Deu anys compartint problemes, compartint solucions

Els deu anys de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat que hem celebrat avui. Va ser pel 1997, després de Río 92 i Aalborg 94, que es va impulsar la creació de la xarxa que agrupava inicialment 118 ajuntaments. Amb la intenció de convertir-se en fòrum de debat dels temes mediambientals que afectaven els nostres pobles, viles i ciutats. Han estat deu anys ben productius en els que s’han impulsat iniciatives tan importants com les Agendes 21. Ara ja som 248 ajuntaments socis i s’ha teixit una atapeïda malla que relliga amb altres xarxes territorials. Osca, Navarra, Girona, Itàlia, País Basc, València, que avui ens han acompanyat a l’acte de celebració.

Una celebració que ha comptat, com a convidat d’honor, amb Jorge Wagensberg que, a la mateixa sala on Albert Einstein va pronunciar la seva conferència a Barcelona l’any 1923, ens ha parlat de “Complexitat versus incertesa”. Com sempre amè, lúcid i profund, Wagensberg ens ha explicat les seves reflexions sobre la complexitat dels sistemes, la incertesa de l’entorn, el progrés des del punt de vista de la biologia i el arguments estètics, ètics, econòmics i científics que justifiquen plenament la salvaguarda de les més humil de les espècies.

Un acte de celebració per a fer balanç dels deu anys, de la molta feina feta i dels problemes solucionats. Un acte també per marcar-se nous reptes i per renovar el compromís del món local amb la sostenibilitat.

Finançament, Guttmann i Audiència

Finançament aquest matí a l’esmorzar organitzat per la Tribuna Catalunya del Fòrum Europa. Intervenció del president de la Diputació sobre el paper dels governs intermedis. Passat, present i futur de la Diputació de Barcelona. Paper de les diputacions en el futur model d’ordenació territorial, competències municipals i finançament. La urgent necessitat de solucionar definitivament el greuge del finançament dels governs locals. Una reforma que ja no pot esperar més si no es vol posar en perill la prestació d’alguns dels serveis que actualment donen els ajuntaments.

Visita a l’Institut Gutmann. Visita de cortesia, signatura del llibre d’honor i sessió de treball. La Gutmann va guanyar uns dels premis sobre noves tecnologies i serveis a les persones que va convocar l’IMPEM. Era un projecte sobre la rehabilitació a distància de persones amb lesions cerebrals. Ara es vol desenvolupar el projecte a Mataró i calia parlar d’alguns detalls del projecte que s’ubicarà físicament a l’antic hospital de Sant Jaume i que serà portat a terme per professionals del Consorci Sanitari del Maresme.

Audiència pública aquest vespre per presentar i debatre els Pressupostos i el Pla d’Actuació Municipal de l’any 2009. Explicació dels documents i un bon nombre d’intervencions de ciutadans i ciutadanes. Aclariments, queixes, reivindicacions en un format que caldria revisar per a fer-lo més àgil i donar joc a més gent. Ara el pressupost i el PAM inicien el procés d’al·legacions –en el que es pot participar mitjançant la web municipal- per acabar amb l’aprovació definitiva just abans de Nadal.

Temps de castells: un magnífic pilar

El que han carregat els Castellers de Lleida aquest migdia a la plaça de Santa Maria. Escenari inhabitual de la diada dels Capgrossos després de l’error municipal, que com alcalde haig d’assumir, i que ha impedit l’actuació a la tradicional plaça de Santa Anna.

Tres colles a plaça amb objectius ben diferents. Capgrossos a tancar la temporada, en plaça pròpia, amb gent lesionada, i amb ganes de celebrar-ho sense patiments. Castells de vuit, el tres i el quatre, i un multitudinari nou de set per donar joc a molta canalla.

Els Castellers de Lleida a rematar una gran temporada. I ho han volgut fer a Mataró, a la diada dels Capgrossos amb qui mantenen una excel·lent relació. Tres i quatre de vuit, la torre de vuit folrada i un pilar de set que han pogut carregar. Es repeteix la història, però a l’inrevés, quan els Capgrossos van carregar el seu primer pilar de set precisament a la plaça de la Paeria. El silenci a la plaça de Santa Maria, mentre els de la camisa bordeus carregaven el pilar, és d’aquells que costa d’oblidar.

Sagals d’Osona amb l’objectiu del quatre de vuit, lent i tremoladís, que han aconseguit descarregar. Tres de set per sota i cinc de set per acabar una bona actuació dels de la Plana.

Temporada acabada pels Capgrossos, camisa a l’armari i a esperar la primavera.

Innova: la ciutat 2.0

Podeu seguir les novetats de la fira Innova 360º a la web, al bloc, al facebook, al twiter i al youtube.

La ciutat que sap on va -1-

Foto flirck "La ciutat que sap on va"

L’atapeït dia d’ahir encara em va deixar temps, un quart justet, per obrir l’acte de presentació de les ponències del 3r Congrés del PSC de Mataró: La ciutat que sap on va.

Vaig celebrar el títol. Perquè confio plenament en la ciutat i en els ciutadans i ciutadanes. Davant dels que parlen de ciutat grisa, adormida i fins i tot segrestada, mantinc integra la meva convicció sobre la capacitat d’aquesta ciutat, més enllà del govern i del propi partit, en superar els reptes que té al davant. Una ciutat viva dinàmica, desperta, inquieta i crítica que sap on va.

Però també confio en la capacitat del PSC de continuar connectant profundament amb els anhels i interessos dels mataronins i mataronines, amb aquells que jo sempre anomeno “la nostra gent”. No perquè siguin militants, simpatitzants o votants socialistes, sinó per que són la gent als que ens devem: les classes popular i mitja, la gent senzilla i treballadora, la gent que s’esforça per tirar endavant a casa, a la feina, a l’escola, la gent honesta. Aquesta són la nostra gent i pels que, amb errors i encerts, treballem.

El Congrés que ara es presenta ha de servir, lluny del “quítate tu, que me pongo yo” que practiquen d’altres, per discutir i debatre críticament les nostres propostes i les nostres actuacions, per renovar les idees i els discursos, però sobretot per reafirmar la nostra capacitat de connexió amb la gent, amb els que són com nosaltres. Aquesta és la nostra força i la nostra vocació.

La ponència marc que es presenta ha de tenir aquesta capacitat crítica, analítica i de propostes útils per la ciutadania. La podeu veure sencera en aquesta web i també la manera de presentar esmenes.

Confiança

Foto Vern Bueno

Si hagués de resumir el que ha estat el dia d’avui em decantaria sens dubte per la paraula confiança. I per partida triple.

Confiança en el treball que es pot fer des de les administracions públiques. Avui que hem col·locat la primera pedra del nou centre integral de revalorització dels residus del Maresme. Una confiança entre els ajuntaments que conformem el Consorci, entre el consorci i l’Agència de Residus de Catalunya, entre les administracions i el ciutadans. Una confiança mútua que ens ha de permetre solucionar el problema de la gestió dels residus a la nostra comarca. Una inversió de vuitanta milions d’euros aportats a fons perduts per la Generalitat de Catalunya.

Confiança en el treball que les empreses privades fan per mantenir l’ocupació i generar riquesa, Aquesta tarda s’ha inaugurat les noves instal·lacions de l’empresa Delmar, concessionari de Renault a Mataró. Unes modernes instal·lacions, mediambientalment pioneres, que donaran un bon servei a la ciutat. En un moment de crisi és significativa aquesta inversió que ens fan recuperar a tots la confiança en el nostre propi futur.

Confiança en la generositat i la voluntat de servei. La que han demostrat durant cent anys les Filles de la Caritat gestionant el menjador Sant Joaquim del camí Ral. Un centenari que avui hem celebrat amb la presència del Cardenal Martínez Sistac en una basílica de Santa Maria força plena. Cent anys de treball, adaptant-se als temps, amb bona col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament.

