header-photo

Sense ambigüitats




S’acaba la campanya electoral i en poques hores la ciutadania emetrà el seu vot que decidirà el consistori que governarà l’Ajuntament de Mataró durant els propers quatre anys. Han estat dies intensos en els que hem tingut l’oportunitat de poder explicar el treball fet, el model de ciutat pel que treballem i les propostes concretes amb les que ens presentem a les eleccions. Per alguns aquestes eleccions són la segona volta de les autonòmiques, per altres són una mena de primera volta de les espanyoles. Per nosaltres són fonamentalment unes eleccions locals en les que la gent votarà en clau de Mataró. Per això ens presentem amb un model de ciutat molt ben definit, amb una prioritat essencial i amb unes propostes clares i gens ambigües.

Un model de ciutat que explico com a territorialment metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada. Amb la prioritat màxima de fomentar l’ocupació i rebaixar el nombre d’aturats de la ciutat. I amb propostes clares que parlen de les apostes estratègiques, de la ciutat a punt, de la cohesió social, de la capitalitat de Mataró i de l’austeritat, eficiència i transparència com a forma de governar.

Ens hauria agradat poder contrastar el model de ciutat amb altres forces polítiques, ocasions no han faltat en els tres debats que s’han celebrat, però la veritat és que a hores d’ara no hem pogut conèixer que pensen els altres partits sobre l’encaix territorial de Mataró, l’urbanisme, l’economia, l’educació, l’atenció social o la sostenibilitat. I això per citar només alguns temes importants. Hem vist canvis radicals de posicionament a pocs dies de les eleccions en temes molt importants per la viabilitat econòmica i social de la ciutat en un moviment electoralista de darrera hora. Amanit tot això amb mentides que no han suportat el més mínim contrast documental (http://joanantonibaron.blogspot.com/2011/05/hemeroteques-versus-mentides.html) i fins i tot el llançament d’insinuacions intolerables sobre la persona de l’alcalde. Encara espero disculpes! Un molt mal estil de fer campanya dels que les nits electorals acostumen a queixar-se de la baixa participació.

Inexistència o ambigüitat en les propostes i força claredat en l’escenari post-electoral amb un pacte més que anunciat entre els partits de la dreta per fer fora l’esquerra del govern de la ciutat. Fins i tot han explicat on celebraran la hipotètica victòria. El diumenge 22 el partit es juga entre dos: un govern progressista liderat pels socialistes o un govern de dretes iconservador format pel PP, que enyora el Mataró de fa 50 anys, i CiU amb les tisores de les retallades ben esmolades. La ciutadania té la paraula.


Text publicat a la web Mataró notícies.

A fons!

Un debat públic

Hemeroteques versus mentides




Afirmar que del projecte de la Ronda de Mataró -un projecte de la Generalitat que pretén donar resposta a la demanda de l’Ajuntament de Mataró de solucionar els accessos a la ciutat des de l’autopista- no s’ha informat oportunament és d’una falsedat tan gran que queda plenament al descobert quan es repassen les hemeroteques i els documents de les reunions oficials on s’ha informat del tema. En faig un breu resum:

21-2-2006 Roda de premsa informant de la presentació per part de la Generalitat del projecte de millora dels accessos de la C-32.



23-5-2006 Presentació a la Comissió Informativa de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró de les al·legacions que presentarà l’Ajuntament. Per part de CiU hi és presents el senyor Valls i s’excusa el senyor Fernàndez.

6-6-2006 Nota de premsa informant de les al·legacions presentades.

15-1-2008 Presentació a la Comissió Informativa de Serveix Territorials de l’Ajuntament de Mataró del recurs d’interposició presentat per l’Ajuntament contra l’aprovació definitiva de l’estudi de detall dels accessos de la C-32. Per part de CiU hi són presents els senyor Mora i Fernàndez.

15-4-2010 Nota de premsa anunciant que la Generalitat començarà les obres dels accessos de la C-32 aquest mateix any

18-5-2010 Presentació a la Comissió Informativa de Serveix Territorials de l’Ajuntament de Mataró del projecte executiu de la millora dels accessos. Per part de CiU hi són presents els senyor Mora i Fernàndez.

28-5-2010 Roda de premsa informant del procés d’informació als Consells Territorials del projecte de millora dels accessos de la C-32.

1-6-2010 Nota de premsa de la licitació per part de la Generalitat de Catalunya de la primera fase de construcció dels nous accessos de la C-32.

9-6-2010 Reunió extraordinària i conjunta dels Consell Assessor Urbanístic de Mataró, del Consell del Medi Ambient i del Consell de Mobilitat per tractar el projecte de millora dels accessos a Mataró des de l’autopista. El senyor Mora, malgrat formar part del Consell Assessor urbanístic no assisteix a la reunió.



1-7-2010 Publicació d'un extens article, amb foto de portada, sobre la nova Ronda al butlletí municipal MésMataró.


2-9-2010 Moció del Grup Municipal d’ICV al Ple de l’Ajuntament de Mataró demanat la paralització de la licitació i execució de les obres del Projecte Ronda de Mataró. Convergència i Unió s’absté i el Partit Popular vota en contra de la proposta de parar la licitació. Podeu llegir el punt 3 de l'acta d'aquest Ple Municipal.

Per si tot això fos poc el 23 de febrer el Grup Parlamentari d’Iniciativa va presentar una moció que deia literalment: “ En tant no s’aprovi el corresponent Pla director de Mobilitat suspendre l’execució de les obres denominades “Ronda de Mataró, C-32 PK231+800 al 235+000, Tram Cabrera de Mar-Mataró. Clau: NB-5091”, així com la tramitació de l’estudi informatiu de la nova Ronda del Maresme –tram C-31 entre Montgat i Cabrera de Mar, per tal que puguin incorporar els canvis i millores que resultin de dit Plan.” La Moció va ser rebutjada amb els vots contraris del PSC, CiU i PP.

Qui vol enganyar a qui? La resposta a les hemeroteques.

Estimats arbres




Em proposen els periodistes del Capgròs, pel reportatge electoral, que trii alguna activitat especial i fora de la política. No tinc dubtes a l’hora de proposar un passeig per la ciutat repassant alguns carrers amb arbres ornamentals que hem plantat en els darrers anys. Resulta un exercici molt saludable amb algunes sorpreses com l’espectacular florida de l’araguaney (Tabebuia Chrysantha), l’arbre nacional de Veneçuela o l’alzina monumental de la plaça de l’Ajuntament que acabarà convertint-se en l’arbre més emblemàtic de la ciutat.

Podeu llegir el reportatge sencer a la revista Capgròs.

Qùe tenim? la Torres-Garcia!




