A mode de balanç del 2008, les entrevistes que aquests dies m’han fet diversos mitjans de comunicació local: MataróRàdio, Tot Mataró i Capgròs.
Llums de Nadal: dolces mataronines
Foto R. Gallofré
Per aquest dies que cal fer regals, uns de ben dolços: les Mataronines de ca l’Uñó. Cinc rajoletes de xocolates diferents amb tot el caràcter de la ciutat: mediterrània, modernista, romana, festiva i castellera. Sorgides de la col·laboració entre en Xavier Martin i en Claudi Uñó.
Per aquest dies que cal fer regals, uns de ben dolços: les Mataronines de ca l’Uñó. Cinc rajoletes de xocolates diferents amb tot el caràcter de la ciutat: mediterrània, modernista, romana, festiva i castellera. Sorgides de la col·laboració entre en Xavier Martin i en Claudi Uñó.
Lectures
En algunes ocasions malgrat la neu, quan tornava de passejar a la tarda, creuava les petjades fondes d’algun llenyataire que provenien de la meva porta i em trobava una pila d’encenalls a la llar de foc i la casa plena de l’olor de la seva pipa. O alguns diumenges a la tarda en què, si resultava que era a casa, sentia el cruixir de la neu fet per una passa d’algun pagès tossut que arribava a casa des d’algun indret allunyant del bosc per mantenir un cert “tracte” social; uns dels pocs que per vocació són “homes a les granges”; que porten camisa en comptes de toga de professor i que està tan disposat a extreure la moral de l’església o l’estat com a carretejar una pila d’adob del graner. Parlàvem de temps rudes i senzills en què els homes s’asseien al voltant de grans fogueres quan feia fred, abraçant el temps, amb el cap clar; i quan no hi havia postres, clavàvem les dents a les nous que els savis esquirols havien abandonat feia temps, perquè les que tenen la closca més dura solen estar buides.
Henry David Thoureau: Walden o la vida als boscos
Parpella d’or del vespre
Parpella d’or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.
Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món ordena
entre el repòs i el moviment.
ritme suspès que l’aire mena.
Ara ella és sense veu i sense alè,
i en cada vena el seu record murmura,
passat més pur en el no-res
d’esser el present absència pura.
Josep Sebastià Pons
Incertesa
Incertesa per incertesa,
Litúrgia per litúrgia,
Encara trio la vella església
On pot ser
Déu enraona amb música de Bach
Abans que el temple fred
Amb culte incomprensible
D’alces i crancs
Metàl·liques esperances i amargues
Decepcions,
Encara el cor sacsejat es decanta
Per la dolça harmonia del mig punt,
No per la línia
Trencada abruptament
Amb humans sacrificis a l’altar
De cada davallada.
Maria Àngels Anglada
Llums de Nadal: Sant Esteve
El matí de Sant Esteve, els galls ja no hi cantaran
amb el fred i la vila deserta la gent no es despertarà!
Nadal
També vindrem , Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.
Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.
Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares
I el Teu Nom és de sol i de jardí.
Guardo per Tu, gallines ponedores
A camp obert, darrera el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per als infants que Et saben dir de Vós.
En embolcalls que fan la passa curta
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents;
Mantells eslaus i Florències alades,
Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.
Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.
I quan tot just si la tenora sona
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudats, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.
J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella
El tió del finançament
Ignoro, com és lògic i malgrat el meu optimisme, si hi haurà o no pacte pel finançament autonòmic abans de cap d’any. Les converses del cap de setmana del president Zapatero amb el president Montilla i posteriorment amb el president Chaves (que no oblidem també és president del PSOE) apunten clarament cap a una solució del conflicte. Una vegada, i pel que sembla, Zapatero ha fixat les directrius econòmiques per a fer front a la crisi, els esforços estan destinats a tancar la negociació del finançament de les autonomies. Perquè si bé es cert que el finançament de Catalunya és el tema central, com passa sempre, darrera dels catalans hi van tots els altres. Ja va passar als anys vuitanta, fa poc amb la reforma dels estatuts i ara amb el finançament.
