header-photo

Cinquanta anys sota el mar




“Mataró, de dalt la serra fins a baix a mar. Del verd dels arbres als blaus de l’aigua.”

Amb aquestes frases acabava el pròleg que vaig escriure pel llibre “Mataró, verd i blau” que l’Ajuntament de Mataró va publicar l’any 2006. Situava l’espai vital mataroní entre la serralada litoral i el mar. Però com acostuma a passar sempre hi ha gent que va més lluny, en aquest cas més a fons, i els límits els posen més enllà. Per això no els hi cal anar a l’altre extrem del món, ni viatjar a països exòtics. Tot el contrari, com aquell qui diu a la porta de casa, només submergint el cap sot les aigües blaves del nostre mar i descobrir paisatges inèdits i espècies desconegudes.

És el que han fet durant aquests cinquanta anys la gent de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró. Des dels difícils inicis dels anys cinquanta fins l’actualitat. Pescant, submergint imatges de Les Santes, fotografiant, cartografiant l’alguer, netejant els fons marins, estudiant peixos i ocells. Sempre amb la curiositat extrema del que vol anar més lluny i amb el respecte més absolut per un medi, el marí, en el que saben perfectament que només estem com a convidats. Estenen la seva curiositat a tots els mars del món, però tornant sempre a aquest petit mar, la nostra Mediterrània, bressol de cultures.

Un mar domèstic, solcat des de temps immemorials per tot tipus de mariners, però que conserva preciosos tresors submarins com l’alguer de Mataró. El prat de posidònies que, com el caràcter de la ciutat, ha estat secularment ocult i desconegut per la majoria de mataronins i mataronines. El treball dels submarinistes de l’SPAS ha contribuït al seu coneixement i a la seva conservació. El llibre que teniu a les mans vol precisament mostrar-nos tots aquests tresors, fer-los visibles per tothom.

Cinquanta anys d’història d’una entitat que es referent ciutadà i de país. Una història, com la de Mataró, estretament lligada al mar. De dalt de la serra al fons del mar.

Un bon dia




Feia dies que s’hi treballava i avui el president Zapatero ha anunciat el paquet de mesures per rellançar l’economia i generar ocupació. I ho ha fet confiant en la capacitat de tracció del món local. Mai fins ara ningú ho havia fet d’una manera tan contundent.


Vuit mil milions d’euros per inversions municipals són una injecció econòmica de gran magnitud que serviran per tirar endavant molts projectes i sobretot per crear llocs de treball i generar confiança en l’economia del país.


A l’espera de la concreció, demà, al consell de ministres avui ja podem afirmar rotundament que pels ajuntaments ha estat un molt bon dia.

Un dia en les carreres



Foto Sara Riera/ACN


Be, de fet ni un dia ni en les carreres: una estona curteta en el Circuit de Catalunya. A l’acte inaugural de la jornada sobre vehicles elèctrics que ha organitzat el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya amb el suggerent títol de Fòrmula-e. Amb l’objectiu de divulgar la diversitat de vehicles elèctrics que hi ha en el mercat i contribuir a una mobilitat més sostenible.

Segurament encara estem molt lluny de poder considerar els vehicles elèctrics com a substituts dels motors de gasolina o diesel, però s’estan fent pasos accelerats per a fer-ho possible. Aumenta l’autonomia dels vehicles amb les noves bateries d’ió-liti i es comencen a comercialitzar models prou competitius pels espais més urbans.

Cal considerar que, a més dels beneficis ambientals en forma de reducció d’emisions de gasos d’efecte hivernacle, els desenvolupament dels vehicles elèctrics pot suposar una reactivació d’un sector que està passant uns moments molt crítics.

Fem un cafè!



I que sigui “Cafè Mataró”. El cafè solidari que avui ha estat presentat per la gent del Grup Tercer Món com un producte de comerç just. El cafè produït per les dones de MUSA (Mujeres de Unión de la Selva) del municipi de Las Margaritas a l’estat mexicà de Chiapas i que ara es pot trobar a la Botiga Solidària de la plaça de la Peixateria.


Podem ser una mica més solidari i decidir que una cosa tan senzilla com la plusvàlua del nostre oci vagi per una causa solidària. I això només depèn de nosaltres.

El Butaca pel Nijinski

Premi Butaca al millor muntatge de dansa per "El salt de Nijinski" de la companyia Trànsit.

Felicitats Maria!

Temps de castells: balanç final


Foto Xavi Saborido

"I Capgrossos? Capgrossos no hi érem formalment, però els molts mataronins que ens hem aplegat a la plaça més castellera hem pogut constatar que difícil que és un lloc per Sant Fèlix".


Això era el que escrivia el trenta d’agost tot tornant de Vilafranca després de la diada de Sant Fèlix. I gairebé ho podria calcar avui com a resum del que ha estat la temporada pels Capgrossos. Una temporada de consolidació entre les cinc millors colles però sense poder donar el salt definitiu als castells de gamma extra. I aquest era, a priori, l’objectiu de la temporada. O almenys així ens ho volien fer creure i nosaltres ens deixàvem. Només cal llegir les cròniques castelleres després de la diada de l’aniversari quan els Capgrossos descarregàvem el tres de nou folrat, el cinc de vuit i la torre de vuit folrada. Una molt bona diada de Les Santes amb una tripleta màgica recuperada que feia preveure una segona part de la temporada en la que el cinc de nou i la torre de nou es veien factibles.


