header-photo

Responsabilitat abans que solidaritat



Amb aquestes paraules Vaclav Barstuska, màxim responsable de la seguretat energètica de la república txeca, definia la situació del "culebrón" del subministrament de gas rus a l’Europa central i oriental. No estalviava crítiques a la manca d’iniciatives polítiques que fan que, després de quinze anys, la capacitat energètica dels països excomunistes segueixin depenent de les xarxes de les exrepúbliques soviètiques. Per tant abans cal parlar de manca de responsabilitat que de manca de solidaritat.


En un moment en que l’opinió mundial està pendent de la tragèdia de Gaza, la batalla que s’està lliurant entorn del subministrament energètic europeu és d’una transcendència molt important. En definitiva s’està posant de manifest la manca de seguretat energètica de la Unió Europea amb tot el que això significa. Sense garanties en el subministrament difícilment es podrà mantenir el model polític i econòmic europeu i estarem cada vegada més a prop del campi qui pugui. El problema, malgrat el que pugui semblar, no prové de les difícils relacions entre Ucraïna i Rússia. Aquest és un problema de conjuntura política que es pot resoldre amb canvis en els governs d’aquests països. El problema real, estructural, és l’elevada dependència energètica de la Unió Europea. És reduint aquesta dependència com es pot començar a garantir la seguretat del subministrament.


I això passa per un profund debat sobre les fonts d’energia a les que podem tenir accés de forma estable i sostenible. En Manuel Marín, no fa massa setmanes, ja advertia de la necessitat d’entendre la qüestió energètica com a una qüestió de seguretat, que mereixia formar part de les grans polítiques estatals i europees. És cert que la Unió Europea està fent passos significatius en aquest sentit, però ens calen polítiques encara més contundents per a resoldre de forma permanent la situació de dependència, i per tant d’inseguretat, actual.


En aquest sentit és molt significatiu que el president electe Obama parli de la necessitat de fonts energètiques alternatives, eficients i d’independència energètica, com un dels eixos del seu programa de rellançament de l’economia.

Una bona notícia


La que ens ha arribat avui de Madrid i des del PlanE (Pla espanyol per l’estímul de l’economia i l’ocupació). Es tracta de 1.257.130 euros per finançar les obres de millora de l’accessibilitat dels passos subterranis del Cargol i del carrer Jordi Joan. De fet en el darrer Ple –en el que també es va aprovar el Pla d’Accessibilitat de Mataró- ja es va acceptar, com a condició prèvia, el futur manteniment dels passos.


Aquestes obres estaven pendents d’execució després que fossin excloses del projecte executiu de la reurbanització del Passeig Marítim entre el Centre Natació Mataró i el Port. Un projecte que va acabar essent executat després de la sentència del Tribunal Suprem que va donar la raó a l’Ajuntament en el contenciós amb el govern de José María Aznar.


Les obres, que s’hauran d’executar durant aquest any, acaben aquell sector del Passeig i mentre tant seguim treballant per la reurbanització del tram entre la piscina i la riera de Sant Simó.

Dues webs, un bloc i una contra




La nova web de l’Ajuntament de Mataró que es va presentar fa uns dies i que avui ha entrat en funcionament.

També la web del Plan E en la que el president Zapatero explica les mesures que el govern espanyol ha posat en marxa per estimular l’economia i l’ocupació.

El bloc, el d’en Miquel Iceta que ha canviat d’adreça.

La contra, la de La Vanguardia amb una entrevista a l’Albert Solé, autor de “Bucarest, la memòria perduda” i que opina amb contundència sobre la seva “germana”, la Constitució: “Es lo bastante flexible para dar cabida a todos los debates. Se frivoliza, ¡como si el bienestar político del que gozamos hubiera caido del cielo, gratis! Sin los esfuerzos de los que hicieron la transición, no gozaríamos de la Constitución más progresista del mundo en derechos, ¿y este olvido es injusto!”

Operació Pastorets



No, no es tracta d’imitar cap programa televisiu, només de fer quelcom imprescindible encara que el Nadal ja és història: anar a veure els Pastorets de la Sala Cabañes. Els millors pastorets de Catalunya, o sigui els millors pastorets del món. Com que reconec que no sóc gens imparcial i si voleu contrastar opinions podeu llegir el que escriu en Joan Salicrú al seu bloc, encara que em sembla que aquest tampoc és massa imparcial. També podeu trobar tota la informació al bloc d’en Toni Blanch.

He tornat a passar una molt bona tarda veient el fantàstic pròleg, la lluita entre l’etern, mai millor dit, perdedor satànic i l’arcàngel Miquel, les ruqueries d’en Jonàs i en Matatíes, el penediment d’en Naïm, el ball de les pedretes i la resta d’escenes que conformen aquesta versió mataronina de l’Estel de Natzaret.

Imprescindible




L'entrevista de John Harwood, periodista del New York Times, al president electe Barack Obama i que El País publica en el suplement Negocios. També podeu veure els vídeos de l'entrevista a la web de El País.

Mataronins il·lustres


Videos tu.tv

Entre els temes tractats en el darrer Ple municipal hi havia la proposta de nomenar els doctors Pere Montserrat i Antoni Comas per a formar par de la galeria de mataronins il·lustres. La proposta va ser aprovada per unanimitat, reconeixent els mèrits acadèmics i humans i la vinculació amb la ciutat d’aquests dos mataronins.
Del doctor Montserrat ja he escrit altres vegades. L’any 2007 se li varen fer diversos homenatges i es va publicar el vídeo “Conversaciones ad petendam pluviam”. Del doctor Antoni Comas també vaig escriure amb motiu dels actes de commemoració dels vint-i-cinc anys de la seva mort.
Dues persones d’una gran categoria intel·lectual i personal que són referents dins i fora de Catalunya i que han portat el nom de Mataró arreu. D’aquí uns mesos els seus retrats passaran a formar part de la galeria de mataronins il·lustres al primer pis de l’Ajuntament.

Impressionant Latre



Impressionant Carlos Latre en l’espectacle Latre in Live d’aquesta nit al Teatre Monumental. Entrada de bandera i una hora i mitja de riure sense parar. A partir d’un argument senzill –l’humorista figura que s’ha menjat la tele- fa una demostració increïble de les seves facultats per la imitació amb apunts de transformisme. Latre va molt més enllà de la simple modulació de la veu i afegeix tot un recital gestual que fa que sovint endevinar el personatge imitat abans fins i tot que comenci a parlar. Més de cinquanta personatges de l’actualitat política, social, esportiva han passat per l’escenari del Monumental. Apunts d’actualitat mataronina, l’alcalde, Caixa Laietana i en Jaume Crexells, amb referències a personatges com Miquel Biada, el primer tren i sobretot el peatge de l’autopista. Tot plegat políticament un pèl massa correcte.

