Temps de castells: clàssica de vuit i pilar de sis

L’agenda institucional no em permet anar a fer castells a Manresa. Com sempre, però, hi ha bones amigues que em mantenen informat puntualment i per vis SMS del que va passant a plaça. I avui les notícies des de la capital del Bages no podien ser més interessants: tres de vuit de postal, quatre de vuit, torre de set i pilar de sis. Era el que es portava a l’agenda i s’ha tirat a l’estil capgròs. A senyalar els dos castells inèdits aquest any: el tres de vuit, el dos de set. I encara més a destacar un pilar de sis que sabíem imminent pel bon treball dels pilaners mataronins.

Amb els Capgrossos també han actuat Sagals d’Osona (5 de 7, 3 de 7 aixecat per sota, 4 de 7 amb l'agulla, 3 pilars de 4 un d'ells aixecat per sota) i Tirallongues de Manresa (3 de 7, 4 de 7 amb l'agulla 4 de 7, pilar de 5).

Per davant tota una setmana per preparar l’actuació de l’aniversari a la plaça de Santa Maria, que ja ha agafat definitivament el relleu a la plaça de Cuba per aquesta diada, i on es descobrirà la placa de plaça de nou que es va guanyar l’any passat amb el tres de nou folrat (que podeu veure a la foto d'en Xavi Saborido) de l’aniversari.

De campanya: la doble vara

Foto El Punt

Llegeixo a El Punt que el conseller Maragall no va poder inaugurar una nova escola a Cabrils degut a una denúncia de Convergència i Unió a la Junta Electoral. Pel que sembla algú va considerar que inaugurar una escola en una petita vila del Maresme podia alterar greument els resultats de les eleccions al Parlament Europeu. En els propers dies segurament tindrem més exemples de fins on arriben les paranoies electoralistes d'alguns.

La cosa no tindria més importància sinó fos perquè el mateix conseller Maragall i el mateix dia inaugurava una altra escola a Sant Iscle de Vallalta, també al Maresme. Aquí no es va produir cap denúncia i l’acte es va poder realitzar amb normalitat. Arribats aquí, i si no conegués la comarca, podria pensar que al petit poble de la Vallalta diumenge vinent no es celebraran eleccions. Però no, la resposta és més senzilla i així, mentre a Cabrils Convergència està a l’oposició, a Sant Iscle està al govern. En un poble l’acte és electoralista i a l’altra no.

Vet aquí la doble vara de mesurar a la que els convergents ens tenen molt acostumats. La doble vara i l’art, reconec que són uns autèntics artistes, d’amagar les coses quan convé. Avui quan en Mas pontificava sobre populars i socialistes, posant-los en el mateix sac (també en la defensa del català senyor Mas?) i fent-los responsables de tots els mals del país, s’oblidava del Plan Hidrológico Nacional i dels reiterats suports a la investidura del senyor Aznar com a president d’Espanya.

De la mateixa manera com aparquen el discurs sobiranista d’en Tremosa i centren la seva campanya en temes més formals com l’economia. Potser també pretenen fer-nos oblidar el posicionament negatiu del candidat convergent (a qui se li van oblidar els molts anys de militància convergent presentant-lo com a independent) a la Constitució Europea i a l’Estatut de Catalunya. Coses de la memòria.

... i sostenible

Metropolitana, compacta, innovadora, cohesionada i sostenible!

De nou Torres García

Foto Vern Bueno (Capros.com)

La gent de l’Associació Sant Lluc per l’Art convoquen una nova edició de la Biennal Torres García-Ciutat de Mataró. La tercera edició d’aquest premi de pintura que es va consolidant com una realitat important en el calendari artístic de la ciutat i del país.

Arriba aquesta nova edició d’edició de la Torres García quan la ciutat encara no s’ha recuperat de l’impacte de la mort d’en Novellas. El compromís artístic i ciutadà de l’artista mataroní el converteixen en una persona clau en la història recent de les arts plàstiques a Mataró. No és doncs d’estranyar, i molt d’agrair, que el nou espai d’aprenentatge, que gent inquieta acaba de crear, porti el nom de Novellas. Un nou espai que servirà per formar nous creadors que, amb els més veterans i consagrats, mantenen ben viva la creació artística a la nostra ciutat.

Si fa dos anys escrivia que l’art, que els artistes de Mataró, estava fent passos endavant, enguany puc corroborar aquella afirmació. Nous espais per exposar, nous espais per la creació i l’aprenentatge, noves iniciatives amb el clar objectiu de potenciar les arts a la ciutat. Iniciatives públiques i iniciatives ciutadanes que configuren un futur esperançador per l’art a Mataró. No cal sinó fer una passejada per les sales d’exposició de la ciutat per adonar-se d’aquesta realitat. Mentre anem treballar per portar a Mataró la col·lecció Carme i Lluís Bassat que ha de servir de ferment d’un nou museu de pintura contemporània a la ciutat.

Durant el temps que ha passat entre la segona i la tercera edició l’Associació Sant Lluc per l’Art ha sabut mantenir l’atenció sobre Torres García. Amb el seu interès i treball van aconseguir que l’any passat vingués a Mataró l’exposició “Torres García, darrera la màscara constructiva”, una magnífica exposició produïda per la Fundació Caixa de Girona. Una molt bona manera de fer el traspàs entre la segona i la tercera biennal. Un bon precedent per aquesta nova edició del Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró.

Text que vaig escriure pel catàleg de la Tercera Biennal Torres García que aquesta tarda ha entregat els premis. El guanyador ha estat l'artista mataroní Marc Llacuna.

Matí al mercat

Assisteixo aquest matí a l’acte d’inauguració del Mercat Audiovisual de Catalunya a Granollers. Un mercat que arriba a la seva desena edició i que com ha volgut remarcar l’alcalde Mayoral respon a la tradició de ciutat de mercat de la capital vallesana. Interessants discursos, molt més enllà de la típica benvinguda i felicitació, de l’alcalde, del president de la Diputació, del conseller Tresserres i del president del CAC.
Aquest darrer, en la seva ben documentada intervenció, ha fet un exhaustiu anàlisi de la situació actual dels mitjans audiovisuals locals a casa nostra i de l’estat de desplegament dels canals de TDT locals. Significatiu el fet que dels 33 canals públics només dos estan emetent en aquests moments. Un d’ells és Maresme Digital TV el canal públic del Consorci Digital Mataró-Maresme que dissabte va ser guardonat pels Premis de la Comunicació Local de Catalunya.
I és que en aquest tema hem apostat fort, superant resistències increïbles, per poder desenvolupar a la comarca una iniciativa de comunicació i tecnologia que l’ajudin en la seva articulació social i territorial. També en el seu rellançament econòmic apostant per un sector emergent que a més genera importants sinèrgies amb projectes com el Tecnocampus Mataró-Maresme i amb el graduat de mitjans audiovisuals de l’EscolaUniversitària Politècnica de Mataró.