Bons assajos i una progressió correcta després de les vacances fins a Reus. La llenya, la primera de la temporada, dels tres de nou de Reus comença a condicionar el tram final. Bons castells a Lleida amb la vista posada al concurs de Tarragona. L’objectiu de la tripleta, que ens hagués donat el tercer lloc, no s’aconsegueix per un quatre de nou que se’ns resisteix reiteradament. A Girona es recupera, encara que només carregat, el quatre de vuit amb l’agulla i a Vilafranca, per Tots Sants, la tripleta amb un tres de nou que sorprenentment fa llenya a l’hora de descarregar-lo. Amb gent tocada i ganes de gaudir els castells tanquem la temporada a la plaça de Santa Maria amb castells de vuit i un nou de set per donar joc a molta canalla.


Una bona temporada com a balanç final, cap de colla consolidat, bons castells i la cirereta del local. I sense perdre, ni una mica, l’esperit del pas a pas, pis a pis.

Dissabte variat


Sense pausa, just arribat del viatge del nord, cal seguir treballant. I el dissabte es presenta variat. De bon matí al despatx per signar un bon grapat de documents, llegir i distribuir la correspondència acumulada d’aquests dies. Res urgent, que les urgències ja han estat ateses per l’alcalde accidental, però documents que cal llegir i repartir.

Després acte de descobriment d’una placa als germans Castañer en el carrer que porta el seu nom al barri del Palau. Es celebren els cent cinquanta anys de la creació a Mataró de les Religioses Filipenses, missioneres de l’Educació. Els germans Marc i Gertrudis Castañer van néixer a l’immoble on actualment hi ha el casal parroquial de Sant Josep i van fundar aquesta ordre religiosa. En Ramon Bassas en parla en el seu bloc. Dos casaments, un amb pilar a la sortida dels nuvis. Senyal que es casaven una parella de castellers. Visita ràpida a l’hospital i cap a casa.

A la tarda Trobada Gegantera de Tardor de l’escola del Cor de Maria. Una desena de gegants que cal resguardar de la pluja dins de l’Ajuntament. Escapada al Teresa Maria Roca per veure el partit d’handbol entre el Joventut Handbol Mataró i el Banyoles. Un partit que tenia el seu morbo després que els banyolins barressin el pas als mataronins en els play-off d’ascens de categoria ara fa dos anys. Marxo del pavelló amb un dinou a onze a favor dels de casa a la mitja part.

A la set acte a la Riera dins del programa de celebració del Dia Internacional contra la violència masclista. Acte organitzat per diverses entitats de dones que han volgut manifestar el seu compromís i sensibilitzar la ciutadania d’aquesta autèntica lacra social que cada any genera desenes de morts arreu del país. Un espectacular muntatge que ha atret l’atenció dels molts mataronins i mataronines que aquest capvespres passejaven per la Riera.

Convenant of Mayors




El viatge pel “bell nord glaçat” s’ha acabat aquest migdia amb la celebració d’una jornada de treball del Covenant of Mayors. El Pacte d’alcaldes que a casa nostra impulsa la Diputació de Barcelona i al que ja s’han adherit una seixantena de municipis.


Avui, a l’Ajuntament d’Hèlsinki, ens hem reunit alcaldes i representants de la Comissió Europea per debatre l’estat del Pacte i per parlar sobre els recursos financers que la Unió Europea està posant a disposició dels ajuntaments per tirar-lo endavant.

De totes les intervencions cal extreure algunes conclusions:

1.- Que la Unió Europea, com ja afirmava dilluns en Manuel Marín, considera com a prioritària les polítiques relacionades amb la seguretat energètica.


2.- Que la lluita contra el canvi climàtic i la seva mitigació centrarà una part important de l’agenda política de la Unió i que com apunten els informes Stern i Solana la no acció suposaria un cost molt més elevat que el cost que representarà les accions necessàries per complir el Pacte d’Alcaldes.


3.- Que els recursos que es destinaran al compliment del Pacte representaran una injecció econòmica de gran magnitud que serviran per reactivar l’economia en un sector estratègic.


4.- Que la Unió Europea posarà tots els seus instruments financers a disposició dels Ajuntaments per a poder desenvolupar les accions del Pacte.

5.- Que la Comissió reconeix clarament el paper central dels Ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic i en la definició d’un model energètic propi per Europa.


6.- Que el model desenvolupat per la Diputació de Barcelona, que aglutina ajuntaments ben diversos, d’una gran importància en l’impuls del Pacte i es fa desitjable la seva extensió a d’altres territoris de la Unió.

Feina feta, uns quants deures per fer i una data clau en l’agenda: el 10 de febrer de l’any 2009 quan es signarà formalment el Pacte d’Alcaldes. Els ajuntaments barcelonins hi serem.

Si viatges pel bell nord glaçat




Si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer
dona records a una noia d’allà
fa temps que l’havia estimat.


És el que deia la cançó d’en Bob Dylan que va adaptar al català en Jordi Batiste i que cantava en Pau Riba. Una cançó que guardo i escolto al meu Ipod i que aquests dies he recordat en aquest curt viatge de treball a Noruega i Finlàndia.

Ara, mentre escric, pels carrers de Hèlsinki fa molt de gel i la poca gent que hi passa va ben tapada. He arribat a mitja tarda des de Oslo després d’acomiadar la gent que ha vingut des de Mataró per veure els biofiltres de dues plantes de residus noruegues. A la planta de Mataró cal instal·lar biofiltres i ens hem volgut documentar sobre el funcionament d’un dels models existents al mercat. Són filtres que tenen com a missió eliminar les olors provinents del procés de tractament dels residus i pel que hem pogut veure, i sobretot olorar, compleixen perfectament la seva funció. Fent passar l’aire per una capa d’un metre de gruix d’un material ceràmic que actua com a cultiu d’una rica flora bacteriana, s’aconsegueix eliminar les partícules oloroses i netejar l’aire de pudors. Són els bacteris els responsables de digerir les partícules i evitar que traspassin el filtre.