Sol a l’escenari, un suport audiovisual correcte, attrezzo adequat (perruques, barbes, algunes peces de vestir i alguns objectes) són suficients per mantenir l’atenció de l’espectador i sobretot fer-lo riure contínuament. Que tractant-se d’un humorista deu ser precisament l’objectiu i en aquests temps de crisi tampoc està gens malament.

Notícies de la xarxa


Un parell d’articles sobre l’important paper que Internet i les seves aplicacions representen en el món d’avui.

La primera notícia és una entrevista, a La Contra de La Vanguardia d’avui, a Jimmy Wales el fundador de Wikipedia. Un parell d’idees a destacar sobre la relació entre publicitat i mitjans: “Y esa es la noticia: publicidad y contenidos se están separando. Ese divorcio histórico mediático se está acelerando y ya compromete la supervivencia de los grandes periódicos estadounidenses”. “No pronostico el fin de la publicidad, sólo constato su transformación radical y con ella la de los medios. Vamos a ver cada vez más modelos híbridos: el periodismo tradicional no desaparecerá, pero convivirá con nuevas formas de comunidad y de opinión que hoy ya superan al columnista de papel”.


L’altre és l’entrevista que en Joan Salicrú fa, a la revista Valors, a en Genís Roca. Vaig conèixer en Roca fa uns mesos a Ourense i de la seva conferència en guardo un bon record i un munt de notes. De l’entrevista a Valors destacar algunes idees: “No es tracta d’Internet ni d'ordinadors, sinó de persones. De com la gent es parla i es relaciona, com s’organitza i com es mobilitza, com aprèn i com ensenya, com s'educa i com es diverteix... . Ens fa més humans”. “Tot just ara estem deixant enrere una etapa en que tothom parlava dels aparells. Superats els aparells, ara tothom parla dels serveis: Google, YouTube, Twitter, Facebook... cada dia n’hi ha un de nou i és un veritable esforç intentar estar al dia per saber què son i per a què serveixen. Però el realment rellevant serà quan també superem aquesta fase i parlem ja de les actituds”. “Els nostres fills no necessiten formació en tecnologia, sinó habilitats digitals”. En parlen el propi Salicrú i en Ramon Bassas.

Treballant



Primer dia plenament feiner de l’any i ens agafa treballant de valent. Junta de Govern per aprovar un paquet important de mesures. Dues actuacions que es financien amb el Fons Estatal d’Inversions Locals: els projectes de reurbanitzacions de la Muralla de Sant Llorenç i del camí d’accés a Vallveric. Dos projectes molt avançats, pendents de finançament i que ara es podran tirar endavant. Aprovació del projecte d’extensió del Tub Verd fins el Rengle. Una actuació absolutament estratègica que ens situa com a capdavanters en temes d’aprofitament energètic i en la lluita contra el canvi climàtic. Estudi de detall de l’edifici de Correus del carrer Lepanto que permetrà la reforma integral de l’antic edifici, adaptant-lo a les noves necessitats i eliminant les barreres arquitectòniques. El projecte inclou l’obertura d’un pas cap a la illa interior de la casa de la Palmera.



Avui també s’ha iniciat el procés d’inscripció per optar als pisos de lloguer per a joves del Pla d’en Boet. Els noranta-quatre habitatges que la Generalitat, en la primera actuació d’aquest tipus que fa a Mataró, ha construït en el solar adjacent a la comissaria dels Mossos d’Esquadra. En poques setmanes també s’iniciaran les obres d’adequació dels espais d’equipaments de la planta baixa dels edificis.



El regidor Carlos Fernández ha presentat la nova web de l’Ajuntament i que entrarà en funcionament en les propers dies. Es tracta d’una nova versió de la web municipal que actualitza l’estructura i els continguts. Un dia aprofitat malgrat el fred i la neu que ens assetja.

Pendents del temps


Podeu trobar tota la informació a MeteoMataró.

Benvolguts Reis

La adoración de los Reyes Magos (Washington) -  Sandro  Botticelli - artelista.com



Benvolguts Reis Melcior, Gaspar i Baltasar sigueu benvinguts a Mataró.

L’any passat, en aquest mateix balcó, us emplaçàrem a tornar a ser de nou un cinc de gener a la ciutat de Mataró. Fidels a la tradició hi heu tornat. Sabeu com us estimem en aquesta ciutat. Com petits, i també grans, feia dies que esperàvem la vostra visita. De nou, seguint l’estel dels pastors, heu arribat des de terres molt llunyanes.

Terres especialment colpejades per la violència injusta, per la guerra cruel que mata persones i destrueix cases i il·lusions. Veient les notícies que ens arriben de l’Orient quasi ni ens atrevim a demanar-vos res per nosaltres. Porteu pau al món. Pau, pau i pau.

Per Mataró, per Catalunya, no ha estat Majestats un any fàcil. La feina, ja sabeu com estimem la feina a Mataró, ens ha fallat i no hem tingut tota la que volíem i necessitàvem. Per això, un any més, us torno a demanar feina. Feina i salut. Amb això ja ens arreglarem els grans.

Pels petits, per la nostra canalla, porteu el que us han demanat. Fa dies que fan cues amb les seves cartes, escrites amb lletra insegura però plenes d’il·lusió. Us demanen coses per ells, pels germans, pels pares, pels avis, per la ciutat.

Ateneu les seves peticions. Han fet cas del que els hi diguéreu l’any passat i han estat bon minyons i minyones a casa i a l’escola. També, és cert, han fet algunes entremaliadures. No els hi tingueu en compte, perquè sobretot ens han fet molt feliços amb les seves rialles i el seu carinyo. Si algú és mereix una mica de carbó, l’alcalde segur, mireu que sigui de sucre i ben dolç.

Aquesta nit màgica de Reis ens renovareu la il·lusió. També la necessitem la il·lusió. Per continuar treballant per nosaltres, però sobretot pels infants. Pels de Mataró i pels del món. Demà obrirem agraïts els regals que ens deixareu, però dimecres tornarem, a la feina, a l’escola, convençuts que amb treball i esforç millorarem aquesta ciutat que tant estimeu i que tant us estima.

Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar, benvinguts de nou a Mataró, moltes gràcies per la vostra visita i fins l’any vinent.
El text del meu discurs aquesta Nit de Reis. El podeu escoltar a MataróRàdio.

Ja vénen, ja vénen




Per saber molt més sobre la història dels Reis Mags l’article que Luis Miguel Ariza publica avui a El País Semanal. I com que l’humor no ha de faltar, el fragment de la “Vida de Brian” sobre els Reis d’Orient.