Per alguns, que ja han corregut a criticar el encara no nat acord tot i no saber-ne els continguts, això serà la repetició del cafè per a tots. Mai no expliquen si el que els molesta és que sigui cafè o que sigui per a tots. Com va dir fa pocs dies en Roca Junyent a Mataró, Catalunya hauria d’estar cofoia d’haver liderat el procés de descentralització més potent que mai s’ha donat a Espanya i a Europa. Ara tornem a anar al davant.
I com sempre les crítiques tornen a ser ferotges. De Convergència perquè veu que l’acord s’acosta i si arriba se’ls veurà definitivament el llautó del mal acord de l’Artur Mas amb l’Aznar del model de finançament actual. Model dolent i reconegut pels mateixos convergents i populars en la votació de bloqueig dels pressupostos de l’estat fa quinze dies al Senat. Estan nerviosos els de la casa gran i això, com els hi acostuma a passar, els hi fa perdre fins i tot les formes i l‘educació.
Crítiques del PP que diu s’ha perdut molt de temps en fer complir el que diu l’Estatut, oblidant-se del recurs al Constitucional que varen presentar i que penja com una espasa de Damocles sobre el mateix estatut. Per no parlar del que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid abans d'entrevistar-se amb el president del govern o el que diu en Javier Arenas. Fent retòrica castissa podríem dir allò de “ladran luego cabalgamos”.
Curiosament els d’Esquerra, que varen demanar el vot contrari a l’Estatut, ara són els més bel·ligerants pel seu compliment. Benvinguts a l'Estatut!
El PSC com sempre a l’ull de l’huracà. És el que té ser un partit de govern, que et plouen sempre i de tot arreu. Demostrada la responsabilitat votant uns pressupostos de l’estat bons per Catalunya i no afluixant en la negociació del finançament ens situem en una posició complexa però central. Assumint els riscs de la situació i treballant per trobar les solucions que el país necessitat i la ciutadania demanda. Aguantant el xàfec nacionalista que té por de perdre, amb un bon acord de finançament, un dels seus arguments més potent i una de les seves eines d’agitació política més eficaç. Segurament això explica el nerviosisme creixent i que alguns articulistes habituals posen de manifest.
Venen dies apasionants, i entre neula i neula, li fumarem garrotada al tió a veure si ho desencallem d’una vegada per totes.
Divendres, interparlamentària del PSC
Comissió Interparlamentària: Senadors, congressistes, parlamentaris catalans i europeus, alcaldes. Un repàs exhaustiu de l’actualitat de les cambres legislatives. Isidre Moles, Francesc Vallès, Joan Ferran, Raimon Obiols ("Barcelona, capital de la Mediterrània, també ha de ser la capital del socialisme mediterrani"), Jordi Hereu (“l’àmbit local fa d’amortidor socials en temps de crisi”, “el finançament local ha de ser suficient, autònom i responsable”), Carme Chacon ("tota la legislatura està condicionada per la crisi”), Antoni Castells (“justament en moments de crisi cal prendre mesures anticícliques”, “no hi mercat sense estat”, “és l’hora de les polítiques keynesianes”, “les mesures cal prendre-les a nivell europeu”, “cal prendre mesures conjunturals i reformes estructurals”, “cal discurs i projectes”), Manuela de Madre, José Montilla (“els problemes tenen solució”, “els socialistes catalans hem actuat amb responsabilitat i lleialtat amb uns pressupostos generals que són bons per Catalunya”, “hi ha voluntat mútua i possibilitats d'arribar aviat a un acord sobre finançament”).
Idees, treball, discurs, acció de govern. Uns criden, altres insulten, alguns desfullen la margarida. Els socialistes procurem treballar. Ho explica en Miquel Iceta al seu bloc.