Poca cosa més es pot explicar d’un viatge que va començar ahir a les quatre del matí per agafar l’avió cap a Kristiansand, fent escala a Amsterdam, on varem visitar la primera de les plantes de residus. De nou avió fins a Oslo i carretera nevada fins a Hamar. Sopar i dormir i de bon matí visita a una segona planta. Tornada a Oslo per volar sol cap a Hèlsinki. Demà important reunió del Pacte d’Alcaldes per parlar de finances.

Un dia important


El d’ahir. Tres temes van centrar el meu treball, tres temes ben diferents però tots ells importants. Al matí visita a les obres de l’escola Montserrat Solà. La construcció del nou Centre d’Educació Infantil i Primària segueixen el seu ritme i l’edifici ja s’aixeca molt avançat en el solar de cal Collut. Si tot va com està previst pel setembre de l’any que ve els nens i nenes que ara s’estan a l’antiga Anxaneta del camí Ral podran començar el curs en la nova escola. Un pas més en la dotació de les places escolars que la ciutat necessita i que junt amb l’escola, també en construcció, Maria Mercè Marçal i l’inici en pocs mesos de l’escola Marta Mata ens permetrà tendre correctament la demanda.

Al migdia signatura a Tiana del conveni de la XAM. La Xarxa Audiovisual del Maresme comença a prendre forma i després d’Argentona, Llavaneres i Vilassar de Dalt, ara s’ha sumat Tiana. Una voluntat compartida per molts pobles, viles i ciutats del Maresme que, malgrat les evidents dificultats han fet una aposta per la comarca i per la comunicació.

Al vespre inauguració de la seu del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació. Un magnífic local en un indret emblemàtic i en plena transformació urbana, exemple de la ciutat que es reconstrueix sobre ella mateixa. I una aposta decidida i valenta dels professionals, que malgrat la delicada situació del sector han mantenint la seva aposta per Mataró i el Maresme. Just quan alguns postulen les estratègies del caragol, ben amagats dins la closca i a esperar temps millors. Ahir els aparelladors ens van donar una lliçó de confiança i ens van fer una mica més capital. La ciutat que guanya quan s’obre i ambiciona contra la ciutat que es tanca.

La ciutat que sap on va -3-

Un assumpte d'estat



D’aquesta forma tan contundent ha qualificat la lluita contra el canvi climàtic en Manuel Marin, excomissari europeu i expresident del Congrés de Diputats. Ho ha fet aquest matí en la XIV Jornada sobre la Unió Europea que ha organitzat la Diputació de Barcelona i que ha estat centrada en la lluita contra el canvi climàtic. Per Marín el debat sobre el canvi climàtic ha d’anar lligat al debat sobre model energètic i són qüestions de seguretat nacional que han de formar part de les polítiques d’estat com l’economia, la seguretat, la defensa o la política exterior. Es mostrava encara més convençut després dels acords de dissabte del G-20 en els que s’ha refermat, com ja havia fet Obama, l’impuls a les energies renovables.

La jornada ha començat amb la signatura d’un protocol de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i la Comissió d’Energia i Transports de la Unió Europea per impulsar el Pacte d’Alcaldes entre els municipis barcelonins. Es tracta del primer acord d’aquest tipus que es signa i la Comissió Europea ha manifestat la voluntat d’estendre el que ja s’anomena model Diputació de Barcelona. A la sensibilitat municipalista s’afegeix la capacitat de generar massa crítica suficient per a fer molt més eficients els plans d’acció energètics necessaris per assolir els objectius del 20+20+20 per l’any 2020.

Una iniciativa que també ha merescut l’atenció del Banc Europeu d’Inversions, que ha volgut també participar en la Jornada i que està decidit a invertir una quantitat molt considerable en la implantació d’energia sostenibles i en l’estalvi i eficiència energètic.

Un matí dens, de treball important, amb ponents de gran categoria i amb magnífiques expectatives que esperem concretar en les properes setmanes.



Temps de castells: dos castells inèdits




Quan la temporada semblava acabada, amb polèmiques que res aporten, arriba la diada de Minyons i la cosa es revifa de cop. Dos castells inèdits i un tomb al rànquing. Tampoc és la primera vegada que passa i això és d’agrair.

El primer castell inèdit el tres de nou amb l’agulla carregat pels Minyons. El castell al que els de Vilafranca van dedicar més esforços durant la primera part de la temporada i que al final ha estat coronat pels terrassencs. Pilar de vuit amb folre i manilles carregat i quatre de nou folrat descarregat per completar la diada dels malva. La millor actuació de la temporada dels Minyons els ha servit per reivindicar-se després d’una temporada un pèl estranya. I de pas superar la Vella en la classificació final del rànquing.

El duel barceloní sense guanyador clar però amb els borinots per davant en la classificació final i vencedors morals de la temporada barcelonina. De mèrit la inèdita torre de set aixecada per sota dels de Sants que han prioritzat per davant el cinc de vuit del que parlaven per Tots Sants. I a destacar les llenyes dels Castellers de Barcelona que no han aconseguit descarregar cap castells dels que han tirat a plaça malgrat el meritori quatre de vuit amb l'agulla carregat.