En el camí de Copenhaguen

Important simposi avui a la Fira de Barcelona: Cities, Climates Changes and Finances. Es tracta d’un debat previ a la Carbon Expo que demà comença a Barcelona i la cimera del proper mes de desembre a Copenhaguen. Representants d’organismes internacionals (Banc Mundial, ICLEI, CGLU, ...) d’arreu del món per tractar de la implicació dels governs locals i de les pròpies ciutats en la contribució en la lluita contra el canvi climàtic i en la mitigació dels seus efectes.

Just el mateix dia que El País parla del conveni que des de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació estem impulsant amb el Banc Europeu d’Inversions per portar a terme el Pacte d’Alcaldes. També la setmana que la revista DB de la Diputació en parla.

Més enllà de les interessants experiències de ciutats europeus, americanes, asiàtiques i africanes, constatar la sintonia d’aquestes ciutats amb les iniciatives que estem impulsant des de la Diputació i que s’estan desenvolupant en les ciutats, pobles i viles de la província.

Densa i compacta

S’ha aprovat inicialment el Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Han estat molts, massa anys, per poder acabar de definir aquest importantíssim document. L’Oriol Nel·lo ha estat el responsable polític que ha donat l’impuls final a un document que semblava condemnat a una llarga travessa del desert convergent.
Aquest document és d’una transcendència clau per l’ordenació territorial de l’àmbit metropolità barceloní i aposta per un model ben definit de ciutats denses i compactes, per un sistema molt potent d’espais lliures i per una xarxa de transport públic que estructura el territori.
Per Mataró significa la confirmació que les apostes urbanístiques que es deriven del Pla General d’Ordenació i les modificacions que s’han anat introduint, respectant els criteris del PGO i adaptant-lo a les noves circumstàncies de la realitat socioeconòmiqes de la ciutat, han estat les correctes. Una ciutat compacta, de límits ben definits, que barreja usos quan aquests són compatibles i que preserva una part molt important del territori del terme municipal com a zona agrícola i com a zona forestal.
Una ciutat per viure i treballar com corrobora l’estudi de mobilitat del Maresme que la Cambra de Comerç va presentar fa uns dies i on torna a quedar clar -malgrat els que continuen dient lo de la ciutat dormitori- que tenim una taxa d’autocontenció laboral de les més altes de les ciutats de l’arc metropolità.

Encara Valors

Setmana innovadora

La setmana ha estat especialment positiva per Mataró en relació al famós triplet I+D+i. Vàries iniciatives que han coincidit en el temps i que van confirmant les apostes de la ciutat.

La primera correspon al desplegament de la TDT i a l’apagada analògica que s’ha de produir a la comarca el dia 30 de juny. Som de les primeres comarques afectades per l’apagada i durant aquests mesos s’ha fet un intens treball per garantir la cobertura i per informar a la gent de la necessitat d’adaptar antenes i televisors a la nova tecnologia.

Divendres doble sessió innovadora. A primera hora constitució del Consell científic de la Fundació TicSalut. Un prestigiós consell, amb noms reconeguts internacionalment, que donaran suport al treball callat, però molt important que la Fundació està portant a terme a la seu del Tecnocampus 1.0. Al migdia signatura del conveni amb l’Associació Volt-tour per donar suport a la celebració del ralli solar Phebus. Es tracta d’un ralli europeu de vehicles propulsats amb motors elèctrics i en el que guanya el més eficient i respectuós amb el medi ambient.

Ahir a la nit, a Sitges, entrega dels Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona. El premi Innova ha estat per Maresme Digital TV per la seva multiplataforma. Un premi per l’aposta que un grapat d’ajuntaments de la comarca hem fet per aquest canal públic. Molt meritori igualment el fet que el programa cultural Traç, també de Maresme Digital TV, hagi queda entre els tres finalistes al premi Miramar.

I per a que tot no sigui tan eixut i fent realitat el fet que la innovació no és només un assumpte de noves tecnologies, aquesta setmana s’ha presentat "Les Laietanes", la galeta de Mataró. Elegida per votació popular aquesta galeta vol convertir-se en un nou referent de la ciutat.

De la política i la felicitat

Foto Imma Dorda

Em demanen la gent de Valors que us dirigeixi unes paraules en el començament d’aquesta segona jornada i que aquest any han volgut dedicar a l’interior. Vagi per endavant el meu agraïment. També la meva admiració per com, i a Mataró, han sabut consolidar una revista de pensament. Si tirar endavant una publicació periòdica comporta en aquests temps una enorme dificultat, fer-ho amb una revista com Valors i, com diuen els barcelonins, a comarques, és gairebé una heroïcitat. Deu ser allò que ja he dit altres vegades: més enllà del Besòs també hi ha vida, i fins i tot vida intel·ligent.
No és fàcil per un polític en actiu, i amb responsabilitats de govern, parlar sobre el tema que ens ocupa. Massa vegades el govern de la ciutat ens obliga a dedicar-li tot el temps disponible i ens deixa poc, massa poc, temps per la reflexió. I més en aquests temps que a la lògica preocupació i ocupació pels problemes de l’economia de la ciutat, cal afegir una tendència que pretén reduir l’acció política a la simple gestió, amb caràcter gairebé empresarial, de la ciutat. I ara, més que mai, el que cal és governar –gestionant de forma eficient per suposat- però sense oblidar que la política és precisament la capacitat dels humans de governar el bé comú. I per això cal tenir ideologia, principis i valors.
El bé comú que inclou també intangibles tan importants com l’espiritualitat i la felicitat que cal tenir en compte a l’hora de la governança. Sovint, als polítics, ens fa vergonya parlar de la felicitat. Fins i tot alguns s’atreveixen a substituir-la per altres conceptes com la llibertat i la justícia. És cert que forma part de la nostra feina treballar per la llibertat i per la justícia, però també es cert que ens cal tenir present el dret de les persones a ser felices. Ens cal reivindicar aquest dret.
Considero com a element central de la meva ideologia política el procés d’alliberament individual, amb el que comporta d’introspecció personal. Però també forma part d’aquest element central la voluntat de compartir i socialitzar la meva llibertat, en definitiva la meva capacitat de poder decidir com a persona i com a ciutadà. De forma individual i de forma col·lectiva.
Queda clar que no es tracta de decretar un estat de felicitat general. Els que ho varen intentar pertanyen fa temps al museu dels fòssils de la política, però sí de treballar per construir una societat, un país, una ciutat on la felicitat individual i col·lectiva sigui més fàcil d’aconseguir. És pot ser feliç, i la història està plena d’exemples, en una societat injusta i sense llibertats, però també és cert que la felicitat pot ser més fàcil d’assolir en una societat lliure, justa i democràtica.
Si mirem al nostre interior ho fem amb la intenció de trobar les respostes i les claus que ens permetin avançar en aquesta recerca de la felicitat. També a nivell polític ens convé aquesta mirada interna -res a veure amb la autocomplaent mirada al melic -que ens ajudi a construir una ciutat, un país i un món més lliure, més just i més fraternal.
M’haureu d’excusar perquè haig de marxar d’aquí un moment i em perdré les molt interessants intervencions dels ponents de la jornada. A les onze tinc el primer casament dels tres que haig de celebrar avui i sincerament em fa força feliç contribuir, ni que sigui com a celebrant, a la felicitat dels meus conciutadans.
Moltes gràcies a la gent de Valors pel seu inestimable treball, gràcies a tots i a totes per la vostra presència aquest matí a la Sala Cabañes i feu-me un favor: procureu ser feliços.