Ciutat d'oportunitats
L’any 2008 ha estat complicat i intens. Complicat per la crisi que ens ha colpejat molt fort. Quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi del tèxtil provocada per la desaparició dels aranzels, ens arriba aquesta nova crisi. Una crisi diferent, global, que afecta a tots els sectors i a tots els països. Una crisi que, enlloc d’amagar-nos com un caragol dins la closca a l’espera del bon temps, ens ha esperonat a treballar amb més intensitat per convertir-la en noves oportunitats per Mataró.
Complicat pel crispat ambient polític de la ciutat. Alguns s’han passat l’any intentat distreure el govern dels seus objectius i a l’opinió pública de la feina feta. La segona cosa ignoro si ho han aconseguit, la primera rotundament no. I ho demostra el llarg balanç de coses acabades, engegades i projectades que posem presentar com a balanç de l’any.
Treball estratègic i concrecions de l’acord de govern han estat els dos eixos bàsics del treball de govern municipal. Treball estratègic liderant territorialment la comarca en temes tan importants con el Pla Territorial Metropolità, el debat de la mobilitat, les infraestructures ferroviàries, el tractament de residus, els equipaments sanitaris, el Pla Estratègic del Port, ...
Treball estratègic en l’àmbit econòmic. El treballs per a la instal•lació del Corte Inglés a Mataró, la construcció dels equipaments del Tecnocampus i el procés de fusió de les escoles universitàries, el desenvolupament del Front Marítim, el Pacte per l’Ocupació d’abast comarcal, les emissions regulars de la TDT comarcal i el pacte amb el canal del nord, els treballs del Pla Estratègic del Maresme que lidera el Consell Comarcal, l’entrada en l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyola, el mercat de la plaça de Cuba, ...
Treball estratègic en l’àmbit social. La instal•lació a Mataró de la Delegació Territorial d’Educació, la Taula de la Formació Professional, el Pacte per la Nova Ciutadania, els treballs pel Museu Bassat, el Festival Shakespeare, ..
I concrecions de l’acord de govern. Habitatges, desenvolupament urbanístic, equipaments educatius, instal•lacions esportives, reurbanitzacions de parcs i carrers, equipaments cívics, transport públic, seguretat, neteja, aparcaments, i un llarg etc...
Per l’any 2009 la prioritat del govern continua essent la crisi, impulsant les polítiques actives d’ocupació, el suport a les empreses, i la inversió pública com a element anticíclica i d’impuls econòmic. És el que acabem de fer amb els diners del Fons Estatal d’Inversions. I atenent, amb els recursos disponibles, a les persones més vulnerables per la situació econòmica general.
Al mateix temps continuarem posicionant-nos estratègicament amb la voluntat de sortir d’aquesta crisi més enfortits i de convertir Mataró en una ciutat d’oportunitats. Per això no estalviarem el rigor, el treball discret, l’esforç i la imaginació.
Inversions
Dies molt intensos de treball per preparar la proposta que Mataró presentarà al Fons Estatal d’Inversions. Dels vuit mil milions que el govern d’Espanya ha posat a disposició dels ajuntaments ens han tocat més de vint-i-un milions. Són molt diners que tenen com a finalitat fonamental la creació d’ocupació i suposen una demostració de confiança, sense precedents, en la capacitat dels ajuntaments.
Que ningú, però, pensi que amb aquests diners s’han resolt els problemes dels ens locals. Aquests milions són una important injecció econòmica que aprofitarem i de valent, però el finançaments dels ajuntaments cal resoldre’l, i definitivament, amb un nou model que garanteixi els ingressos necessaris per atendre les moltes demandes i serveis que els ajuntaments hem d’atendre.