La camisa rentada, planxa i l’armari. La temporada definitivament acabada i temps de fer balanç final. Però això serà la propera setmana.

Tres dies innovant




Quan aquesta nit s’ha tancat l’Innova 360º he felicitat cordialment tota la gent que ho ha fet possible. Han estat tres dies d’una gran intensitat i diversitat. Intensitat pel programa que s’ha desenvolupat: xerrades, tallers, demos, taules rodones, debats, presentacions. Hi ha hagut i per tots els gustos. I diversitat per les temàtiques tractades i els públics interessats.

A destacar el sopar de la Nit amb Visió, un format nou que permetia això que ara en diuen networking. La xerrada d’en Ramon Jàuregui sobre responsabilitat social corporativa que tancat la consellera Mar Serna. Em quedo amb la idea –que avui reafirma Aldo Olcese en un article al suplement Negocios de El País- que la responsabilitat social empresarial pot ser un element fonamental de competitivitat. La presentació de PimesTic va atreure l’atenció de nombrosos empresaris que van omplir fins a vessar la sala. A la tarda debat sobre blocs amb en Saül Gordillo, en Marc Vidal, en Carlos Guadián, la Margarida Capellà i l’Oriol Ferran. Presentació de la Maresmesfera i algunes opinions que no aguantarien cap lectura dels seus propis blocs.

Aquesta tarda Guifi.net-Mataró sense xarxes i l’acte més popular amb la presència del polifacètic Pere Tàpies. Es tractava de triar la “galeta de Mataró”, una proposta dels pastissers de la ciutat de triar una galeta que ens representi. Quatre propostes ben diferents de les que per votació popular s’havia de triar-ne la guanyadora. Bona participació de la gent que ha tastat i ha votat. El resultat en els propers dies!.

Una bona, i dolça manera, de posar fi a aquets tres dies intensos i diversos, que alguns han preferit perdre’s, per parlar d’innovació, intercanviar idees, crear xarxes i generar confiances.

Innova 360º


Foto Bloc Innova 360º

M’ha agradat que Innova tingui format de fòrum. Lluny de la típica fira que es fonamenta en el producte, Innova s’ha concebut com un fòrum on l’important són les idees. I aquest m’ha semblat un canvi transcendental doncs suposa el pas de l’economia dels productes a l’economia de les idees. Idees que acabaran essent un producte, en forma d’objecte o de servei, però un producte amb el valor afegit del talent.

Perquè d’això es tracta, del talent. El talent que genera les idees que provoquen els canvis. El talent que pot ser espontani, però, que pot ser induït i provocat. El talent que necessita condicions idònies per a ser útil, es a dir per provocar canvis significatius que són els que canvien les condicions de vida de les persones.

El talent que necessita del coneixement, de les oportunitats i de la massa crítica. Per això la nostra aposta estratègica pel Tecnocampus o per la TDT. Perquè creen les condicions adequades pel talent. El coneixement que ens proporciones la universitat, els centres tecnològics. Les oportunitats de les incubadores o dels mitjans audiovisuals. La massa crítica que generen, sobretot, les empreses.

I el paper que han de jugar les administracions públiques en aquests moments de canvis profunds, de crisi estructural. Un paper de motor, d’empenta, lluny de l’estratègia caragol que prediquen alguns (amagar-se dins la closa i espera que escampi), de generador d’oportunitats. Per que quan canviï el cicle econòmic hàgim aprofitat el temps i estiguem en primera línea per aprofitar les noves oportunitats. Ens equivocaríem i profundament si volguéssim afrontar els nous reptes amb formules velles. No ho farem pas!

valor, força, equilibri, seny, ... i unitat!

Foto Xavier Saborido

Dues bones notícies

Foto Consorci Sanitari del Maresme

La primera, la distinció de l’Hospital de Mataró que ha estat nomenat millor hospital en la categoria de Gran Hospital dins del premis TOP20. Aquesta és la sisena vegada que es distingeix l’Hospital de Mataró en aquests premis impulsats per l’empresa IASIST.


La segona, la presentació de 341 nous membres del CNP destinats a Catalunya, dels quals 25 seran destinats a la comissaria de Mataró. Es donarà la circumstància que aquesta comissaria tindrà quasi tants agents de policia que abans del desplegament dels Mossos d’Esquadra, quan el Cos Nacional de Policia tenia les competències de seguretat ciutadana. Era l’època d’en Rajoy de ministre d’Interior i el nombre de policies nacionals era escandalosament baix a la nostra ciutat.



També depèn de tu!


Depèn de nosaltres que La Vanguardia i l'Sport mantinguin les seves edicions digitals en català. Per això cal que hi entrem sovint!

La ciutat que sap on va -2-

Deu anys compartint problemes, compartint solucions

Els deu anys de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat que hem celebrat avui. Va ser pel 1997, després de Río 92 i Aalborg 94, que es va impulsar la creació de la xarxa que agrupava inicialment 118 ajuntaments. Amb la intenció de convertir-se en fòrum de debat dels temes mediambientals que afectaven els nostres pobles, viles i ciutats. Han estat deu anys ben productius en els que s’han impulsat iniciatives tan importants com les Agendes 21. Ara ja som 248 ajuntaments socis i s’ha teixit una atapeïda malla que relliga amb altres xarxes territorials. Osca, Navarra, Girona, Itàlia, País Basc, València, que avui ens han acompanyat a l’acte de celebració.