“Sovint he dit i escrit que Catalunya s’explica a partir de les seves ciutats. Amb un cap i casal, Barcelona, de la que tots els catalans ens sentim especialment orgullosos. Però ni Barcelona, ni Catalunya, tindrien la potència i la capacitat que tenen sense la xarxa de ciutats que l’envolten. És el concepte de Catalunya en xarxa el que ens fa especialment forts i importants”. Fa uns mesos escrivia aquestes paraules pel catàleg de la primera exposició de la Col·leció Bassat a la nau Gaudí i afegia: vull ressaltar aquest aspecte per situar el que volem sigui aquesta aposta que des de Mataró es fa per l’art i la cultura del país.

Podria repetir fil per randa les mateixes paraules per presentar aquesta nova edició del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró. Una proposta consolidada, que arriba a la seva quarta edició i que s’ha convertit en referent per l’art de Mataró i de Catalunya. Amb un jurat molt prestigiós i una participació quantitativa i qualitativa que no para d’augmentar d’edició en edició. Una demostració palpable de la capacitat i de la potència de les ofertes culturals que es generen arreu del país.



Arriba aquesta nova edició de la Torres García just quan la ciutat estrena noves propostes artístiques. L’exposició Desdoblament que la ciutat fa en record i homenatge a en Pepe Novellas i en poques setmanes una nova exposició de la col·lecció Bassat a la nau Gaudi. Iniciatives que es complementen, reforcen i signifiquen encara més les apostes artístiques de la ciutat.


Text del meu escrit al catàleg del Premi Torres Garcia-Ciutat de Mataró que ahir es va celebrar a Mataró.

La feina per davant de tot





Amb una taxa d’atur del 20% no hi cap dubte que la creació de nous llocs de treball ha de ser la primera de les prioritats del govern municipal. Partíem d’una situació ja dolenta abans de començar la crisi com a resultat de l’enfonsament d’un sector econòmic clau per la ciutat com era el gènere de punt. La desaparició dels aranzels als productes tèxtils provinents de fora de la Unió Europea que la Organització Mundial del Comerç va aprovar l’any 1995, amb una moratòria de 10 anys que van ser absolutament desaprofitats pels governs de Brussel·les, Espanya o Catalunya, va posar en una greu situació tot el tèxtil europeu, espanyol i català i que a Mataró va significar la destrucció de molts llocs de treball.

És doncs amb aquest apunt de base on cal situar les polítiques que des del govern municipal hem impulsat durant aquests anys: la formació i reciclatge dels treballadors, el foment de la emprenedoria i la diversificació de l’economia de la ciutat. Amb apostes estratègiques de la magnitud econòmica del Tecnocampus, la nau Minguell, el Centre de Negocis del Rengle, la reforma de la plaça de Cuba i la vinguda futura del Corte Inglés a Mataró. Totes aquestes actuacions han ajudat a que Mataró sigui la sisena de les vint-i-tres ciutats més grans de Catalunya en les que menys ha crescut el percentatge d’atur.

Ara cal seguir treballant per garantir la viabilitat econòmica de les empreses de Mataró i el Maresme i per generar nous llocs de treball. Això passa per desenvolupar un model de ciutat que econòmicament sigui innovadora i amb capacitat de posar valor afegit a tots els productes i serveis que generem. Mataró ha de continuar sent una ciutat industrial i aprofitar al màxim les potencialitats dels seus polígons industrials. Però també ha de seguir apostant per ser una ciutat multiserveis. Serveis a les persones, a les empreses i als emprenedors i consolidant el seu caràcter de capital territorial. El comerç juga un paper importantíssim que quedarà fortament reforçat amb la vinguda del Corte Inglés i sense voler entrar en el joc de les acusacions tothom sap a Mataró qui ha treballat sempre per possibilitar-ho i qui mai ha votat a favor i fins i tot s’ha manifestat en contra.

Mataró ha de jugar també, i fer-ho amb el conjunt de la comarca, les potencialitats que ens dona ser una ciutat important al costat del mar, amb una gastronomia excel·lent, un calendari de festes molt interessant i una activitat cultural creixent que cal situar també en l’agenda dels esdeveniments culturals importants de Catalunya. El Museu Bassat o el festival Shakespeare en són un bon exemple. Hem creat les oportunitats i ara cal saber aprofitar-les. D’aquesta crisi ens hem sortirem, i hem de fer-ho tots junts, amb esforç, treball, austeritat, coratge i confiança en nosaltres mateixos.


Escrit publicat a la web Matarónotícies.cat





Reivindicant la paternitat



Una mica escamat de que alguns reivindiquin la paternitat de coses per les que no només no van fer res sinó que hi posaren tots els entrebancs possibles corro a reivindicar la paternitat, junt amb l’alcalde Mayoral, de la idea de l’eix Mataró-Granollers. Ho faig amb la prova del que vaig escriure fa un parell d’anys i precisament avui que hem escenificat políticament aquesta idea.

Debat a Âgora




Responsabilitat




És exactament això el que vaig demanar divendres a l’hora de parlar de seguretat. Per suposat que en aquesta campanya hem de parlar de seguretat doncs és un tema que preocupa als ciutadans. Però cal fer-ho amb absoluta responsabilitat doncs fer servir la demagògia, quan no directament la mentida, no fa més que augmentar les sensacions d’inseguretat. I això ens acaba passant factura com a ciutat i com a país.

Com entendre que gent, teòricament capacitada, confongui el número de serveis policials amb el nombre de delictes? Ignorància o mala fe?

Avui, que he presentat les nostres propostes electorals en matèria de seguretat, he volgut reclamar aquesta responsabilitat i he explicat el model de ciutat amable, segura i que posa especial atenció en tenir espais públics endreçats, correctament urbanitzats, nets i segurs. Per això hem desenvolupat un model de seguretat que es basa en la prevenció, la proximitat i l’aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació. Cal destacar que dels més de 20.000 serveis policials de la Policia Local de Mataró, més de 76% corresponen a accions preventives dels delictes i que el nostre model té la Policia de Barri com a eix vertebrador de l’actuació policial.


Durant els propers anys ens caldrà revisar el Pla Estratègic de la Policia i adequar-lo al marc normatiu d’una nova llei de Policia de Catalunya que, una vegada finalitzat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, posi al dia les relacions entre els Mossos i les policies locals i que ho faci des de la coresponsabilitat i reconeixent el paper dels alcaldes com a autoritat que presideix la Junta Local de Seguretat.

A baix a mar





A baix a mar roda de premsa aquest matí per presentar les nostres propostes electorals sobre el Front Marítim. Un espai en el que hem vingut treballant des del primer ajuntament democràtic i que hem pogut recuperar àmpliament per la ciutadania.