Escoles, instal·lacions esportives, carrers, equipaments culturals, semàfors, accessibilitat, equipaments socials, millora de l’espai públic, infraestructura de telecomunicacions, clavegueram, seguretat viària, rehabilitació patrimonial, ... fins a 52 projectes que cal començar a executar ràpidament doncs s’han d’acabar en aquest any. Vindran mesos frenètics, amb la ciutat potes enlaire, caldrà tenir paciència i fer les coses bé, però al final pagarà la pena i podrem gaudir de les millores que es faran amb aquests vint-i-un milions.
Cusachs és notícia
Poc més d’un any després de l’exposició a la Pia Almoina, en Manuel Cusachs torna a ser notícia. I per partida triple.
Avui ha inaugurat l’exposició “Una vida d’escultor” al Museu de Mataró i a la Casa Arenas. També avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat una extensa crònica. Per acabar aquests dies s’està rebent la nadala institucional de l’Ajuntament de Mataró quer té com a motiu principal una maternitat del mateix Cusachs.
Escriu Carlos Duarte en el programa de mà de l’exposició: “Manuel Cusachs és un dels nostres grans escultors, un veritable savi en l’arriscat ofici d’arrencar de la matèria el gest que ens commou i que suscita dins nostre el goig de la contemplació de l’obra mestra. Ho és perquè domina la tècnica i perquè aconsegueix que les seves creacions siguin d’una bellesa exuberant, mediterrània, que ens convoca a saber i a sentir. Cusachs hi transmet amb una força i un talent del tot excepcionals la plenitud de la vida, perquè és un artista formidable que convida a la matèria a moure’s amb les onades de la llum”.
Consell d’alcaldes
Reunió del Consell d’Alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal.
Uns quants punts importants que s’han portat a consideració dels alcaldes de la comarca. El primer ha estat l’informe preceptiu sobre els pressupostos del Consell Comarcal per l’any 2009. Un pressupost que puja més de 36 milions d’euros i que és el segon pressupost més important, superat només per Osona, de tots els consells comarcals.
Un segon punt molt important ha estat la presentació dels projectes, ja treballats en la reunió del Comitè Executiu del mes de novembre, del Pla Estratègic pel 2009 que venen a desenvolupar els projectes proposats en el propi Pla, i entre els que destaquen la constitució (ara que algú vol inventar la sopa d’all potser seria interessant llegir la pàgina 24 del document de propostes estratègiques del Pla) de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Maresme, els estudis per la reconversió de la N-II, la gestió integrada del litoral i la gestió d’iniciatives culturals en xarxa.
La presentació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha estat el tercer punt, per acabar amb la presentació de la fusió del Pacte pel Desenvolupament Local i l’Ocupació del Maresme i el Pla Local per a l’Ocupació de Mataró. Una evidència clara, en un mes especialment important, del treball conjunt que estem portant a terme amb les altres administracions de la comarca. I una demostració de la voluntat política d’exercir de capital del Maresme.
Llums de Nadal: un conte reial
El que han escrit la Lola Casas i en Francesc Chiva, amb il·lustracions de Carme Queralt, i que ha publicat l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró. Ja vénen, ja vénen!
Setmanari
Els dies van agafant de mica en mica aquell ambient tan especial del Nadal, però la feina empeny i les agendes segueixen plenes a vessar. Després del cap de setmana llarg del “pont” de la Constitució cal recuperar el dia de festa i acumular més feina en menys dies.
Dimarts Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Un grapat d’alcaldes repassant la feina de la FMC i marcant criteris pel bon govern del municipalisme català. A la tarda acte de commemoració de la Constitució. Magistral conferència d’en Roca Junyent, idees clares i retòrica de primera categoria.
Dimecres matí dedicat a parlar d’urbanisme amb clau supramunicipal i amb els ajuntaments de l’entorn de Mataró. Tarda dedicada al Consorci de Residus Sòlids del Maresme. Visita d’obres, Comissió Permanent, Comissió de Comptes i Junta General. La bona notícia de la incorporació de Dosrius al Consorci.
