quantitat ni el tipus de gent de La Barram tenen res a veure amb l’Escapada a Negra Nit o el Sarau. Això no vol dir que els públics no siguin complementaris. Ben al contrari. El que es dona és una tria personal entre totes les propostes per acabar confegir un programa propi. Per això, una vegada es té a mà aquest programa, tots correm a triar aquells actes que no ens pensem perdre. I aquí cadascú hi posa el seu to personal.

Hi haurà qui no ens perdrem cap dormida dels gegants i d’altres que seran omnipresents a les sardanes o als concerts. Fins i tot hi ha els que saben entrar i sortir de Santa Maria en segons quins moments de l’ofici –ja sabeu que hi ha a qui agrada el Glòria i d’altres que prefereixen el Kyrie- o els que apareixen a la segona part dels Requisits amb el risc de quedar-se sense Juliana.

Un programa personal, però, que va evolucionant amb el temps i adaptant-se no només als gustos sinó també a la resistència física. Ben diferent deu ser una dormida quan et porten a coll-i-bè que estar exactament en la posició inversa, amb la canalla, que cada any pesa una mica més, a sobre i que ja ha aprés a cridar “no n’hi ha prou” i que aviat voldrà campar al seu aire a la Revolta dels Nans o al Correguspira.

Una canalla que uns pocs anys després no es perdrà per res del món la Nit boja i que esperarà amb candeletes, com a demostració de que s’han fet grans, l’any que podran enllaçar el ball al Parc amb les matinades i l’anada a Ofici. Pels més madurs quedaran els Requisits, el ball a La Brisa, les havaneres, les sardanes i els concerts de la banda. I pels encara més madurs el ball a la Residència o els concerts a l’Hospital o al Parc Central.

Alguns actes tenen públics reduïts i d’altres són multitudinaris. Pels Focs tot Mataró sembla present a la platja. I encara queda molt gent en balcons i terrats. O a la plaça de Vista Alegre que s’omple de gom a gom per veure, des d’una perspectiva molt diferent, l’espectacle pirotècnic.

Cada acte, però, té la seva litúrgia, el seu sentit, el seu públic i el seu escenari. I quan, com aquest any, s’incorpora un nou acte al programa de Santes estarem expectants per veure com s’acaba configurant aquest “No n’hi ha prou” de després dels Requisits. Un nou acte que pinta bé i que pot ser aviat un altre clàssic de Santes.

Sigui com sigui, tots i totes trobarem la manera de viure intensament aquests dies de festa popular, omplint carrers i places, ajuntat la nit amb el dia. Cadascú al seu gust, amb veu pròpia, però sabedors de formar part d’una obra polifònica: Les Santes, just quan els mataronins i mataronines fem Festa Major.

Per tot això, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible: Glòria a Les Santes.
Bona Festa Major a tothom.

Text del meu escrit al programes de Les Santes 2007

Vacances gregues: dubtes raonables

Entre l’obra de la natura i la mà de l’home

Vacances gregues: recordant Josep Pla

La tarda havia estat encalmada, fins i tot un punt xafogosa. El sol caient lentament, l’occident en foc des de la porta de l’ermita de la campana. Petita i blanca, amb tambors de columnes clàssiques fent de material de construcció. El pi ben ajagut avisant que el vent pot bufar fort. El camí travessa un petit hort de carbassons i tomaqueres farcit de restes de ceràmica. Molt a prop el vell teatre romà amb les grades encarades al mar. Un rètol rònic indica el lloc on va restar amagada durant segles l’estàtua d’Afrodita que els francesos varen rebatejar com a Venus de Milo.

El mar com una plàtera fosca que llepava les cases, d’àmplies portalades per entrar les barques directament de l’aigua, de Klima. El turista, violador d’intimitats, passant silenciós per l’estreta llenca d’algues entre el mar i les cases amb les taules parades de les famílies de pescadors. El sopar pausat a la terrassa de la taverna. Els gats d’espectadors pacients esperant els caps del peix fregit.

I de sobte el vent. Un sol cop que va fer tancar finestres a corre-cuita. Un vent del nord, constant, fresc, que omple de llençols blanc l’Egeu. Com la tramuntana al golf de Lleó, encara que desconec el nom d’aquest vent grec. Pel que m’expliquen pot durar tot l’estiu i fa tornar boja la gent.

No sé si els grecs tenen un Pla que hagi escrit sobre els seus vents. Tampoc sé si veient els tres solitaris generadors eòlics pensaria, com el de Llofriu, en l’energia desaprofitada. Seria un altre pagès pràctic o un urbanita de plataformes? Em tocarà rellegir les Illes gregues del mateix Pla per intentar sortir del dubte.

Vacances gregues: petites i blanques

Per tot arreu, petites i blanques, esglésies.

Vacances gregues: aurora homèrica

Els rosats dits de l'aurora homèrica sobre Milos.