M’agrada seguir sempre el mateix esquema, de mar cap a terra, quan parlo del Front Marítim doncs les coses són conseqüència unes de les altres. I per això començo sempre parlant de la qualitat de les aigües, una qüestió en la que ja va treballar el primer ajuntament democràtic amb la construcció del col·lector que recull les aigües residuals i evita el seu abocament directe a mar. Ara cal fer un pas més enllà i reclamar la tercera fase del procés de depuració que permetria recuperar pel reg els 10 hm3 que es llencen directament al mar.

Segueixo pel tema de la conservació i regeneració de les platges del Maresme que necessiten una solució global i més enllà de les polítiques de campanar que fins ara ens ha caracteritzat. Desconec les solucions tècniques però queda clar que només amb una solució global podrem resoldre el problema. La protecció de les platges també ha de servir per protegir dues infraestructures fonamentals per la comarca: el col·lector i la via del tren. No pot ser que cada temporal fort malmeti aquestes instal·lacions vitals.


Mataró va urbanitzar el seu passeig marítim en dues fases. La primera a començament dels anys vuitanta i la segona, i com a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que va obligar al govern del PP a complir un conveni firmat amb el darrer govern de Felipe González, a començament d’aquest segle. Ara cal continuar treballant per continuar el passeig cap a Cabrera i cap a Llavaneres.


En tot aquest Front Marítim juga un paper clau el Port de Mataró. Un Port que volem ampliar, amb més amarraments de rotació, amb la nova àrea tècnica i l’hotel de quatre estrelles que s’està construint. Igualment han de jugar un paper molt important les antigues instal·lacions del Club Nàutic que volem convertir en un centre de salut i esports vinculats amb el mar. Tot això sense renunciar al somni de veure l’avinguda del Maresme totalment urbanitzada i la via del tren soterrada o traslladada.


Mataró ha de jugar a fons el seu paper de ciutat marítima i convertir el mar en un nou motor econòmic per la ciutat. Però ha de fer de manera coordinada, com ho hem fet amb el Tecnocampus, amb la resta de pobles de la costa del Maresme. Per això proposem convertir el Mataró Marítim en un projecte Maresme Marítim.

De la cultura també capital





Foto Glòria Figuerola



Afermar la capitalitat territorial i comarcal de Mataró és un dels grans objectius que ens hem marcat en el programa electoral del PSC per les eleccions municipals del 22 de Maig. Per això proposarem un gran Pacte per la cultura amb les entitats culturals i els creadors de la ciutat. Una cultura que ha de complir quatre condicions i tres grans objectius:

La cultura ha de ser Accessible, inclusiva, de qualitat i en xarxa. Accessible de manera que tothom pugui tenir accés a la cultura. Inclusiva perquè tots els creadors i tots els públics puguin tenir el seu temps i el seu espai en el mapa cultural de Mataró. Cercar la qualitat ha de ser una constant de les propostes culturals de la ciutat. I en xarxa doncs s’han de connectar les diverses iniciatives que es donen al conjunt de Mataró i també amb les poblacions del Maresme i de la resta del territori.

La cultura ha de complir els objectius de cohesió social, capitalitat i motor econòmic. De cohesió social perquè ha de permetre a tothom sentir-se i participar de la vida cultural i membre actiu de la col•lectivitat. Volem exercir sense complexes la nostra capitalitat i els esdeveniments i els equipaments culturals més significatius han de tenir una projecció comarcal i nacional. La cultura ha de ser una nova oportunitat econòmica per Mataró amb el desenvolupament d’iniciatives culturals de caràcter empresarial i amb esdeveniments capaços d’atreure públics foranis a la ciutat i per això de la cultura hem fet una aposta estratègica.

Aquesta ha estat la meva proposta bàsica aquesta tarda a la nau Cabot i Barba en la presentació del programa cultural del PSC. Un programa que podeu trobar a la web
www.baron.cat.

Espot de campanya

Explicant



Just a punt de començar la campanya electoral el Tot Mataró publica aquesta entrevista que em van fer fa uns dies.

El país no s'ho pot permetre


Foto El Punt

“Tenim molt clar on posar les línies vermelles de les retallades pressupostàries que s’han de fer i que han de respondre, per davant de qualsevol altra consideració, a les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes”. Escrivia aquestes línies fa uns pocs mesos i sense conèixer l’abast de les retallades que el govern de la Generalitat acabaria aplicant en àmbit tan sensibles com la sanitat, l’educació o l’atenció social. Retallades inacceptables que posen en greu perill serveis bàsics i universals precisament en moments de major vulnerabilitat social.

Tots som conscients de la situació econòmica de profunda crisi que estem travessant. A ningú se li escapa que cal fer els ajustaments necessaris precisament per salvaguardar el benestar social. Però d’això al que se’ns anuncia hi ha un ampli marge per parlar, discutir i consensuar si és possible. Perquè si prou greu és el que el govern pretén fer, encara ho és més com s’està fent: sense explicacions globals i amb diàleg nul, especialment amb els ajuntaments.

Es fa impossible d’entendre i per tant d’acceptar retallades quan no s’ha presentat públicament, incomplint un compromís parlamentari, el projecte de pressupostos de la Generalitat per aquest any en curs. Sense tenir la visió global dels números és impossible poder convèncer a ningú de la conveniència de retallar precisament en serveis bàsics per la ciutadania. Es pot demanar un esforç tan gran a metges i professionals sanitaris i a la mateixa població sense explicar el conjunt del pressupost? Sincerament crec que no.

A la manca de coneixement pressupostari global s’afegeix encara, i en el cas de sanitat, una manca d’explicació global del que es pretén fer. Molts alcaldes són presidents -en el meu cas vicepresident- dels consorcis sanitaris que gestionen els hospitals públics de Catalunya i a hores d’ara desconeixem l’abast real de la retallada proposada als consorcis. Cal afegir l’absolut desconeixement, perquè ningú ens ha reunit, de l’abast de les mesures de retallada a l’atenció primària que farà l’ICS a les nostres ciutats. Com és que no s’han reunit els Governs Territorials de Salut que són els òrgans dels que ens varem dotar per treballar plegats la Generalitat, els Ajuntaments i els proveïdors sanitaris de cada territori?. Una altra vegada una visió limitada d’un sistema que funciona, i molt bé, en conjunt. Si s’afecta l’atenció primària és segur que les demandes ciutadanes es dirigiran cap a les urgències i les consultes dels hospitals.

I el que explico per la sanitat podríem estendre-ho a l’educació i l’atenció social. Sense notícies d’inversions programades, alguna d’ella com l’inici de la construcció de les rondes de Mataró fins i tot finançades per l’estat, i que avui per avui estan en una situació d’espera de no sabem exactament què. El govern de la Generalitat no és un govern interí, té tota la legitimitat democràtica que els catalans i les catalanes li donaren en les urnes i no pot restar immòbil durant mesos només pendent de la conjuntura electoral. El país no s’ho pot permetre.