I demà la Maresme Half Challenge

Dues exposicions

Dues exposicions que s’inauguren gairebé a l’uníson el divendres vinent dia 29 de maig:

La primer de l’Alberto Romero: “La mirada revelada”. A les set de la tarda a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors.

La segona de la Marisa Blasco. A dos quarts de vuit de la tarda a l’Espai Capgròs.

De campanya: Parlem d’Europa?

Ahir varem començar la campanya electoral per les eleccions al Parlament Europeu. Sopar de campanya, al que m’incorporo directament des de l’AVE de Madrid, i tradicional “enganxada” dels cartells electorals.

Aquesta serà una campanya estranya en la que sembla que ningú vol parlar d’Europa. Pels del PP les eleccions són una mena de revàlida dels resultats de les gallegues i basques en el seu afany per tornar a la Moncloa. Pels nacionalistes, les eleccions europees, no són més que una etapa més de les seves particulars estratègies. Espero que els socialistes sí parlem d’Europa. Però no d’una manera empírica, sinó de l’Europa dels ciutadans i ciutadanes, dels seus problemes i de les seves il·lusions.

Ciutat de xarxes

Foto isburla

Les ciutats madures i de mida mitjana o gran són el resultat de la superposició en el territori d’un conjunt de xarxes ciutadanes molt diverses, no coincidents i molt interconnectades. Per això la seva governança obliga a tenir-ne una nova mirada sobre aquesta complexa organització i defugir lectures parcials o endogàmiques que limiten la visió i la comprensió global de la realitat.

Les xarxes ciutadanes responen als interessos de la ciutadania i són tan diverses que la seva catalogació o inclús identificació resulta tasca difícil per no dir impossible. A les administratives, polítiques, empresarials, sindicals, esportives, culturals, veïnals, ... i un llarg etcètera s’han vingut a sumar les noves xarxes socials virtuals. Totes i cadascuna d’elles juga un paper important en l’estructuració social, política i administrativa de la pròpia ciutat i cal tenir-les en compte a l’hora de definir les estratègies de govern.

Per això sobta la visió parcial i limitada d’algunes opinions i afirmacions que responen únicament als interessos, i sovint parcials, d’alguna d’aquestes xarxes, ignorant la resta i oblidant la interessantíssima interconnectivitat que es dona entre elles. Encara més doncs sovint s’oblida que les xarxes estan formades per persones també amb interessos diversos i que, funcionant com a interconnectadors, formen part de més d’una xarxa.

Tot plegat una complexa i apassionant estructura, gairebé fractal, que articula potentment una ciutat i que li dona caràcter i personalitat. Mataró és bon exemple d’aquestes ciutats de xarxes i precisament el pes relatiu d’unes i altres és un dels elements diferenciadors amb d’altres ciutats similars a la nostra per la mida i les condicions socioeconòmiques.

Bravo Plácido!

Magnífica versió del "Cyrano de Bergerac" de Franco Alfano, ahir al Théâtre de le Chatêlet. Una molt bona posta en escena de Petrika Ionesco en la que destaquen el primer i el segon acte. Una Nathalie Manfrino sensacional en el paper de Roxane. I un Plácido Domingo que potser no omple el teatre amb la potència de la seva veu com abans però que conserva una enorme qualitat musical i dramàtica. Una nit a l'òpera per a recordar.

La planta de Granollers

Foto El 9 nou

Inauguració, ahir, de la nova planta de tractament de residus de Granollers. Hem toca assistir-hi en representació del president de la Diputació de Barcelona –que ha cofinançat amb la Generalitat i la Unió Europea la nova instal•lació- i com a president del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme. La planta de Granollers tractarà quaranta cinc mil tones de brossa orgànica procedent de recollida selectiva. Allò que en l’argot del ram s’anomena “pata negra” i que després d’un procés de digestió anaeròbica i de maduració produirà gas metà i compost per a ús agrícola. El metà produït servirà per generar l’electricitat domèstica d’una ciutat del tamany de Granollers.

Aquesta nova planta és complementària de la nova planta de Mataró i d’una altra planta de separació que s’ha de construir al Vallès Oriental i que portarà el seu rebuig a la planta de valorització energètica de Mataró. Es completarà d’aquesta manera el conjunt d’infraestructura de tractament i eliminació de la brossa domèstica de les dues comarques.

He explicat altres vegades que el procés d’eliminació de la brossa comença a les cuines de les cases –i si m’apuren en el mateix moment que anem a comprar- amb una separació domèstica eficient i continua per les plantes de tractament de manera que al forn d’incineració només vagi a parar allò absolutament indestriable. Una solució, i una vegada resolta la qüestió de l’emissió de gasos, que la deposició en abocadors que ningú vol i que hipotequen el territori.