Amb cognoms mataronins



Sorprèn trobar-se en una òpera com Simon Boccanegra amb un parell de genovesos amb cognoms mataronins. Encara que deu ser més correcte parlar de mataronins amb cognoms genovès, segurament descendents d’aquells genovesos que s’exiliaren a la nostra ciutat fa ja alguns segles com a resultat d’alguna de les lluites fratricides entre les famílies de la ciutat lígur. Lluites que, veient la trama de l’òpera de Verdi, devien ser tremendes.

Opinions per tots els gustos en els blocs operístics. Personalment m’ha agradat el muntatge de José Luís Gomez.

La Fatumata i els patges

Foto Romuald Gallofré
El primer dia laborable de l’any té sempre un caràcter molt especial. Amb l’activitat política i administrativa –malgrat que avui hem tingut Junta de Portaveus- molt reduïda hi ha un parell d’actes fixes en el calendari i que es repeteixen any rere any: la visita al primer nadó nascut a Mataró i l’arribada dels Missatgers de ses Majestats els Reis d’Orient.

Aquest any la primera mataronina ha estat la Fatumata, una preciosa nena que va néixer quan passaven pocs minuts de l’una de la nit de Capdany. Els seus pares, originaris de Gàmbia, fa dinou anys que viuen a Mataró. Una nova mataronina que creixerà i viurà en aquesta ciutat. La seva ciutat.

Després l’arribada dels Missatgers. Una munió de nens i nenes, pares i mares, avis i àvies, al voltant de la plaça Honorat Vilamanyà, al vell Parc Central, per repetir el ritual de rebre els missatgers dels Reis d’Orient. Amb l’helicòpter com mana la tradició a Mataró. Il·lusió dels petits, il·lusió dels grans, preparant les cartes que entregaran als missatgers que es repartiran per tots els barris de la ciutat. I és que ja vénen, ja vénen!

Hem tornat a la muntanya



Hem tornat a la muntanya i la seva simplicitat tan calenta ens ha deixat satisfets, del tot. Temps i temps passat cercant un lloc dins un cosmos indiferent; potser ja ens desesperàvem una mica i tot. Hem trobat un ofici sense evadir-nos i estem disposats a continuar vivint en la mateixa línia, per sempre i per tothom. No sabem renunciar a la vivència personal i a l’intima satisfacció, a l’explicació ancestral que ens proporciona la muntanya.

Joan Enric Farreny. Del bruc a l’extraplom








A mode de balanç


A mode de balanç del 2008, les entrevistes que aquests dies m’han fet diversos mitjans de comunicació local: MataróRàdio, Tot Mataró i Capgròs.

Llums de Nadal: dolces mataronines


Foto R. Gallofré

Per aquest dies que cal fer regals, uns de ben dolços: les Mataronines de ca l’Uñó. Cinc rajoletes de xocolates diferents amb tot el caràcter de la ciutat: mediterrània, modernista, romana, festiva i castellera. Sorgides de la col·laboració entre en Xavier Martin i en Claudi Uñó.

Lectures



En algunes ocasions malgrat la neu, quan tornava de passejar a la tarda, creuava les petjades fondes d’algun llenyataire que provenien de la meva porta i em trobava una pila d’encenalls a la llar de foc i la casa plena de l’olor de la seva pipa. O alguns diumenges a la tarda en què, si resultava que era a casa, sentia el cruixir de la neu fet per una passa d’algun pagès tossut que arribava a casa des d’algun indret allunyant del bosc per mantenir un cert “tracte” social; uns dels pocs que per vocació són “homes a les granges”; que porten camisa en comptes de toga de professor i que està tan disposat a extreure la moral de l’església o l’estat com a carretejar una pila d’adob del graner. Parlàvem de temps rudes i senzills en què els homes s’asseien al voltant de grans fogueres quan feia fred, abraçant el temps, amb el cap clar; i quan no hi havia postres, clavàvem les dents a les nous que els savis esquirols havien abandonat feia temps, perquè les que tenen la closca més dura solen estar buides.



Henry David Thoureau: Walden o la vida als boscos

Parpella d’or del vespre


Parpella d’or del vespre, la tardor
a enrogir la vall fina vindrà encara,
i no en veurà la resplendor
ella que ha fet ma vida clara.


Pacte callat de fulles i de vent
on cada tarda el món ordena
entre el repòs i el moviment.
ritme suspès que l’aire mena.


Ara ella és sense veu i sense alè,
i en cada vena el seu record murmura,
passat més pur en el no-res
d’esser el present absència pura.

Josep Sebastià Pons

Incertesa



Incertesa per incertesa,
Litúrgia per litúrgia,
Encara trio la vella església
On pot ser
Déu enraona amb música de Bach
Abans que el temple fred
Amb culte incomprensible
D’alces i crancs
Metàl·liques esperances i amargues
Decepcions,
Encara el cor sacsejat es decanta
Per la dolça harmonia del mig punt,
No per la línia
Trencada abruptament
Amb humans sacrificis a l’altar
De cada davallada.




Maria Àngels Anglada

Llums de Nadal: Sant Esteve



El matí de Sant Esteve, els galls ja no hi cantaran

amb el fred i la vila deserta la gent no es despertarà!

Nadal





També vindrem , Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares
I el Teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu, gallines ponedores
A camp obert, darrera el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que fan la passa curta
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents;

Mantells eslaus i Florències alades,
Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudats, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.
J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella

Llums de Nadal: nadales


En Perecoll m'envia aquesta preciosa nadala.


I en Pere Vàzquez m'envia aquesta nadala personalitzada.


Gràcies Peres!

El tió del finançament



Ignoro, com és lògic i malgrat el meu optimisme, si hi haurà o no pacte pel finançament autonòmic abans de cap d’any. Les converses del cap de setmana del president Zapatero amb el president Montilla i posteriorment amb el president Chaves (que no oblidem també és president del PSOE) apunten clarament cap a una solució del conflicte. Una vegada, i pel que sembla, Zapatero ha fixat les directrius econòmiques per a fer front a la crisi, els esforços estan destinats a tancar la negociació del finançament de les autonomies. Perquè si bé es cert que el finançament de Catalunya és el tema central, com passa sempre, darrera dels catalans hi van tots els altres. Ja va passar als anys vuitanta, fa poc amb la reforma dels estatuts i ara amb el finançament.

Per alguns, que ja han corregut a criticar el encara no nat acord tot i no saber-ne els continguts, això serà la repetició del cafè per a tots. Mai no expliquen si el que els molesta és que sigui cafè o que sigui per a tots. Com va dir fa pocs dies en Roca Junyent a Mataró, Catalunya hauria d’estar cofoia d’haver liderat el procés de descentralització més potent que mai s’ha donat a Espanya i a Europa. Ara tornem a anar al davant.

