El matí de Sant Esteve, els galls ja no hi cantaran
amb el fred i la vila deserta la gent no es despertarà!
Nadal
També vindrem , Infant, a l’hora vella
Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;
Deixarem rella i la mula de sella
I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.
Et portarem vegetals esperances
I el que jo tinc en el graner tardà:
Llibres marcits amb versos de vacances
On Tu no hi ets, i el camp és de secà.
Els vaig escriure en el parlar dels pares,
Que és el més dolç per qui el sap confegir,
Però hi fa nit en platges i sahares
I el Teu Nom és de sol i de jardí.
Guardo per Tu, gallines ponedores
A camp obert, darrera el mur herbós,
Tocant al rec on maduren les móres
Per als infants que Et saben dir de Vós.
En embolcalls que fan la passa curta
Porto una leica i pàl·lids pensaments,
Cançons d’hivern en fontanes de murta
D'un monestir i un castell transparents;
Mantells eslaus i Florències alades,
Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,
Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.
Porto els papers d’una casa forana
Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,
Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.
I quan tot just si la tenora sona
Pastors i estels perduts serrat enllà,
La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,
I els corns reials qui sap qui els sentirà,
Vindré mudats, al costat de la dona,
Amb els vestits de quan ens vam casar.
J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella
El tió del finançament
Ignoro, com és lògic i malgrat el meu optimisme, si hi haurà o no pacte pel finançament autonòmic abans de cap d’any. Les converses del cap de setmana del president Zapatero amb el president Montilla i posteriorment amb el president Chaves (que no oblidem també és president del PSOE) apunten clarament cap a una solució del conflicte. Una vegada, i pel que sembla, Zapatero ha fixat les directrius econòmiques per a fer front a la crisi, els esforços estan destinats a tancar la negociació del finançament de les autonomies. Perquè si bé es cert que el finançament de Catalunya és el tema central, com passa sempre, darrera dels catalans hi van tots els altres. Ja va passar als anys vuitanta, fa poc amb la reforma dels estatuts i ara amb el finançament.
Per alguns, que ja han corregut a criticar el encara no nat acord tot i no saber-ne els continguts, això serà la repetició del cafè per a tots. Mai no expliquen si el que els molesta és que sigui cafè o que sigui per a tots. Com va dir fa pocs dies en Roca Junyent a Mataró, Catalunya hauria d’estar cofoia d’haver liderat el procés de descentralització més potent que mai s’ha donat a Espanya i a Europa. Ara tornem a anar al davant.
I com sempre les crítiques tornen a ser ferotges. De Convergència perquè veu que l’acord s’acosta i si arriba se’ls veurà definitivament el llautó del mal acord de l’Artur Mas amb l’Aznar del model de finançament actual. Model dolent i reconegut pels mateixos convergents i populars en la votació de bloqueig dels pressupostos de l’estat fa quinze dies al Senat. Estan nerviosos els de la casa gran i això, com els hi acostuma a passar, els hi fa perdre fins i tot les formes i l‘educació.
Crítiques del PP que diu s’ha perdut molt de temps en fer complir el que diu l’Estatut, oblidant-se del recurs al Constitucional que varen presentar i que penja com una espasa de Damocles sobre el mateix estatut. Per no parlar del que deia la presidenta de la Comunitat de Madrid abans d'entrevistar-se amb el president del govern o el que diu en Javier Arenas. Fent retòrica castissa podríem dir allò de “ladran luego cabalgamos”.
Curiosament els d’Esquerra, que varen demanar el vot contrari a l’Estatut, ara són els més bel·ligerants pel seu compliment. Benvinguts a l'Estatut!
El PSC com sempre a l’ull de l’huracà. És el que té ser un partit de govern, que et plouen sempre i de tot arreu. Demostrada la responsabilitat votant uns pressupostos de l’estat bons per Catalunya i no afluixant en la negociació del finançament ens situem en una posició complexa però central. Assumint els riscs de la situació i treballant per trobar les solucions que el país necessitat i la ciutadania demanda. Aguantant el xàfec nacionalista que té por de perdre, amb un bon acord de finançament, un dels seus arguments més potent i una de les seves eines d’agitació política més eficaç. Segurament això explica el nerviosisme creixent i que alguns articulistes habituals posen de manifest.
Venen dies apasionants, i entre neula i neula, li fumarem garrotada al tió a veure si ho desencallem d’una vegada per totes.
Divendres, interparlamentària del PSC
Comissió Interparlamentària: Senadors, congressistes, parlamentaris catalans i europeus, alcaldes. Un repàs exhaustiu de l’actualitat de les cambres legislatives. Isidre Moles, Francesc Vallès, Joan Ferran, Raimon Obiols ("Barcelona, capital de la Mediterrània, també ha de ser la capital del socialisme mediterrani"), Jordi Hereu (“l’àmbit local fa d’amortidor socials en temps de crisi”, “el finançament local ha de ser suficient, autònom i responsable”), Carme Chacon ("tota la legislatura està condicionada per la crisi”), Antoni Castells (“justament en moments de crisi cal prendre mesures anticícliques”, “no hi mercat sense estat”, “és l’hora de les polítiques keynesianes”, “les mesures cal prendre-les a nivell europeu”, “cal prendre mesures conjunturals i reformes estructurals”, “cal discurs i projectes”), Manuela de Madre, José Montilla (“els problemes tenen solució”, “els socialistes catalans hem actuat amb responsabilitat i lleialtat amb uns pressupostos generals que són bons per Catalunya”, “hi ha voluntat mútua i possibilitats d'arribar aviat a un acord sobre finançament”).
Idees, treball, discurs, acció de govern. Uns criden, altres insulten, alguns desfullen la margarida. Els socialistes procurem treballar. Ho explica en Miquel Iceta al seu bloc.
Ciutat d'oportunitats
L’any 2008 ha estat complicat i intens. Complicat per la crisi que ens ha colpejat molt fort. Quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi del tèxtil provocada per la desaparició dels aranzels, ens arriba aquesta nova crisi. Una crisi diferent, global, que afecta a tots els sectors i a tots els països. Una crisi que, enlloc d’amagar-nos com un caragol dins la closca a l’espera del bon temps, ens ha esperonat a treballar amb més intensitat per convertir-la en noves oportunitats per Mataró.
Complicat pel crispat ambient polític de la ciutat. Alguns s’han passat l’any intentat distreure el govern dels seus objectius i a l’opinió pública de la feina feta. La segona cosa ignoro si ho han aconseguit, la primera rotundament no. I ho demostra el llarg balanç de coses acabades, engegades i projectades que posem presentar com a balanç de l’any.
Treball estratègic i concrecions de l’acord de govern han estat els dos eixos bàsics del treball de govern municipal. Treball estratègic liderant territorialment la comarca en temes tan importants con el Pla Territorial Metropolità, el debat de la mobilitat, les infraestructures ferroviàries, el tractament de residus, els equipaments sanitaris, el Pla Estratègic del Port, ...
Treball estratègic en l’àmbit econòmic. El treballs per a la instal•lació del Corte Inglés a Mataró, la construcció dels equipaments del Tecnocampus i el procés de fusió de les escoles universitàries, el desenvolupament del Front Marítim, el Pacte per l’Ocupació d’abast comarcal, les emissions regulars de la TDT comarcal i el pacte amb el canal del nord, els treballs del Pla Estratègic del Maresme que lidera el Consell Comarcal, l’entrada en l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyola, el mercat de la plaça de Cuba, ...