I la incineració, contra el que han vingut predicant determinats personatges, no desincentiva la separació i recollida selectiva. Les dades de Mataró són prou eloqüents: mentre que la recollida selectiva només representa un 17% de la brossa total produïda a Espanya, a Catalunya es dobla aquest percentatge que a la nostra ciutat arriba al 37%. Per tant consum responsable, separació i recollida selectiva, tractament previ i valorització energètica com a solució a un problema que s’ha d’afrontar de manera decidida o ens trobarem en molt pocs anys en una situació pròpia d’opereta napolitana.

Recordant Benedetti

Temps de castells: per la terra ferma

Diada castellera a Mollerussa dins del programa de la Festa Major. Calor a la plaça, colles esforçades i poc, més aviat escàs, públic.

Margeners de Guissona, que actuaven com a colla local, han tirat uns meritoris quatre de set, tres de set i un quatre de set amb l’agulla que només han pogut descarregar després d’una descarregada èpica del castell i una eternitat en intentar descarregar l’agulla. Bones maneres dels de la camisa teula que caldrà seguir de prop per veure com evolucionen.

Castellers de Terrassa, amb una gamma alta de castells de set: quatre de set amb l'agulla, torre de set i tres de set aixecat per sota. Ser la segona colla de Terrassa no deu ser gens fàcil!

Capgrossos recuperant els castells de fa dues setmanes a Vilassar de Dalt. Cinc de set, un quatre de vuit de postal i el quatre de set amb l’agulla. Poc a poc es va agafant ritme. Diada sense massa història pels mataronins, més enllà del llarg viatge i del poc ambient casteller.

Premi per l'alguer

Avui s’ha celebrat a la llotja pesquera del Port de Mataró la Festa de la Pesca Catalana. S’ha canviat el format passant del clàssic sopar a un dinar multitudinari de musclos i fideuà. Gran ambient aquest migdia a la carpa que s’ha muntat al port i entrega de premis per part del conseller Quim Llena. Entre els guardonats el projecte de l’alguer de Mataró. Un dels tresor de la ciutat que fent gala de la seva discreció el té ben amagadet al fons del mar.

Mataró, ciutat oberta i solidària

Dit així, i sense més, pot semblar un eslògan publicitari. Però sabem de cert que respon a la realitat, a la tradició i la voluntat d’aquesta ciutat mediterrània. Sobre tot dels seus ciutadans i ciutadanes. Perquè si bé és cert que l’Ajuntament de Mataró ha fet un gran esforç per dotar i mantenir l’u per cent dels ingressos propis als programes de solidaritat i cooperació internacional, no ho és menys l’esforç i el treball de molts mataronins i mataronines per tirar endavant projectes arreu del món.

Una senzilla lectura de la memòria que teniu a les mans n’és prova suficient. Projectes ben diversos, que pretenen fonamentar canvis importants en les condicions socioecòmiques de les poblacions on es desenvolupen. Perquè més enllà dels projectes concrets el que es pretén és canviar les percepcions i les dinàmiques. Les percepcions que un altre món, fonamentat en la justícia i la igualtat, és possible. I les dinàmiques que són imprescindibles per a fer-ho possible.

En l’actual situació de crisi econòmica fàcilment es podria pensar que enrocar-se, reduir la cooperació i centrar-se en els problemes interns seria el més correcte. De la mateixa manera com hi ha que pensen que ha passat el temps de la política i ara només toca gestionar. Cometríem un doble error doncs ara, en que alguns paradigmes de l’economia mundial s’han de revisar a fons, cal prestar tota l’atenció als difícils equilibris mundials i posar les bases sòlides d’un altre tipus de relacions entre els pobles. Arriba doncs i plenament el temps de les idees, del compromís, de la política en definitiva.

La política entesa com la capacitat dels humans per a governar el comú, per crear les condicions necessàries que facin possible la felicitat dels propis humans.

I aquest ha de ser un treball compartit, en el que la veu, l’opinió i el treball de la ciutadania ha d’estar a primera línia i al mateix nivell que les administracions públiques i els organismes internacionals. Per això és tan important el treball que fan les entitats de Mataró que es dediquen a la cooperació i la solidaritat internacional. Lideren projectes, aconsegueixen recursos i fan que la seva veu i opinió sigui determinant a l’hora de fixar les polítiques del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional.

Mataró, ciutat oberta especialment a la fraternitat entre persones i entre pobles. Per voluntat dels mataronins i mataronines.

Text de la meva intervenció en la XII de la Nit de la Solidaritat que s'ha celebrat avui amb la presència de Chico Whitaker.

Dia institucional

Foto Ramon Bassas

L’agenda té aquestes coses i de la mateixa manera que hi ha dies de reunions o dies de despatx, de quan en quan s’escau un dia com el d’avui, ple d’actes institucionals.

A primera hora del matí assemblea de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores a Granollers. Es celebra aquests dies la IX Trobada de la Xarxa i cal fer l’assemblea general per, entre altres temes, elegir la ciutat que farà de coordinadora de les ciutats que en formen part i que organitzarà la X trobada. Es vota per unanimitat la candidatura de Alcalá de Guadaira, la ciutat rebost de Sevilla.

A mig matí presentació de l’estudi sobre Mobilitat i infraestructures del transport al Maresme que ha realitzat la Cambra de Comerç. Exhaustiu estudi sobre la mobilitat de la comarca, amb algunes taules de mobilitat obligada que més d’un hauria de llegir, i l’anàlisi de les diferents opcions sobre el futur de l’actual N-II. Més elements per avaluar les diferents opcions i la coincidència sobre la necessitat de prendre decisions amb urgència.

A la tarda visita del conseller Ausàs. Signatura al llibre d’honor de l’Ajuntament i després visita al Tecnocampus 1.0 a Vallveric. El conseller vol conèixer les aplicacions de noves tecnologies per a persones amb discapacitat psíquica que han desenvolupat a la Fundació El Maresme.

Al vespre sessió extraordinària del Consell de Ciutat i oberta als membres dels consells territorials. Es tracta d’explicar i discutir la proposta de traçat del futur tren orbital i les al·legacions que com Ajuntament estem preparant. Un bon nivell d’explicació i de debat posterior. Ens trobem davant d’una infraestructura importantíssima pel país i per la ciutat i per tant cal garantir la viabilitat del tren i assegurar que el seu pas per la zona de les Cinc Sènies no afectarà les seves qualitats agrícoles.

Feina feta, feina per fer

Foto Ramon Bassas

Car, fet i fet, tampoc sóc tan ase
i estimo, a més amb un
irrevocable amor aquesta meva –nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria

Són les paraules de Pere Quart, del seu Assaig de Càntic en el temple, amb les que vaig acabar el meu discurs de presa de possessió fa cinc anys.