Una celebració que ha comptat, com a convidat d’honor, amb Jorge Wagensberg que, a la mateixa sala on Albert Einstein va pronunciar la seva conferència a Barcelona l’any 1923, ens ha parlat de “Complexitat versus incertesa”. Com sempre amè, lúcid i profund, Wagensberg ens ha explicat les seves reflexions sobre la complexitat dels sistemes, la incertesa de l’entorn, el progrés des del punt de vista de la biologia i el arguments estètics, ètics, econòmics i científics que justifiquen plenament la salvaguarda de les més humil de les espècies.

Un acte de celebració per a fer balanç dels deu anys, de la molta feina feta i dels problemes solucionats. Un acte també per marcar-se nous reptes i per renovar el compromís del món local amb la sostenibilitat.

Finançament, Guttmann i Audiència



Finançament aquest matí a l’esmorzar organitzat per la Tribuna Catalunya del Fòrum Europa. Intervenció del president de la Diputació sobre el paper dels governs intermedis. Passat, present i futur de la Diputació de Barcelona. Paper de les diputacions en el futur model d’ordenació territorial, competències municipals i finançament. La urgent necessitat de solucionar definitivament el greuge del finançament dels governs locals. Una reforma que ja no pot esperar més si no es vol posar en perill la prestació d’alguns dels serveis que actualment donen els ajuntaments.

Visita a l’Institut Gutmann. Visita de cortesia, signatura del llibre d’honor i sessió de treball. La Gutmann va guanyar uns dels premis sobre noves tecnologies i serveis a les persones que va convocar l’IMPEM. Era un projecte sobre la rehabilitació a distància de persones amb lesions cerebrals. Ara es vol desenvolupar el projecte a Mataró i calia parlar d’alguns detalls del projecte que s’ubicarà físicament a l’antic hospital de Sant Jaume i que serà portat a terme per professionals del Consorci Sanitari del Maresme.

Audiència pública aquest vespre per presentar i debatre els Pressupostos i el Pla d’Actuació Municipal de l’any 2009. Explicació dels documents i un bon nombre d’intervencions de ciutadans i ciutadanes. Aclariments, queixes, reivindicacions en un format que caldria revisar per a fer-lo més àgil i donar joc a més gent. Ara el pressupost i el PAM inicien el procés d’al·legacions –en el que es pot participar mitjançant la web municipal- per acabar amb l’aprovació definitiva just abans de Nadal.

Temps de castells: un magnífic pilar


El que han carregat els Castellers de Lleida aquest migdia a la plaça de Santa Maria. Escenari inhabitual de la diada dels Capgrossos després de l’error municipal, que com alcalde haig d’assumir, i que ha impedit l’actuació a la tradicional plaça de Santa Anna.

Tres colles a plaça amb objectius ben diferents. Capgrossos a tancar la temporada, en plaça pròpia, amb gent lesionada, i amb ganes de celebrar-ho sense patiments. Castells de vuit, el tres i el quatre, i un multitudinari nou de set per donar joc a molta canalla.

Els Castellers de Lleida a rematar una gran temporada. I ho han volgut fer a Mataró, a la diada dels Capgrossos amb qui mantenen una excel·lent relació. Tres i quatre de vuit, la torre de vuit folrada i un pilar de set que han pogut carregar. Es repeteix la història, però a l’inrevés, quan els Capgrossos van carregar el seu primer pilar de set precisament a la plaça de la Paeria. El silenci a la plaça de Santa Maria, mentre els de la camisa bordeus carregaven el pilar, és d’aquells que costa d’oblidar.

Sagals d’Osona amb l’objectiu del quatre de vuit, lent i tremoladís, que han aconseguit descarregar. Tres de set per sota i cinc de set per acabar una bona actuació dels de la Plana.

Temporada acabada pels Capgrossos, camisa a l’armari i a esperar la primavera.

Innova: la ciutat 2.0



Podeu seguir les novetats de la fira Innova 360º a la web, al bloc, al facebook, al twiter i al youtube.



La ciutat que sap on va -1-

Foto flirck "La ciutat que sap on va"


L’atapeït dia d’ahir encara em va deixar temps, un quart justet, per obrir l’acte de presentació de les ponències del 3r Congrés del PSC de Mataró: La ciutat que sap on va.

Vaig celebrar el títol. Perquè confio plenament en la ciutat i en els ciutadans i ciutadanes. Davant dels que parlen de ciutat grisa, adormida i fins i tot segrestada, mantinc integra la meva convicció sobre la capacitat d’aquesta ciutat, més enllà del govern i del propi partit, en superar els reptes que té al davant. Una ciutat viva dinàmica, desperta, inquieta i crítica que sap on va.

Però també confio en la capacitat del PSC de continuar connectant profundament amb els anhels i interessos dels mataronins i mataronines, amb aquells que jo sempre anomeno “la nostra gent”. No perquè siguin militants, simpatitzants o votants socialistes, sinó per que són la gent als que ens devem: les classes popular i mitja, la gent senzilla i treballadora, la gent que s’esforça per tirar endavant a casa, a la feina, a l’escola, la gent honesta. Aquesta són la nostra gent i pels que, amb errors i encerts, treballem.

El Congrés que ara es presenta ha de servir, lluny del “quítate tu, que me pongo yo” que practiquen d’altres, per discutir i debatre críticament les nostres propostes i les nostres actuacions, per renovar les idees i els discursos, però sobretot per reafirmar la nostra capacitat de connexió amb la gent, amb els que són com nosaltres. Aquesta és la nostra força i la nostra vocació.