Si és que hi ha cases d’algú

Foto Quico Melero

Aquesta frase de la cançó “qualsevol nit pot sortir el sol” d’en Jaume Sisa, no va parar de donar-me voltes pel cap, ahir a la nit, durant l’acte de signatura del Pacte per la nova ciutadania. Segurament tenia molt a veure amb el que penso: ser emigrant no és condició, només és una circumstància que el temps soluciona.

Ja vaig dir, quan el debat al Ple, que amb el Pacte per la nova ciutadania els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró havien demostrat generositat i intel·ligència. Generositat perquè en aquest pacte tothom ha hagut de renunciar a coses, algunes importants, per arribar al consens. Intel·ligència perquè tothom han entès que la gestió del fenomen de la immigració és segurament el tema de més calat social que tenim a l’agenda política.

Em va agradar i força el plantejament que en Jordi Sánchez, convidat a l’acte, va fer en la seva conferència. Realista, sabent de que parlava, suficient crític, però optimista. Lluny tant del catastrofisme populista com del “buenisme” ingenu que practiquen alguns. Coincidència en la necessitat de vincular drets i deures i en la necessitat del lideratge polític, però sobretot en la imprescindible condició del consens social per gestionar amb èxit un fenomen que va qualificar de transcendent.

Coincidència també en la necessitat d’un tronc cultural comú, construït amb l’aportació de tothom però fonamentat en els drets democràtics i en els valors del catalanisme. Em va agradar especialment la seva demanda de construir una èpica catalana sobre la immigració. La present i les passades.

Ara tenim el Pacte i el Pla d’Actuació. Que ningú es cridi a engany perquè, malgrat la importància de l’acord d’ahir, estem davant un fenomen que per la seva rapidesa i la seva complexitat és de difícil governació i d’una extrema fragilitat. Un fenomen en el que si fracassem, fracassem tots, fracassa el país. I això no ens ho podem permetre.

I have a Dream

De Granollers a Ourense o del dit i la Lluna

Termes d'Outariz (Ourense)

Un dia són vint-i-quatre hores que poden donar molt de si, i això és el que va passar ahir. Per començar obrint unes jornades de la Federació de Municipis a Mataró, per visitar les obres de la nova planta de residus de Granollers o volar fins a Vigo per acabar el dia a Ourense.

La jornada que la FMC va organitzar tenia com a objectiu posar en comú les bones pràctiques que en matèria de seguretat i civisme s’estan portant a terme en moltes ciutats catalanes. Com sempre el municipalisme per davant de lleis i reglaments i dedicats al treball quotidià de garantir la convivència a les nostres ciutats, viles i pobles.

Passar Parpers i cap a Granollers. Visita a les obres de la nova planta de tractament del Consorci de Tractament de Residus del Vallès Oriental. Una planta que ha de tractar la fracció orgànica dels residus municipals provinents de la recollida selectiva. Aquesta planta, que ha de començar a funcionar durant l’any vinent, donarà servei a les comarques del Vallès Oriental i del Maresme. En el model que l’Agència de Residus de Catalunya està impulsant, les dues comarques treballaran de forma complementària de manera que puguem tractar tots els residus del Vallès Oriental i del Maresme.

Les obres, en avançat procés de construcció, ja permeten veure clarament els digestors per la metanització i els túnels de fermentació que han de convertir la brossa en biogàs i en compost. Es tracta, a partir de l’acceptació de la realitat, de trobar solucions a un problema important que necessita respostes serioses i immediates i que ha d’evitar els talibans que només saben trobar un problema a cada solució. Aquesta setmana tindrem encara oportunitat de tornar sobre el tema.

El vol cap a Vigo és ràpid i tranquil, permet llegir, treballar i gaudir de les vistes d’un Pirineu curull de neu. De Vigo a Ourense, travessant els camps i els boscos verds de Galícia. A la capital de la guspira, VII Conferència Internacional de l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyols. Important la nostra presència –s’atreviran també a discutir-la?- donat que s’accepta la nostra demanda de formar-ne part com a membres de ple dret. Formar-ne part ens situa en un selecte grup de parcs tecnològics, ens connecta de manera important amb altres experiències i facilita l’accés del parc i de les empreses que s’instal·lin a ajuts i programes. Contactes importants amb gent dels altres parcs i de l’administració de l’Estat. Mentre alguns entretinguts en mirar el dit. Amb lo bonica que és la Lluna.

Els accessos de l'autopista

Encara que ja va entrar en funcionament el divendres, no va ser fins ahir quan amb el conseller Nadal varem donat formalment per inaugurat els nous accessos de Mataró-Nord a l’autopista del Maresme.

Feia temps que hi anàvem al darrera. De fet la primera vegada que vaig anar a veure el conseller per parlar del tema ho vaig fer acompanyant l’alcalde Mas. Després han calgut moltes hores de discussió, de treball, de trucades, de visites, per arribar fins aquí. I és que no tothom veia la necessitat dels nous accessos.

Per nosaltres, però, era imprescindible. Completar el nus de Mata-Rocafonda havia de permetre dues coses importants. Per un costat facilitar la mobilitat dels polígons i dels barris de la zona est de la ciutat. Per un altre treure densitat al trànsit, obligat per la manca d’alternatives, a la sortida de Mataró-Oest. Ara ja no caldrà sortir a la plaça de França, fer tota l’avinguda dels Països Catalans per anar al polígon de Mata-Rocafonda per posar un exemple.

Sóc conscient que no s’han resolt tots els problemes de mobilitat, que encara ens queden unes quantes coses per solucionar. La complexitat de la mobilitat de la ciutat i de la comarca requereix el debat necessari, un debat però que cal sense apriorismes i amb rapidesa.

A la ràdio

Per si voleu escoltar l'entrevista que em varen fer al programa "El radiador" de ComRàdio.

Dos parcs

Aquests dies les obres realitzades a dos parcs de la ciutat són notícia. Per un costat les obres realitzades en el Parc del Nord i per un altre l’inici de la construcció del Parc de Rocafonda.

El Parc del Nord, al barri de Vista Alegre, és un espai seminatural en el que a partir de la vegetació original de pins i alguns garrofers, s’ha anat configurant un agradable espai verd en el que durant anys s’ha anat intervenint. Les actuacions han estat fonamentalment de consolidació i millora dels camins i de fixació dels talussos donat que es tracta d’un terreny força pendent. L’any passat es va inaugura el local social del barri i ara s’ha treballat en els talussos de la part baixa del parc. Aquest parc, molt desconegut per molta gent de Mataró, mereix una visita si més no per les esplèndides vistes sobre la ciutat.

El Parc de Rocafonda és una altra història i correspon al desig d’ordenar tot l’espai comprés entre la ronda Pintor Estrany i la riera de Sant Simó. En aquest espai s’ubiquen alguns dels equipaments del barri (CAP, camp de futbol, aparcaments, parvulari, pistes de petanca). Precisament l’actuació feta sobre la ronda va permetre eliminar la via ràpida i convertir aquest carrer en una rambla que connecta el barri amb els equipaments.
El nou parc, inclòs en les obres de la Llei de Barris, completarà el conjunt i només quedarà per construir el centre escolar de tres a divuit anys ens els terrenys que quedaran lliure quan s’enderroquin els antics tallers de la part alta del terreny. Les obres del parc també contemplen la millora del tram de la riera de Sant Simó i suposen un primer pas en el treball de recuperació d’aquests espais que volem deixin de ser el pati del darrera de la ciutat.

Temps de castells: estranya diada

Foto Xavier Saborido

La de Tots Sants a Vilafranca. Estranya pels resultats i estranya per les sensacions. La llenya, lletja i que ha acabat amb molts castellers a l'hospital, del quatre de nou net dels Castellers de Vilafranca els ha condicionat tota la jornada. Elevades expectatives que no s'han pogut acomplir i que ha deixat els de la camisa verda amb cara de circumstàncies. El castell presentava millors mides que en el del concurs, però just després de l'aleta ha caigut aparatosament. Dues llenyes més i una mica insòlites tractant-se de qui es tracta. Llenya al tres de nou folrat i a la torre de vuit folrada que almenys s'ha pogut carregar. Un solitari quatre de vuit amb l'agulla descarregat. Del pilar de vuit anunciat al pilar de cinc tirat. Una jornada per oblidar pels de Vilafranca.