I com sempre les crítiques tornen a ser ferotges. De Convergència perquè veu que l’acord s’acosta i si arriba se’ls veurà definitivament el llautó del mal acord de l’Artur Mas amb l’Aznar del model de finançament actual. Model dolent i reconegut pels mateixos convergents i populars en la votació de bloqueig dels pressupostos de l’estat fa quinze dies al Senat. Estan nerviosos els de la casa gran i això, com els hi acostuma a passar, els hi fa perdre fins i tot les formes i l‘educació.

Crítiques del PP que diu s’ha perdut molt de temps en fer complir el que diu l’Estatut, oblidant-se del recurs al Constitucional que varen presentar i que penja com una espasa de Damocles sobre el mateix estatut. Per no parlar del que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid abans d'entrevistar-se amb el president del govern o el que diu en Javier Arenas. Fent retòrica castissa podríem dir allò de “ladran luego cabalgamos”.

Curiosament els d’Esquerra, que varen demanar el vot contrari a l’Estatut, ara són els més bel·ligerants pel seu compliment. Benvinguts a l'Estatut!

El PSC com sempre a l’ull de l’huracà. És el que té ser un partit de govern, que et plouen sempre i de tot arreu. Demostrada la responsabilitat votant uns pressupostos de l’estat bons per Catalunya i no afluixant en la negociació del finançament ens situem en una posició complexa però central. Assumint els riscs de la situació i treballant per trobar les solucions que el país necessitat i la ciutadania demanda. Aguantant el xàfec nacionalista que té por de perdre, amb un bon acord de finançament, un dels seus arguments més potent i una de les seves eines d’agitació política més eficaç. Segurament això explica el nerviosisme creixent i que alguns articulistes habituals posen de manifest.

Venen dies apasionants, i entre neula i neula, li fumarem garrotada al tió a veure si ho desencallem d’una vegada per totes.

Llums de Nadal: Bon Nadal

Divendres, interparlamentària del PSC


Comissió Interparlamentària: Senadors, congressistes, parlamentaris catalans i europeus, alcaldes. Un repàs exhaustiu de l’actualitat de les cambres legislatives. Isidre Moles, Francesc Vallès, Joan Ferran, Raimon Obiols ("Barcelona, capital de la Mediterrània, també ha de ser la capital del socialisme mediterrani"), Jordi Hereu (“l’àmbit local fa d’amortidor socials en temps de crisi”, “el finançament local ha de ser suficient, autònom i responsable”), Carme Chacon ("tota la legislatura està condicionada per la crisi”), Antoni Castells (“justament en moments de crisi cal prendre mesures anticícliques”, “no hi mercat sense estat”, “és l’hora de les polítiques keynesianes”, “les mesures cal prendre-les a nivell europeu”, “cal prendre mesures conjunturals i reformes estructurals”, “cal discurs i projectes”), Manuela de Madre, José Montilla (“els problemes tenen solució”, “els socialistes catalans hem actuat amb responsabilitat i lleialtat amb uns pressupostos generals que són bons per Catalunya”, “hi ha voluntat mútua i possibilitats d'arribar aviat a un acord sobre finançament”).


Idees, treball, discurs, acció de govern. Uns criden, altres insulten, alguns desfullen la margarida. Els socialistes procurem treballar. Ho explica en Miquel Iceta al seu bloc.

Una gran colla


La que fa possible MataróRàdio i Maresme Digital TV.

A Madrid


A Madrid l'exposició que l'Alberto Romero inaugura el dia 23 a la Galeria Estampa.

Ciutat d'oportunitats


L’any 2008 ha estat complicat i intens. Complicat per la crisi que ens ha colpejat molt fort. Quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi del tèxtil provocada per la desaparició dels aranzels, ens arriba aquesta nova crisi. Una crisi diferent, global, que afecta a tots els sectors i a tots els països. Una crisi que, enlloc d’amagar-nos com un caragol dins la closca a l’espera del bon temps, ens ha esperonat a treballar amb més intensitat per convertir-la en noves oportunitats per Mataró.

Complicat pel crispat ambient polític de la ciutat. Alguns s’han passat l’any intentat distreure el govern dels seus objectius i a l’opinió pública de la feina feta. La segona cosa ignoro si ho han aconseguit, la primera rotundament no. I ho demostra el llarg balanç de coses acabades, engegades i projectades que posem presentar com a balanç de l’any.

Treball estratègic i concrecions de l’acord de govern han estat els dos eixos bàsics del treball de govern municipal. Treball estratègic liderant territorialment la comarca en temes tan importants con el Pla Territorial Metropolità, el debat de la mobilitat, les infraestructures ferroviàries, el tractament de residus, els equipaments sanitaris, el Pla Estratègic del Port, ...

Treball estratègic en l’àmbit econòmic. El treballs per a la instal•lació del Corte Inglés a Mataró, la construcció dels equipaments del Tecnocampus i el procés de fusió de les escoles universitàries, el desenvolupament del Front Marítim, el Pacte per l’Ocupació d’abast comarcal, les emissions regulars de la TDT comarcal i el pacte amb el canal del nord, els treballs del Pla Estratègic del Maresme que lidera el Consell Comarcal, l’entrada en l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyola, el mercat de la plaça de Cuba, ...

Treball estratègic en l’àmbit social. La instal•lació a Mataró de la Delegació Territorial d’Educació, la Taula de la Formació Professional, el Pacte per la Nova Ciutadania, els treballs pel Museu Bassat, el Festival Shakespeare, ..

I concrecions de l’acord de govern. Habitatges, desenvolupament urbanístic, equipaments educatius, instal•lacions esportives, reurbanitzacions de parcs i carrers, equipaments cívics, transport públic, seguretat, neteja, aparcaments, i un llarg etc...

Per l’any 2009 la prioritat del govern continua essent la crisi, impulsant les polítiques actives d’ocupació, el suport a les empreses, i la inversió pública com a element anticíclica i d’impuls econòmic. És el que acabem de fer amb els diners del Fons Estatal d’Inversions. I atenent, amb els recursos disponibles, a les persones més vulnerables per la situació econòmica general.

Al mateix temps continuarem posicionant-nos estratègicament amb la voluntat de sortir d’aquesta crisi més enfortits i de convertir Mataró en una ciutat d’oportunitats. Per això no estalviarem el rigor, el treball discret, l’esforç i la imaginació.

Cusachs a Maresme Digital TV

Inversions



Dies molt intensos de treball per preparar la proposta que Mataró presentarà al Fons Estatal d’Inversions. Dels vuit mil milions que el govern d’Espanya ha posat a disposició dels ajuntaments ens han tocat més de vint-i-un milions. Són molt diners que tenen com a finalitat fonamental la creació d’ocupació i suposen una demostració de confiança, sense precedents, en la capacitat dels ajuntaments.