Volia expressar amb aquest versos la meva confiança, la meva fe en aquest país i en tots nosaltres. I ara, quan les coses van maldades i la crisi econòmica ens colpeja de valent, cal més que mai creure en nosaltres, com a ciutat i com a país. Creure en la nostra capacitat per guanyar el present i construir el futur.

Fugiu dels “jo ja ho deia”, fugiu dels que a cada solució li acaben trobant un problema, fugiu dels catastrofistes que acaben aplaudint cada mala notícia. Fugiu dels desesperançats. Fugiu dels visionaris, dels que s’apunten a la primera idea que algú els ven.

Però tampoc sóc un il·lús. I conec els temps que corren, les dificultats de la gent, el patiment de les persones. I sé que mai res ens ha estat regalat, que el que som i tenim l’hem hagut de guanyar durament, amb esforç i treball.

L’esforç i el treball que els socialistes tenim com a condició. L’esforç i el treball que els mataronins tenim com a divisa.

No sóc un il·lús però crec en la il·lusió. En la il·lusió compartida d’un futur compartit. En la il·lusió d’un país, d’una ciutat d’oportunitats per a tots. Una ciutat on tothom pugui tirar endavant el seu projecte individual de vida i en la que siguem capaços de construir un projecte col·lectiu també per a tothom.

Perquè per a tothom volem aquesta ciutat. Sense segregacions socials ni territorials, sense mataronins de primera i de segona, ni en la feina, ni en l’escola, ni el barri. I per això explico que l’objectiu principal de l’acció de govern ha estat i és treballar per la cohesió social i per la convivència. Ni que soni a retòric deixaré de pensar-ho i de treballar-hi.

Amics i amigues, cinc anys d’alcalde són suficients anys per a poder parlar amb coneixement de causa. Cinc anys d’èxits i d’alguns fracassos, cinc anys d’encerts i errors. Cinc anys, però, de treball diari constant, cinc anys d’escoltar i de respondre. Cinc anys per saber que l’important no és tant el que es fa com el perquè es fan les coses. Cinc anys per saber que tan important com les preguntes és saber qui les fa.

Cinc anys de treball intens, però de treball compartit. Amb els regidors socialistes que formen i han format part dels meus governs, amb els socis d’Iniciativa i d’Esquerra amb els que hem treballat des de la lleialtat mútua, amb els companys i les companyes del PSC que ens heu donat el recolzament quan ha fet falta i ens heu picat la cresta quan ha estat necessari.

Però sobretot cinc anys de treball amb els ciutadans i ciutadanes de Mataró. Amb la gent de les entitats, amb els sindicats, amb els empresaris, amb els professionals, amb els veïns i veïnes. Cinc anys de treball amb totes les persones que des de l’acord o des de la crítica han cregut, com nosaltres, que calia arromangar-se i treballar per la ciutat. Que calia i que valia la pena.

Cinc anys que he viscut amb una intensitat brutal, però amb la ferma convicció que el treball s’ho mereixia i que dia a dia els objectius que ens havíem marcat, i els que hem anat afegint a la llista, s’han anat aconseguint. No faré cap llista de balanç, només cal sortir a la ciutat, trepitjar els carrers i constatar tot el que s’ha fet. I sobretot recordar perquè s’ha fet.

I ara més que mai, quan els temps són difícils ens cal tenir ben definits els perquès. Quan alguns es refugien en el pensament líquid, quan volen fer-nos creure que l’important és només gestionar sense ideologia, nosaltres socialistes, volem governar. Gestionant amb honestedat i eficàcia els recursos que són de tots, però sobretot volem governar: tenir un projecte de ciutat per a tots, prioritzant les actuacions i responent a les demandes de la ciutadania i als principis ètics i polítics que impregnen el socialisme democràtic.

Governar des de la proximitat, amb el treball i el contacte diari amb els ciutadans i ciutadanes. Escoltant i preguntant, explicant i compartint. Donant importància al que és important per a cada ciutadà però anteposant als interessos particulars, o d’uns quants, l’interès general, el benefici de la comunitat, el progrés i el benestar de la majoria.

L’habitatge, les escoles, els aparcaments, les zones verdes, la neteja, la seguretat, l’espai públic de places, carrers i parcs. El transport públic, les instal·lacions esportives, els equipaments culturals, els casals d’avis, els espais pels joves, l’hospital i els centres d’atenció primària. A cada cosa hi podria posar exemples concrets d’actuacions fetes i de les que fa temps en gaudeixen els ciutadans i les ciutadanes.

Us he dit que no faria llistes. Deixeu-me però que faci un curt esment a coses que hem tirat endavant en el darrer mesos: el parc de Rocafonda, l’escola bressol de Figuera Major, les dues escoles de primària que entraran en funcionament aquest setembre, el pavelló del carrer Euskadi, l’ampliació de l’hospital i el CAP de La Llàntia que inaugurarem d’aquí pocs dies, al grapat de carrers que estem reurbanitzant, els pisos per joves del Pla d’en Boet, els pisos per gent gran i el centre de dia per malats d’Alzheimer del carrer Carlemany, la reforma de l’estadi d’atletisme, la reforma del mercat de la plaça de Cuba. Però també el Pla per la Nova Ciutadania, el Pla del català, el Pla d’accessibilitat, el Pacte per l’Ocupació, l’acord de les escoles universitàries, els Serveis Territorials d’Ensenyament, l’escola de Música.

Ho deixo, estaria massa estona amb la lletania.

I sense oblidar les accions que hem emprès per lluitar contra els efectes de la crisi. Una crisi generada pels amics dels que ara diuen que tenen la solució, però quan els hi preguntes no saben que dir. Una crisi que afecta de manera especialment dura als treballadors i treballadores que sense tenir-ne la culpa estan pagant-ne les conseqüències. Sense que els ajuntaments tinguem la capacitat per resoldre els problemes de l’economia mundial, sí que hem estat els primers en posar-nos a treballar per a, dins de les nostres possibilitats, ajudar a les persones que més malament ho estan passant. Una partida extraordinària de més de 800.000 euros va ser aprovada fa poques setmanes pel govern municipal amb el clar objectiu d’ajudar a passar el mal tràngol a tantes i tantes famílies de Mataró. Ni per a fer això varem tenir el suport de l’oposició.

Governar des de la proximitat i governar des de les apostes estratègiques. Sabent ara més que mai quin és el futur que volem per Mataró. Unes apostes que ja estan definides i en les que estem treballant amb tota la intensitat i decisió de la que som capaços els socialistes. Amb els objectius ben clars i els fulls de ruta ben traçats.