Eufòrics els borinots. Una bonica torre de vuit folrada, un tres de nou folrat amb un peu excepcional, un quatre de vuit millorable, Un vano de cinc per acabar i sortir de la plaça més castellera més que satisfets, amb la mirada posada en la diada de Minyons i el cinc de vuit al cap.

Capgrossos contents, però ... Un cinc de vuit per treure nervis abans del quatre de nou folrat. Un bon castell, segur i solvent, que hem descarregat per primera vegada després de Santes. Ens feia falta aquest castell després dels dos peus desmuntats al concurs. El però?. La llenya, després de carregar-lo, del tres de nou folrat. Un castell que tenim i que ja ens ha caigut dues vegades aquesta temporada. Una bona actuació, just abans de la diada de la colla diumenge vinent. Però Capgrossos som Capgrossos!

El local dels Científics

Inauguració aquest vespre de castanyada del nou local de l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró. És tracta d’un espai, amb dues plantes, d’uns dos-cents quaranta metres quadrats, situat en els contraforts interns de la muralla del segle XVI. Va ser precisament durant el procés de rehabilitació de la muralla –amagada durant segles a l’interior de diverses construccions- que es va descobrir aquest espai que ara s’ha recuperat i acollirà la seu de la centenària entitat excursionista mataronina.

Aquest és el tercer local que conec dels Científics. Quan em vaig fer soci, pels anys setanta del segle passat, l’Agrupació era encara una secció del Cercle Catòlic i tenia les seves dependències a l’edifici d’aquesta entitat a la Riera. Després d’una traumàtica separació es va llogar la casa local d’en Josep Puig i Cadafalch al Carreró. Ara aquest espai de la muralla, en la cantonada entre la baixada de les Escaletes i el carrer del Pou d’Avall.

Un local que ha quedat magnífic, combinant els nous materials amb les restes de pedra i maó de l’antiga muralla. Un espai molt acollidor que ha de donar servei als associats de l’entitat i que s’ha finançat amb un contracte de lloguer entre l’Agrupació i PUMSA. Ha estat determinant, com en el cas de la seu dels Capgrossos de Mataró, el paper jugat per l’empresa municipal a l’hora de promoure i finançar aquest local. Tota una lliçó pels que, i que ahir varen brillar per la seva absència, acostumen a acusar-la de tots els mals del món.

Ahir, l’any que l’entitat compleix cent deu anys de vida, molts ens varem citar per la celebració dels cent vint-i-cinc aniversari. A tossuts poca gent ens guanya als dels Científics.

Més sobre el tren

Com que abans d'ahir va ser 28 d'octubre i celebràvem el 160 aniversari del tren les notícies ferroviàries sovintegen. Us faig arribar un vídeo d'en Jaume Subirà i un article d'en Manuel Cuyàs a El Punt.

Cementiris

Foto Ramon Bassas

Com que s’acosta Tots Sants i es repetirà el ritual de la visita als difunts, aquest matí ha tocat visita als cementiris de la ciutat. Cal que tot estigui a punt i en condicions per poder atendre els milers de ciutadans que s’acostaran als cementiris dels Caputxins i de les Valls.

Al cementiri dels Caputxins continuen les obres de rehabilitació de les barres de nínxols que, seguint el pla de l’any 2007, s’estan executant. Al cementiri de les Valls ja s’ha acabat la construcció de les 32 tombes a terra, amb mòduls triples que representen 96 sepultures. També estan molt avançades les obres de construcció del nou edifici de serveis administratius i dels dos forns que s’espera entrin en funcionament en pocs mesos. Un edifici modern, de pissarra i acer corten, molt ben integrat en el paisatge, amb aparcament suficient, que completarà els serveis funeraris que l’empresa Cementiris Metropolitans ja presta a la ciutat.

Y ésto ¿para donde va?

Aquest és el títol de l'obra que en Duvan ha volgut regalar a l'Ajuntament de Mataró i que durant uns mesos penjarà a les parets del despatx d'alcaldia.

Sí se puede

Ciutat ferroviària

Foto Racò del Tecnòleg

Demà, 28 d’octubre, es commemora el 160 aniversari del tren d’en Biada. Amb aquest nom va ser conegut el ferrocarril que l’any 1848 va començar a funcionar entre Barcelona i Mataró i que va impulsar en Miquel Biada. Aquest ferrocarril va ser el primer de la península ibèrica avançant-se alguns anys al de Madrid-Aranjuez.

Tradicionalment la celebració es limitava a l’ofrena floral al monument que, davant l’estació, es va erigir en memòria de Miquel Biada. Des de fa quatre anys hem volgut ressaltar la commemoració amb l’organització d’una Fira ferroviària i altres actes. Per això, per parlar del futur del ferrocarril, aquest any hem convidat en Jordi Julià, enginyer, i una de les persones que més hi entén d’infraestructures de mobilitat del nostre país. Julià, en una sala de can Palauet plena, va poder explicar el model de desenvolupament futur de la xarxa ferroviària catalana. El tren orbital i la línia de Barcelona van centrar l’explicació i l’interès del públic. El debat, amb nombroses preguntes, va permetre ampliar alguns dels conceptes explicats i aclarir alguns dubtes.

El que va quedar prou clar va ser la necessitat de construir noves infraestructures ferroviàries, de millorar les existents i de fer una aposta decidida per aquest mitjà de transport. Per Mataró, com ara fa cent seixanta anys, el ferrocarril ha de ser un nou element de progrés. En una ciutat que vol continuar sent ferroviària.

Temps de castells: quatre de vuit amb l'agulla

Foto flickr Capgrossos

L’agenda institucional em torna (i van?) a deixar sense castells. Hi havia ganes de tirar castells importants aquest matí a Girona. Tornar amb el tres de nou, el cinc de vuit i recuperar el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de sis. Al final la feina a mitges i la imatge poc usual dels Capgrossos fent llenya amb el quatre de vuit amb l’agulla que s’ha carregat però no s’ha pogut descarregar. Tres de nou, cinc de vuit i dos pilars de cinc han completat l'actuació dels mataronins. Tots Sants a Vilafranca i la diada de la colla a Mataró per acabar una temporada de transició. El pilar de sis i potser alguna cosa més poden estar al nostre abast.

El rànquing que s’anima amb uns Minyons que pugen i tenen la Vella a pocs punts, una Joves capaç de fer coses pròpies de la Joves i Vilafranca jugant en una altra lliga. Capgrossos en cinquena posició i pel darrera els mateixos de l’any passat, amb uns Castellers de Sants que també empaiten a la Jove de Tarragona. Unes poques jornades per acabar de decidir la classificació i guardar la camisa a l’armari.

Matí d’inauguracions

Foto C.F.Rocafonda blogspot

Si el diumenge passat va ser d’exposicions aquest ha estat d’inauguracions. Ja he escrit altres vegades que hi ha moments que la feina de mesos fructifica i dona pas a les inauguracions acumulades. És el que ha passat avui als barris de Rocafonda i El Palau.

Primer inauguració de l’Oficina de la Llei de Barris. La llei que el president Maragall ens va explicar en la seva primera visita a Rocafonda quan encara només era candidat. Una llei que va ser rebutjada per la majoria de dretes nacionalistes –catalana i espanyola- que aleshores governava el país. Personalment vaig fer gestions amb algun destacat polític mataroní per a que el PP donés suport a la llei. Fou debades i la llei va haver d’esperar el govern tripartit catalanista i d’esquerres per a ser aprovada al Parlament. En la quarta edició, Cerdanyola ho havia estat en la segona, va ser concedida al projecte de Rocafonda-El Palau-Escorxador. Ara obrim l’oficina que ha d’impulsar i coordinar tot l’ambiciós programa que tenim per aquests barris.

Després inauguració formal de la gespa del camp de futbol de Rocafonda. Una instal·lació que dona servei als jugadors i jugadores de futbol del club del barri i que representa millor que ningú la diversitat del propi barri. El camp ha quedat magnífic i quan el parc de Rocafonda, que es comença a construir d’aquí pocs dies, estigui acabat tindrà un entorn agradable i ben urbanitzat.