Que ningú, però, pensi que amb aquests diners s’han resolt els problemes dels ens locals. Aquests milions són una important injecció econòmica que aprofitarem i de valent, però el finançaments dels ajuntaments cal resoldre’l, i definitivament, amb un nou model que garanteixi els ingressos necessaris per atendre les moltes demandes i serveis que els ajuntaments hem d’atendre.


Escoles, instal·lacions esportives, carrers, equipaments culturals, semàfors, accessibilitat, equipaments socials, millora de l’espai públic, infraestructura de telecomunicacions, clavegueram, seguretat viària, rehabilitació patrimonial, ... fins a 52 projectes que cal començar a executar ràpidament doncs s’han d’acabar en aquest any. Vindran mesos frenètics, amb la ciutat potes enlaire, caldrà tenir paciència i fer les coses bé, però al final pagarà la pena i podrem gaudir de les millores que es faran amb aquests vint-i-un milions.

Cusachs és notícia



Poc més d’un any després de l’exposició a la Pia Almoina, en Manuel Cusachs torna a ser notícia. I per partida triple.

Avui ha inaugurat l’exposició “Una vida d’escultor” al Museu de Mataró i a la Casa Arenas. També avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat una extensa crònica. Per acabar aquests dies s’està rebent la nadala institucional de l’Ajuntament de Mataró quer té com a motiu principal una maternitat del mateix Cusachs.

Escriu Carlos Duarte en el programa de mà de l’exposició: “Manuel Cusachs és un dels nostres grans escultors, un veritable savi en l’arriscat ofici d’arrencar de la matèria el gest que ens commou i que suscita dins nostre el goig de la contemplació de l’obra mestra. Ho és perquè domina la tècnica i perquè aconsegueix que les seves creacions siguin d’una bellesa exuberant, mediterrània, que ens convoca a saber i a sentir. Cusachs hi transmet amb una força i un talent del tot excepcionals la plenitud de la vida, perquè és un artista formidable que convida a la matèria a moure’s amb les onades de la llum”.

Consell d’alcaldes





Uns quants punts importants que s’han portat a consideració dels alcaldes de la comarca. El primer ha estat l’informe preceptiu sobre els pressupostos del Consell Comarcal per l’any 2009. Un pressupost que puja més de 36 milions d’euros i que és el segon pressupost més important, superat només per Osona, de tots els consells comarcals.

Un segon punt molt important ha estat la presentació dels projectes, ja treballats en la reunió del Comitè Executiu del mes de novembre, del Pla Estratègic pel 2009 que venen a desenvolupar els projectes proposats en el propi Pla, i entre els que destaquen la constitució (ara que algú vol inventar la sopa d’all potser seria interessant llegir la pàgina 24 del document de propostes estratègiques del Pla) de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Maresme, els estudis per la reconversió de la N-II, la gestió integrada del litoral i la gestió d’iniciatives culturals en xarxa.

La presentació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha estat el tercer punt, per acabar amb la presentació de la fusió del Pacte pel Desenvolupament Local i l’Ocupació del Maresme i el Pla Local per a l’Ocupació de Mataró. Una evidència clara, en un mes especialment important, del treball conjunt que estem portant a terme amb les altres administracions de la comarca. I una demostració de la voluntat política d’exercir de capital del Maresme.

Llums de Nadal: un conte reial


El que han escrit la Lola Casas i en Francesc Chiva, amb il·lustracions de Carme Queralt, i que ha publicat l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró. Ja vénen, ja vénen!

Setmanari



Els dies van agafant de mica en mica aquell ambient tan especial del Nadal, però la feina empeny i les agendes segueixen plenes a vessar. Després del cap de setmana llarg del “pont” de la Constitució cal recuperar el dia de festa i acumular més feina en menys dies.


Dimarts Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Un grapat d’alcaldes repassant la feina de la FMC i marcant criteris pel bon govern del municipalisme català. A la tarda acte de commemoració de la Constitució. Magistral conferència d’en Roca Junyent, idees clares i retòrica de primera categoria.


Dimecres matí dedicat a parlar d’urbanisme amb clau supramunicipal i amb els ajuntaments de l’entorn de Mataró. Tarda dedicada al Consorci de Residus Sòlids del Maresme. Visita d’obres, Comissió Permanent, Comissió de Comptes i Junta General. La bona notícia de la incorporació de Dosrius al Consorci.


Dijous, Cercle de comparació intermunicipal de neteja i residus de la Diputació de Barcelona. Una molt interessant iniciativa que permet posar pràctiques en comú, establir indicadors i marcar objectius de millora. Dinar de treball, dels que d’aquí a un temps poden donar molts bons resultats.


Divendres, reunió per avançar en la constitució del Govern Territorial de Salut. Sembla que volen donar l’impuls decisiu i constituir el govern en pocs mesos. Al migdia visita a la promoció de pisos de lloguer al Pla d’en Boet. Noranta quatre pisos que aviat estaran a disposició de joves. Casament i concert a Santa Maria. Magnífica l’Escolania de Montserrat.


Dissabte de molt de fred. El que feia a Sant Pere de Casserres a l’acte de celebració del 10è aniversari del Consorci Alba-Ter. Interessants parlaments sobre la gestió del riu i lectura de la Declaració del Ter. Migdia a Llavaneres al dinar de Santa Llúcia patrona de l’ONCE. Tarda amb passeig per la Fira de Nadal a la plaça de Santa Anna i acte a can Palauet per celebrar el Dia de l’Agent Comercial. Oportunitat per explicar el present i el futur del comerç de Mataró. Encara temps per assistir al sopar anual d’Haribala amb una orella pendent del Nou Camp.


Diumenge pel PSC. Consell d’alcaldes i escola de la JSC de Mataró. La tarda queda per acabar d’enllestir la proposta d’actuacions pels vint-i-un milions que ens han tocat del Fons d’Inversions del govern d’Espanya. I la setmana que comença s’anuncia d’infart!.

Un somni republicà

El president Companys hissant la bandera al Sindicat de Cecs de Catalunya

“Els cecs de Catalunya, els cecs de tot el món, esperen que l’obra començada serà completada per tal de fer que els cecs, ultra ésser trets de la misèria, siguin totalment reivindicats en l’aspecte social, traient-los d’on els havien deixat els que hi els situaren al marge de la societat”.

Són paraules de Roc Boronat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i fundador i president del Sindicat de Cecs de Catalunya. Una institució creada l’any 1934 i que va organitzar una primera loteria, el popular “cupó dels cecs”, amb una clara finalitat social i de promoció de les persones invidents. Va ser l’embrió, junt amb altres iniciatives similars a Sevilla, de l’actual ONCE.