Dijous, Cercle de comparació intermunicipal de neteja i residus de la Diputació de Barcelona. Una molt interessant iniciativa que permet posar pràctiques en comú, establir indicadors i marcar objectius de millora. Dinar de treball, dels que d’aquí a un temps poden donar molts bons resultats.
Divendres, reunió per avançar en la constitució del Govern Territorial de Salut. Sembla que volen donar l’impuls decisiu i constituir el govern en pocs mesos. Al migdia visita a la promoció de pisos de lloguer al Pla d’en Boet. Noranta quatre pisos que aviat estaran a disposició de joves. Casament i concert a Santa Maria. Magnífica l’Escolania de Montserrat.
Dissabte de molt de fred. El que feia a Sant Pere de Casserres a l’acte de celebració del 10è aniversari del Consorci Alba-Ter. Interessants parlaments sobre la gestió del riu i lectura de la Declaració del Ter. Migdia a Llavaneres al dinar de Santa Llúcia patrona de l’ONCE. Tarda amb passeig per la Fira de Nadal a la plaça de Santa Anna i acte a can Palauet per celebrar el Dia de l’Agent Comercial. Oportunitat per explicar el present i el futur del comerç de Mataró. Encara temps per assistir al sopar anual d’Haribala amb una orella pendent del Nou Camp.
Diumenge pel PSC. Consell d’alcaldes i escola de la JSC de Mataró. La tarda queda per acabar d’enllestir la proposta d’actuacions pels vint-i-un milions que ens han tocat del Fons d’Inversions del govern d’Espanya. I la setmana que comença s’anuncia d’infart!.
Un somni republicà
El president Companys hissant la bandera al Sindicat de Cecs de Catalunya“Els cecs de Catalunya, els cecs de tot el món, esperen que l’obra començada serà completada per tal de fer que els cecs, ultra ésser trets de la misèria, siguin totalment reivindicats en l’aspecte social, traient-los d’on els havien deixat els que hi els situaren al marge de la societat”.
Són paraules de Roc Boronat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i fundador i president del Sindicat de Cecs de Catalunya. Una institució creada l’any 1934 i que va organitzar una primera loteria, el popular “cupó dels cecs”, amb una clara finalitat social i de promoció de les persones invidents. Va ser l’embrió, junt amb altres iniciatives similars a Sevilla, de l’actual ONCE.
Una història que explica en Jordi Amat en el llibre “El Sindicat de Cecs de Catalunya (1934-1939). Un somni republicà”, publicat per l’ONCE i que avui m’han regalat en el tradicional dinar de Santa Llúcia. Com escriu el propi Amat: “Sembla improbable que el somni reeixit del Sindicat de Cecs de Catalunya s’hagués portat a terme fora del marc de la II República. Així ho van interpretar els seus fundadors. No es tractava d’una qüestió d’ideologia sinó de l’adveniment d’una nova mentalitat col·lectiva”.
Llums de Nadal: memorable concert
El de l’Escolania de Montserrat, aquesta nit, a Santa Maria amb motiu del mil·lenari de la basílica. Com a dit Bernat Vivancos, director de l’escolania, mil anys de pedres i vuit-cents anys de cant. Una església plena com mai per escoltar els escolans de Montserrat que han fet un concert nadalenc amb cançons d’autors molt diversos i amb una versió d’en Vivancos del clàssic Santa Nit magnífica. Un gran preàmbul de Nadal.
La fútil exhibició
Així van qualificar els senadors d’ERC la votació que van guanyar, amb el recolzament del PP, CiU i ICV-IU, i que vetaven els pressupostos de l’estat pel 2009. Fútil si es considera que els pressupostos tornen ara al Congrés on tenen garantida la seva aprovació amb els vots socialistes, del PNB i del BNG.
Els que potser no ho trobaran tan fútil seran els veïns de Corbera d’Ebre que han vist com s’esfumen els 600.000 euros que el pressupost contemplava per la restauració de l’església del poble vell. I així fins els vint-i-un milions que Catalunya ha perdut com a conseqüència del veto promogut per ERC.