Escrit publicat a El Punt d'avui.










Compromís amb Mataró

La llengua que cohesiona



Poques paraules es podien afegir, ahir a la tarda en l’acte d’entrega del Concurs per escolars Memorial Joaquim Casas, després de veure les cares dels nois i noies que recollien el seu guardó. Poques paraules més enllà que la llengua catalana, el nervi viu del país, de la nació, resisteix i fa d’element de cohesió bàsic de les noves generacions de catalans i catalanes.

Temps de castells: Nit de Castells



Foto Romuald Gallofré

Bona nit, amic i amigues i molt benvinguts a Mataró, la ciutat dels Capgrossos.

Deixeu-me que en primer lloc feliciti a totes les persones guardonades en aquesta cinquena edició de la Nit de Castells. I deixeu-me també que agraeixi a la revista Castells la seva confiança en portar a Mataró, al Tecnocampus, aquesta festa del món casteller.

Fa unes setmanes que centenars, que milers d’homes i dones d’arreu del país varem repetir el mateix ritual: treure la camisa del fons de l’armari, buscar la faixa i anar cap a plaça. Segur que en el fons de les orelles encara ens ressonava llunyà el toc de castells i segur que de nou el cor se’ns eixamplava al sentir, després dels llargs mesos d’hivern, el so de les gralles i els timbals. I retrobar els companys i companyes, i tancar pinya, i tirar amunt i esperar el toc de l’aleta i els aplaudiments de la plaça. I sentir-nos privilegiats en sentir com ningú l’emoció dels castells. Com la força, el valor, l’equilibri i el seny es materialitzen en un instant d’intensitat extrema que ens marca definitivament. Ho sabem perquè ho vivim.

I ho compartim. Entre nosaltres i amb els milers de persones que ens acompanyen a plaça. Un sentiment comunitari de poble, de país, de ciutadania, únic i irrepetible. Que ens enorgulleix i al mateix temps ens obliga. Orgullosos del que som, del que fem, però també responsables del que representem: la força ordenada d’un poble que fa de la festa, del treball i de l’esforç, del compartir i dels reptes una raó de ser i de sentir.

Aquesta temporada ho tornarem a fer. A les places principals: a la plaça del Blat, a la plaça de la Vila, al Raval de Montserrat, a la plaça de Santa Anna, a la de la Font, a la del Vi, a la de Sant Jaume o a la Paeria. Però també a les places de pobles i viles més petites, arreu del país. Amb colles de gamma extra, però també amb colles de set o de vuit. Les unes no existirien sense les altres. Recordeu sempre que les grans colles no són només les que tiren grans castells.

Tornarem a Valls per Santa Úrsula, a Vilafranca per Sant Fèlix, a Terrassa per Sant Pere, a Mataró per Les Santes (quan els capgrossos fem Festa Major!), a Tarragona per Santa Tecla, a Barcelona per la Mercè, a Lleida per Sant Miquel o a Girona per Sant Narcís. I a tants i tants pobles i viles catalanes, per les festes majors, per les diades castelleres, acompanyant-nos, amb camisa o sense, en les places i compartint afició i sentiments. A l’Arboç o al Vendrell, a Sitges o a Guissona, a la Bisbal del Penedès, a Manacor o a Ciutat de Mallorca, a Sabadell o a Granollers.

I els Capgrossos tornarem a Vilafranca per Tots Sants, a la plaça que ens va tornar a fer colla de nou i que va veure com ens convertíem en colla de gamma extra.

Rivalitzarem a plaça? Sí!. Moguts per aquells esperit de voler anar una mica més lluny, però també ens ajudarem, muntarem pinyes multicolors i tornarem a quedar bocabadats amb castells que poden semblar impossibles. I ens emocionarem amb els grans castells, els pilars titànics i també amb les construccions més modestes. sabedors de l’esforç i l’enorme il·lusió que cada colla, que cada casteller, que cada castellera, hi posa quan surt a plaça i sent damunt l’esquena el pes del castell, de la història i del símbol.

Molt ens complau retrobar-nos en festes com aquesta, però molt més ens plau retrobar-nos, amb camisa i enfaixats, compartint plaça, amb el sol implacable dalt de tot i conscients del que som: homes i dones, castellers i castelleres, patrimoni immaterial de la Humanitat.

Visca els castells i Visca Catalunya!



Memòria de vidre





Demà, al Museu de Mataró, s’inaugura una exposició dels fons de peces de vidre que la cooperativa Cristalerías de Mataró va cedir a la ciutat. Ja que no vàrem poder salvar l’empresa almenys salvem-ne la memòria, ni que sigui de vidre!

Trobada Facebook




Foto Gloria Figuerola





Avui hem quedat amb els meus amics de Facebook per fer una trobada, això que alguns en diuen una "quedada". Es tractava de poder xerrar una estona sobre tot allò que pogués interessar i fer-ho en format 2.0. D'experiència en aquest tipus d'acte no en teníem cap i això és el que ha sortit segons ho han anat explicant la Cuca Calsapeu la Núria Aguilar i l'Ana Barrera (aquestes via twitter @lacamprubi i @ambarrera2) als seus murs de Facebook: (com sempre cal llegir de baix cap a dalt)




La Cuca Calsapeu Layretels indexs de delinqüència han baixat,



Cuca Calsapeu Layret cal continuar-hi treballant per millorar-ho

La Cuca Calsapeu LayretNo hi ha hagut increment de furts, carteristes,...

La Cuca Calsapeu LayretEls sorolls que hi ha al carrer, el responsable és el propietari del local. Si hi ha incompliment de les ordenaces cal aplicar-les

La Cuca Calsapeu LayretSorolls al carrer de'n Pujol, cal donar-hi solucions, és casc antic, cal fer compatibles, el descans dels veïns, el lleure i la restauració, perquè tothom hi estigui d'acord i permetre la convivència entre tots.
A
Marta Anglada Rosell li agrada.

La Cuca Calsapeu LayretQuant arriba el Corte Inglés? esperem que a la primavera del 2014 s'obrin les portes.
A
Carmen Aguilar i a Eulàlia Mas els agrada.