Una mica més tard inauguració de l’aparcament del Parc del Palau. Dues plantes subterrànies amb quasi dues-centes places d’aparcament que donaran un bon servei a aquest barri que fins ara no disposava de cap aparcament públic. Les obres de l’aparcament han obligat a reurbanitzar de nou el Parc del Palau, i s’ha aprofitat per un disseny més funcional.

Tres inauguracions amb un denominador comú: el treball decidit per millorar les condicions de vida dels barris de la ciutat.

Instants de dissabte

Foto crossa

La tarda té aquella calma somorta de la tardor. El passeig pels carrers de l’Eixample em porta fins la plaça de Les Tereses. La calma deixa pas al brogit de la canalla que hi juga i dels pares i mares que hi vigilen mentre la fan petar. Pel carrer de Santa Teresa hi circula una riuada de gent que va i ve de la Rambla i ja es sent la música de la cobla de sardanes. A la plaça de Santa Anna sembla que ja no hi cap ningú. Els sardanistes ballen, a les terrasses plenes la gent beu i xerra, les parades de la Fira ferroviària bullen de gent que curioseja i compra. La canalla fa cua per pujar al tramvia que els d’Argentona han muntat en plena Rambla. La màquina Kraus, imponent, atreu l’atenció de molta gent que pregunta per l’origen de la locomotora. A l’estand de MataróRàdio alguns experts fan tertúlia entorn el ferrocarril.

Gent que entra i surt de la sala d’exposicions de la Caixa Laietana. Al primer pis l’exposició que els de can Tonet i Suñol ens han portat, des de la Garrotxa, per mostrar-nos mil objectes relacionats amb Tintín, el personatge d’Hergè que aquests dies aplega a Mataró als tintinaires catalans. En Quim Martorell ha estat l’ànima d’aquesta quarta trobada.

Pel carrer de Barcelona costa de passar. La gent passeja, mira aparadors, entra a les botigues, fa la paradeta per fer-la petar amb amics i coneguts. A la Peixateria les terrasses plenes.

El rellotge avança cap a les nou, la gent comença a desfilar que cal anar a sopar i avui juga el Barça. Uns quants, els suficients per omplir l’església, fem cap a Sant Josep. Hi canta el cor infantil de “La Unió” de Granollers amb motiu del desè aniversari de la coral La Nota. De fet és el primer acte d’aquest aniversari i certament els hi costarà repetir un concert de la qualitat i intensitat que ens ha ofert avui els nens i nenes de la capital vallesana. Però queda tot un any i el programa promet.

Quan acaba el concert, amb el públic dempeus i entregat, pel carrer no hi circulen ni quatre gats i el Barça ja guanya de cinc a zero.

Pensant en el Facebook

Foto Guillermo de la Madrid

"En el Café Roma, en una esquina del barrio (porteño) de La Boca, hay un teatro de marionetas autómatas. Los muñecos toman café eternamente, mientras, en un espejo que hay tras la barra, se ve a los clientes reales del Roma desayunando, charlando, leyendo el diario, como dobles (biológicos) de los auténticos habitantes del local (mecánicos).

La simultaneidad es lo inquietante.

La duplicación: la vida y la página, en paralelo, realidades complementarias."

Del llibre “La piel de La Boca” d’en Jordi Carrión

Ciutat de comerç

Foto Francesc Iglesias

El comerç ha estat històricament un del motors econòmics de Mataró i la seva importància no ha parat de créixer en les darreres dècades. A mesura que s’accentuava el caràcter terciari de l’economia mataronina creixia el caràcter comercial de la ciutat, amb un comerç més divers, de més qualitat i de més abast territorial, convertint Mataró en una ciutat comercial de referència pel Maresme i per les comarques veïnes.

El camí recorregut ha estat llarg i a voltes difícil, però el model comercial de la ciutat està plenament consolidat i a punt per a convertir els nous reptes en noves oportunitats. Si guanyem massa crítica, en forma de nous equipaments comercials, guanyarem centralitat territorial i capitalitat comercial. Dos fets que lluny d’espantar-nos ens esperona a treballar intensament per posicionar-nos millor com a ciutat comercial.

Un treball que cal fer, com aquests darrers anys, de bracet amb les entitats comercials de la ciutat i especialment, per la seva tradició i implantació, amb la Unió de Botiguers de Mataró. Una entitat que ara celebra el seu 30è aniversari i que ha esdevingut referent pels comerciants de la ciutat i interlocutor solvent amb les administracions públiques. Des de les lògiques discrepàncies fins els acords estratègics, però amb el diàleg i la col·laboració lleial en l’impuls de les polítiques que el comerç de la ciutat necessita i demanda.

Trenta anys és un temps suficient per poder analitzar amb bona perspectiva la trajectòria recorreguda, conèixer amb exactitud la situació real i tenir idees i projectes que garanteixin i reforcin el caràcter de Mataró com a ciutat de comerç.

Felicitacions pels trenta anys, gràcies pel treball realitzat i el convenciment que tenim davant, malgrat les conjuntures, un futur magnífic pel comerç i per la ciutat de Mataró.

Text del meu escrit al butlletí que la Unió de Botiguers de Mataró ha editat amb motiu del 30 aniversari de l'entitat.

Torna el Tour?

Molts anys després els mataronins tornarem a veure passar el Tour pels carrers de la ciutat?. Encara que feia dies que es sabia que el Tour de France del 2009 tindria una arribada i sortida d’etapes de Barcelona, procedents de Girona, no sabíem si passarien pel Vallès o pel Maresme. Avui a TV3 han explicat el recorregut i han explicat que la cursa ciclista francesa, la més important de llarg del calendari, passarà per la nostra comarca i per Mataró.

Sempre hem sentit explicar quan el Tour va passar per Mataró fa molts anys. Al local de l’Associació de Veïns de l’Havana hi ha una foto dels ciclistes pedalant pel camí Ral quan encara hi passava la N-II. Molt ha plogut des de aleshores i poques coses són com eren. Potser només queda l’èpica dels ciclistes. I encara quan no està esquitxada per les històries de dopatge.

De totes maneres pot ser una gran ocasió de veure la “multicolor serp” de ben a prop i animar, esperem, a l’Edu Gonzalo.

Torna Sant Simó

Foto Francesc Iglesias

Com cada any, just abans de Tots Sants, torna la festa de Sant Simó a la seva ermita marinera. Pels que no coneguin l’ermita cal explicar que és una petita església, situada a llevant de la ciutat, just on acaba la ciutat i comencen els camps de les Cinc Sènies. Per això l’ermita ha compartit feligresos entre mariners i pagesos. Ens ho recorden molt bé els seus gegants: en Paler i la Maria de Mata. L’ermita de Sant Simó és coneguda per haver exposat durant molts anys l’anomenada Coca de Mataró, una reproducció d’una embarcació del segle XV que passa per ser la miniatura naval més antiga d’Europa. A manca de l’original, propietat d’un museu holandès, es pot veure una fidedigna reproducció.

El vint-i-vuit d’octubre, el mateix dia que els mataronins celebrem l’arribada del primer tren peninsular, l’ermita acull les parades de “sabres, el típic pastís que s’elabora especialment per la diada i que els pastissers de Mataró venen a la porta de l’ermita. Encara que el dia vint-i-vuit sigui el dia fort, el cap de setmana més proper ja s’omple d’activitats festives: concerts barrocs (en un dels espais de millor acústica de la ciutat), cercaviles, tómboles, sardanes, actes religiosos, recitals, havaneres, danses populars, animació per la canalla, ..., que apleguen molts mataronins i mataronines en la darrera festa del cicle festiu de la ciutat. Un cicle que comença a la primavera amb Sant Jordi i acaba, a la tardor, per Sant Simó. Amb el punt i apart de Les Santes.