La ponència marc que es presenta ha de tenir aquesta capacitat crítica, analítica i de propostes útils per la ciutadania. La podeu veure sencera en aquesta web i també la manera de presentar esmenes.

Confiança


Foto Vern Bueno

Si hagués de resumir el que ha estat el dia d’avui em decantaria sens dubte per la paraula confiança. I per partida triple.

Confiança en el treball que es pot fer des de les administracions públiques. Avui que hem col·locat la primera pedra del nou centre integral de revalorització dels residus del Maresme. Una confiança entre els ajuntaments que conformem el Consorci, entre el consorci i l’Agència de Residus de Catalunya, entre les administracions i el ciutadans. Una confiança mútua que ens ha de permetre solucionar el problema de la gestió dels residus a la nostra comarca. Una inversió de vuitanta milions d’euros aportats a fons perduts per la Generalitat de Catalunya.

Confiança en el treball que les empreses privades fan per mantenir l’ocupació i generar riquesa, Aquesta tarda s’ha inaugurat les noves instal·lacions de l’empresa Delmar, concessionari de Renault a Mataró. Unes modernes instal·lacions, mediambientalment pioneres, que donaran un bon servei a la ciutat. En un moment de crisi és significativa aquesta inversió que ens fan recuperar a tots la confiança en el nostre propi futur.

Confiança en la generositat i la voluntat de servei. La que han demostrat durant cent anys les Filles de la Caritat gestionant el menjador Sant Joaquim del camí Ral. Un centenari que avui hem celebrat amb la presència del Cardenal Martínez Sistac en una basílica de Santa Maria força plena. Cent anys de treball, adaptant-se als temps, amb bona col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament.

Si és que hi ha cases d’algú


Foto Quico Melero

Aquesta frase de la cançó “qualsevol nit pot sortir el sol” d’en Jaume Sisa, no va parar de donar-me voltes pel cap, ahir a la nit, durant l’acte de signatura del Pacte per la nova ciutadania. Segurament tenia molt a veure amb el que penso: ser emigrant no és condició, només és una circumstància que el temps soluciona.

Ja vaig dir, quan el debat al Ple, que amb el Pacte per la nova ciutadania els grups municipals de l’Ajuntament de Mataró havien demostrat generositat i intel·ligència. Generositat perquè en aquest pacte tothom ha hagut de renunciar a coses, algunes importants, per arribar al consens. Intel·ligència perquè tothom han entès que la gestió del fenomen de la immigració és segurament el tema de més calat social que tenim a l’agenda política.

Em va agradar i força el plantejament que en Jordi Sánchez, convidat a l’acte, va fer en la seva conferència. Realista, sabent de que parlava, suficient crític, però optimista. Lluny tant del catastrofisme populista com del “buenisme” ingenu que practiquen alguns. Coincidència en la necessitat de vincular drets i deures i en la necessitat del lideratge polític, però sobretot en la imprescindible condició del consens social per gestionar amb èxit un fenomen que va qualificar de transcendent.

Coincidència també en la necessitat d’un tronc cultural comú, construït amb l’aportació de tothom però fonamentat en els drets democràtics i en els valors del catalanisme. Em va agradar especialment la seva demanda de construir una èpica catalana sobre la immigració. La present i les passades.

Ara tenim el Pacte i el Pla d’Actuació. Que ningú es cridi a engany perquè, malgrat la importància de l’acord d’ahir, estem davant un fenomen que per la seva rapidesa i la seva complexitat és de difícil governació i d’una extrema fragilitat. Un fenomen en el que si fracassem, fracassem tots, fracassa el país. I això no ens ho podem permetre.

I have a Dream

De Granollers a Ourense o del dit i la Lluna


Termes d'Outariz (Ourense)

Un dia són vint-i-quatre hores que poden donar molt de si, i això és el que va passar ahir. Per començar obrint unes jornades de la Federació de Municipis a Mataró, per visitar les obres de la nova planta de residus de Granollers o volar fins a Vigo per acabar el dia a Ourense.

La jornada que la FMC va organitzar tenia com a objectiu posar en comú les bones pràctiques que en matèria de seguretat i civisme s’estan portant a terme en moltes ciutats catalanes. Com sempre el municipalisme per davant de lleis i reglaments i dedicats al treball quotidià de garantir la convivència a les nostres ciutats, viles i pobles.

Passar Parpers i cap a Granollers. Visita a les obres de la nova planta de tractament del Consorci de Tractament de Residus del Vallès Oriental. Una planta que ha de tractar la fracció orgànica dels residus municipals provinents de la recollida selectiva. Aquesta planta, que ha de començar a funcionar durant l’any vinent, donarà servei a les comarques del Vallès Oriental i del Maresme. En el model que l’Agència de Residus de Catalunya està impulsant, les dues comarques treballaran de forma complementària de manera que puguem tractar tots els residus del Vallès Oriental i del Maresme.

Les obres, en avançat procés de construcció, ja permeten veure clarament els digestors per la metanització i els túnels de fermentació que han de convertir la brossa en biogàs i en compost. Es tracta, a partir de l’acceptació de la realitat, de trobar solucions a un problema important que necessita respostes serioses i immediates i que ha d’evitar els talibans que només saben trobar un problema a cada solució. Aquesta setmana tindrem encara oportunitat de tornar sobre el tema.