Un veto que, entre altres coses, ha servit per a que PP i CiU acabessin reconeixent i votant coses com: “els problemes de finançament que afecten a Catalunya tenen com a causa directa les deficiències que presenta el model que el PP va aprovar amb el recolzament de CiU”, “el sistema conculcava clarament diversos estatuts, entre ells el català”, “PP i CiU són responsables directes de les greus deficiències que presenta el sistema actual de finançament de les comunitats”.
Frases
Ara que la política espanyola gira entorn de frases elevades a la categoria de tesis polítiques fa bo d'escoltar gent amb el coneixement i l'experiència d'en Miquel Roca i Junyent. El veterà polític retirat ens ha fet avui tota una classe magistral sobre la Constitució espanyola amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la carta magna. Fèiem compliment d'una proposta de resolució, presentada pel PP, i aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Mataró.
Confessant-se d'entrada defensor de l'actual texte, en Roca ha anat explicant els fonaments de la Constitució: tornar la sobirania al poble, permetre la descentralització de l'estat i generar un marc de llibertats comparable al dels països del nostre entorn. Per en Roca només el Senat necessita una reforma a fons per convertir-se en una cambra de representació territorial. Ho diu justament el dia en que el PP carrega a fons per les declaracions d'en Tardà. Encara que després no tinguin cap inconvenient en votar junts contra els pressupostos de l'estat.
Avisa Roca de la temptació de demanar la reforma de la Constitució en nom de l'autogovern de Catalunya no sigui que sortim malparats de l'aventura. I reclama per Catalunya el lideratge d'una descentralització sense igual en cap país. Algú dels que seia avui al Saló de Plens devia pensar que en Roca li estava desmuntant un a un tots els arguments que va esgrimir per oposar-se a la proposta de commemorar la Constitució.
Però posat a quedar-me amb una frase em quedo amb la que, segons en Roca, li deien algunes persones: "Roca, aquesta vegada ha de sortir bé".
Efectivament va sortir bé!
Cap de setmana esportiu
Dissabte, diumenge i dilluns. I amb esports diferents que per això Mataró és una ciutat d’esportistes.
Dissabte al matí, amb un més que agradable solet, waterpolo a la piscina del Centre Natació Mataró. Partit amb l’Alcorcón, l’antic Ondarreta, que els de casa acaben guanyant àmpliament després de tres quarts molt igualats. A la tarda un moment per veure com el Platges Mataró s’imposava clarament al Sedis de la Seu d’Urgell.
Diumenge XIV Mitja Marató de Mataró. Una prova plenament consolidada, amb una participació de gairebé 2.000 atletes, i que va tancar la inscripció per Internet ja fa uns dies. Molt d’ambient i victòria indiscutible dels atletes kenyans van copar els quatre primers llocs de la classificació amb rècord de la prova inclosa. Podeu veure la cursa en aquesta web.
Sense oblidar els quasi mil nens i nenes que van participar en la prova infantil. Una prova sense classificació i en la que guanyen tots i totes. A la tarda, entre acte i acte, final four catalana. El Platges Mataró poc va poder fer amb l’Olesa que repetia títol. Difícilment es pot guanyar un partit de bàsquet amb una anotació de cinquanta tres punts i fent dos triples de vint-i-dos intents.
Aquest matí, a can Xalant, torneigs Ferran Ferrer i Josep Gomà de futbol base. Equips masculins i femenins compartint un esport fins fa pocs anys reservat als nois.
Llums de Nadal: pessebres
Pessebre d'en Manuel Serena (q.a.c.s)
L’atapeïda agenda d’aquest dies suposadament festius m’obliga a fer una visita, gairebé de metge, a l’exposició de pessebres de la Presó. Fa dies que l’Associació de Pessebristes de Mataró ha començat la seva “temporada” oficial. De fet fa mesos que hi treballen intensament per a tenir-ho tot a punt. Ara, però, és el moment d’ensenyar, i de lluir, el treball de tantes i tantes hores.