Catalunya en xarxa

Foto Diputació de Barcelona

Catalunya en xarxa

Divendres a Manresa, abans de la inauguració de la fira Ecoviure, es va fer la signatura de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes de cinc municipis del Bages. Els alcaldes d'Aguilar de Segarra, Castellnou de Bages, Manresa, Navàs i Sant Martí Sesgueioles han estat els primers representants en formalitzar l’adhesió a la proposta de la Comissió d’Energia i Transports de la Unió Europea i que a la província de Barcelona promou la Diputació. Més d'una quarentena de municipis ja s'han adherit a aquesta iniciativa.

El Pacte d’alcaldes pretén el compromís de les ciutats europees en la lluita i mitigació del canvi climàtic. L’objectiu es aconseguir en les nostres ciutats la reducció del 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la reducció del 20% del consum energètic i l’ús d’un 20% d’energies renovables.

Ha estat de forma voluntària que s’ha triat la ciutat de Manresa per a fer aquesta primera signatura d’adhesió al Pacte d’alcaldes. Es volia visualitzar el compromís del territori en xarxa per la sostenibilitat. Precisament a les comarques on sovint no arriba l’atenció mediàtica i es té la sensació de comptar poc a l’hora de prendre decisions importants. En aquest tema són moltes les iniciatives que des dels pobles petits i les ciutats mitjanes s’estan impulsant amb èxit i que són un bon referent pel conjunt del país.

Matí d’exposicions

Foto Ciudad de la pintura

El dia, tapat i fresquet, acompanyava per la passejada tranquil·la per uns carrers de diumenge gairebé deserts. El passeig em porta a veure algunes exposicions que tenia pendents.

Primer a la Presó per veure l’exposició d’aquarel·les d’en Jaume Arenas. Aquest any es compleix el 25è aniversari de la seva mort i l’Associació Sant Lluc per l’Art i l’Associació Amics de ca l’Arenas han volgut organitzar aquesta exposició del que fou un gran mestre de l’aquarel·la a partir dels fons dipositats a la casa Arenas. Els de la Sant Lluc celebren el patró i a la conversa interessant hi afegeixen unes galetes i un gotet de vi bo.

Per la Riera i el carrer d’Argentona fins la casa Arenas. Hi exposa en Josep Maria Codina: “El viatge interior segueix. Buscant una mirada cada cop més oberta, cada cop més despullada, cada cop més despresa. Buscant obstinadament l’essència”. És el que escriu la Teresa Claveguera en el programa de mà. Al menjador de la casa, acollidor com sempre, l’interessant Quadern d’en Jaume Arenas. Un recull d’obres de petit format que els artistes de Mataró varen regalar a en Jaume l’any 1977 quan va emmalaltir. Al primer pis una exposició d’objectes i quadres dels fons del Museu de Mataró. Retrobo el quadre "Tendresses" de Rafael Estrany que durant molts anys va estar al despatx de l’alcalde i que vaig canviar per donar pas a nous artistes. Primer fou la Marta Duran, a qui he saludat a la Presó, després en Xavier Ubach i ara en Marc Prat. Fins que l’original de la nadala d’aquest any ocupi el seu lloc.

Per llegir

L'extens article que sobre en Paul Krugman es pot llegir a El País.com. Tota una lliçó d'economia.

Temps de castells: felicitats borinots!

Pel tres de nou amb folre que heu descarregat aquest matí!

De les eleccions americanes

Ens ha parlat l’Antoni Gutíerrez-Rubí en el 5è Congrés del PSC de El Maresme. La potència expositiva ens ha tingut durant tres quarts d’hora totalment enganxats al seu discurs. Un discurs trufat de vídeos i webs, des del ja mític “Yes we can” fins les divertides enquestes de les tasses de cafè, les xancletes o les carotes del Halloween.

U.S.A és U.S.A. però la val pena que es belluga en aquestes eleccions.

+ Útils x El Maresme

Més útils pel Maresme, escrit amb el llenguatge críptic del missatges de mòbil, però un bon lema pel 5è Congrés del PSC del Maresme.

Més útils, perquè un partit amb voluntat de govern i amb unes enormes, per voluntat popular, responsabilitats de governar. Mai els socialistes del Maresme havien tingut tanta capacitat de govern. En els ajuntaments, en la diputació, en el parlament, en el congrés. I això comporta una enorme responsabilitat. La de no defraudar els ciutadans i ciutadanes que ens han atorgat tota aquesta capacitat i sobretot la de ser útils als ciutadans i ciutadanes. Amb voluntat de canviar les coses, de millorar-les, d’ajudar a resoldre els problemes que afecten la ciutadania.

I més útils pel Maresme. En un moment molt important per la comarca, en el que ens juguem una bona part del nostre futur immediat. Els canvis socials i econòmics, l’encaix territorial, la cohesió de la comarca, demanen idees clares i la presa de decisions valentes.

Expansión i Sala i Martin

Presentació del diari Expansión, que dedica un especial al Maresme, aquesta tarda a l’Ateneu de Caixa Laietana. L’acte s’emmarcava en la Primera Jornada de l’Empresariat del Maresme que ha organitzat la FAGEM. Una sala atapeïda bàsicament per escoltar en Xavier Sala i Martin. Entretinguda xerrada de l’economista de Cabrera, vestit amb una de les seves característiques americanes, que ha divertit el públic amb les seves facècies i ens ha il·lustrat amb les seves conegudes teories liberals.

Coincidim amb els altres ponents en la necessitat de fugir del catastrofisme a l’hora d’analitzar el moment econòmic actual. Sense, però, no deixar de reconèixer la difícil situació i els problemes que està provocant. Una situació que cal afrontar amb moderat optimisme. Per responsabilitat -sinó el millor és anar-se’n a casa- i per confiança en les nostres pròpies possibilitats. Som una ciutat, i una comarca, de gent emprenedora i amb capacitat de treball.

Ens cal acabar de definir el model territorial, entendre Barcelona com a oportunitat i no com amenaça. Disposar de les infraestructures necessàries i no per que la gent pugui anar més ràpid a treballar a Barcelona, sinó precisament per a que la gent no hagi d’anar a treballar a Barcelona. Això vol dir que les nostres empreses siguin competitives i siguem un territori atractiu per noves empreses. Disposar d’un model econòmic fonamentat en la diversitat de les empreses i en la innovació com a valor afegit. La innovació en tots en sectors econòmics.

I ens cal millorar la formació, i d’aquí l’aposta Tecnocampus. Un espai de relació intensa entre universitat, centres tecnològics i empreses. L’aposta més important que hem fet en els darrers anys per l’economia de la ciutat i de la comarca. Amb esforç i treball ens en sortirem. Com sempre.

Companys, el polític

Actes, aquesta tarda, de commemoració del 68è aniversari de la mort del president Companys. D’aquests actes en parla la Teresa Màrquez a la contra de El Punt d’avui.

A les set ofrena floral al monument a Companys a l’avinguda del seu nom. Acostuma a ser un acte sobri, amb ofrenes dels partits polítics (amb algunes absències significatives) i d’entitats, algunes peces musicals, l’ofrena institucional i Els Segadors.

A les vuit, al Saló de Plens de l’Ajuntament, acte acadèmic a càrrec del doctor Agustí Alcoberro. Magistral lliçó de quasi una hora, amb un públic atent, que ha desgranat la biografia de Lluís Companys.

Tanco l’acte amb una petita reflexió sobre l’actualitat que afecta la figura de Companys. Reclamo tres coses: la reivindicació política, la rehabilitació personal i el procés de recuperació de la memòria històrica. Reivindicació del personatge complex: president, polític, home de partit, laboralista, sindicalista; contra la lectura simplista que últimament s’està fent de Companys. Rehabilitació personal que passa per l’anulació del consell de guerra, celebrat per un tribunal no legítim i sense cap garantia jurídica, i que per fi el govern de la Generalitat (no sé que pensaran els de la casa gran i la porta petita) està liderant com assumpte propi. Recuperació de la memòria històrica per poder passar pàgina, sense cap ànim de revenja però sabent el que va passar i amb els morts enterrats decentment.