Treball estratègic en l’àmbit social. La instal•lació a Mataró de la Delegació Territorial d’Educació, la Taula de la Formació Professional, el Pacte per la Nova Ciutadania, els treballs pel Museu Bassat, el Festival Shakespeare, ..
I concrecions de l’acord de govern. Habitatges, desenvolupament urbanístic, equipaments educatius, instal•lacions esportives, reurbanitzacions de parcs i carrers, equipaments cívics, transport públic, seguretat, neteja, aparcaments, i un llarg etc...
Per l’any 2009 la prioritat del govern continua essent la crisi, impulsant les polítiques actives d’ocupació, el suport a les empreses, i la inversió pública com a element anticíclica i d’impuls econòmic. És el que acabem de fer amb els diners del Fons Estatal d’Inversions. I atenent, amb els recursos disponibles, a les persones més vulnerables per la situació econòmica general.
Al mateix temps continuarem posicionant-nos estratègicament amb la voluntat de sortir d’aquesta crisi més enfortits i de convertir Mataró en una ciutat d’oportunitats. Per això no estalviarem el rigor, el treball discret, l’esforç i la imaginació.
Inversions
Dies molt intensos de treball per preparar la proposta que Mataró presentarà al Fons Estatal d’Inversions. Dels vuit mil milions que el govern d’Espanya ha posat a disposició dels ajuntaments ens han tocat més de vint-i-un milions. Són molt diners que tenen com a finalitat fonamental la creació d’ocupació i suposen una demostració de confiança, sense precedents, en la capacitat dels ajuntaments.
Que ningú, però, pensi que amb aquests diners s’han resolt els problemes dels ens locals. Aquests milions són una important injecció econòmica que aprofitarem i de valent, però el finançaments dels ajuntaments cal resoldre’l, i definitivament, amb un nou model que garanteixi els ingressos necessaris per atendre les moltes demandes i serveis que els ajuntaments hem d’atendre.
Escoles, instal·lacions esportives, carrers, equipaments culturals, semàfors, accessibilitat, equipaments socials, millora de l’espai públic, infraestructura de telecomunicacions, clavegueram, seguretat viària, rehabilitació patrimonial, ... fins a 52 projectes que cal començar a executar ràpidament doncs s’han d’acabar en aquest any. Vindran mesos frenètics, amb la ciutat potes enlaire, caldrà tenir paciència i fer les coses bé, però al final pagarà la pena i podrem gaudir de les millores que es faran amb aquests vint-i-un milions.
Cusachs és notícia
Poc més d’un any després de l’exposició a la Pia Almoina, en Manuel Cusachs torna a ser notícia. I per partida triple.
Avui ha inaugurat l’exposició “Una vida d’escultor” al Museu de Mataró i a la Casa Arenas. També avui El Periódico de Catalunya li ha dedicat una extensa crònica. Per acabar aquests dies s’està rebent la nadala institucional de l’Ajuntament de Mataró quer té com a motiu principal una maternitat del mateix Cusachs.
Escriu Carlos Duarte en el programa de mà de l’exposició: “Manuel Cusachs és un dels nostres grans escultors, un veritable savi en l’arriscat ofici d’arrencar de la matèria el gest que ens commou i que suscita dins nostre el goig de la contemplació de l’obra mestra. Ho és perquè domina la tècnica i perquè aconsegueix que les seves creacions siguin d’una bellesa exuberant, mediterrània, que ens convoca a saber i a sentir. Cusachs hi transmet amb una força i un talent del tot excepcionals la plenitud de la vida, perquè és un artista formidable que convida a la matèria a moure’s amb les onades de la llum”.
Consell d’alcaldes
Reunió del Consell d’Alcaldes del Maresme aquesta tarda al Consell Comarcal.
Uns quants punts importants que s’han portat a consideració dels alcaldes de la comarca. El primer ha estat l’informe preceptiu sobre els pressupostos del Consell Comarcal per l’any 2009. Un pressupost que puja més de 36 milions d’euros i que és el segon pressupost més important, superat només per Osona, de tots els consells comarcals.
Un segon punt molt important ha estat la presentació dels projectes, ja treballats en la reunió del Comitè Executiu del mes de novembre, del Pla Estratègic pel 2009 que venen a desenvolupar els projectes proposats en el propi Pla, i entre els que destaquen la constitució (ara que algú vol inventar la sopa d’all potser seria interessant llegir la pàgina 24 del document de propostes estratègiques del Pla) de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Maresme, els estudis per la reconversió de la N-II, la gestió integrada del litoral i la gestió d’iniciatives culturals en xarxa.
La presentació de la Xarxa Infància, Adolescència i Família (XIAF) ha estat el tercer punt, per acabar amb la presentació de la fusió del Pacte pel Desenvolupament Local i l’Ocupació del Maresme i el Pla Local per a l’Ocupació de Mataró. Una evidència clara, en un mes especialment important, del treball conjunt que estem portant a terme amb les altres administracions de la comarca. I una demostració de la voluntat política d’exercir de capital del Maresme.
Llums de Nadal: un conte reial
El que han escrit la Lola Casas i en Francesc Chiva, amb il·lustracions de Carme Queralt, i que ha publicat l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Mataró. Ja vénen, ja vénen!
Setmanari
Els dies van agafant de mica en mica aquell ambient tan especial del Nadal, però la feina empeny i les agendes segueixen plenes a vessar. Després del cap de setmana llarg del “pont” de la Constitució cal recuperar el dia de festa i acumular més feina en menys dies.
Dimarts Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya. Un grapat d’alcaldes repassant la feina de la FMC i marcant criteris pel bon govern del municipalisme català. A la tarda acte de commemoració de la Constitució. Magistral conferència d’en Roca Junyent, idees clares i retòrica de primera categoria.
Dimecres matí dedicat a parlar d’urbanisme amb clau supramunicipal i amb els ajuntaments de l’entorn de Mataró. Tarda dedicada al Consorci de Residus Sòlids del Maresme. Visita d’obres, Comissió Permanent, Comissió de Comptes i Junta General. La bona notícia de la incorporació de Dosrius al Consorci.
Dijous, Cercle de comparació intermunicipal de neteja i residus de la Diputació de Barcelona. Una molt interessant iniciativa que permet posar pràctiques en comú, establir indicadors i marcar objectius de millora. Dinar de treball, dels que d’aquí a un temps poden donar molts bons resultats.
Divendres, reunió per avançar en la constitució del Govern Territorial de Salut. Sembla que volen donar l’impuls decisiu i constituir el govern en pocs mesos. Al migdia visita a la promoció de pisos de lloguer al Pla d’en Boet. Noranta quatre pisos que aviat estaran a disposició de joves. Casament i concert a Santa Maria. Magnífica l’Escolania de Montserrat.
Dissabte de molt de fred. El que feia a Sant Pere de Casserres a l’acte de celebració del 10è aniversari del Consorci Alba-Ter. Interessants parlaments sobre la gestió del riu i lectura de la Declaració del Ter. Migdia a Llavaneres al dinar de Santa Llúcia patrona de l’ONCE. Tarda amb passeig per la Fira de Nadal a la plaça de Santa Anna i acte a can Palauet per celebrar el Dia de l’Agent Comercial. Oportunitat per explicar el present i el futur del comerç de Mataró. Encara temps per assistir al sopar anual d’Haribala amb una orella pendent del Nou Camp.