La Cuca Calsapeu LayretHaver fet un mòdul de grau mitjà abans de fer la carrera m'ha anat molt bé, diu l'Anna. És important fer pràctiques i és l'empresainqui ha de dir si paga o no

La Cuca Calsapeu LayretEl govern s'està instal-lant en una interinitat que s'acabarà el 22 de maig? cal demanar transparència, saber quines són les intencions, ja



La Cuca Calsapeu Layreta nivell educatiu estant trencant el model dels darrers anys, carregant-se l'atenció a la diversitat, l'adaptació de discapacitats a l'escola ordinària, treient la sisena hom ra a l'escola pública, diferenciant entre escola pública i privada

La Cuca Calsapeu LayretJoan Antoni Baron, trobada facebook : Tenim un dels millors sistemes sanitaris. Se'ns plantegen retallades a educació, sanitat,.. No s'entén que no expliquin els pressupostos sencers per saber què es prioritza i què, no.

La Cuca Calsapeu Layretcontacte d'aprenentatge molt definit, si es fan bé, el qui les fa en treu un bon profit! abans se'ls quedaven Joan Antoni Baron

La Cuca Calsapeu Layrettreballar en xarxa és clau, interrelacionant-se !!!

La Cuca Calsapeu Layretassociacions han de treballar com a xarxa, quines són les teves propostes? pregunta la Rosa.l'administració hi pot donar suport, el protagonisme el tenen els ciutadans

La Cuca Calsapeu LayretNous graus, com el demitjans audiovisulas , infermeria,... Fomentar la proximitat amb els tutors, cal un espai que sigui com una residència d'estudiants, pisos,...cal anar-ho resolent

La Cuca Calsapeu LayretContinuar fent ofertes per Fomentar els estudis universitaris a Mataró, Tecnocampus.

La Cuca Calsapeu LayretServei emprenedoria Tecnocampus, ajuda a donar assessorament i formació per formar una nova empresa



La Cuca Calsapeu Layretmàxim període de formació dels joves i evitar el fracàs escolar, Fp, graus mitjos,...
A
Susana Millet li agrada.
Susana Millet Això, això! Després de la Primària ja haurien d'oferir graus mitjos i FP i després de Segon ESO també!

La Cuca Calsapeu Layretquè pot fer l'ajuntament per als joves que van deixar els estudis? Tornra-los a enganxar al nivell de formació, i continuar-la.Ampliar les eves competències.

La Cuca Calsapeu LayretCom podem articular la gent important per fer un lobi mataroni? cal treballar-hi

La Cuca Calsapeu Layretautocontenció la tenim, però NO SOM CIUTAT DORMITORI, cal atreure talent i per això el laboratori d'idees que volem plantejar, que tthom la pugui exposaar per compartrir-la

La Cuca Calsapeu Layretcontenció que la gent no marxi, no pot fer que ens doni poca visió , ser poc oberts? pregunta en Jordi

La Cuca Calsapeu Layreti la gent gran? les retallades sí que les poden patir
Maria Dolors Perez Bartres tot aixo esta molt be pro perque no ho ha fet el actual ajuntament que realment no ha fet casi res

La Cuca Calsapeu Layreten aquats moments som amb en Joan antoni Baron parlant del què ens preocupa als seus amics del facebook

La Cuca Calsapeu Layretcal continuar apostant per la indústria de la ciutat, empreses de serveis, i saltar l'esquema teritorial, la ciutat de multiservei

La Cuca Calsapeu Layretla importància del coneixement i la inovació a tots nivells de la ciutat, en JOAN antoni ens ho explica en aquests moments
A
Marc Adell Pla li agrada.

La Cuca Calsapeu LayretAvui ens trobem amb en Joan Antoni al Bierhouse, c/ pujol,8 , Mataró .T'hi esperem!



La Núria AguilarBaron: volem veure els pressupost sencer x veure les prioritats d'un govern q només ens parla d retallades #baron2011

La Núria AguilarBaron: treballar en xarxa és clau per aconseguir projectes importants

La Núria AguilarBaron: la formació al llarg de la vida serà imprescindible
A
Consol Prados Martinez li agrada.

La Núria AguilarBaron: volem posar en marxa un laboratori d'idees, xq tothom pugui aportar idees i articular mataronins q viuen fora a la seva ciutat


La Núra AguilarBaron: qui més pateixen la crisi són les famílies i els joves, les persones grans poden ser dels q més pateixin les retallades en sanitat

La Núria AguilarBaron a la trobada d'amics del fb, noves maneres d'arribar als ciutadans,

La Núria AguilarBaron: la màxima preocupació és l'ocupació, és la prioritat, a més cal canviar el teixit econòmic d la ciutat
A
Marc Adell Pla li agrada.


Han etiquetat l'Ana M. Barrera a l'àlbum de la Glòria Figuerola.

Trobada de Joan Antoni Baron amb amics i amigues del Facebook

L'Ana M. BarreraNo s'entén com es fan retallades en educació, ara ensenyament, i a sanitat i treuen els impostos als + rics, impost d successions #baron2011

L'Ana M. BarreraNecessitem un espai que pugui allotjar als estudiants que vinguin d'altres municipis #tecnocampus proposta programa #baron2011
A
Javier Naya Gimeno li agrada.

L'Ana M. BarreraFormació cm 1 constant a la vida, q el jovent es mantinguin estudiant com + temps millor i lluitar contra el fracàs escolar #baron2011



L'Ana M. BarreraHem de canviar el teixit productiu de la ciutat per mitjà de la innovació i generant coneixement #baron2011
A
Paco Salvador Lopez li agrada.

L'Ana M. BarreraUna de les nostres prioritats: reactivació de l'activitat econòmica per generar llocs de treball #baron2011
A
Xesco Gomar Martin li agrada.

L'Ana M. BarreraTrobada de @JoanAntoniBaron amb amics i amigues del facebook al Bierhaus #baron2011 http://plixi.com/p/96198163










Haikus de primavera -13-



Encara l’abril
com preludi de Corpus
flors de ginesta

Civilitat




Diria que ets formosa perquè ets breu

o que ets efímera i fugaç per bella.
És un voler dels déus que sigui lleu
l’esclat del teu ruixim que meravella.

Però la teva gràcia i el somriure
vitalitzen l’afany del nostre viure
i en ets senyera, oh rosa de Sant Jordi.

Amb aquests versos, el recentment traspassat poeta mataroní Isidre Julià i Avellaneda, expressava molt bé alguns dels sentiments que cada Sant Jordi ens mou els catalans i catalanes a celebrar segurament la festa amb més civilitat de tot el nostre calendari.

Civilitat perquè en un jornada laborable l’esperit de festa omple com poques vegades tots els racons del país i pren plenament els carrers i places de viles i ciutats en la demostració palpable d’una voluntat de seguir existint com un sol poble.