El vol cap a Vigo és ràpid i tranquil, permet llegir, treballar i gaudir de les vistes d’un Pirineu curull de neu. De Vigo a Ourense, travessant els camps i els boscos verds de Galícia. A la capital de la guspira, VII Conferència Internacional de l’Associació de Parcs Tecnològics Espanyols. Important la nostra presència –s’atreviran també a discutir-la?- donat que s’accepta la nostra demanda de formar-ne part com a membres de ple dret. Formar-ne part ens situa en un selecte grup de parcs tecnològics, ens connecta de manera important amb altres experiències i facilita l’accés del parc i de les empreses que s’instal·lin a ajuts i programes. Contactes importants amb gent dels altres parcs i de l’administració de l’Estat. Mentre alguns entretinguts en mirar el dit. Amb lo bonica que és la Lluna.

Els accessos de l'autopista



Encara que ja va entrar en funcionament el divendres, no va ser fins ahir quan amb el conseller Nadal varem donat formalment per inaugurat els nous accessos de Mataró-Nord a l’autopista del Maresme.

Feia temps que hi anàvem al darrera. De fet la primera vegada que vaig anar a veure el conseller per parlar del tema ho vaig fer acompanyant l’alcalde Mas. Després han calgut moltes hores de discussió, de treball, de trucades, de visites, per arribar fins aquí. I és que no tothom veia la necessitat dels nous accessos.

Per nosaltres, però, era imprescindible. Completar el nus de Mata-Rocafonda havia de permetre dues coses importants. Per un costat facilitar la mobilitat dels polígons i dels barris de la zona est de la ciutat. Per un altre treure densitat al trànsit, obligat per la manca d’alternatives, a la sortida de Mataró-Oest. Ara ja no caldrà sortir a la plaça de França, fer tota l’avinguda dels Països Catalans per anar al polígon de Mata-Rocafonda per posar un exemple.

Sóc conscient que no s’han resolt tots els problemes de mobilitat, que encara ens queden unes quantes coses per solucionar. La complexitat de la mobilitat de la ciutat i de la comarca requereix el debat necessari, un debat però que cal sense apriorismes i amb rapidesa.

A la ràdio


Per si voleu escoltar l'entrevista que em varen fer al programa "El radiador" de ComRàdio.

Dos parcs



Aquests dies les obres realitzades a dos parcs de la ciutat són notícia. Per un costat les obres realitzades en el Parc del Nord i per un altre l’inici de la construcció del Parc de Rocafonda.

El Parc del Nord, al barri de Vista Alegre, és un espai seminatural en el que a partir de la vegetació original de pins i alguns garrofers, s’ha anat configurant un agradable espai verd en el que durant anys s’ha anat intervenint. Les actuacions han estat fonamentalment de consolidació i millora dels camins i de fixació dels talussos donat que es tracta d’un terreny força pendent. L’any passat es va inaugura el local social del barri i ara s’ha treballat en els talussos de la part baixa del parc. Aquest parc, molt desconegut per molta gent de Mataró, mereix una visita si més no per les esplèndides vistes sobre la ciutat.

El Parc de Rocafonda és una altra història i correspon al desig d’ordenar tot l’espai comprés entre la ronda Pintor Estrany i la riera de Sant Simó. En aquest espai s’ubiquen alguns dels equipaments del barri (CAP, camp de futbol, aparcaments, parvulari, pistes de petanca). Precisament l’actuació feta sobre la ronda va permetre eliminar la via ràpida i convertir aquest carrer en una rambla que connecta el barri amb els equipaments.
El nou parc, inclòs en les obres de la Llei de Barris, completarà el conjunt i només quedarà per construir el centre escolar de tres a divuit anys ens els terrenys que quedaran lliure quan s’enderroquin els antics tallers de la part alta del terreny. Les obres del parc també contemplen la millora del tram de la riera de Sant Simó i suposen un primer pas en el treball de recuperació d’aquests espais que volem deixin de ser el pati del darrera de la ciutat.

Temps de castells: estranya diada

Foto Xavier Saborido

La de Tots Sants a Vilafranca. Estranya pels resultats i estranya per les sensacions. La llenya, lletja i que ha acabat amb molts castellers a l'hospital, del quatre de nou net dels Castellers de Vilafranca els ha condicionat tota la jornada. Elevades expectatives que no s'han pogut acomplir i que ha deixat els de la camisa verda amb cara de circumstàncies. El castell presentava millors mides que en el del concurs, però just després de l'aleta ha caigut aparatosament. Dues llenyes més i una mica insòlites tractant-se de qui es tracta. Llenya al tres de nou folrat i a la torre de vuit folrada que almenys s'ha pogut carregar. Un solitari quatre de vuit amb l'agulla descarregat. Del pilar de vuit anunciat al pilar de cinc tirat. Una jornada per oblidar pels de Vilafranca.

Eufòrics els borinots. Una bonica torre de vuit folrada, un tres de nou folrat amb un peu excepcional, un quatre de vuit millorable, Un vano de cinc per acabar i sortir de la plaça més castellera més que satisfets, amb la mirada posada en la diada de Minyons i el cinc de vuit al cap.


Capgrossos contents, però ... Un cinc de vuit per treure nervis abans del quatre de nou folrat. Un bon castell, segur i solvent, que hem descarregat per primera vegada després de Santes. Ens feia falta aquest castell després dels dos peus desmuntats al concurs. El però?. La llenya, després de carregar-lo, del tres de nou folrat. Un castell que tenim i que ja ens ha caigut dues vegades aquesta temporada. Una bona actuació, just abans de la diada de la colla diumenge vinent. Però Capgrossos som Capgrossos!