De les xarxes socials

Avui, a El Periòdico, es publica un interessant article sobre Facebook, la xarxa social que s’està consolidant com un gran fenomen social. El seu fundador, Mark Zuckerberg, explica el present i els plans de futur de la xarxa que, només a Espanya, ja té 1’4 milions d’usuaris actius: “No tenim plans per sortir en borsa almenys immediatament. I no és per la crisi, ja ho teníem previst abans”. Clar que després de cobrar els 200 milions de dòlars que Microsoft va pagar per el 1’6% de l’empresa, i amb només vint-i-quatre anys, segur que pot esperar temps millors.

Pel maig em van oferir entrar-hi en la xarxa i per curiositat vaig accedir-hi. En aquests pocs mesos he teixit una petita xarxa amb més de cinc cents amics i actualitzo –per això la BlakBerry és molt pràctica- vàries vegades al dia. El millor però és haver retrobat gent que feia temps havia perdut de vista. Noves formes de relacionar-se en un mon cada vegada més complex.

De la ciència i la bellesa

“El científic no estudia la natura perquè és útil, sinó perquè el captiva, i el captiva perquè és bella. Si la natura no fos bonica, no valdria la pena conèixer-la. Per descomptat, no em refereixo aquí a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no és que la menyspreï, en absolut, sinó que aquesta bellesa no té res a fer amb la ciència. Em refereixo a la bellesa més profunda, la que prové de l’ordre harmoniós de les parts i que pot captar una intel·ligència pura”.

Jules Henri Poincaré (publicat a l’Agenda Escolar Europea del medi ambient i el desenvolupament)

Tarda de teatre

De teatre amateur. Al Monumental, la Coordinadora de Teatre Amateur del Maresme i el Col•lectiu de Teatre EPMA de Mataró, organitzen la Primera Trobada de Grups Amateurs de Teatre de la comarca. Preciós espectacle de Dansa del Ventre a càrrec de la companyia de Alba Hayal. La gent d’EPMA hiperactius, combinant la seva passió pel teatre amb les accions solidàries.

Un teatre amateur capaç de produir espectacle com “L’habitació del nen” que en Pere Vàzquez dirigeix a la Sala Cabañes. Va tenir l’amabilitat d’invitar-me a la primera sessió dissabte de la setmana passada i en vaig sortir francament satisfet. Un muntatge que atrapa a l’espectador, confinat en el petit espai de dalt l’escenari, i un bon treball dels actors.

Una bona mostra de la vitalitat del teatre amateur al Maresme i a Catalunya. Tot un fenomen social que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya es dedica a cuidar i potenciar.

Un home de fermes conviccions

Ningú pot dubtar de les fermes conviccions d’en Mariano Rajoy. Llàstima que els micros tenen el vici de reproduir el que es diu, sempre, quan estan connectats.

Treballar per canviar les coses

Foto Ramon Bassas

Escriure d’en Santi sense en Santi és prou complicat. Ho és per la dificultat de passar les ratlles entre realitats, records i emocions que es barregen contínuament. Recupero el text que vaig escriure, ara farà un any, amb motiu de la seva mort:

“Avui ha estat un dia especialment dur. La mort d’en Santi Ortego, malgrat no sorprendre’ns, ens ha colpejat durament. Sabíem de la gravetat de la seva malaltia, però també de la seva tossuda resistència, del “jo trencaré les estadístiques” que ens deia sovint.

Vaig conèixer en Santi fa molts anys, a l’escola Camí del Mig quan començà a portar les seves filles. Ell, i sobretot la Coral, s’integraren ràpidament en l’associació de mares i pares. Després l’he tractat molt més a fons, a l’escola universitària politècnica, al PSC. Llargues xerrades sobre temes ben diversos. La seva innata curiositat per les coses, el rigor de les dades l’obsessionava i sovint treia una llibreteta plena de notes, les lectures acumulades (havia viscut ben a prop de la plaça de Santa Anna i la biblioteca era el seu hàbitat des de ben jove), la preocupació pel progrés tècnic amb perspectiva humanista. Ho saben bé els seus companys de l’escola, del partit, de tertúlia a Televisió de Mataró, els alumnes, els amics i sobretot la seva família.

En Santi era una excel·lent persona, treballador incansable, de fermes conviccions personals i de compromís social inqüestionable. Darrera seu deixa un record inesborrable en molta gent que l’havia conegut i tractat. El trobarem a faltar, però farem allò que a ell sempre li agradava: treballar per canviar les coses. Avui tenim un altre motiu per seguir entestats en el treball per la gent, per la ciutat i pel país.”

Amb la perspectiva que dona el temps, i amb totes les coses que ens han passat durant aquests mesos, no puc sinó reafirmar-me en les meves reflexions fetes sota el cop sentimental de la seva mort. Un llarg any en el que moltes de les coses en les que en Santi creia han tirat endavant. La família, sobreposant-se al dolor, i continuant endavant amb la mateixa decisió. La ciutat entestada en un profund canvi socioeconòmic que ens presenta reptes que estem convertint en oportunitats. El Tecnocampus, un projecte en el que va participar des del començament, apurant etapes per convertir-se en un motor de canvi de l’economia de la ciutat i de la comarca. El Front Marítim en plena transformació. Les noves infraestructures ferroviàries –una qüestió que l’interessava especialment- començant a dibuixar-se en els plànols. La TDT pública, sobre la que havíem parlat llargament, emetent des de fa mesos. El país, malgrat la conjuntura desfavorable, abocat a avenços polítics, socials i econòmics per guanyar el futur.

Ens agradaria saber que pensaria en Santi de l’actual situació econòmica, de la qüestió energètica, dels conflictes mundials, de l’avenç tecnològic. Ens agradaria escoltar el seus ben documentats arguments, valorar les seves anàlisis, discutir les seves propostes. Fer-ho, com li agradava, tot caminant pels carrers de la ciutat, amb el seu posat d’home tranquil, respectuós, però convençut. De ben segur que tots plegats seríem intel·lectualment una mica més rics, més savis, més humans.

Desgraciadament en Santi no va trencar les estadístiques però ens va encomanar una bona dosi de la seva capacitat per creure que les coses es poden canviar i cal canviar-les. Ara el recordem, però sobretot ara reafirmem el compromís mutu de seguir treballant per canviar el món.

Text de l'escrit que vaig fer pel llibre homenatge a en Santi Ortego que ha publicat el PSC de Mataró.

Cantant per la pau

Foto Joan G. Jané

Amb ben poques paraules es poden resumir el que han estat aquests vint-i-cinc anys de la Coral Primavera per la Pau: cantant per la pau.

Vint-i-cinc anys cantant. En català, en castellà, en euskera, demostrant que les llengües serveixen per trametre vivències, bellesa. I que amb la música es poden expressar els sentiments més profunds que ens mouen com a persones. Cantates, cançons de bressol, música popular, poemes musicats, han format part del repertori que la coral Primavera per la Pau ens ha cantat, i moltes vegades ens ha fet cantar, durant tots aquests anys .

I compromís. Molt més enllà de la bellesa del cant, el compromís amb la pau, amb la justícia i amb la llibertat. Perquè han estat vint-i-cinc anys cantant per la pau. I si bé les veus i la música no han parat els conflictes, almenys ens han recordat dia a dia el deure de cadascun de nosaltres en la construcció solidària de la pau.

La coral va néixer per commemorar l’assassinat del president Allende i per denunciar l’opressió i la violència del règim de Pinochet. I ho va fer amb la Cantata de Santa Maria d’Iquique, un cant per denunciar la violència contra els treballadors que desgraciadament no ha perdut actualitat i és un reflex dels conflictes que assolen el món. Conflictes propers com el dels Balcans, el Càucas o Palestina. D’altres més llunyans com els de l’Àfrica, Amèrica o l’Irak. Conflictes entre persones, en els que el patiment esdevé factor comú i la injustícia moneda corrent.

Tan de bo arribi el dia en que les cançons només siguin útils per la seva bellesa, el dia en el que no calgui denunciar res ni reclamar pau, llibertat o justícia. Mentre això no passi no podem restar callats. Cadascú com sàpiga. Afortunats els que ho podem fer com, Primavera per la Pau, cantant. Com han fet durant aquests vint-i-cinc anys en els que s’ha convertit en tot un referent musical, i el que és més important, solidari i democràtic.