Aquest any ho fan per partida doble. A l’exposició de diorames a la sala de la Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna i al seu local de la Presó de Mataró. Amb el mil·lenari de Santa Maria com a tema central de les seves activitats d’enguany. Dues exposicions per posar a l’agenda d’aquestes festes de Nadal. Com sempre magnífics pessebres, tècnicament perfectes i de gran ambient mataroní. Amb la vitalitat demostrada per l’entitat que aplega un bon nombre de persones aficionades al pessebrisme i que cuida de manera molt especial l’escola en la que nens i nenes aprenen totes les tècniques de l’art de fer pessebres.
Podeu trobar tota la informació sobre l’Associació de Pessebristes de Mataró en la seva pàgina web, en la que ja anuncien que Mataró acollirà la Trobada de pessebristes de Catalunya l’any 2010.
Perill a Facebook?
Arribo avui als mil amics agregats al Facebook. He recuperat amics i antics alumnes, he conegut nova gent i he acabat formant part d’una densa xarxa social. Justament el que buscava en aquesta xarxa. I lògicament he triat el que escrivia i les fotos que pujava. Si més no és el que penso que fa tota la gent que fa servir aquestes xarxes. Tampoc cal despullar-se i ensenyar les vergonyes a tothom. Despullar-se emocionalment, que físicament ja ho fa molta gent. Al Facebbok o en altres llocs.
Tampoc penso que en aquests espais, una mica com passa en els blocs, calgui mantenir una correcció política absoluta. Només són el que són i crec que ens podem permetre algunes llibertats que en mitjans més convencionals ens pensaríem molt més.
També queda clar que no tothom ho entén així i si no mireu que li ha passat a un dels assessors del president electe Obama per penjar una foto en la que surt en actitud de tocar un pit a una foto de mida natural de la Hillary Clinton. Excessiu puritanisme? Massa correcció política? Més aviat em sembla que els americans són un pèl avorrits!
Llums de Nadal
Aquest vespre s’han engegat els llums de Nadal del centre de Mataró. Pot semblar que en aquests moments de crisi es podia haver fet un exercici d’austeritat i estalvi, no posant llums als carrers per les festes nadalenques. Precisament calia fer un esforç i, sense arribar a la espectacularitat que llueixen ciutats com Madrid, crear les condicions favorables pel comerç urbà de la ciutat. Insisteixo en el fet que no ens podem aturar precisament en aquests moments difícils i que només treballant encara amb més decisió ens en podem sortir. Recomano aquest article d’en Lluís Bassat i publicat fa uns dies a El País.
Encara que la ciutat ja fa dies que llueix els guarniments nadalencs aquesta setmana entrem plenament en el cicle festiu i com una mena de roda del temps que no s’atura repetirem una mena de litúrgia cíclica. Pessebres, torrons, enllumenats, calendaris de despullats, nadales, Pastorets, dinars i sopars, compres, regals, bons desitjos, …Personalment ho faig de bon grat, sóc dels que els hi agrada el Nadal i trobo el gust a aquestes festes per molt mercantilitzades i consumistes que es vulgui.
Amb Llums de Nadal obro una mena de quadernet per parlar precisament de tots aquests elements nadalencs. De com els visc i com els interpreto. D’aquí fins a Reis i amb la periodicitat de les pròpies vivències.
Les ciutats del segle XXI
Mediambientalment les ciutats del segle XXI hauran de complir tres condicions: compactes, en xarxa i eficients. Compactes perquè el territori no és infinit, és pot reciclar i els espais lliures tenen valor en si mateix. En xarxa perquè hauran de cooperar entre elles, planificar juntes i treballar en claus superiors a estricte local. Eficients perquè hauran de gestionar correctament els fluxos energètics, d’aigua, residus i de mobilitat.