Diumenge pel PSC. Consell d’alcaldes i escola de la JSC de Mataró. La tarda queda per acabar d’enllestir la proposta d’actuacions pels vint-i-un milions que ens han tocat del Fons d’Inversions del govern d’Espanya. I la setmana que comença s’anuncia d’infart!.
Un somni republicà
El president Companys hissant la bandera al Sindicat de Cecs de Catalunya“Els cecs de Catalunya, els cecs de tot el món, esperen que l’obra començada serà completada per tal de fer que els cecs, ultra ésser trets de la misèria, siguin totalment reivindicats en l’aspecte social, traient-los d’on els havien deixat els que hi els situaren al marge de la societat”.
Són paraules de Roc Boronat, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i fundador i president del Sindicat de Cecs de Catalunya. Una institució creada l’any 1934 i que va organitzar una primera loteria, el popular “cupó dels cecs”, amb una clara finalitat social i de promoció de les persones invidents. Va ser l’embrió, junt amb altres iniciatives similars a Sevilla, de l’actual ONCE.
Una història que explica en Jordi Amat en el llibre “El Sindicat de Cecs de Catalunya (1934-1939). Un somni republicà”, publicat per l’ONCE i que avui m’han regalat en el tradicional dinar de Santa Llúcia. Com escriu el propi Amat: “Sembla improbable que el somni reeixit del Sindicat de Cecs de Catalunya s’hagués portat a terme fora del marc de la II República. Així ho van interpretar els seus fundadors. No es tractava d’una qüestió d’ideologia sinó de l’adveniment d’una nova mentalitat col·lectiva”.
Llums de Nadal: memorable concert
El de l’Escolania de Montserrat, aquesta nit, a Santa Maria amb motiu del mil·lenari de la basílica. Com a dit Bernat Vivancos, director de l’escolania, mil anys de pedres i vuit-cents anys de cant. Una església plena com mai per escoltar els escolans de Montserrat que han fet un concert nadalenc amb cançons d’autors molt diversos i amb una versió d’en Vivancos del clàssic Santa Nit magnífica. Un gran preàmbul de Nadal.
La fútil exhibició
Així van qualificar els senadors d’ERC la votació que van guanyar, amb el recolzament del PP, CiU i ICV-IU, i que vetaven els pressupostos de l’estat pel 2009. Fútil si es considera que els pressupostos tornen ara al Congrés on tenen garantida la seva aprovació amb els vots socialistes, del PNB i del BNG.
Els que potser no ho trobaran tan fútil seran els veïns de Corbera d’Ebre que han vist com s’esfumen els 600.000 euros que el pressupost contemplava per la restauració de l’església del poble vell. I així fins els vint-i-un milions que Catalunya ha perdut com a conseqüència del veto promogut per ERC.
Un veto que, entre altres coses, ha servit per a que PP i CiU acabessin reconeixent i votant coses com: “els problemes de finançament que afecten a Catalunya tenen com a causa directa les deficiències que presenta el model que el PP va aprovar amb el recolzament de CiU”, “el sistema conculcava clarament diversos estatuts, entre ells el català”, “PP i CiU són responsables directes de les greus deficiències que presenta el sistema actual de finançament de les comunitats”.
Frases
Ara que la política espanyola gira entorn de frases elevades a la categoria de tesis polítiques fa bo d'escoltar gent amb el coneixement i l'experiència d'en Miquel Roca i Junyent. El veterà polític retirat ens ha fet avui tota una classe magistral sobre la Constitució espanyola amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la carta magna. Fèiem compliment d'una proposta de resolució, presentada pel PP, i aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Mataró.
Confessant-se d'entrada defensor de l'actual texte, en Roca ha anat explicant els fonaments de la Constitució: tornar la sobirania al poble, permetre la descentralització de l'estat i generar un marc de llibertats comparable al dels països del nostre entorn. Per en Roca només el Senat necessita una reforma a fons per convertir-se en una cambra de representació territorial. Ho diu justament el dia en que el PP carrega a fons per les declaracions d'en Tardà. Encara que després no tinguin cap inconvenient en votar junts contra els pressupostos de l'estat.
Avisa Roca de la temptació de demanar la reforma de la Constitució en nom de l'autogovern de Catalunya no sigui que sortim malparats de l'aventura. I reclama per Catalunya el lideratge d'una descentralització sense igual en cap país. Algú dels que seia avui al Saló de Plens devia pensar que en Roca li estava desmuntant un a un tots els arguments que va esgrimir per oposar-se a la proposta de commemorar la Constitució.
Però posat a quedar-me amb una frase em quedo amb la que, segons en Roca, li deien algunes persones: "Roca, aquesta vegada ha de sortir bé".
Efectivament va sortir bé!
Cap de setmana esportiu
Dissabte, diumenge i dilluns. I amb esports diferents que per això Mataró és una ciutat d’esportistes.
Dissabte al matí, amb un més que agradable solet, waterpolo a la piscina del Centre Natació Mataró. Partit amb l’Alcorcón, l’antic Ondarreta, que els de casa acaben guanyant àmpliament després de tres quarts molt igualats. A la tarda un moment per veure com el Platges Mataró s’imposava clarament al Sedis de la Seu d’Urgell.
Diumenge XIV Mitja Marató de Mataró. Una prova plenament consolidada, amb una participació de gairebé 2.000 atletes, i que va tancar la inscripció per Internet ja fa uns dies. Molt d’ambient i victòria indiscutible dels atletes kenyans van copar els quatre primers llocs de la classificació amb rècord de la prova inclosa. Podeu veure la cursa en aquesta web.
Sense oblidar els quasi mil nens i nenes que van participar en la prova infantil. Una prova sense classificació i en la que guanyen tots i totes. A la tarda, entre acte i acte, final four catalana. El Platges Mataró poc va poder fer amb l’Olesa que repetia títol. Difícilment es pot guanyar un partit de bàsquet amb una anotació de cinquanta tres punts i fent dos triples de vint-i-dos intents.
Aquest matí, a can Xalant, torneigs Ferran Ferrer i Josep Gomà de futbol base. Equips masculins i femenins compartint un esport fins fa pocs anys reservat als nois.
Llums de Nadal: pessebres
Pessebre d'en Manuel Serena (q.a.c.s)
L’atapeïda agenda d’aquest dies suposadament festius m’obliga a fer una visita, gairebé de metge, a l’exposició de pessebres de la Presó. Fa dies que l’Associació de Pessebristes de Mataró ha començat la seva “temporada” oficial. De fet fa mesos que hi treballen intensament per a tenir-ho tot a punt. Ara, però, és el moment d’ensenyar, i de lluir, el treball de tantes i tantes hores.
Aquest any ho fan per partida doble. A l’exposició de diorames a la sala de la Caixa Laietana a la plaça de Santa Anna i al seu local de la Presó de Mataró. Amb el mil·lenari de Santa Maria com a tema central de les seves activitats d’enguany. Dues exposicions per posar a l’agenda d’aquestes festes de Nadal. Com sempre magnífics pessebres, tècnicament perfectes i de gran ambient mataroní. Amb la vitalitat demostrada per l’entitat que aplega un bon nombre de persones aficionades al pessebrisme i que cuida de manera molt especial l’escola en la que nens i nenes aprenen totes les tècniques de l’art de fer pessebres.
Podeu trobar tota la informació sobre l’Associació de Pessebristes de Mataró en la seva pàgina web, en la que ja anuncien que Mataró acollirà la Trobada de pessebristes de Catalunya l’any 2010.