Moltes felicitats per aquest aniversari i moltes gràcies per tantes coses.

Caminant per les ciutats

“Caminar és la primera cosa que un nen vol fer i l'última a la qual una persona gran desitja renunciar. Caminar és l´exercici que no necessita un gimnàs. És la prescripció sense medicina, el control de pes sense dieta i el cosmètic que no es pot trobar a una farmàcia. És el tranquil·litzant sense pastilles, la teràpia sense un psicoanalista i l´oci que no costa un cèntim. A més a més, no contamina, consumeix pocs recursos naturals i és altament eficient. Caminar és convenient, no necessita equipament especial, és autoregulable i intrínsecament segur. Caminar és tan natural com respirar.”

Aquests paraules de John Butcher, Fundador del Walk21, defineixen molt bé l’esperit del moviment en defensa dels vianants i que aquest dies celebren el seu 9è Congrés Internacional a Barcelona. La Carta Internacional per Caminar és el document que millor recull l’esperit del moviment.

A casa nostra existeix una llarga tradició d’aquest tipus de moviment amb associacions com Catalunya Camina que fa anys treballa aquest temes i que participa activament en el disseny de les polítiques de mobilitat de les nostres ciutats, viles i pobles. Ole Thorson, amb les seves característiques “pajaritas”, és la cara més coneguda de tot aquest moviment al nostre país.

El congrés de Barcelona està servint, més enllà de fàcils i tòpics reculls de fotografies en alguns diaris, per fer balanç de la situació i dissenyar noves polítiques vinculades amb la mobilitat a peu. A l’hora de fer balanç de la situació s’han de destacar els avenços fets en els darrers anys, la generalització, tan criticades al principi per alguns i tan demandades actualment, d’àrees exclusives per a vianants, la pacificació del trànsit amb àrees 30 o la millora indubtable de l’accessibilitat de les ciutats. Nous debats, com la relació entre vianants i ciclistes a les ciutats, apareixen en l’agenda de treball i encara queden moltes qüestions per resoldre i molts detalls per polir. Però l’esperit del Walk 21 ha estat plenament assumit per la ciutadania i les administracions públiques estem obligats a donar-ne resposta impulsant mesures que afavoreixin els vianants.

A les paraules de Butcher caldria afegir una dada inqüestionable: la majoria de desplaçaments a les nostres ciutats es fan a peu.

Cinquanta anys educant

Aquesta tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró, el saló civil més important de la ciutat, ha tingut lloc l’acte de celebració dels cinquantenari de l’Institut d’Ensenyament Secundari Alexandre Satorras. Ha estat un acte especialment emotiu amb la presència de l’Elvira Rocha, en Joan Roig , antics professors de l’institut i en Joan Pagès, alumne de la primera promoció.

El Satorras va néixer, fruit d’una iniciativa municipal, com a COPEM, amb la intenció de recuperar els estudis públics de batxillerat a la ciutat de Mataró després de la guerra civil. Primer a la plaça de Cuba, després a la plaça del Bou i des dels anys setanta a l’avinguda del Velòdrom. I amb professors de la talla de l’Angeleta Ferrer i l’Alexandre Satorras. Milers d’alumnes de Mataró i la comarca (era l’únic institut públic del Maresme) han passat per les aules del Satorras i molta gent porta com a signe d’orgullosa identitat el fet d’haver-ne estat alumne.

Aquest any coincideixen el cinquantenari de dos centres de secundària referència a la ciutat i al Maresme: el Miquel Biada (que acaba de guanyar el premi Consumópolis) i l’Alexandre Satorras. Dos centres nascuts de la iniciativa municipal de l’època i que han tingut un paper fonamental en els cinquanta anys més intensos de la història de la ciutat.

De la Junta de Govern

Foto Lluís Martínez

Altres vegades ja he escrit sobre els assumptes que es tracten i s’aproven a la Junta de Govern. Formada pels tinents d’alcalde té com a funció, prèvia aprovació per les Comissions Informatives, discutir i aprovar els temes que són de la seva competència i que li han estat delegats pel Ple i per l’alcaldia.

Mancada de la visualització pública i mediàtica del Ple, la Junta de Govern decideix sobre temes molt importants, tal com es va posar de manifest en la sessió del passat dilluns en la que es van aprovar temes com la reurbanització del carrer de Santa Marta o el projecte d'urbanització de l'eix Herrera

L’aprovació del projecte de reurbanització del carrer de Santa Marta significa un pas més en la posta a punt dels carrers del Centre-Eixample de la ciutat, adaptant-lo a les necessitats del comerç i dels veïns. Aquest carrer, mig amagat entre dos eixos tan importants com el carrer de Santa Teresa i de Montserrat, ha vist en els darrers anys com s’anaven obrint botigues i negocis. La nova urbanització, amb paviment a un sol nivell i preferència pels vianants, canviarà la seva fesomia i la seva funcionalitat i es convertirà en un altre eix important del comerç urbà.

Pel que fa a l’aprovació del projecte d’urbanització de l’anomenat eix Herrera suposa un pas més en la tramitació administrativa d’una potent intervenció urbanística que ha de transformar radicalment aquest sector de llevant de la ciutat. La substitució de teixit urbà obsolet per habitatges i equipaments, amb zones verdes i nous carrers, provocarà la revitalització urbana del tot el sector.

Dues apostes, d'importància diferent, per equilibrar els creixements interns de la ciutat.

Notícies de l’Edurne

Foto Elpaís.com

El diaris recollien ahir la notícia de l’ascensió de l’Edurne Pasabán al cim del Manaslu i avui podem llegir-ho en el seu bloc. Es tracta del seu onzè pic de més de vuit mil metres en el seu intent de ser la primera dona en fer els catorze vuit mils de la Terra. Acaba de baixar del Manaslu i ja corre cap el Shisa Pangma.

Temps de castells: fidels a un estil

I avui ho hem tornat a demostrar. Els Capgrossos, al concurs de castells de Tarragona, tirant els millors castells que tenim: el tres de nou folrat, el cinc de vuit i la torre de vuit folrada. Amb seguretat i solvència. I molta prudència. La necessària per tirar avall els intents de quatre de nou que ens han semblat poc segurs. I per sortir de la plaça en quart lloc i seguint sent l’única colla que mai ha fet una llenya al concurs. Per això estem contents. Què es podia haver arriscat més? Què no hem trencat el nostre sostre? Què no ens atrevim amb castells de gamma extra?.

I què? Estem on estem precisament per haver estat prudents, solvents i segurs. I quan els castells de gamma extra estiguin a punt, després d’assajar-los molt, els tirarem al més pur estil Capgrossos: pas a pas, pis a pis.

Ara cal continuar treballant, aplegant molta gent als assaigs, polint el que calgui, aprenent a patir una mica més, però sense renunciar a la nostra manera de fer castells. Que no és ni millor ni pitjor que d’altres, senzillament és la nostra manera.

L’Arboç, Girona, Tots Sants, la nostra diada, són jornades castelleres suficientment importants com per recuperar la tripleta màgica, el pilar de sis i el quatre de vuit amb l’agulla. I per intentar la torre de nou amb folre i manilles o el cinc de nou.

Felicitats als Castellers de Vilafranca pel triomf i pels magnífics castells que ens han regalat. La torre de vuit neta i el quatre de nou net són castells d’una extraordinària dificultat. Avui els vilafranquins han tornat a demostrar que juguen en una altra divisió i que si les coses van com han d’anar encara són imbatibles.

I del concurs a destacar el bon ritme, la plaça plena de gom a gom i les llenyes. Massa llenyes, fins l’extrem de poder quedar segon sense descarregar cap castell!

Avui a El Punt

Foto Quim Puig

L’entrevista que em van fer dijous en Lluís Martínez i en Lluís Arcal i que avui publica el diari El Punt. La podeu llegir aquí i aquí.

Lògicament* no vaig dir “rucada “ sinó “capgrossada” que és un terme diferent i molt més mataroní encara que d’impossible traducció.