Les ciutats hauran de ser decisives des de la proximitat, amb capacitat d’influència real en els processos de presa de decisions. Totes les mesures mediambientals que es prenguin es desenvoluparan en el territori d’alguna ciutat o poble i tindran un impacte directe sobre el conjunt de la ciutadania. Ningú com els ajuntaments coneix el territori i les seves circumstàncies socials. Tampoc cap altre administració pot generar els nivells de complicitat amb els ciutadans imprescindibles per modificar de forma significativa els hàbits mediambientals de la població.
Aquest ha estat l’esquema de la meva intervenció en el debat sobre “Les ciutats del segle XXI” que dins del Congrés Nacional de Medi Ambient ha tingut lloc aquest migdia al Palau de Congressos de Madrid. Un debat de més de dues hores que ha introduït Carlos Hernandez Pezzi i en el que hem participat representants de diverses administracions.
Al marge de les opinions, absolutament estrafolàries, de la representant de Madrid doña Ana Botella (em podeu veure a la foto assegut al seu costat), hi ha hagut força coincidència en valorar com a desafortunada la gestió urbanística del sòl en els darrers quinze anys. “Se ha hecho un mal metabolismo del suelo en España” en paraules de Hernández Pezzi. “Quince años de crecimiento sostenido e insostenible”. També força coincidència, al marge de la Botella, en considerar les polítiques mediambientals com a estratègiques també en termes econòmics. Al final el convenciment que no és l’economia: és la política, amics!
Un altre pas
Quan algú, d’aquí uns anys, escrigui la història política de la ciutat i del Maresme haurà de valorar els per què de moltes coses en la curta història universitària de Mataró. Però ara el que cal es seguir en el procés que varem iniciar fa quatre anys i, que després de molt de treball, ens ha portat a la situació actual de fusió de les dues escoles en un sol projecte universitari dins del Tecnocampus. Universitat i empreses juntes compartint espai, coneixement, inquietuds i oportunitats. Més que mai el Tecnocampus pren dimensió comarcal i més que mai la universitat es posiciona com a element diferenciador del nostre parc tecnològic.
Ara s’inicia una nova fase pel projecte universitari del Mataró i el Maresme. Un projecte que suma el que de bo tenien les dues escoles, li dona més massa crítica i el projecta amb nova força. En pocs dies les dues escoles hauran acabat el procés de dissolució dels seus òrgans de govern. Una bona feina que cal agrair a la intel·ligència i generositat dels responsables polítics i acadèmics de les dues escoles.
Però no ens quedarem aquí i tot just quan aquest projecte comença a quallar d’altres es comencen a treballar. Treballar cosa força diferent de xerrar.
Parla.cat
El Parla.cat és un espai virtual que posa a l’abast infinitat de materials per l’aprenentantge de la llengua catalana. Aquesta tarda l’hem presentat a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra. Acompanyat del president d’en Francesc Teixidó, president del Consell del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, d’en Bernant Joan, secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i un nombre considerable de professors i alumnes de català majoritàriament estrangers.
He volgut senyalar el caràcter de Catalunya com a país d’oportunitats. Un país fonamentat en els drets de ciutadania que, més enllà de la situació administrativa, es construeix a partir de la voluntat de ser català. Una voluntat lliure que res té a veure ni amb l’origen ni amb la classe social. Però un país que ha tingut la llengua com a nervi fonamental, com a comú denominador d’aquesta voluntat de pertanyer. D’aquí els atacs constants que la llengua pateix.
Garantit l’aprenentatge escolar del català gràcies a la valenta, i ampliament acceptada immersió lingüística, ens queden dos reptes per davant. El primer l’aprenentatge del català per part de les persones nouvingudes i el segon l’ús social del català. Eines com el parla.cat poden ser molt útils però en cap cas poden substituir l’autèntic aprenentatge que significa el contacte entre persones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)