Llibres i roses, una barreja invencible, conformen el menú bàsic. Però s’hi afegeixen tantes coses com la imaginació popular és capaç de generar: castells, gegants, bèsties de foc, música i balls,... Sota l’ombra del cavaller Sant Jordi arrabassem places i carres al fred i a l’hivern i la primavera esclata de forma definitiva. No deixarem ja els carrers fins que els freds de la tardor –cap a Sant Simó i Tots Sants- ens facin recular de nou cap a casa. Mesos, doncs, per davant per viure'ls’s intensament amb amics, veïns i companys en una ciutat mediterrània que s’obre a la llum, i al sol. La ciutat que l’Antoni Comas va descriure magistralment en aquells paràgrafs:

“Quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i de llum blava”. “Sempre dolça, amarada de claror, com si mai no l’hagués tocat l’ombra d’un núvol”.

Omplim places i carrers, tornem a fer de la Rambla, la plaça de Santa Anna i la Riera el centre de l’univers dels mataronins i mataronines.

Feliç Sant Jordi

Processó 2.0 segons @cfbaez




Mireu com l'ha explicat en Carlos Fernández @cfbaez al twitter:


Comença a les 7! RT @
MataroNoticies: Les previsions de pluja no frenen la processó general de Divendres Sant http://ow.ly/1cin5c

Processó General de
#setmanasantamataro (I): Els Armats http://plixi.com/p/94871934


Processó General de
#setmanasantamataro (II): El Crist de l'Oració de l'Hort http://plixi.com/p/94875930

Processó General de
#setmanasantamataro (III): La Dolorosa http://plixi.com/p/94881884

Processó General de
#setmanasantamataro (IV): La Coronació d'Espines http://plixi.com/p/94886876

Processó General de
#setmanasantamataro (V): La Verònica http://plixi.com/p/94887192

Processó General
#setmanasantamataro (VI): El Nazareno http://plixi.com/p/94890450

Processó General de
#setmanasantamataro (VII): La Esperanza http://plixi.com/p/94892855

Processó General de
#setmanasantamataro (VIII): El St. Crist de l'Agonia http://plixi.com/p/94894856

Processó General de
#setmanasantamataro (IX): El Crist a la Creu http://plixi.com/p/94895192

Processó General de
#setmanasantamataro (X): El St. Sepulcre http://plixi.com/p/94895670

Processó General de
#setmanasantamataro (XI): La Soledad. http://plixi.com/p/94896437

Saeta: el cant que es fa oració





Haikus de primavera -12-




Marges de camins

de lliris assenyalats

amb blaus de mar

Haikus de primavera -11-





Esquitx de color


damunt l’aspre roquisser


argelaga d’or

Haikus de primavera -10-


Suau la tarda

com verda simfonia

de blat i ordi

Haikus de primavera -9-

Rosa madura esclat de primavera roig d'esperança

Una llista de valents

Una casa pel Boris

Un altre 14 d’abril


Fue un día profundamente alegre – muchos que ya éramos viejos no recordábamos otro más alegre -, un día maravilloso en que la naturaleza y la historia parecían fundirse para vibrar juntas en el alma de los poetas y en los labios de los niños.


Mi amigo Antonio Ballesteros y yo izamos en el Ayuntamiento la bandera tricolor. Se cantó La Marsellesa; sonaron los compases del Himno de Riego. La Internacional no había sonado todavía. Era muy legítimo nuestro regocijo. La República había venido por sus cabales, de un modo perfecto, como resultado de unas elecciones. Todo un régimen caía sin sangre, para asombro del mundo. Ni siquiera el crimen profético de un loco, que hubiera eliminado a un traidor (habla de Lerroux), turbó la paz en aquellas horas. La República salía de las urnas acabada y perfecta, como Minerva de la cabeza de Júpiter.

Así recuerdo yo el 14 de abril de 1931.

Així recordava Antonio Machado aquell 14 d’abril de 1931. Vuitanta anys més tard, també un catorze d’abril, hem volgut tenir un record molt especial pel poeta Sevilla i pel que va representar: un home honest que creia, malgrat tot, en la humanitat.

I ho hem fet a la plaça Antonio Machado, davant de l’escola que també porta el seu nom i molt a prop de l’estàtua del poeta -amb la maleta i esperant el tren de l’exili- que ens va fer l’enyorat Pepe Novellas. Fou a en Novellas a qui es va encarregar un mural per l’escola i que ja no va poder realitzar. En Ricard Jordà va reprendré el projecte i avui s’ha pogut inaugurar, convidats per la comunitat educativa, una obra que recull a mode de mural els passatges més importants i significatius de la vida de Machado. Gent, canalla, poesia, música i un sentiment de res publica surant en l’ambient en aquesta magnífica tarda d’abril amb els oms amb fruit i els pollancres d’un verd tendre.

Ninam



Nica, Inuk, Nereida, Anak i Moanà, és el nom del cinc dofins que formen amb les seves inicials el projecte Ninam. Aquest projecte, que avui ha presentat la Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus, es dedica a l’estudi dels cetacis de la conca nord occidental de la Mediterrània. Una presentació que m’ha recordat la vella història de la balena de Mataró, aquell rorqual comú que va escollir les costes de Mataró i que el seu esquelet va ser exposat en el Museu Municipal.

Alta sensibilitat


Ens deia en Xavi Lozano (aquest senyor que fa música amb instruments tan increïbles com una escombra, una regadora o una crossa) que ens cal mirar el món amb uns altres ulls. I que us penseu que han fet la gent del GIMM durant més de trenta anys? Mirar el món amb ulls d’alta sensibilitat com diria l’Isabel Palomeque. Una alta sensibilitat que ens ha fet avançar com a ciutat i com a país seguint el camí que anaven obrint.


Haig de felicitar a les empreses, entitats i persones que avui han estat guardonades però m’ha complagut entregar personalment el premi a la comunicació al programa “Sense barreres” de Ràdio Estel. Precisament en aquest moment que les emissores públiques i les del tercer sector han estat fortament qüestionades. Són aquestes emissores les que també ens permeten conèixer el país des dels territoris i des dels sectors socials més desfavorits. Unes mirades imprescindibles per entendre la complexitat i la riquesa del nostre país.


Els premis Fundació GIMM tenen un origen local però una voluntat universal que pretenen per damunt de tot premiar la feina que fan persones, entitats, empreses que conformen, conjuntament amb les administracions, la governança de Catalunya. Des de la coresponsabilitat individual i col·lectiva imprescindible en aquests temps tan difícils però en els que cal tenir molt clares quines són les línies vermelles que mai s’haurien de travessar.

El GIMM ens ha donat infinitat de vegades exemple de com es treballa per una ciutat, una comarca i un país més accessible. O el que és el mateix una ciutat i un país d’oportunitats per tothom.


Extracte de la meva intervenció en l’acte d’entrega de la XII Edició dels Premis GIMM.