Una història que explica en Jordi Amat en el llibre “El Sindicat de Cecs de Catalunya (1934-1939). Un somni republicà”, publicat per l’ONCE i que avui m’han regalat en el tradicional dinar de Santa Llúcia. Com escriu el propi Amat: “Sembla improbable que el somni reeixit del Sindicat de Cecs de Catalunya s’hagués portat a terme fora del marc de la II República. Així ho van interpretar els seus fundadors. No es tractava d’una qüestió d’ideologia sinó de l’adveniment d’una nova mentalitat col·lectiva”.

Llums de Nadal: memorable concert



El de l’Escolania de Montserrat, aquesta nit, a Santa Maria amb motiu del mil·lenari de la basílica. Com a dit Bernat Vivancos, director de l’escolania, mil anys de pedres i vuit-cents anys de cant. Una església plena com mai per escoltar els escolans de Montserrat que han fet un concert nadalenc amb cançons d’autors molt diversos i amb una versió d’en Vivancos del clàssic Santa Nit magnífica. Un gran preàmbul de Nadal.

La fútil exhibició



Així van qualificar els senadors d’ERC la votació que van guanyar, amb el recolzament del PP, CiU i ICV-IU, i que vetaven els pressupostos de l’estat pel 2009. Fútil si es considera que els pressupostos tornen ara al Congrés on tenen garantida la seva aprovació amb els vots socialistes, del PNB i del BNG.


Els que potser no ho trobaran tan fútil seran els veïns de Corbera d’Ebre que han vist com s’esfumen els 600.000 euros que el pressupost contemplava per la restauració de l’església del poble vell. I així fins els vint-i-un milions que Catalunya ha perdut com a conseqüència del veto promogut per ERC.


Un veto que, entre altres coses, ha servit per a que PP i CiU acabessin reconeixent i votant coses com: “els problemes de finançament que afecten a Catalunya tenen com a causa directa les deficiències que presenta el model que el PP va aprovar amb el recolzament de CiU”, “el sistema conculcava clarament diversos estatuts, entre ells el català”, “PP i CiU són responsables directes de les greus deficiències que presenta el sistema actual de finançament de les comunitats”.

Una nova planta


La revolució verda arriba al Maresme from Clack Produccions - Clack.ws on Vimeo.

Frases

Ara que la política espanyola gira entorn de frases elevades a la categoria de tesis polítiques fa bo d'escoltar gent amb el coneixement i l'experiència d'en Miquel Roca i Junyent. El veterà polític retirat ens ha fet avui tota una classe magistral sobre la Constitució espanyola amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la carta magna. Fèiem compliment d'una proposta de resolució, presentada pel PP, i aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Mataró.

Confessant-se d'entrada defensor de l'actual texte, en Roca ha anat explicant els fonaments de la Constitució: tornar la sobirania al poble, permetre la descentralització de l'estat i generar un marc de llibertats comparable al dels països del nostre entorn. Per en Roca només el Senat necessita una reforma a fons per convertir-se en una cambra de representació territorial. Ho diu justament el dia en que el PP carrega a fons per les declaracions d'en Tardà. Encara que després no tinguin cap inconvenient en votar junts contra els pressupostos de l'estat.

Avisa Roca de la temptació de demanar la reforma de la Constitució en nom de l'autogovern de Catalunya no sigui que sortim malparats de l'aventura. I reclama per Catalunya el lideratge d'una descentralització sense igual en cap país. Algú dels que seia avui al Saló de Plens devia pensar que en Roca li estava desmuntant un a un tots els arguments que va esgrimir per oposar-se a la proposta de commemorar la Constitució.

Però posat a quedar-me amb una frase em quedo amb la que, segons en Roca, li deien algunes persones: "Roca, aquesta vegada ha de sortir bé".

Efectivament va sortir bé!

Cap de setmana esportiu



Dissabte, diumenge i dilluns. I amb esports diferents que per això Mataró és una ciutat d’esportistes.

Dissabte al matí, amb un més que agradable solet, waterpolo a la piscina del Centre Natació Mataró. Partit amb l’Alcorcón, l’antic Ondarreta, que els de casa acaben guanyant àmpliament després de tres quarts molt igualats. A la tarda un moment per veure com el Platges Mataró s’imposava clarament al Sedis de la Seu d’Urgell.

Diumenge XIV Mitja Marató de Mataró. Una prova plenament consolidada, amb una participació de gairebé 2.000 atletes, i que va tancar la inscripció per Internet ja fa uns dies. Molt d’ambient i victòria indiscutible dels atletes kenyans van copar els quatre primers llocs de la classificació amb rècord de la prova inclosa. Podeu veure la cursa en aquesta web.
Sense oblidar els quasi mil nens i nenes que van participar en la prova infantil. Una prova sense classificació i en la que guanyen tots i totes. A la tarda, entre acte i acte, final four catalana. El Platges Mataró poc va poder fer amb l’Olesa que repetia títol. Difícilment es pot guanyar un partit de bàsquet amb una anotació de cinquanta tres punts i fent dos triples de vint-i-dos intents.
Aquest matí, a can Xalant, torneigs Ferran Ferrer i Josep Gomà de futbol base. Equips masculins i femenins compartint un esport fins fa pocs anys reservat als nois.

Llums de Nadal: pessebres


Pessebre d'en Manuel Serena (q.a.c.s)
L’atapeïda agenda d’aquest dies suposadament festius m’obliga a fer una visita, gairebé de metge, a l’exposició de pessebres de la Presó. Fa dies que l’Associació de Pessebristes de Mataró ha començat la seva “temporada” oficial. De fet fa mesos que hi treballen intensament per a tenir-ho tot a punt. Ara, però, és el moment d’ensenyar, i de lluir, el treball de tantes i tantes hores.

Aquest any ho fan per partida doble. A l’exposició de diorames a la sala de la Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna i al seu local de la Presó de Mataró. Amb el mil·lenari de Santa Maria com a tema central de les seves activitats d’enguany. Dues exposicions per posar a l’agenda d’aquestes festes de Nadal. Com sempre magnífics pessebres, tècnicament perfectes i de gran ambient mataroní. Amb la vitalitat demostrada per l’entitat que aplega un bon nombre de persones aficionades al pessebrisme i que cuida de manera molt especial l’escola en la que nens i nenes aprenen totes les tècniques de l’art de fer pessebres.

Podeu trobar tota la informació sobre l’Associació de Pessebristes de Mataró en la seva pàgina web, en la que ja anuncien que Mataró acollirà la Trobada de pessebristes de Catalunya l’any 2010.

Perill a Facebook?



Arribo avui als mil amics agregats al Facebook. He recuperat amics i antics alumnes, he conegut nova gent i he acabat formant part d’una densa xarxa social. Justament el que buscava en aquesta xarxa. I lògicament he triat el que escrivia i les fotos que pujava. Si més no és el que penso que fa tota la gent que fa servir aquestes xarxes. Tampoc cal despullar-se i ensenyar les vergonyes a tothom. Despullar-se emocionalment, que físicament ja ho fa molta gent. Al Facebbok o en altres llocs.