Perill a Facebook?
Arribo avui als mil amics agregats al Facebook. He recuperat amics i antics alumnes, he conegut nova gent i he acabat formant part d’una densa xarxa social. Justament el que buscava en aquesta xarxa. I lògicament he triat el que escrivia i les fotos que pujava. Si més no és el que penso que fa tota la gent que fa servir aquestes xarxes. Tampoc cal despullar-se i ensenyar les vergonyes a tothom. Despullar-se emocionalment, que físicament ja ho fa molta gent. Al Facebbok o en altres llocs.
Tampoc penso que en aquests espais, una mica com passa en els blocs, calgui mantenir una correcció política absoluta. Només són el que són i crec que ens podem permetre algunes llibertats que en mitjans més convencionals ens pensaríem molt més.
També queda clar que no tothom ho entén així i si no mireu que li ha passat a un dels assessors del president electe Obama per penjar una foto en la que surt en actitud de tocar un pit a una foto de mida natural de la Hillary Clinton. Excessiu puritanisme? Massa correcció política? Més aviat em sembla que els americans són un pèl avorrits!
Llums de Nadal
Aquest vespre s’han engegat els llums de Nadal del centre de Mataró. Pot semblar que en aquests moments de crisi es podia haver fet un exercici d’austeritat i estalvi, no posant llums als carrers per les festes nadalenques. Precisament calia fer un esforç i, sense arribar a la espectacularitat que llueixen ciutats com Madrid, crear les condicions favorables pel comerç urbà de la ciutat. Insisteixo en el fet que no ens podem aturar precisament en aquests moments difícils i que només treballant encara amb més decisió ens en podem sortir. Recomano aquest article d’en Lluís Bassat i publicat fa uns dies a El País.
Encara que la ciutat ja fa dies que llueix els guarniments nadalencs aquesta setmana entrem plenament en el cicle festiu i com una mena de roda del temps que no s’atura repetirem una mena de litúrgia cíclica. Pessebres, torrons, enllumenats, calendaris de despullats, nadales, Pastorets, dinars i sopars, compres, regals, bons desitjos, …Personalment ho faig de bon grat, sóc dels que els hi agrada el Nadal i trobo el gust a aquestes festes per molt mercantilitzades i consumistes que es vulgui.
Amb Llums de Nadal obro una mena de quadernet per parlar precisament de tots aquests elements nadalencs. De com els visc i com els interpreto. D’aquí fins a Reis i amb la periodicitat de les pròpies vivències.
Les ciutats del segle XXI
Mediambientalment les ciutats del segle XXI hauran de complir tres condicions: compactes, en xarxa i eficients. Compactes perquè el territori no és infinit, és pot reciclar i els espais lliures tenen valor en si mateix. En xarxa perquè hauran de cooperar entre elles, planificar juntes i treballar en claus superiors a estricte local. Eficients perquè hauran de gestionar correctament els fluxos energètics, d’aigua, residus i de mobilitat.
Les ciutats hauran de ser decisives des de la proximitat, amb capacitat d’influència real en els processos de presa de decisions. Totes les mesures mediambientals que es prenguin es desenvoluparan en el territori d’alguna ciutat o poble i tindran un impacte directe sobre el conjunt de la ciutadania. Ningú com els ajuntaments coneix el territori i les seves circumstàncies socials. Tampoc cap altre administració pot generar els nivells de complicitat amb els ciutadans imprescindibles per modificar de forma significativa els hàbits mediambientals de la població.
Aquest ha estat l’esquema de la meva intervenció en el debat sobre “Les ciutats del segle XXI” que dins del Congrés Nacional de Medi Ambient ha tingut lloc aquest migdia al Palau de Congressos de Madrid. Un debat de més de dues hores que ha introduït Carlos Hernandez Pezzi i en el que hem participat representants de diverses administracions.
Al marge de les opinions, absolutament estrafolàries, de la representant de Madrid doña Ana Botella (em podeu veure a la foto assegut al seu costat), hi ha hagut força coincidència en valorar com a desafortunada la gestió urbanística del sòl en els darrers quinze anys. “Se ha hecho un mal metabolismo del suelo en España” en paraules de Hernández Pezzi. “Quince años de crecimiento sostenido e insostenible”. També força coincidència, al marge de la Botella, en considerar les polítiques mediambientals com a estratègiques també en termes econòmics. Al final el convenciment que no és l’economia: és la política, amics!
Un altre pas
Quan algú, d’aquí uns anys, escrigui la història política de la ciutat i del Maresme haurà de valorar els per què de moltes coses en la curta història universitària de Mataró. Però ara el que cal es seguir en el procés que varem iniciar fa quatre anys i, que després de molt de treball, ens ha portat a la situació actual de fusió de les dues escoles en un sol projecte universitari dins del Tecnocampus. Universitat i empreses juntes compartint espai, coneixement, inquietuds i oportunitats. Més que mai el Tecnocampus pren dimensió comarcal i més que mai la universitat es posiciona com a element diferenciador del nostre parc tecnològic.
Ara s’inicia una nova fase pel projecte universitari del Mataró i el Maresme. Un projecte que suma el que de bo tenien les dues escoles, li dona més massa crítica i el projecta amb nova força. En pocs dies les dues escoles hauran acabat el procés de dissolució dels seus òrgans de govern. Una bona feina que cal agrair a la intel·ligència i generositat dels responsables polítics i acadèmics de les dues escoles.
Però no ens quedarem aquí i tot just quan aquest projecte comença a quallar d’altres es comencen a treballar. Treballar cosa força diferent de xerrar.
Parla.cat
El Parla.cat és un espai virtual que posa a l’abast infinitat de materials per l’aprenentantge de la llengua catalana. Aquesta tarda l’hem presentat a la sala d’actes de la biblioteca Pompeu Fabra. Acompanyat del president d’en Francesc Teixidó, president del Consell del Centre de Normalització Lingüística del Maresme, d’en Bernant Joan, secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i un nombre considerable de professors i alumnes de català majoritàriament estrangers.
He volgut senyalar el caràcter de Catalunya com a país d’oportunitats. Un país fonamentat en els drets de ciutadania que, més enllà de la situació administrativa, es construeix a partir de la voluntat de ser català. Una voluntat lliure que res té a veure ni amb l’origen ni amb la classe social. Però un país que ha tingut la llengua com a nervi fonamental, com a comú denominador d’aquesta voluntat de pertanyer. D’aquí els atacs constants que la llengua pateix.
Garantit l’aprenentatge escolar del català gràcies a la valenta, i ampliament acceptada immersió lingüística, ens queden dos reptes per davant. El primer l’aprenentatge del català per part de les persones nouvingudes i el segon l’ús social del català. Eines com el parla.cat poden ser molt útils però en cap cas poden substituir l’autèntic aprenentatge que significa el contacte entre persones.
Setmanari
Una setmana molt densa i diversa. Nadal a la vista i tot es precipita en un d’aquells moments en que sembla que el món s’acaba.
Dilluns que comença a la Federació de Municipis de Catalunya preveient alguna de les coses que sobre el finançament dels municipis s’han produït durant la setmana. Reunió de la comissió de medi ambient per conèixer a fons les noves condicions sobre el finançament de la recollida selectiva de residus urbans. A mig matí signatura a Cabrils de l’adhesió a la XAM. La Xarxa Audiovisual del Maresme segueix creixent i sumant ajuntaments. Al cap vespre lectura pública, amb motiu del Dia Internacional contra la violència masclista, d’un fragment de “T’imagines la vida sense ell”, d’Isabel Clara Simó. Per acabar el dia a premià de Mar amb l’entrega dels premis Butaca i la satisfacció de veure com es premiava a la companyia de dansa Trànsit.