Territorialment metropolitana i capital, urbanísticament compacta, mediambientalment sostenible, econòmicament innovadora i socialment cohesionada. Aquestes són les sis apostes, aquests són els sis reptes, aquests són els sis afanys de l’alcalde i del govern municipal.

I la tirallonga de projectes estratègics que estem impulsant per assolir aquests objectius seria també molt llarga. Però deixeu-me destacar-ne alguns:

· El Tecnocampus que va endavant i ha agafat dimensió comarcal
· Els nous accessos de l’autopista i el projecte de tren orbital que ha de canviar radicalment l’esquema ferroviari de Mataró.
· El projecte Mataró-Marítim que ha de convertir la nostra condició de ciutat litoral en font d’oportunitats econòmiques.
· La instal·lació del Corte Inglès que va salvant els innombrables obstacles que els conservadors de tot tipus han anat posant en el seu camí.
· L’aposta d’una universitat privada d’instal·lar-se a Mataró.
· La voluntat de l’Hospital de Mataró de convertir-se en un hospital universitari i impulsar estudis d’infermeria i medecina.

He dit que no faria massa llistes, també ho deixo aquí. Feina feta i feina per fer.

Però per damunt de tot això, la preocupació de l’alcalde i del govern per l’ocupació, pel treball. El més preuat tresor dels treballadors i les treballadores, dels emprenedors, dels empresaris. El més preuat tresor d’aquesta ciutat. Una ciutat, Mataró, que volem d’oportunitats per a tothom.

No defallirem. Tot el contrari. Si cal posar més hores les hi posarem. Si cal posar més esforç, compteu-hi. Si cal ser més imaginatius ho serem. El nostre és un compromís profund i solidari amb els ciutadans i les ciutadanes. Un compromís antic, mireu sinó el reconeixement de la Generalitat al concedir la Medalla Francesc Macià al treball al company Pascual Fernández (felicitats Pascual). Però un compromís radical i absolutament renovat. El compromís dels socialistes d’arreu del món, i també de Mataró, per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Un compromís per la felicitat dels humans. La felicitat un dret que també cal reivindicar.

Compteu-hi amb el meu compromís i amb la meva predisposició per seguir treballant per Mataró.

Gràcies companys i companyes. En el treball, en l’esforç i en la il·lusió per Mataró ens continuarem trobant.

Fill il·lustre

Amb motiu de la celebració del 150 aniversari de la mort de Damià Campeny vaig dir en aquest mateix escenari que Mataró és una ciutat que acostuma a no ser massa agraïda amb els seus fills destacats. Per això vull celebrar, i agrair a tots els grups municipals que hi donaren suport, el nomenament del doctor Pere Montserrat com a mataroní il·lustre. Crec que és un acte de justícia que ve a reconèixer la llarga trajectòria científica del doctor Montserrat.

No glossaré els mèrits acadèmics del doctor Montserrat, ja ho ha fet i de forma magnífica, el doctor Villar. Permeteu-me però que assenyali el paper central que Pere Montserrat ha tingut en la botànica catalana i espanyola dels darrers cinquanta anys. Junt amb Oriol de Bolòs varen recollir el relleu de Pius Font i Quer i han col·locat els estudis florístics i corològics del nostre país a un gran nivell internacional. Els seus estudis de praticultura, el treball a l’Institut Pirenaic d’Ecologia, la seva extensa carrera situen al doctor Pere Montserrat com un element central i clau de les ciències catalana i espanyola dels darrers cinquanta anys. Deixeu-me recordar la seva exhaustiva Flora de la cordillera litoral catalana treball de referència per a tots els botànics del Maresme.

Avui la ciutat de Mataró oficialitza el nomenament del doctor Montserrat com a fill il·lustre de la ciutat i el seu retrat passarà a formar part, juntament amb personatges com Josep Puig i Cadafalch, Miquel Biada i Bunyol o Therenci Thos i Codina.

Gràcies doctor Montserrat pel vostre exemple, pel vostre testimoniatge, per haver exercit sempre de mataroní, amb la discreció que és pròpia de la ciutat, però també amb l’esforç i el treball que sempre ha caracteritzat a la gent d’aquesta ciutat.

Treballant es fa feina

Segurament m’heu sentit dir moltes vegades aquesta expressió, però al final quan les coses acaben de concretar-se és quan té tota la seva validesa. Hem treballat dur durant aquest any i el passat per impulsar el Pacte d’alcaldes. Ara tenim a tocar la possibilitat d’aconseguir una bona quantitat de diners pels nostres ajuntaments que ens permeti avançar decididament en els objectius del Pacte. Ho explico en una entrevista i un vídeo a Lamalla.com.

Tots iguals?

Pels que continuen opinant que tots són iguals només cal donar una ullada al vídeo de l'inefable Mayor Oreja.

Poesia i natura

Foto galeria d'en Tintantin

L'endemà, enmig del blat,

hi havia el llavi encès de les roselles.

Fragment del poema “Jo he vist” d’en Josep Punsola que avui ha estat llegit en la Ruta Literària que la Comissió d’Homenatge a Josep Punsola ha organitzat pels entorns d’Agell. Ja fa dos anys es va celebrar una ruta similar que, sortint de la Torre Ametller, ressegueix els camins que porten fins el coll de Burriac, la Roca d’en Punsola, el cementiri de Cabrera i can Cuyàs. Poesia i natura en contacte directe.

Dissabte atrafegat

El dissabte es presenta especialment atrafegat. Als tres casaments, cosa habitual en aquesta època de l’any, cal afegir la Fira de Dibuix i Pintura i dues accions solidàries: la de l’associació de malalts de Parkinson i la dels afectats per la fibromiàlgia. Això fa que la plaça de Santa Anna i la Riera presenti un magnífic aspecte, amb multitud de persones passejant, remenant per les parades, fent-la petar amb els coneguts, ...

Però com que aquesta és una ciutat solidària, a la tarda hi ha el tradicional acte de la Creu Roja. Es tracta de reconèixer la feina dels voluntaris i la fidelitat dels socis de l’entitat. S’aprofita l’acte per presentar la nova web de l’entitat. Abans es fa una trobada de persones sordes amb gos que organitzen la Societat Protectora d’Animals de Mataró i el Centre de Sords del Maresme-Mataró.