Tampoc penso que en aquests espais, una mica com passa en els blocs, calgui mantenir una correcció política absoluta. Només són el que són i crec que ens podem permetre algunes llibertats que en mitjans més convencionals ens pensaríem molt més.

També queda clar que no tothom ho entén així i si no mireu que li ha passat a un dels assessors del president electe Obama per penjar una foto en la que surt en actitud de tocar un pit a una foto de mida natural de la Hillary Clinton. Excessiu puritanisme? Massa correcció política? Més aviat em sembla que els americans són un pèl avorrits!

Llums de Nadal


Aquest vespre s’han engegat els llums de Nadal del centre de Mataró. Pot semblar que en aquests moments de crisi es podia haver fet un exercici d’austeritat i estalvi, no posant llums als carrers per les festes nadalenques. Precisament calia fer un esforç i, sense arribar a la espectacularitat que llueixen ciutats com Madrid, crear les condicions favorables pel comerç urbà de la ciutat. Insisteixo en el fet que no ens podem aturar precisament en aquests moments difícils i que només treballant encara amb més decisió ens en podem sortir. Recomano aquest article d’en Lluís Bassat i publicat fa uns dies a El País.


Encara que la ciutat ja fa dies que llueix els guarniments nadalencs aquesta setmana entrem plenament en el cicle festiu i com una mena de roda del temps que no s’atura repetirem una mena de litúrgia cíclica. Pessebres, torrons, enllumenats, calendaris de despullats, nadales, Pastorets, dinars i sopars, compres, regals, bons desitjos, …Personalment ho faig de bon grat, sóc dels que els hi agrada el Nadal i trobo el gust a aquestes festes per molt mercantilitzades i consumistes que es vulgui.


Amb Llums de Nadal obro una mena de quadernet per parlar precisament de tots aquests elements nadalencs. De com els visc i com els interpreto. D’aquí fins a Reis i amb la periodicitat de les pròpies vivències.

Per saber més del blocs


El post que escriu la Lourdes Muñoz al seu bloc.

Les ciutats del segle XXI



Mediambientalment les ciutats del segle XXI hauran de complir tres condicions: compactes, en xarxa i eficients. Compactes perquè el territori no és infinit, és pot reciclar i els espais lliures tenen valor en si mateix. En xarxa perquè hauran de cooperar entre elles, planificar juntes i treballar en claus superiors a estricte local. Eficients perquè hauran de gestionar correctament els fluxos energètics, d’aigua, residus i de mobilitat.


Les ciutats hauran de ser decisives des de la proximitat, amb capacitat d’influència real en els processos de presa de decisions. Totes les mesures mediambientals que es prenguin es desenvoluparan en el territori d’alguna ciutat o poble i tindran un impacte directe sobre el conjunt de la ciutadania. Ningú com els ajuntaments coneix el territori i les seves circumstàncies socials. Tampoc cap altre administració pot generar els nivells de complicitat amb els ciutadans imprescindibles per modificar de forma significativa els hàbits mediambientals de la població.


Aquest ha estat l’esquema de la meva intervenció en el debat sobre “Les ciutats del segle XXI” que dins del Congrés Nacional de Medi Ambient ha tingut lloc aquest migdia al Palau de Congressos de Madrid. Un debat de més de dues hores que ha introduït Carlos Hernandez Pezzi i en el que hem participat representants de diverses administracions.


Al marge de les opinions, absolutament estrafolàries, de la representant de Madrid doña Ana Botella (em podeu veure a la foto assegut al seu costat), hi ha hagut força coincidència en valorar com a desafortunada la gestió urbanística del sòl en els darrers quinze anys. “Se ha hecho un mal metabolismo del suelo en España” en paraules de Hernández Pezzi. “Quince años de crecimiento sostenido e insostenible”. També força coincidència, al marge de la Botella, en considerar les polítiques mediambientals com a estratègiques també en termes econòmics. Al final el convenciment que no és l’economia: és la política, amics!

Un video contra la violència de gènere

Un altre pas


Quan algú, d’aquí uns anys, escrigui la història política de la ciutat i del Maresme haurà de valorar els per què de moltes coses en la curta història universitària de Mataró. Però ara el que cal es seguir en el procés que varem iniciar fa quatre anys i, que després de molt de treball, ens ha portat a la situació actual de fusió de les dues escoles en un sol projecte universitari dins del Tecnocampus. Universitat i empreses juntes compartint espai, coneixement, inquietuds i oportunitats. Més que mai el Tecnocampus pren dimensió comarcal i més que mai la universitat es posiciona com a element diferenciador del nostre parc tecnològic.

Ara s’inicia una nova fase pel projecte universitari del Mataró i el Maresme. Un projecte que suma el que de bo tenien les dues escoles, li dona més massa crítica i el projecta amb nova força. En pocs dies les dues escoles hauran acabat el procés de dissolució dels seus òrgans de govern. Una bona feina que cal agrair a la intel·ligència i generositat dels responsables polítics i acadèmics de les dues escoles.

Però no ens quedarem aquí i tot just quan aquest projecte comença a quallar d’altres es comencen a treballar. Treballar cosa força diferent de xerrar.

Parla.cat



El Parla.cat és un espai virtual que posa a l’abast infinitat de materials per l’aprenentantge de la llengua catalana. Aquesta tarda l’hem presentat a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra. Acompanyat del president d’en Francesc Teixidó, president del Consell del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, d’en Bernant Joan, secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i un nombre considerable de professors i alumnes de català majoritàriament estrangers.


He volgut senyalar el caràcter de Catalunya com a país d’oportunitats. Un país fonamentat en els drets de ciutadania que, més enllà de la situació administrativa, es construeix a partir de la voluntat de ser català. Una voluntat lliure que res té a veure ni amb l’origen ni amb la classe social. Però un país que ha tingut la llengua com a nervi fonamental, com a comú denominador d’aquesta voluntat de pertanyer. D’aquí els atacs constants que la llengua pateix.


Garantit l’aprenentatge escolar del català gràcies a la valenta, i ampliament acceptada immersió lingüística, ens queden dos reptes per davant. El primer l’aprenentatge del català per part de les persones nouvingudes i el segon l’ús social del català. Eines com el parla.cat poden ser molt útils però en cap cas poden substituir l’autèntic aprenentatge que significa el contacte entre persones.

Setmanari




Una setmana molt densa i diversa. Nadal a la vista i tot es precipita en un d’aquells moments en que sembla que el món s’acaba.