Matí del dimarts atapeït. Lectura del manifest contra la violència masclista a les dotze del migdia. Visita a les obres de construcció de l’escola bressol i del CEIP Maria Mercè Marçal. Satisfacció generalitzada per la marxa de les obres que segueixen el calendari previst i que estaran a punt per l’inici del curs proper. Abans de dinar encara acte de presentació del Cafè de Mataró, una iniciativa solidària del Grup Tercer Món que presideix l’amic Jeroni Escoda, i en el que hem comptat amb la presència de l’Asha Miró i l’Espartac Peran. Tarda de reunions al Consell Comarcal, primer per parlar del litoral i la seva defensa i després per repassar els treballs del Pla Estratègic del Maresme.
Cotxes elèctrics al Circuit de Catalunya per començar el dimecres. Visita a la plaça Manuel Cuyàs, un nou espai guanyat en una atapeïda avinguda Recoder. Reunió de la Comissió per la restauració de Santa Maria. Revisar les obres fetes i planificar les de l’any proper. Reunió del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme. Satisfacció pel premi rebut del Top20 i nous i importants projectes sobre la taula.
Dijous institucional. Al matí Junta de Govern i Ple de la Diputació de Barcelona. A mitja tarda ens confirmen el paquet de mesures econòmiques amb vuit mil milions a disposició dels Ajuntaments. Al vespre inauguració de la Mostra d’entitats al Parc Central. Cent vint-i-set entitats presents i un gran ambient que s’ha desbordat aquest cap de setmana. El nervi de la ciutat ben viu i res a veure amb els que parlen de la ciutat adormida i segrestada. Encara forces per escapar-se a la Mostra de Cinema al Monumental.
Signatura a Granollers del protocol entre els ajuntaments del Vallès Oriental i la Diputació pel Pacte d’Alcaldes. La iniciativa pren volada i ja són quasi seixanta les ciutats de la província adherides al Pacte. Reunió del Patronat de la Fundació TicSalut a Vallveric. Presideix la consellera Geli i es fa un exhaustiu repàs a la feina feta. Realment impressionant el que s’està fent des d’aquesta Fundació hostatjada a l’edifici del Tecnocampus 1.0.
Dissabte compartit entre el partit i les obligacions institucionals. Presència intermitent al Congrés del PSC de Mataró i a l’Ajuntament. Acte de cloenda al vespre de les XIV Jornades Meteorològiques Eduard Fontserè al CosmoCaixa. Sopar de celebració del 50 aniversari de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques i presentació del llibre “El mar de Mataró”.
Diumenge tranquil amb la gent de la Divina Pastora. Canvi de vares i dinar ben acompanyat en un dia molt fred en el que l’escalfor l’hem posat les persones.
La ciutat que sap on va -4-
Ja vaig dir el dia de la presentació de les ponències d’aquest Congrés que m’agradava el lema: La ciutat que sap on va!. Perquè més enllà dels governs i dels partits polítics, la ciutadania sap on va. I sap que en un moment històric com el que estem vivim cal prendre decisions i anar endavant.
Els profunds canvis estructurals que ens han afectat, canvis socials, demogràfics, econòmics i la conjuntura actual de crisi ens obliga a prendre decisions en clau estratègica. Lluny de la tàctica del caragol, que reclamen alguns, i que consisteix en arraulir-se dins de la closca i esperar que escampi. Una tàctica que a més ve a posar de manifest una absoluta manca d’idees estratègiques com prou bé s’han entestat en demostrar aquests dies en els debats pressupostaris.
Estem prenent aquestes decisions estratègiques. El propi pressupost de l’Ajuntament pel 2009 (important, ajustat, auster, ambiciós i participat) és una aposta en aquest sentit. En un moment de forta crisi l’administració local continua estirant del carro i ho fa amb energies renovades i amb més recursos que ens han estat proveïts pel govern d’Espanya.
Però les apostes estratègiques són moltes. L’aposta metropolitana explicitada en la nostra activa presència en els debats de l’ordenació territorial, de la mobilitat, de la sostenibilitat, de l’economia. L’aposta comarcal, amb una capitalitat que volen exercir sense complexes, amb la generositat que faci falta, però amb la voluntat de ser decisius pel futur del Maresme. L’aposta per la innovació, amb projectes tan significatius com el Tecnocampus o la TDT. La ciutat oberta versus la ciutat tancada.
Però per damunt de tot l’aposta per la ciutadania, pels mataronins i les mataronines. L’aposta per la cohesió social que esdevé el gran objectiu. Quan dic allò de “que tot Mataró sigui Mataró” vull resumir el fet que no podem permetre’ns cap mena de segregació social o territorial a la nostra ciutat.
I en aquest panorama quin paper ha de jugar el PSC?. Som, i perquè els ciutadans ho han volgut així, la principal força política i de govern. Tenim la responsabilitat de governar la ciutat, el país i l’estat. I estic convençut que ho hem de fer a partir dels nostres principis ideològics, oberts i sense sectarismes, que conformen l’embigat que sosté el nostre projecte polític. Administrar, gestionar ho pot fer tothom però per governar en clau de progrés i de justícia social calen fonaments ideològics sòlids i nosaltres els tenim.
Com ha partit, com a militants, hem de cercar la proximitat, la complicitat i la connexió social. Hem de treballar amb humilitat, ni som els millors ni cal, convençuts que amb els nostre treball podem ajudar i molt a canviar les coses. Un treball que hem d’estendre a tots els àmbits de la vida política i social de Mataró. Al govern, al partit, a la ciutat i ben lluny de tentacions leninistes. Es tracta de ser útils per canviar les coses, per millorar-les.
Del nostre treball i esforç s’han de beneficiar les classes popular i mitjanes, els treballadors i els emprenedors, la gent que genera ocupació i riquesa amb el seu treball. Els socialistes volem continuar canviant les coses perquè ideològicament estem obligats i perquè de forma reiterada la ciutadania ens ha atorgat la seva confiança. Aquesta és la nostra responsabilitat política i ho podem fer.
Bona feina i bon Congrés.
Extracte de la meva intervenció, aquest matí, al Congrés del PSC de Mataró
Cinquanta anys sota el mar
“Mataró, de dalt la serra fins a baix a mar. Del verd dels arbres als blaus de l’aigua.”
Amb aquestes frases acabava el pròleg que vaig escriure pel llibre “Mataró, verd i blau” que l’Ajuntament de Mataró va publicar l’any 2006. Situava l’espai vital mataroní entre la serralada litoral i el mar. Però com acostuma a passar sempre hi ha gent que va més lluny, en aquest cas més a fons, i els límits els posen més enllà. Per això no els hi cal anar a l’altre extrem del món, ni viatjar a països exòtics. Tot el contrari, com aquell qui diu a la porta de casa, només submergint el cap sot les aigües blaves del nostre mar i descobrir paisatges inèdits i espècies desconegudes.