Vacances gregues: Atenes

Ciutat blanca com Jerusalem. Terrats de plaques solars refulgents al sol de la tarda. Mils terrasses plenes de nit. Tavernes on es menja per poc preu. Demanes un cafè i primer et serveixen una gerra d’aigua fresca. Frappé imbebible. Voreres impossibles. Quioscs oberts a tothora i on hi ha de tot. Gossos abandonats que empaiten turistes. Trànsit difícil i travessa com puguis. Música tradicional a totes les ràdios. Mediterrani als mercats. Calor, molta calor. Història, una part important de la nostra història.

Vacances gregues: pentèlic daurat

"Vi avanzar esa obra maestra de la geometría piedra a piedra, vi amarillear el hermonoso mármol pentélico blanco, color que representaba el símbolo de un sociedad pura, como pretendía ser la ateniense. Lo vi tomar forma en los hermosos frisos y columnas, vi cómo los atenienses se maravillaban de ese avance de la construcción que empujaba la técnica a sus límites.

Para mí, el tono dorado que tomó la piedra con el tiempo, que degradaba su blancura immaculada original, era una clara demostración de algún mal interno, cuando no de una maldición infundida al templo por algún enemigo, pero quedé sorprendido viendo que Ifícrates alababa esta tara calificándola de mejora, y que su poder oratorio acabó por crear opinión. Aprendí la primera lección de mi vida: un hábil razonador puede hacer ver lo amarillo mejor que lo blanco."

Alcíbiades, el primer griego. Josep Maria Albaigès

Vacances gregues: El sol del Pireo

Una gran catedral blava

Aquest matí a la plaça de l’ajuntament de Premià de Mar. Actuació conjunta dels Capgrossos i els Castellers de Sants amb motiu de la festa major de Sant Cristòfor.

Abans de començar l’actuació descoberta d’una placa commemorativa del tres de nou folrat que la colla del Maresme va tirar l’any passat i que han convertit en plaça de nou la plaça premianenca.

Els de la camisa blava han fet la millor actuació de la temporada. Tres de vuit, que reclama ja un pis més, en primera ronda. Per atacar el cinc de vuit en segona ronda. Hi havia nervis a la colla, però la catedral ha pujat ràpida. La torre ha patit bastant però el castell s’ha carregat i descarregat amb solvència. Una gran catedral blava que posa la colla en vigília de grans fites. A Torredembarra o a Mataró per Santes. En tercera ronda una torre de vuit clavada. Dos pilars de cinc per tancar actuació.

Els borinots, amb poca gent i la canalla de colònies, han estat per sota de les seves possibilitats reals. Cinc de set, quatre de set i tres de set aixecat per sota. Vano de quatre amb el pilar de cinc aixecat per sota.

Molta calor a la plaça. Pels mataronins quasi calor de Santes a la seva tercera, si comptem la de Cuba, plaça més emblemàtica.

30 anys i encara “no n’hi ha prou"

Litografia d'en Manuel Cusachs

“Els mataronins i les mataronines som dels que mai deim “ja n’hi ha prou”. Tot el contrari, de ben petits ja aprenem, veient en Robafaves, a dir “no n’hi ha prou”. En volem més. Més igualtat, més oportunitats, més possibilitats per a les persones. Més justícia. Especialment per aquelles que necessiten més suport i ajut social”.

Aquestes paraules estan extretes del meu discurs en l’acte dels premis GIMM 2006. I certament, malgrat que no n’hi ha prou, podem fer un bon balanç de la feina feta durant aquests trenta anys d’existència del GIMM.

Trenta anys que han estat marcats per la reivindicació constant pel que és just, però també pel treball i pels objectius assolits. Si avui Mataró és una ciutat més accessible o més solidària, bona part del mèrit haurà estat de la gent del GIMM.

A poc a poc, segurament amb massa lentitud i amb encerts i alguns errors, hem anat construint una ciutat que té en compte de manera especial les persones amb disminució. L’eliminació constant de barreres arquitectòniques que es culminarà amb el pla d’accessibilitat, l’adaptació del Mataró bus i, per fi, encara que parcialment de RENFE, la creació de llocs de treball per a persones del col·lectiu, els programes de rehabilitació, el projecte d’habitatges adaptats, els programes de sensibilització i voluntariat han fet de la nostra ciutat un referent clar de polítiques d’integració social de les persones amb disminució.

Un treball que hem fet de forma concertada entre el GIMM i les administracions públiques. Amb una forta implicació de l’Ajuntament de Mataró. Un treball que hem fet plegats i que volem que continuí durant molts anys per tal de millorar la qualitat de vida de les persones disminuïdes. Per això ens caldrà continuar en la línia de diàleg i col·laboració, parlant i discutint els problemes i cercant solucions a cadascuna de les problemàtiques existents.

Perquè, si bé podem fer un bon balanç, la feina que queda per fer és molta. Per davant tenim tot el desenvolupament de la llei de suport a l’autonomia personal i la dependència. Una llei en la qual els ajuntaments, almenys el de Mataró, volem tenir un paper actiu i determinant.

Ara es tracta de celebrar com cal aquest 30è aniversari, de passar comptes i fixar nous objectius, però sobretot d’agrair el treball i l’esforç de tantes i tantes persones.