La tarda va caient lentament en aquest dissabte de primavera i els carrers bullen de gent amunt i avall. Inaugurem la reurbanització del carrer de la Beata Maria, Baixada d’en Feliu de la Penya i Sant Simó (ja sabeu d’aquest costum mataroní d’anomenar un mateix carrer a trams). La gent de can Graupera ens obsequia amb xocolata desfeta i neules de la casa. De les millors neules que podeu trobar al país. Una mica més tard, a quatre passes a la plaça de Santa Maria, els músics de l’Agrupació Musical del Maresme fan el concert del Dia d’Europa. Mentre tant al Museu s’inaugura una magnífica exposició de l’Emília de Torres. La civilitat en estat pur aquesta tarda al centre històric de Mataró

Queda encara prou temps per pujar cap a la Romería del Rocío de Mataró. Una bona estona visitant les casetes de les entitats que ens acullen amb la tradicional hospitalitat. Una bona estona gaudint de la diversitat d’una ciutat oberta, solidària i cívica.

El vi dels laietans

Ahir, el Ple de l’Ajuntament, va aocrdar per unanimitat solicitar a la denominació d’origen Alella la inclusió de Mataró en l’espai geogràfic de la denominació. Mataró, que havia estat terra de vi, no disposa en aquests moments de vinyes consolidades i per tant l’adhesió només possibilitat que en un futur es pugin adherir vinyaters mataronins.

Tímidament sembla reiniciar-se una nova relació entre la ciutat i el vi. Una tradició viva fins fa pocs anys i que comptava amb una varietat pròpia de raïm coneguda arreu amb el nom de Mataró. Amb la fil•loxera va desaparèixer aquesta varietat al nostre país i només alguns peus plantats a l’altre extrem del món, a Austràlia i a Nova Zelanda, han permès la seva recuperació. Es tracta d’una varietat de Syrah que la gent de Alta Alella han convertit en un bon vi de postres i en un excel•lent cava rosat.

Una tradició vitivinícola de la ciutat i de la comarca, amb més de dos mil anys d’història que ens permet dir que aquest era el vi dels laietans.

El repte de ser diferents

Foto cMajuelo

Aquesta va ser la conclusió de la reunió de treball del projecte “Mataró Marítim” que es va fer el dimarts a la sala d’actes del Consorci del Port. Si volem posicionar la nostra ciutat com un referent i fer de la nostra condició de ciutat marítima un dels motors econòmics de Mataró cal fer quelcom diferent al que fan les altres ciutats costaneres. Buscar la especificitat i la singularitat sembla la millor manera per aconseguir aquests objectius.

La frase la va dir en Joan Mons, professor d’IESE, que és la persona responsable de dirigir els treballs d’impuls del projecte “Mataró Marítim”. Per això s’han creat quatre grups de treball en els que participaran una cinquantena llarga de persones que han estat escollides per la seva vinculació amb Mataró i per la seva capacitat professional.
Arrenca doncs ara un treball important per definir bé les possibilitat que el mar pot brindar a la ciutat i les actuacions que cal tirar endavant per convertir aquestes possibilitats en oportunitats.

Es tracta doncs de donar sortida a les resolucions del Ple de l’Ajuntament de novembre del 2006 i d’octubre del 2008 en les que amb ampli consens polític es va apostar clarament per potenciar la nostra condició de ciutat mediterrània i costanera.

Com els hi vaig dir en acabar la sessió de treball és tracta de repetir el que va fer en Piqué dissabte davant el Madrid: fer el que ningú és pensava que faria per marcar el sisè gol.

Retrobant Punsola

Foto HeNkY81

Escriure aquestes curtes ratlles és un bon motiu per rellegir algunes dels poemes d’en Josep Punsola. L’obra del poeta està present de forma permanent a la nostra ciutat i hom es troba sovint amb retalls dels seus poemes en nombrosos actes ciutadans. Perquè Josep Punsola és, abans de res, el poeta de Mataró. La ciutat en la que va néixer, viure i morir.

La Mataró de:

“Si vas néixer de la mar com la petxina
et voldria de la mar com vela blanca
oblidant-te un xic del fum que es despentina
i amb què el vers que em surt de dins se m’entrebanca”

La ciutat mediterrània, ventada per les marinades:

“Respirar les marinades!
Ales grans esbatanades;
Escampall de mar i sol;
Veles àgils desplegades
Que ens duen neguits d’alçades
i desig de llum i vol”

El neguit de les alçades. De Burriac:

“Sento el respir de la costa
que se m’entra pit endins;
amb cançons en l’or de posta
té estrofes de verd de pins”

Fins el Pedraforca:

!Abans que me’n torni, deixa
que adori les llums dels cims,
i la del teu, Pedraforca!”

La ciutat, el mar, la muntanya, el cosmos que Punsola va viure tal com escriu el seu gran amic Vicenç Arís:

“Sota el signe de l’amistat, podem dir que Punsola hi visqué tota la vida”

I Arcàdia, la bella Arcàdia:

“Era dolça, molt dolceta,
i pigada, pigadeta,
com les peres que té el juny”

La commemoració del seixantè aniversari de la mort d’en Punsola és una gran ocasió per retrobar la seva obra, per rellegir els seus poemes i per entendre les motivacions d’aquell grapat d’homes i dones, que en el seu temps i a la seva manera, també varen fer que Mataró sigui el que és:

“Sobre el nacre de conquilla endormiscada,
les anyades que t’emboiren t’han gravat
xemeneies i una roda esbojarrada
on figura el crit pompós que et diu: CIUTAT”

Valors

Video promocional de les Jornades "El nostre interior" from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

La Chorisia de les hortes

La Chorisia speciosa és un arbre originari de l’Argentina, molt resistent a la sequera i que destaca per la seva espectacular florida rosàcia i per les punxes del tronc. És un arbre de grans dimensions com ho demostra l’exemplar que avui s’ha plantat a la rotonda del Rengle: set metres d’alçada, quatre metres de circumferència i deu tones de pes. Aquesta rotonda s’està urbanitzant amb diners del fons Zapatero.

Cada vegada que hi passi per la rotonda i vegi l’espectacular arbre recordaré al destacat dirigent del PP que ha dit que aquests diners no han servit per a res.

Sis qüestions sobre el litoral

Fa pocs dies varem celebrar a Mataró una reunió de treball amb alcaldes dels pobles costaners del Maresme afectats pel temporal de Sant Esteve i representants del Ministeri de Medi Ambient. Es tractava d’escoltar les propostes per la regeneració de les platges i dels passeigs marítims malmesos pel temporal. Més enllà de les solucions d’urgència que cal executar immediatament em va interessar plantejar les sis qüestions imprescindibles en el debat de les platges del Maresme.