És el que han fet durant aquests cinquanta anys la gent de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró. Des dels difícils inicis dels anys cinquanta fins l’actualitat. Pescant, submergint imatges de Les Santes, fotografiant, cartografiant l’alguer, netejant els fons marins, estudiant peixos i ocells. Sempre amb la curiositat extrema del que vol anar més lluny i amb el respecte més absolut per un medi, el marí, en el que saben perfectament que només estem com a convidats. Estenen la seva curiositat a tots els mars del món, però tornant sempre a aquest petit mar, la nostra Mediterrània, bressol de cultures.
Un mar domèstic, solcat des de temps immemorials per tot tipus de mariners, però que conserva preciosos tresors submarins com l’alguer de Mataró. El prat de posidònies que, com el caràcter de la ciutat, ha estat secularment ocult i desconegut per la majoria de mataronins i mataronines. El treball dels submarinistes de l’SPAS ha contribuït al seu coneixement i a la seva conservació. El llibre que teniu a les mans vol precisament mostrar-nos tots aquests tresors, fer-los visibles per tothom.
Cinquanta anys d’història d’una entitat que es referent ciutadà i de país. Una història, com la de Mataró, estretament lligada al mar. De dalt de la serra al fons del mar.
Un bon dia
Feia dies que s’hi treballava i avui el president Zapatero ha anunciat el paquet de mesures per rellançar l’economia i generar ocupació. I ho ha fet confiant en la capacitat de tracció del món local. Mai fins ara ningú ho havia fet d’una manera tan contundent.
Vuit mil milions d’euros per inversions municipals són una injecció econòmica de gran magnitud que serviran per tirar endavant molts projectes i sobretot per crear llocs de treball i generar confiança en l’economia del país.
A l’espera de la concreció, demà, al consell de ministres avui ja podem afirmar rotundament que pels ajuntaments ha estat un molt bon dia.
Un dia en les carreres
Foto Sara Riera/ACN
Be, de fet ni un dia ni en les carreres: una estona curteta en el Circuit de Catalunya. A l’acte inaugural de la jornada sobre vehicles elèctrics que ha organitzat el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya amb el suggerent títol de Fòrmula-e. Amb l’objectiu de divulgar la diversitat de vehicles elèctrics que hi ha en el mercat i contribuir a una mobilitat més sostenible.
Segurament encara estem molt lluny de poder considerar els vehicles elèctrics com a substituts dels motors de gasolina o diesel, però s’estan fent pasos accelerats per a fer-ho possible. Aumenta l’autonomia dels vehicles amb les noves bateries d’ió-liti i es comencen a comercialitzar models prou competitius pels espais més urbans.
Cal considerar que, a més dels beneficis ambientals en forma de reducció d’emisions de gasos d’efecte hivernacle, els desenvolupament dels vehicles elèctrics pot suposar una reactivació d’un sector que està passant uns moments molt crítics.
Fem un cafè!
I que sigui “Cafè Mataró”. El cafè solidari que avui ha estat presentat per la gent del Grup Tercer Món com un producte de comerç just. El cafè produït per les dones de MUSA (Mujeres de Unión de la Selva) del municipi de Las Margaritas a l’estat mexicà de Chiapas i que ara es pot trobar a la Botiga Solidària de la plaça de la Peixateria.
Podem ser una mica més solidari i decidir que una cosa tan senzilla com la plusvàlua del nostre oci vagi per una causa solidària. I això només depèn de nosaltres.
El Butaca pel Nijinski
Premi Butaca al millor muntatge de dansa per "El salt de Nijinski" de la companyia Trànsit.
Felicitats Maria!
Temps de castells: balanç final
Foto Xavi Saborido
"I Capgrossos? Capgrossos no hi érem formalment, però els molts mataronins que ens hem aplegat a la plaça més castellera hem pogut constatar que difícil que és un lloc per Sant Fèlix".
"I Capgrossos? Capgrossos no hi érem formalment, però els molts mataronins que ens hem aplegat a la plaça més castellera hem pogut constatar que difícil que és un lloc per Sant Fèlix".
Això era el que escrivia el trenta d’agost tot tornant de Vilafranca després de la diada de Sant Fèlix. I gairebé ho podria calcar avui com a resum del que ha estat la temporada pels Capgrossos. Una temporada de consolidació entre les cinc millors colles però sense poder donar el salt definitiu als castells de gamma extra. I aquest era, a priori, l’objectiu de la temporada. O almenys així ens ho volien fer creure i nosaltres ens deixàvem. Només cal llegir les cròniques castelleres després de la diada de l’aniversari quan els Capgrossos descarregàvem el tres de nou folrat, el cinc de vuit i la torre de vuit folrada. Una molt bona diada de Les Santes amb una tripleta màgica recuperada que feia preveure una segona part de la temporada en la que el cinc de nou i la torre de nou es veien factibles.
Bons assajos i una progressió correcta després de les vacances fins a Reus. La llenya, la primera de la temporada, dels tres de nou de Reus comença a condicionar el tram final. Bons castells a Lleida amb la vista posada al concurs de Tarragona. L’objectiu de la tripleta, que ens hagués donat el tercer lloc, no s’aconsegueix per un quatre de nou que se’ns resisteix reiteradament. A Girona es recupera, encara que només carregat, el quatre de vuit amb l’agulla i a Vilafranca, per Tots Sants, la tripleta amb un tres de nou que sorprenentment fa llenya a l’hora de descarregar-lo. Amb gent tocada i ganes de gaudir els castells tanquem la temporada a la plaça de Santa Maria amb castells de vuit i un nou de set per donar joc a molta canalla.
Una bona temporada com a balanç final, cap de colla consolidat, bons castells i la cirereta del local. I sense perdre, ni una mica, l’esperit del pas a pas, pis a pis.
Dissabte variat
Sense pausa, just arribat del viatge del nord, cal seguir treballant. I el dissabte es presenta variat. De bon matí al despatx per signar un bon grapat de documents, llegir i distribuir la correspondència acumulada d’aquests dies. Res urgent, que les urgències ja han estat ateses per l’alcalde accidental, però documents que cal llegir i repartir.
Després acte de descobriment d’una placa als germans Castañer en el carrer que porta el seu nom al barri del Palau. Es celebren els cent cinquanta anys de la creació a Mataró de les Religioses Filipenses, missioneres de l’Educació. Els germans Marc i Gertrudis Castañer van néixer a l’immoble on actualment hi ha el casal parroquial de Sant Josep i van fundar aquesta ordre religiosa. En Ramon Bassas en parla en el seu bloc. Dos casaments, un amb pilar a la sortida dels nuvis. Senyal que es casaven una parella de castellers. Visita ràpida a l’hospital i cap a casa.
A la tarda Trobada Gegantera de Tardor de l’escola del Cor de Maria. Una desena de gegants que cal resguardar de la pluja dins de l’Ajuntament. Escapada al Teresa Maria Roca per veure el partit d’handbol entre el Joventut Handbol Mataró i el Banyoles. Un partit que tenia el seu morbo després que els banyolins barressin el pas als mataronins en els play-off d’ascens de categoria ara fa dos anys. Marxo del pavelló amb un dinou a onze a favor dels de casa a la mitja part.
A la set acte a la Riera dins del programa de celebració del Dia Internacional contra la violència masclista. Acte organitzat per diverses entitats de dones que han volgut manifestar el seu compromís i sensibilitzar la ciutadania d’aquesta autèntica lacra social que cada any genera desenes de morts arreu del país. Un espectacular muntatge que ha atret l’atenció dels molts mataronins i mataronines que aquest capvespres passejaven per la Riera.