Preludi de Setmana Santa



Endarrerida arriba aquest any la Setmana Santa, amb la primavera ja molt avançada i els arbres ben llucats. Tornarem a repetir els ritus i de nou les confraries i germandats tornaran a omplir els carrers de Mataró. I al davant de tot els Armats de Mataró. Amb la seriositat que els caracteritza i fidels a un estil propi i inconfundible. Un estil gestat en els més de 300 anys d’història que atresoren. Aquest any excepcionalment els Armats ja han desfilat per Mataró. Va ser el passat febrer amb motiu de la celebració a la nostra ciutat del Congrés de Confraries i Germandats de Setmana Santa de Catalunya. Un Congrés que va fer avançar la Setmana Santa al febrer i que sobretot va servir per fer conèixer les particularitats de la Setmana Santa mataronina als molts congressistes vinguts de fora. Importants treballs i debats durant els dies que va durar el Congrés en la recerca de l’actualització continua d’una tradició centenària. Una tradició consolidada que no renuncia, però, a l’actualització constant. Dijous Sant, en l’homenatge a la ciutat, o Divendres Sant en la Processó General, tornarem a sentir el repicar dels pilums i el fregadís de les sandàlies damunt les pedres noves dels carrers de la vella Iluro. Darrera hauran quedat moltes hores de treball i assaigs. I de nou la ciutat es sentirà orgullosa del seu manípul i tornarà a esperar una altra primavera per omplir de nou els carrers de gent per veure els Armats de Mataró.


Aquest cap de setmana, i quan a la Vella Quaresma ja només li queden dues potes, els Armats han tornat a representar la Passió al pati de la Presó que s'ha omplert de gom a gom. Preludi d'una Setmana Santa que a Mataró aquest any va començar pel febrer.

Temps de castells: comença la funció



Avui ha tocat fer aquell gest de treure la camisa de l’armari, buscar la faixa i anar cap a castells. Els Capgrossos arrencàvem temporada per celebrar el tercer aniversari del local. Per ser la primera actuació, i més aviat curts de camises, no està gens malament: cinc de set, torre de set, tres de vuit, quatre de set i pilar de cinc i quatre pilars de quatre. A aquest ritme no trigarem gaire a tirar la clàssica de vuit. Comença una temporada important pels Capgrossos. Després d’assolir l’objectiu d’ingressar en l'exclusiu grup de les colles de gamma extra tenim per davant el repte de consolidar la torre i començar a somniar amb un altre castell de la màxima categoria. Com sempre la feina caldrà fer-la bé i seguir fidels a l’estil que ens ha permès arribar fins on som: pas a pas, pis a pis. D’això en diem l’estil Capgrossos!

25 anys cremant rom!



I cantant havaneres. Vint-i-cinc anys dels amics de Mestre d’Aixa i que ho han celebrat a Vilassar de Mar estrenant aquesta havanera d’en Xandri Montasell. Per molts anys!

T de talent


Foto Romuald Gallofré


T de talent, G de Gaudí, B de Bassat, F de Felicitas, M de Mataró. Amb aquestes cinc paraules vaig voler definir l’acte de presentació de la col•leció Lumière que la Felicitas Ordas va fer l’altre dia a la nau Gaudí.


Un concepte, el talent, que ha d’impregnar cadascuna de les nostres propostes i actuacions. Tres personatges tocats precisament pel talent: Gaudí, Bassat i el que representa la seva col•lecció d’art i Felicitas, una perruquera que trenca motllos i es projecta al món. I Mataró la ciutat de la Ciència i la Innovació.
au

Per tornar a guanyar el futur per Mataró: Som-hi!





Una llista de valents, de gent compromesa, amb coratge i decidida a treballar per: l’austeritat, el progrés, la justícia social, l’economia verda, les famílies i la gent gran, la innovació i el coneixement. Per una ciutat intel·ligent, segura i oberta al món. Gent disposada a treure’n el millor d’elles mateixes per tornar-nos la il·lusió i la confiança.


Cap escenari com aquest, el del Tecnocampus, per exemplificar millor tot això: Quantes vegades ens van parlar del Tecnofum? Quantes vegades deien que eren obres innecessàries i faraòniques? Quantes vegades ens deien que calia parar-ho tot i esperar temps millors?. Amb tenacitat, esforç i molt de treball i coratge ho hem fet realitat i ara bull d’estudiants, d’empreses i de talent!

Per això hem triat aquest escenari per presentar-vos la llista electoral amb la que ens presentem a les eleccions municipals del proper mes de maig: la llista de la ciutat. Una llista de gent capacitada i representativa.

Mireu-los un a un, una a una: tots representen a molta gent. Tots fa temps que feien política. La política de treballar per canviar les coses per millorar-les. A les entitats, als barris, a les escoles, als clubs esportius, als sindicats. Al món educatiu, sanitari, esportiu, cívic, cultural, veïnal,... De la pre-política a la política. I quan acabin aquesta etapa seguiran a la post-política. O algú es creu que en Ramon Bassas o l’Alícia Romero es quedaran a casa, creuats de braços, veient passar el món?

Tots plegats hem renovat el nostre compromís amb Mataró. Amb la ciutat i amb la ciutadania. Amb Mataró i amb els mataronins i mataronines! Hem fet una llista per guanyar i per governar. Perquè nosaltres volem guanyar i governar. Volem una ciutat plena d’oportunitats per tothom! Tenim un model de ciutat: territorialment metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible, socialment cohesionada.

Tenim una sola prioritat: Lluitar contra la crisi i contra l’atur. Per això la primera mesura que proposarem serà la creació del Consell Assessor Econòmic i Social que segui a la mateixa taula administracions, empresaris i sindicats. Abans de res la feina!

És cert que podem presentar un bon balanç d’aquests quatre anys de mandat. Només cal que repasseu les hemeroteques o millor encara que passegeu per la ciutat. Però ens comprometem a seguir treballant incansablement i per això farem una bona proposta de futur pels mataronins i mataronines. Una proposta pel Mataró del 2020.

Una proposta que articularem en cinc grans àmbits de treball: 1.- Les apostes estratègiques: sense ambigüitats i amb tota l’ambició. La ciutat que aixeca el cap i s’imagina el seu futur. · Crearem una Oficina estratègica que dotarem d’un Laboratori d’idees per pensar com ha de ser aquest futur. · Treballarem per tenir les grans infraestructures que la ciutat necessita: el tren orbital, les rondes de Mataró, l’ampliació del Port i els nous espais urbans. · Convertirem Mataró en una smart city: una ciutat intel·ligent i en la que es pugui viure en anglès. · Farem de la Cultura un dels motors de desenvolupament de la ciutat. · I vindrà el Corte Inglès per crear mil llocs de treballs i per augmentar la nostra capitalitat comercial i territorial.