I sens dubte de felicitar el GIMM per aquests 30 esplèndids anys.

Text de la meva intervenció a l’acte d’avui, al pavelló Teresa Maria Roca, d’entrega dels premis GIMM i de celebració del 30è aniversari de l’entitat.

Castells entre setmana

Foto Josep Santacreu

A l’espera del cap de setmana, que promet ser especialment interessant pel que passi a Vic, ens arriben notícies diverses sobre el fet casteller.

La primera fa referència a l’atorgament per part de la Conselleria de Cultura dels Premis Nacionals de Cultura. Entre els guardonat d’enguany la Coordinadora de Colles Castelleres pel fet de demostrar “com una tradició genuïna pot modernitzar-se sense perdre la identitat”.

La segona és la presentació de l’estudi “Coneixement, experiència i percepció dels castells a Catalunya”. Un estudi on es posa de manifest l’altíssima acceptació que els castells tenen entre la ciutadania del nostre país.

La darrera, la publicació a la revista Castells d’un article titulat “Polítics amb camisa”. Tenen l’amabilitat d'anomenar-me junt amb altres polítics mataronins: “L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), és membre amb camisa dels Capgrossos (va seguir la primera ronda de l’actuació del darrer Tots Sants al balcó i després va baixar a plaça per fer el 3de9f). Joaquim Fernàndez (PSC) també és membre de la colla, si bé actualment hi assisteix de tant en tant, com Pep Comas (ICV), que a més, porta el seu fill”.

Corregint que en Quim és de CiU i no del PSC i que més aviat va ser en Cugat qui va portar a en Pep a la colla, l’article és interessant i explica com alguns castellers ens dediquem a la política.

Empreses mataronines

A la web de la Diputació de Barcelona es pot llegir aquesta notícia:

"L'empresa mataronina Artés Tecnologia Energètica SL ha guanyat el premi a la Millor Iniciativa Empresarial 2007, un guardó dotat amb 15.000 euros que atorga anualment la Diputació de Barcelona. Els responsables de l'empresa, que es dedica a la fabricació d'equips per generar energia distribuïda, han rebut aquest vespre la distinció en el decurs d'un acte celebrat al teatre Kursaal de Manresa".

També han estat nominades les empreses Sedna Engineering SL i Zen programari lliure i xarxes, SL. Les tres empreses formen part de la incubadora de l’IMPEM.

Bona feina Alícia.

Els alumnes fan vídeos

Els alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró fan vídeos de pràctiques i els pengen a Youtube.

Prou!

Foto Romuald Gallofré

Avui les banderes de l'Ajuntament onejaven a mig pal en senyal de dol per les víctimes de l'atemptat terrorista al Iemen. D'això sempre n'hi ha hagut prou i massa!

Diari de Santes: no n'hi ha prou!

Ja podeu consultar el programa de Santes a la web del Patronat de Cultura.

I fins el dia 30 penjo el banner de Santes.

Màgic concert

El d’ahir a la nit al Parc Central. Omara Portuondo amb la Barcelona Big Latin Ensemble. No les teníem totes moments abans del concert. Els paraigües s’han obert i tornat a tancar un parell de vegades abans en Ramon Escalé no prengués la iniciativa de reclamar una treva als núvols. Dit i fet.

I a partir d’aquí tota la màgia de la música amb l’Omara de protagonista especial. Ha cantat i ens ha fet cantar. Cançons de sempre, de les que formen part de la nostra educació sentimental. Velles cançons reinterpretades amb la veu plena de matissos, amb la força de la banda.

S’estava bé al Parc. La pluja havia fet refrescar i l’aire era net. Una bona vetllada sota uns núvols amenaçadors que han mantingut la treva. Un festival, el Cruïlla de Cultures, que es consolida.

Torre de vuit

Foto Irantxe Berganza

Magnífica torre de vuit la dels Capgrossos aquest matí al Raval de Montserrat de Terrassa amb motiu de la diada castellera de la Festa Major. Primer castell folrat de la temporada. Feia falta tirar aquest castell i començar a apuntar cap a d’altres fites. La pinya, més que una pinya, era una roca. No es bellugava res malgrat l’evident problema que representa la inclinació de la plaça terrassenca.

Han obert la diada els Castellers de Terrassa amb un cinc de set, que a la segona ronda han tirat un quatre de vuit molt més maco i segur que el de fa unes setmanes a la plaça de Cuba, per acabar els pastissers han tirat la torre de set i dos pilars de cinc.

L’altre colla vallenca, els Minyons de Terrassa, i una vegada descartada la torre de nou han tirat un tres de nou amb folre, un quatre de nou amb folre que ha fet llenya quan sortien els sisens i un no massa maco cinc de vuit. Tres pilars de cinc per acabar.

Capgrossos ha començat amb el tres de vuit, la torre de vuit i el quatre de vuit. Un vano de cinc han estar els pilars dels mataronins.

Aquesta tarda nova actuació a Canet a la que no he pogut assistir per altres compromisos. Ganes entre la gent de la colla i aspiracions de fer una gran diada de Santes el dia 22 de juliol.