Convenant of Mayors
El viatge pel “bell nord glaçat” s’ha acabat aquest migdia amb la celebració d’una jornada de treball del Covenant of Mayors. El Pacte d’alcaldes que a casa nostra impulsa la Diputació de Barcelona i al que ja s’han adherit una seixantena de municipis.
Avui, a l’Ajuntament d’Hèlsinki, ens hem reunit alcaldes i representants de la Comissió Europea per debatre l’estat del Pacte i per parlar sobre els recursos financers que la Unió Europea està posant a disposició dels ajuntaments per tirar-lo endavant.
De totes les intervencions cal extreure algunes conclusions:
1.- Que la Unió Europea, com ja afirmava dilluns en Manuel Marín, considera com a prioritària les polítiques relacionades amb la seguretat energètica.
2.- Que la lluita contra el canvi climàtic i la seva mitigació centrarà una part important de l’agenda política de la Unió i que com apunten els informes Stern i Solana la no acció suposaria un cost molt més elevat que el cost que representarà les accions necessàries per complir el Pacte d’Alcaldes.
3.- Que els recursos que es destinaran al compliment del Pacte representaran una injecció econòmica de gran magnitud que serviran per reactivar l’economia en un sector estratègic.
4.- Que la Unió Europea posarà tots els seus instruments financers a disposició dels Ajuntaments per a poder desenvolupar les accions del Pacte.
5.- Que la Comissió reconeix clarament el paper central dels Ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic i en la definició d’un model energètic propi per Europa.
6.- Que el model desenvolupat per la Diputació de Barcelona, que aglutina ajuntaments ben diversos, d’una gran importància en l’impuls del Pacte i es fa desitjable la seva extensió a d’altres territoris de la Unió.
Feina feta, uns quants deures per fer i una data clau en l’agenda: el 10 de febrer de l’any 2009 quan es signarà formalment el Pacte d’Alcaldes. Els ajuntaments barcelonins hi serem.
Si viatges pel bell nord glaçat
Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona records a una noia d’allà
fa temps que l’havia estimat.
És el que deia la cançó d’en Bob Dylan que va adaptar al català en Jordi Batiste i que cantava en Pau Riba. Una cançó que guardo i escolto al meu Ipod i que aquests dies he recordat en aquest curt viatge de treball a Noruega i Finlàndia.
Ara, mentre escric, pels carrers de Hèlsinki fa molt de gel i la poca gent que hi passa va ben tapada. He arribat a mitja tarda des de Oslo després d’acomiadar la gent que ha vingut des de Mataró per veure els biofiltres de dues plantes de residus noruegues. A la planta de Mataró cal instal·lar biofiltres i ens hem volgut documentar sobre el funcionament d’un dels models existents al mercat. Són filtres que tenen com a missió eliminar les olors provinents del procés de tractament dels residus i pel que hem pogut veure, i sobretot olorar, compleixen perfectament la seva funció. Fent passar l’aire per una capa d’un metre de gruix d’un material ceràmic que actua com a cultiu d’una rica flora bacteriana, s’aconsegueix eliminar les partícules oloroses i netejar l’aire de pudors. Són els bacteris els responsables de digerir les partícules i evitar que traspassin el filtre.
Poca cosa més es pot explicar d’un viatge que va començar ahir a les quatre del matí per agafar l’avió cap a Kristiansand, fent escala a Amsterdam, on varem visitar la primera de les plantes de residus. De nou avió fins a Oslo i carretera nevada fins a Hamar. Sopar i dormir i de bon matí visita a una segona planta. Tornada a Oslo per volar sol cap a Hèlsinki. Demà important reunió del Pacte d’Alcaldes per parlar de finances.
Un dia important
El d’ahir. Tres temes van centrar el meu treball, tres temes ben diferents però tots ells importants. Al matí visita a les obres de l’escola Montserrat Solà. La construcció del nou Centre d’Educació Infantil i Primària segueixen el seu ritme i l’edifici ja s’aixeca molt avançat en el solar de cal Collut. Si tot va com està previst pel setembre de l’any que ve els nens i nenes que ara s’estan a l’antiga Anxaneta del camí Ral podran començar el curs en la nova escola. Un pas més en la dotació de les places escolars que la ciutat necessita i que junt amb l’escola, també en construcció, Maria Mercè Marçal i l’inici en pocs mesos de l’escola Marta Mata ens permetrà tendre correctament la demanda.
Al migdia signatura a Tiana del conveni de la XAM. La Xarxa Audiovisual del Maresme comença a prendre forma i després d’Argentona, Llavaneres i Vilassar de Dalt, ara s’ha sumat Tiana. Una voluntat compartida per molts pobles, viles i ciutats del Maresme que, malgrat les evidents dificultats han fet una aposta per la comarca i per la comunicació.
Al vespre inauguració de la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació. Un magnífic local en un indret emblemàtic i en plena transformació urbana, exemple de la ciutat que es reconstrueix sobre ella mateixa. I una aposta decidida i valenta dels professionals, que malgrat la delicada situació del sector han mantenint la seva aposta per Mataró i el Maresme. Just quan alguns postulen les estratègies del caragol, ben amagats dins la closca i a esperar temps millors. Ahir els aparelladors ens van donar una lliçó de confiança i ens van fer una mica més capital. La ciutat que guanya quan s’obre i ambiciona contra la ciutat que es tanca.
Al migdia signatura a Tiana del conveni de la XAM. La Xarxa Audiovisual del Maresme comença a prendre forma i després d’Argentona, Llavaneres i Vilassar de Dalt, ara s’ha sumat Tiana. Una voluntat compartida per molts pobles, viles i ciutats del Maresme que, malgrat les evidents dificultats han fet una aposta per la comarca i per la comunicació.
Al vespre inauguració de la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació. Un magnífic local en un indret emblemàtic i en plena transformació urbana, exemple de la ciutat que es reconstrueix sobre ella mateixa. I una aposta decidida i valenta dels professionals, que malgrat la delicada situació del sector han mantenint la seva aposta per Mataró i el Maresme. Just quan alguns postulen les estratègies del caragol, ben amagats dins la closca i a esperar temps millors. Ahir els aparelladors ens van donar una lliçó de confiança i ens van fer una mica més capital. La ciutat que guanya quan s’obre i ambiciona contra la ciutat que es tanca.
Un assumpte d'estat
D’aquesta forma tan contundent ha qualificat la lluita contra el canvi climàtic en Manuel Marin, excomissari europeu i expresident del Congrés de Diputats. Ho ha fet aquest matí en la XIV Jornada sobre la Unió Europea que ha organitzat la Diputació de Barcelona i que ha estat centrada en la lluita contra el canvi climàtic. Per Marín el debat sobre el canvi climàtic ha d’anar lligat al debat sobre model energètic i són qüestions de seguretat nacional que han de formar part de les polítiques d’estat com l’economia, la seguretat, la defensa o la política exterior. Es mostrava encara més convençut després dels acords de dissabte del G-20 en els que s’ha refermat, com ja havia fet Obama, l’impuls a les energies renovables.
La jornada ha començat amb la signatura d’un protocol de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i la Comissió d’Energia i Transports de la Unió Europea per impulsar el Pacte d’Alcaldes entre els municipis barcelonins. Es tracta del primer acord d’aquest tipus que es signa i la Comissió Europea ha manifestat la voluntat d’estendre el que ja s’anomena model Diputació de Barcelona. A la sensibilitat municipalista s’afegeix la capacitat de generar massa crítica suficient per a fer molt més eficients els plans d’acció energètics necessaris per assolir els objectius del 20+20+20 per l’any 2020.