2.- La ciutat a punt: l’escenari on passen les nostres vides i que volem per viure i per treballar. · Ens dotarem dels grans equipaments que necessitem: el triangle de Molins, el nou teatre Monumental, can Marfà i la biblioteca Antoni Comas. · Cuidarem l’espai públic, l’espai comú, el de tots i totes que volem net, segur i de qualitat. 3.- La cohesió social: la ciutat de tots i per a tots. Lluitant contra qualsevol discriminació social o territorial: · L’atenció social cap a les persones i els col·lectius més desfavorits i amb risc d’exclusió social. · Cuidarem i en farem un àmbit molt principal les polítiques de família: l’educació, l’esport, el lleure infantil. Crearem el Fòrum dels Infants per conèixer el que pensen i volen els nostres nens i nenes. · Volem recuperar els veïnats tranquils, en els que la gent es reconegui i comparteixi el carrer.

4.- La capitalitat: amb tota la decisió que calgui, amb un lideratge generós, amb la voluntat de fer del Maresme un territori competitiu. · Crearem l’Agència de Desenvolupament del Maresme i potenciarem la Xarxa d’empreneduria existent. · Farem del TCM el gran motor de la innovació i de la nova economia del Maresme. · Convertirem el projecte Mataró Marítim en un gran projecte de comarca. Del Mataró-Marítim al Maresme-Marítim. · Farem de la cultura i dels mitjans públics de comunicació un element d’identitat, cohesió i desenvolupament comarcal.

5.- L’austeritat, l’eficiència i la transparència: una administració modèlica, ajustada als temps i a les necessitats que respongui amb eficiència a les demandes de la ciutadania però que també actuï de motor econòmic de la ciutat. · Hem reduït el pressupost municipal en un 30% i no hem retallat cap servei bàsic. · Per segon any consecutiu hem estat nomenats segon ajuntament més transparent d’Espanya.

Aquestes seran algunes de les nostres propostes. Amb tot el realisme que calgui però amb tot el coratge que faci falta.

Contra el pessimisme, l’optimisme. Contra el decensís, la il·lusió Contra la desconfiança, la confiança en nosaltres mateixos i les nostres capacitats Contra la crisi, la imaginació i el talent Contra el conformisme, l’ambició mesurada

Us convido a tots i totes a participar-hi, a fer-ho possible. Amb l’esforç i el treball que sempre ens caracteritzat.

Per tornar a guanyar el futur per Mataró: Som-hi!

La llista de la ciutat

La llista de gent compromesa i amb coratge que demà presentarem al Tecnocampus.

Per les xarxes al món


"No hi ha futur sense comunicació, i no hi haurà comunicació sense proximitat". Això ho escrivia a primeríssima hora del matí en Francesc Triola al seu twitter i m’ha semblat una frase absolutament adient per iniciar la jornada del Tecnolocal que avui s’ha fet al Tecnocampus. En uns dies en els que la comunicació pública local ha estat seriosament amenaçada cal reivindicar amb tota contundència el paper vital de tantes ràdios i televisions de ciutats i pobles que ens expliquen el que passa arreu del país. Des de les grans ciutats fins els pobles més petits.

Mitjans locals que emeten en xarxa i fan servir totes les possibilitats que les noves tecnologies de la comunicació ens ofereixen. I que saben molt bé les enormes possibilitats que la connectivitat amb Internet permet una difusió gairebé sense límits dels continguts audiovisuals. Una xarxa d’emissores locals que emet en xarxa i es projecta al món a travès de la xarxa.

Trenta camps de futbol de bosc mediterrani


8 instal·lacions fotovoltaiques

330.000 kwh/any

80 Tm de C02 que deixen d’emetre’s a l’atmosfera

93 habitatges abastats

21’62 ha de bosc mediterrani es necessiten per compensar el C02 estalviat


Són els números del Pla d'implantació d'energia solar fotovoltaica que avui hem presentat.

Desdoblaments


Fa dos anys, casualitats de la vida, dia per dia que en Josep Maria Codina va venir al despatx d’alcaldia a proposar-me una exposició homenatge a en Pepe Novellas. Ens posarem a treballar contactant primer amb la família, després amb la Caixa Laietana i després amb molta més gent per aconseguir aquesta exposició que és l’exposició que la ciutat li fa a en Novellas.


De l’amic, de l’artista ja n’han parlat i escrit gent molt més qualificada que jo i per això parlaré del ciutadà Novellas, l’home compromès amb la ciutat, el país i la humanitat. L’home que volia canviar les coses, que es comprometia a fons amb tot allò que creia important i just. Amb la seva manera de ser i de veure el món, però amb tota la determinació.


Volíem que aquesta exposició servís per projectar Novellas fora de Mataró, superant les fronteres i projectant-se en l’univers de l’art contemporani. Sincerament crec que s’ha aconseguit i gràcies a l’esforç i la generositat de molta gent.

El cor de la ciutat



Que la Riera, la plaça de Santa Anna i la Rambla són el cor de la ciutat no és cap secret pels mataronins i les mataronines. Roda el món i tornem a la Riera, a la plaça de Santa Anna i a la Rambla com si un resort automàtic guiés els nostres passos per passejar, per celebrar les festes, per ballar sardanes, fer castells o senzillament perquè ens ve de pas. Lloc de trobada que a poc a poc, i no sense dures polèmiques, hem recuperat pels vianants.


Avui la Rambla lluïa plena de gent que s’aplegava per celebrar la Pesolada popular. És època de pèsols i la nostra perla verda centra tota l’atenció gastronòmica. Organitzava la gent del Gremi d’Hostaleria de Mataró i el Maresme i han aprofitat per lliurar els premis del Plat de Mataró que aquest any ha guanyat el restaurant Sangiovese. Pels que no ho sàpiguen el Plat de Mataró és una de les darreres creacions dels cuiners mataronins que combinen sàviament -i comencen a aparèixer varietats d’alta cuina- tres productes de temporada propis de les hortes i del mar del Maresme: la sèpia, el pèsol de floreta i la patata temprana. Per llepar-se els dits!


Com que no hi ha festa sense ball la gent de l’Associació de Mestres de Gai Saber s’ha afegit al convit amb diversos balls de gitanes. O sigui que música, cuina, pagesos i pescadors. Que aquests també han volgut ser presents i els de la Confraria de Mataró ha improvisat un rotllo a mig de la plaça per subhastar unes quantes paneres de peix. Jo m’he adjudicat una sèpia i un besuc que encara bellugaven.




Governar amb coratge

I si fem cas a Einstein?







“És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies”. Què us sembla si li fem cas i aprofitem el moment actual per treure el millor de nosaltres? Amb aquesta reflexió d'Albert Einstein he volgut acabar el manifest electoral que avui hem presentat públicament i que podeu llegir íntegrament a la web www.baron.cat.