* dedicat al Francino mataroní

La Care no para

No para i publica novel·les noves: "El mejor lugar del mundo es aquí mismo" i "Dos Lunas"

Setmanari

Els dilluns acostumen a ser dies de treball intern. Reunions de govern, despatx de regidors, visites, sense massa actes institucionals. Aquest dilluns va començar, a les vuit del matí, amb la reunió quinzenal de Mataró Audiovisual, l’empresa municipal que gestiona la ràdio i la televisió pública. Al migdia reunió de la Junta de Portaveus per preparar i acordar l’ordre del dia del Ple Municipal ordinari del mes d’octubre. La tarda gairebé tota dedicada a la reunió del govern municipal per tancar el projecte de Pressupost i Pla d’Actuació Municipal pel 2009 i per preparar el Ple.

Dimarts que comença aviat a Barcelona en la inauguració de la conferència que la Diputació de Barcelona organitza per explicar el programa LIFE i altres instruments financers de la Unió Europea adreçats a la innovació ambiental. Al migdia acte d’entrega dels diplomes dels mòduls formatius que el GIMM ha organitzat, amb la col·laboració de l’IMPEM, per millorar la qualificació personal de persones amb discapacitats físiques. A primera hora de la tarda visita de la família d’en Josep Batlle Filbà, un mataroní emigrat a finals del segle XIX a la República Dominicana, que fan un viatge per Catalunya per conèixer la terra dels seus avantpassats. A les cinc de la tarda Consell d’Alcaldes del Maresme. Uns quants temes que preocupen als alcaldes i algunes estratègies de treball compartides. De nou a Barcelona al sopar de cloenda de la Diada de les Telecomunicacions que organitza el Col·legi d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya. Presència de consellers i directors generals i un interès important pel que estem fent al Consorci Digital Mataró-Maresme.

Dimecres de més despatx i a mig matí visita amb la diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona del Servei de Mediació de l’Ajuntament de Mataró. A mitja tarda visita al rector de la Universitat Politècnica de Catalunya per explicar-li el procés de fusió de les escoles universitàries i breu ullada al supercomputador del Computing Center de Barcelona. Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, a l’Hospital de Mataró, per acabar el dia.

Dijous a primera hora entrevista pel diari El Punt que sortirà publicada demà i roda de premsa per presentar el projecte de Pressupost i Pla d’Actuació Municipal pel 2009. Visita a primera hora de la tarda del Síndic General de la Vall d’Aran a les instal·lacions de Maresme Digital TV -que per cert estrena web- per conèixer l’experiència que estem tirant endavant. Continuem aixecant expectatives a tot arreu. A les set Ple Municipal ordinari del mes d’octubre. Sis i hores i mitja asseguts al Saló de Plens per aprovar, i per consens, temes tan importants com el Pacte de nova ciutadania, el projecte “Mataró Mar” o l’inici del procés de dissolució del Patronat –que tan bona feina a fet durant aquests vint-i-cinc anys- de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró.

Divendres que costa arrencar encara que a les vuit tornem a ser al despatx. A les deu, al Saló de tapissos de l’Ajuntament de Barcelona, assemblea general de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. El caràcter rotatori de la presidència fa que aquest any em correspongui, com a diputat provincial de medi ambient, presidir aquesta institució de gran prestigi en el camp de la gestió urbana. L’habitual roda de premsa de després dels plens i el migdia i la tarda dedicat a despatxar amb regidors i regidores abans d’anar al concert de les sopranos al Monumental.

A final de la setmana computo unes setanta cinc hores treballades. I encara queda el cap de setmana. Però qui no vulgui pols que no vagi a l’era!

Gràcies

Foto Capgròs

Un Monumental –amb el president Maragall entre el públic- ple fins la bandera per escoltar el recital de les dues sopranos: la Montserrat Caballé i la Montserrat Martí. Impresionant la Martí, demostrant encara detalls de prima donna la Caballé. Mare i filla cantant juntes i de franc per una causa justa. Entenc que l’Ascensió Miró, la dona incansable que presideix l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Maresme, no s’acabés de creure. Portar aquest recital a Mataró era tot un repte, omplir el Monumental –amb tothom passant per taquilla- un altre. I tots dos reptes han estat aconseguits.

Gràcies a les dues Montserrat i gràcies Ascensió.

Important, ajustat, auster, ambiciós i participat

Foto Quico Melero

Amb aquestes paraules he definit el projecte de pressupost que aquest matí ha estat presentat en Comissió Informativa i en roda de premsa.

Important perquè estem parlant d’un pressupost de més de 126 milions d’euros, que puja fins els 135 milions si hi sumem els organismes autònoms i que arriba a superar els 215 milions amb les inversions previstes. Uns pressupostos que posen especial atenció a les polítiques d’ocupació i foment de la competitivitat de les empreses mataronines, a l’atenció a les persones amb més dificultats socials, a l’habitatge, a l’educació i a la seguretat.

Ajustat en quan es té molt en compte la conjuntura econòmica actual que afecta les finances privades i públiques i per això només creix un 1’14%, molt per sota de les previsions d’inflació per l’any 2009. El descens dels ingressos provinents de l’activitat immobiliària, la contenció de les aportacions de les altres administracions, la contenció també de la pressió fiscal amb un increment a l’entorn de l’IPC que consolida la línia seguida en els darrers anys i que la situa molt per sota de la inflació acumulada, ens dona un escenari econòmic limitat en els ingressos i que ens obliga a ser especialment curosos en la despesa.

Auster, com han estat sempre els pressupostos de l’Ajuntament de Mataró. Malgrat això estem disposats, junt amb els grups municipals, a analitzar les despeses que pugin considerar-se susceptibles de ser retallades i incrementar l’estalvi corrent. Per molt que alguns s’entestin en insinuar el contrari l’Ajuntament de Mataró s’ha guanyat una merescuda fama d’estricte, ratllant la garreperia, en les despeses de representació, viatges, comunicació, etc...

Ambiciós, perquè planteja unes inversions molt importants i que superen, entre ajuntament i empreses municipals, els 110 milions d’euros, uns 22 milions més que el 2008. Però l’ambició d’aquest pressupost es demostra molt més enllà que la pròpia quantitat. Són els projectes, estratègics i vitals pel futur de la ciutat, els que determinen aquesta ambició: Tecnocampus, habitatge, aparcaments, escoles, equipaments esportius, sanitaris i cívics, barris.

Uns pressupostos que serviran per desenvolupar el Pla d’Actuació Municipal del 2009 que de forma participativa s’ha vingut treballant en els Consells sectorials i territorials a partir del document presentat en el Consell de Ciutat a començament del mes de juny. Encara caldrà treballar-ho en audiència pública i sotmetre’l al període d’informació i al·legacions.

Tot plegat, amb l’objectiu principal i explicitat en l’Acord de Govern, de seguir treballant per la cohesió social i territorial de la ciutat de Mataró. Feina, habitatge, educació i qualitat de vida són les paraules claus per definir i entendre aquest pressupost.

Mediant en la ciutat complexa

Foto Quico Melero

Aquest migdia, amb la diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, hem visitat el Servei de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró. Aquest és un servei relativament nou que té com a finalitat la mediació entre les parts quan es produeix un conflicte de convivència ciutadana.

Aquest tipus de servei, que evita la intervenció policial i la possible judicalització del conflicte, té cada vegada més acceptació ciutadana tal com demostren els 175 casos atesos durant aquest any 2008. La majoria de les intervencions dels mediadors s’han donat en comunitats de veïns i han estat reclamats pels mateixos veïns.

Ens trobem davant un servei que té un paper important en la garantia de la convivència. La diversitat dels interessos ciutadans, la mobilitat veïnal, l’aparició de nous fenòmens i normes de comportament social, expliquen la necessitat de la mediació de tercers en conflictes de convivència. El que abans sovint es resolia amb una simple conversa entre veïns reclama ara la presència de professionals de la mediació. Un exemple més de la creixent complexitat de les nostres ciutats i de les relacions socials.