La primera qüestió seria la deguda protecció a la qualitat de les aigües del litoral i del fons marítim amb especial atenció als alguers.

La segona fa referència a la necessitat de regenerar les platges i assegurar el seu manteniment posterior. No vull entrar sobre el millor mètode de regeneració i/o estabilització doncs són debats tècnics molt complexes que han de resoldre els professionals qualificats. De totes maneres el mètode que s’utilitzi ha de ser el màxim de respectuós amb el medi ambient.

La tercera qüestió és la necessitat de donar continuïtat als passeigs marítims ja construïts, urbanitzant els trams que falten i connectant-los entre ells amb sendes de vianants.

La quarta qüestió a resoldre és l’accessibilitat als passeigs i a les platges mentre existeixi la doble barrera del tren i de la carretera. Passos suficients però també passos en condicions, amplis, ben il•luminats.

En cinquè lloc s’hauria de resoldre els usos permesos en la zona de domini marítim terrestre, donant seguretat jurídica a ajuntaments i particulars.

En darrer terme, i no menys important, cal garantir la seguretat de les infraestructures que passen arran de costa i que es veuen especialment afectats pels temporals tal com actualment passa amb els col•lectors i la via del tren.

Per tant el que cal fer és impulsar un acord estratègic entre administracions que plantegi solucions a aquestes sis qüestions si volem recuperar plenament el litoral de la comarca. Un litoral que té una gran importància per l’economia de la comarca i per l’ús massiu que en fan els ciutadans.

Digueu-me xiruca

Avui Pete Seeger compleix noranta anys, abans d’ahir va fer vint-i-cinc anys de la mort de Xesco Boix. Dues persones importants en la meva educació sentimental. Digueu-me xiruca!

Campions!

En un cap de setmana esportivament marcat pel “xorreig” del Barça al Madrid una notícia local també ens alegra: l’ascens del Joventut Handbol Mataró a la Primera Divisió Estatal. En els tres partits que s’han celebrat al Poliesportiu Teresa Maria Roca els mataronins han sortit guanyadors sense discussió. En un pavelló ple, amb un excel·lent ambient i amb bon joc, s’ha imposat a eivissencs, valencians i navarresos. Ara toca gaudir-ne i després seguir treballant amb la discreció, rigor i bones maneres que sempre ha demostrat el Joventut Handbol. Felicitats campions!

Patxi López i la Kulturkampf

Otto von Bismarck

Escrivia ahir Joan B. Culla a El País: “Cuando el próximo martes, el socialista Patxi López sea investido lehehdakari del Gobierno vasco no gracias al apoyo circunstancial del PP, sino merced a un pacto de legislatura escrito y rubricado con el PP, en ese momento el PSOE habrá absuelto al Partido Popular de todos los pecados políticos acumulados en la última década”. Pretén Culla amb aquestes paraules donar per bo l’estrambòtic episodi de l’Artur Mas a cal notari i recomana al PSOE, i de retruc en la seva visió unitària del socialisme espanyol, que el PSC també hi vagi.

Hi ha, però, una qüestió central que falla en l’argumentari de Culla. I és una qüestió molt freqüent en el pensament i l’actitud dels nacionalistes catalans. Em refereixo a la constant temptació de confondre la realitat catalana amb la basca i equiparar les nostres relacions històriques amb Espanya amb les dels bascos. Poca a cosa tenim els catalans a comparar de la situació actual i menys encara a compartir de l’estreta i històrica relació dels bascos amb els castellans. Sorprèn que un historiador de la solvència de Culla compari el nomenament de Patxi López amb la Kulturkampf de Bismarck i oblidi la enorme influència dels pensadors bascos en la matriu intel·lectual i ideològica de Castella.

Torna Culla a equivocar-se quan fa passar les decisions, en aquest cas del PSE i del PSC, per la relació comuna amb el PSOE i sense tenir en compte les situacions específiques de Catalunya i d’Euskadi. Només cal referir-se als pactes Mas-Zapatero per entendre que les opcions actuals dels socialistes bascos i catalans no són les més còmodes pel PSOE. Aïllat políticament a Madrid, els socialistes espanyols veuen com nacionalistes catalans i bascos voten amb el PP sense cap mena de problema i els fan perdre votacions en el Congrés de Diputats. Sociovergència aquí i pacte amb el PNB a Euskadi serien molt més còmodes i garantirien l’estabilitat parlamentària a Madrid. I de pas els nacionalistes seguirien governant. Clar que potser aquesta és la raó final de tot l’exercici intel·lectual.

Temps de castells: primer carro gros

Diada castellera de la Festa dels Sant Màrtirs de Vilassar de Dalt. Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona. Castells de set i el primer castell de vuit dels mataronins que encara que s’ha girat una mica ha pujat solvent al més pur estil de la casa. Cinc de set, quatre de vuit i quatre de set amb l’agulla pels Capgrossos i cinc de set, quatre de set amb l’agulla (foto de mòbil) i tres de set pels barcelonins que han acabat amb un pilar de cinc. Els mataronins han acabat quatre pilars de quatre i un pilar de cinc al balcó que per això som la colla de la comarca.

Elogi de la impuresa

“No tenemos una sola identidad. Podemos tener una identidad nacional, una identidad ética -que no es menos importante-, una identidad cultural y muchas otras. Yo estoy seguramente mucho más cerca de un liberal de Uruguay que de un fascista italiano, por ejemplo. ¿Por qué ser italiano o catalán debe ser más importante que ser creyente o no creyente? Si alguien me dice que es creyente voy a saber algunas cosas sobre su identidad mucho más reveladoras que si me dice que es español".

Són paraules de l’escriptor Claudio Magris que reprodueix J. M. Martí i Font en un article a El País de dijous. Escriu també aquest periodista un ampli reportatge al Quadern del mateix diari sobre el cicle de conferències que sota el títol de “Impureses. Apunts sobre la condició humana” ha organitzat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Val la pena llegir les opinions sobre la contaminació de cultures del segle XXI de personatges com l’escriptora Lisa Appignanesi, el monjo de Montserrat Lluís Duch, el professor d’història Dipesh Chakrabarty, els filòsofs Axel Honneth i Clément Rosset, el periodista Misha Glenny, el catedràtic de geografia Ash Amin i el teòleg Hans Küng.

Podeu seguir les conferències i els debats a la pàgina web del CCCB.