Dilluns que comença a la Federació de Municipis de Catalunya preveient alguna de les coses que sobre el finançament dels municipis s’han produït durant la setmana. Reunió de la comissió de medi ambient per conèixer a fons les noves condicions sobre el finançament de la recollida selectiva de residus urbans. A mig matí signatura a Cabrils de l’adhesió a la XAM. La Xarxa Audiovisual del Maresme segueix creixent i sumant ajuntaments. Al cap vespre lectura pública, amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista, d’un fragment de “T’imagines la vida sense ell”, d’Isabel Clara Simó. Per acabar el dia a premià de Mar amb l’entrega dels premis Butaca i la satisfacció de veure com es premiava a la companyia de dansa Trànsit.

Matí del dimarts atapeït. Lectura del manifest contra la violència masclista a les dotze del migdia. Visita a les obres de construcció de l’escola bressol i del CEIP Maria Mercè Marçal. Satisfacció generalitzada per la marxa de les obres que segueixen el calendari previst i que estaran a punt per l’inici del curs proper. Abans de dinar encara acte de presentació del Cafè de Mataró, una iniciativa solidària del Grup Tercer Món que presideix l’amic Jeroni Escoda, i en el que hem comptat amb la presència de l’Asha Miró i l’Espartac Peran. Tarda de reunions al Consell Comarcal, primer per parlar del litoral i la seva defensa i després per repassar els treballs del Pla Estratègic del Maresme.

Cotxes elèctrics al Circuit de Catalunya per començar el dimecres. Visita a la plaça Manuel Cuyàs, un nou espai guanyat en una atapeïda avinguda Recoder. Reunió de la Comissió per la restauració de Santa Maria. Revisar les obres fetes i planificar les de l’any proper. Reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Satisfacció pel premi rebut del Top20 i nous i importants projectes sobre la taula.
Dijous institucional. Al matí Junta de Govern i Ple de la Diputació de Barcelona. A mitja tarda ens confirmen el paquet de mesures econòmiques amb vuit mil milions a disposició dels Ajuntaments. Al vespre inauguració de la Mostra d’entitats al Parc Central. Cent vint-i-set entitats presents i un gran ambient que s’ha desbordat aquest cap de setmana. El nervi de la ciutat ben viu i res a veure amb els que parlen de la ciutat adormida i segrestada. Encara forces per escapar-se a la Mostra de Cinema al Monumental.

Signatura a Granollers del protocol entre els ajuntaments del Vallès Oriental i la Diputació pel Pacte d’Alcaldes. La iniciativa pren volada i ja són quasi seixanta les ciutats de la província adherides al Pacte. Reunió del Patronat de la Fundació TicSalut a Vallveric. Presideix la consellera Geli i es fa un exhaustiu repàs a la feina feta. Realment impressionant el que s’està fent des d’aquesta Fundació hostatjada a l’edifici del Tecnocampus 1.0.

Dissabte compartit entre el partit i les obligacions institucionals. Presència intermitent al Congrés del PSC de Mataró i a l’Ajuntament. Acte de cloenda al vespre de les XIV Jornades Meteorològiques Eduard Fontserè al CosmoCaixa. Sopar de celebració del 50 aniversari de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques i presentació del llibre “El mar de Mataró”.

Diumenge tranquil amb la gent de la Divina Pastora. Canvi de vares i dinar ben acompanyat en un dia molt fred en el que l’escalfor l’hem posat les persones.

La ciutat que sap on va -4-











Ja vaig dir el dia de la presentació de les ponències d’aquest Congrés que m’agradava el lema: La ciutat que sap on va!. Perquè més enllà dels governs i dels partits polítics, la ciutadania sap on va. I sap que en un moment històric com el que estem vivim cal prendre decisions i anar endavant.

Els profunds canvis estructurals que ens han afectat, canvis socials, demogràfics, econòmics i la conjuntura actual de crisi ens obliga a prendre decisions en clau estratègica. Lluny de la tàctica del caragol, que reclamen alguns, i que consisteix en arraulir-se dins de la closca i esperar que escampi. Una tàctica que a més ve a posar de manifest una absoluta manca d’idees estratègiques com prou bé s’han entestat en demostrar aquests dies en els debats pressupostaris.

Estem prenent aquestes decisions estratègiques. El propi pressupost de l’Ajuntament pel 2009 (important, ajustat, auster, ambiciós i participat) és una aposta en aquest sentit. En un moment de forta crisi l’administració local continua estirant del carro i ho fa amb energies renovades i amb més recursos que ens han estat proveïts pel govern d’Espanya.

Però les apostes estratègiques són moltes. L’aposta metropolitana explicitada en la nostra activa presència en els debats de l’ordenació territorial, de la mobilitat, de la sostenibilitat, de l’economia. L’aposta comarcal, amb una capitalitat que volen exercir sense complexes, amb la generositat que faci falta, però amb la voluntat de ser decisius pel futur del Maresme. L’aposta per la innovació, amb projectes tan significatius com el Tecnocampus o la TDT. La ciutat oberta versus la ciutat tancada.

Però per damunt de tot l’aposta per la ciutadania, pels mataronins i les mataronines. L’aposta per la cohesió social que esdevé el gran objectiu. Quan dic allò de “que tot Mataró sigui Mataró” vull resumir el fet que no podem permetre’ns cap mena de segregació social o territorial a la nostra ciutat.

I en aquest panorama quin paper ha de jugar el PSC?. Som, i perquè els ciutadans ho han volgut així, la principal força política i de govern. Tenim la responsabilitat de governar la ciutat, el país i l’estat. I estic convençut que ho hem de fer a partir dels nostres principis ideològics, oberts i sense sectarismes, que conformen l’embigat que sosté el nostre projecte polític. Administrar, gestionar ho pot fer tothom però per governar en clau de progrés i de justícia social calen fonaments ideològics sòlids i nosaltres els tenim.

Com ha partit, com a militants, hem de cercar la proximitat, la complicitat i la connexió social. Hem de treballar amb humilitat, ni som els millors ni cal, convençuts que amb els nostre treball podem ajudar i molt a canviar les coses. Un treball que hem d’estendre a tots els àmbits de la vida política i social de Mataró. Al govern, al partit, a la ciutat i ben lluny de tentacions leninistes. Es tracta de ser útils per canviar les coses, per millorar-les.

Del nostre treball i esforç s’han de beneficiar les classes popular i mitjanes, els treballadors i els emprenedors, la gent que genera ocupació i riquesa amb el seu treball. Els socialistes volem continuar canviant les coses perquè ideològicament estem obligats i perquè de forma reiterada la ciutadania ens ha atorgat la seva confiança. Aquesta és la nostra responsabilitat política i ho podem fer.

Bona feina i bon Congrés.

Extracte de la meva intervenció, aquest matí, al Congrés del PSC de Mataró