Una iniciativa que també ha merescut l’atenció del Banc Europeu d’Inversions, que ha volgut també participar en la Jornada i que està decidit a invertir una quantitat molt considerable en la implantació d’energia sostenibles i en l’estalvi i eficiència energètic.
Un matí dens, de treball important, amb ponents de gran categoria i amb magnífiques expectatives que esperem concretar en les properes setmanes.
Temps de castells: dos castells inèdits
Quan la temporada semblava acabada, amb polèmiques que res aporten, arriba la diada de Minyons i la cosa es revifa de cop. Dos castells inèdits i un tomb al rànquing. Tampoc és la primera vegada que passa i això és d’agrair.
El primer castell inèdit el tres de nou amb l’agulla carregat pels Minyons. El castell al que els de Vilafranca van dedicar més esforços durant la primera part de la temporada i que al final ha estat coronat pels terrassencs. Pilar de vuit amb folre i manilles carregat i quatre de nou folrat descarregat per completar la diada dels malva. La millor actuació de la temporada dels Minyons els ha servit per reivindicar-se després d’una temporada un pèl estranya. I de pas superar la Vella en la classificació final del rànquing.
El duel barceloní sense guanyador clar però amb els borinots per davant en la classificació final i vencedors morals de la temporada barcelonina. De mèrit la inèdita torre de set aixecada per sota dels de Sants que han prioritzat per davant el cinc de vuit del que parlaven per Tots Sants. I a destacar les llenyes dels Castellers de Barcelona que no han aconseguit descarregar cap castells dels que han tirat a plaça malgrat el meritori quatre de vuit amb l'agulla carregat.
La camisa rentada, planxa i l’armari. La temporada definitivament acabada i temps de fer balanç final. Però això serà la propera setmana.
Tres dies innovant
Quan aquesta nit s’ha tancat l’Innova 360º he felicitat cordialment tota la gent que ho ha fet possible. Han estat tres dies d’una gran intensitat i diversitat. Intensitat pel programa que s’ha desenvolupat: xerrades, tallers, demos, taules rodones, debats, presentacions. Hi ha hagut i per tots els gustos. I diversitat per les temàtiques tractades i els públics interessats.
A destacar el sopar de la Nit amb Visió, un format nou que permetia això que ara en diuen networking. La xerrada d’en Ramon Jàuregui sobre responsabilitat social corporativa que tancat la consellera Mar Serna. Em quedo amb la idea –que avui reafirma Aldo Olcese en un article al suplement Negocios de El País- que la responsabilitat social empresarial pot ser un element fonamental de competitivitat. La presentació de PimesTic va atreure l’atenció de nombrosos empresaris que van omplir fins a vessar la sala. A la tarda debat sobre blocs amb en Saül Gordillo, en Marc Vidal, en Carlos Guadián, la Margarida Capellà i l’Oriol Ferran. Presentació de la Maresmesfera i algunes opinions que no aguantarien cap lectura dels seus propis blocs.
Aquesta tarda Guifi.net-Mataró sense xarxes i l’acte més popular amb la presència del polifacètic Pere Tàpies. Es tractava de triar la “galeta de Mataró”, una proposta dels pastissers de la ciutat de triar una galeta que ens representi. Quatre propostes ben diferents de les que per votació popular s’havia de triar-ne la guanyadora. Bona participació de la gent que ha tastat i ha votat. El resultat en els propers dies!.
Una bona, i dolça manera, de posar fi a aquets tres dies intensos i diversos, que alguns han preferit perdre’s, per parlar d’innovació, intercanviar idees, crear xarxes i generar confiances.
Innova 360º
Foto Bloc Innova 360º
Perquè d’això es tracta, del talent. El talent que genera les idees que provoquen els canvis. El talent que pot ser espontani, però, que pot ser induït i provocat. El talent que necessita condicions idònies per a ser útil, es a dir per provocar canvis significatius que són els que canvien les condicions de vida de les persones.
El talent que necessita del coneixement, de les oportunitats i de la massa crítica. Per això la nostra aposta estratègica pel Tecnocampus o per la TDT. Perquè creen les condicions adequades pel talent. El coneixement que ens proporciones la universitat, els centres tecnològics. Les oportunitats de les incubadores o dels mitjans audiovisuals. La massa crítica que generen, sobretot, les empreses.
I el paper que han de jugar les administracions públiques en aquests moments de canvis profunds, de crisi estructural. Un paper de motor, d’empenta, lluny de l’estratègia caragol que prediquen alguns (amagar-se dins la closa i espera que escampi), de generador d’oportunitats. Per que quan canviï el cicle econòmic hàgim aprofitat el temps i estiguem en primera línea per aprofitar les noves oportunitats. Ens equivocaríem i profundament si volguéssim afrontar els nous reptes amb formules velles. No ho farem pas!
M’ha agradat que Innova tingui format de fòrum. Lluny de la típica fira que es fonamenta en el producte, Innova s’ha concebut com un fòrum on l’important són les idees. I aquest m’ha semblat un canvi transcendental doncs suposa el pas de l’economia dels productes a l’economia de les idees. Idees que acabaran essent un producte, en forma d’objecte o de servei, però un producte amb el valor afegit del talent.
Perquè d’això es tracta, del talent. El talent que genera les idees que provoquen els canvis. El talent que pot ser espontani, però, que pot ser induït i provocat. El talent que necessita condicions idònies per a ser útil, es a dir per provocar canvis significatius que són els que canvien les condicions de vida de les persones.
El talent que necessita del coneixement, de les oportunitats i de la massa crítica. Per això la nostra aposta estratègica pel Tecnocampus o per la TDT. Perquè creen les condicions adequades pel talent. El coneixement que ens proporciones la universitat, els centres tecnològics. Les oportunitats de les incubadores o dels mitjans audiovisuals. La massa crítica que generen, sobretot, les empreses.
I el paper que han de jugar les administracions públiques en aquests moments de canvis profunds, de crisi estructural. Un paper de motor, d’empenta, lluny de l’estratègia caragol que prediquen alguns (amagar-se dins la closa i espera que escampi), de generador d’oportunitats. Per que quan canviï el cicle econòmic hàgim aprofitat el temps i estiguem en primera línea per aprofitar les noves oportunitats. Ens equivocaríem i profundament si volguéssim afrontar els nous reptes amb formules velles. No ho farem pas!
Dues bones notícies
La primera, la distinció de l’Hospital de Mataró que ha estat nomenat millor hospital en la categoria de Gran Hospital dins del premis TOP20. Aquesta és la sisena vegada que es distingeix l’Hospital de Mataró en aquests premis impulsats per l’empresa IASIST.
La segona, la presentació de 341 nous membres del CNP destinats a Catalunya, dels quals 25 seran destinats a la comissaria de Mataró. Es donarà la circumstància que aquesta comissaria tindrà quasi tants agents de policia que abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra, quan el Cos Nacional de Policia tenia les competències de seguretat ciutadana. Era l’època d’en Rajoy de ministre d’Interior i el nombre de policies nacionals era escandalosament baix a la nostra ciutat.
També depèn de tu!
Depèn de nosaltres que La Vanguardia i l'Sport mantinguin les seves edicions digitals en català. Per això cal que hi entrem sovint!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)