El local dels Científics




Inauguració aquest vespre de castanyada del nou local de l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró. És tracta d’un espai, amb dues plantes, d’uns dos-cents quaranta metres quadrats, situat en els contraforts interns de la muralla del segle XVI. Va ser precisament durant el procés de rehabilitació de la muralla –amagada durant segles a l’interior de diverses construccions- que es va descobrir aquest espai que ara s’ha recuperat i acollirà la seu de la centenària entitat excursionista mataronina.

Aquest és el tercer local que conec dels Científics. Quan em vaig fer soci, pels anys setanta del segle passat, l’Agrupació era encara una secció del Cercle Catòlic i tenia les seves dependències a l’edifici d’aquesta entitat a la Riera. Després d’una traumàtica separació es va llogar la casa local d’en Josep Puig i Cadafalch al Carreró. Ara aquest espai de la muralla, en la cantonada entre la baixada de les Escaletes i el carrer del Pou d’Avall.

Un local que ha quedat magnífic, combinant els nous materials amb les restes de pedra i maó de l’antiga muralla. Un espai molt acollidor que ha de donar servei als associats de l’entitat i que s’ha finançat amb un contracte de lloguer entre l’Agrupació i PUMSA. Ha estat determinant, com en el cas de la seu dels Capgrossos de Mataró, el paper jugat per l’empresa municipal a l’hora de promoure i finançar aquest local. Tota una lliçó pels que, i que ahir varen brillar per la seva absència, acostumen a acusar-la de tots els mals del món.

Ahir, l’any que l’entitat compleix cent deu anys de vida, molts ens varem citar per la celebració dels cent vint-i-cinc aniversari. A tossuts poca gent ens guanya als dels Científics.

Més sobre el tren

Com que abans d'ahir va ser 28 d'octubre i celebràvem el 160 aniversari del tren les notícies ferroviàries sovintegen. Us faig arribar un vídeo d'en Jaume Subirà i un article d'en Manuel Cuyàs a El Punt.

Cementiris



Com que s’acosta Tots Sants i es repetirà el ritual de la visita als difunts, aquest matí ha tocat visita als cementiris de la ciutat. Cal que tot estigui a punt i en condicions per poder atendre els milers de ciutadans que s’acostaran als cementiris dels Caputxins i de les Valls.

Al cementiri dels Caputxins continuen les obres de rehabilitació de les barres de nínxols que, seguint el pla de l’any 2007, s’estan executant. Al cementiri de les Valls ja s’ha acabat la construcció de les 32 tombes a terra, amb mòduls triples que representen 96 sepultures. També estan molt avançades les obres de construcció del nou edifici de serveis administratius i dels dos forns que s’espera entrin en funcionament en pocs mesos. Un edifici modern, de pissarra i acer corten, molt ben integrat en el paisatge, amb aparcament suficient, que completarà els serveis funeraris que l’empresa Cementiris Metropolitans ja presta a la ciutat.

Y ésto ¿para donde va?




Aquest és el títol de l'obra que en Duvan ha volgut regalar a l'Ajuntament de Mataró i que durant uns mesos penjarà a les parets del despatx d'alcaldia.

Sí se puede

Ciutat ferroviària



Demà, 28 d’octubre, es commemora el 160 aniversari del tren d’en Biada. Amb aquest nom va ser conegut el ferrocarril que l’any 1848 va començar a funcionar entre Barcelona i Mataró i que va impulsar en Miquel Biada. Aquest ferrocarril va ser el primer de la península ibèrica avançant-se alguns anys al de Madrid-Aranjuez.

Tradicionalment la celebració es limitava a l’ofrena floral al monument que, davant l’estació, es va erigir en memòria de Miquel Biada. Des de fa quatre anys hem volgut ressaltar la commemoració amb l’organització d’una Fira ferroviària i altres actes. Per això, per parlar del futur del ferrocarril, aquest any hem convidat en Jordi Julià, enginyer, i una de les persones que més hi entén d’infraestructures de mobilitat del nostre país. Julià, en una sala de can Palauet plena, va poder explicar el model de desenvolupament futur de la xarxa ferroviària catalana. El tren orbital i la línia de Barcelona van centrar l’explicació i l’interès del públic. El debat, amb nombroses preguntes, va permetre ampliar alguns dels conceptes explicats i aclarir alguns dubtes.

El que va quedar prou clar va ser la necessitat de construir noves infraestructures ferroviàries, de millorar les existents i de fer una aposta decidida per aquest mitjà de transport. Per Mataró, com ara fa cent seixanta anys, el ferrocarril ha de ser un nou element de progrés. En una ciutat que vol continuar sent ferroviària.

Temps de castells: quatre de vuit amb l'agulla

Foto flickr Capgrossos

L’agenda institucional em torna (i van?) a deixar sense castells. Hi havia ganes de tirar castells importants aquest matí a Girona. Tornar amb el tres de nou, el cinc de vuit i recuperar el quatre de vuit amb l’agulla i el pilar de sis. Al final la feina a mitges i la imatge poc usual dels Capgrossos fent llenya amb el quatre de vuit amb l’agulla que s’ha carregat però no s’ha pogut descarregar. Tres de nou, cinc de vuit i dos pilars de cinc han completat l'actuació dels mataronins. Tots Sants a Vilafranca i la diada de la colla a Mataró per acabar una temporada de transició. El pilar de sis i potser alguna cosa més poden estar al nostre abast.

El rànquing que s’anima amb uns Minyons que pugen i tenen la Vella a pocs punts, una Joves capaç de fer coses pròpies de la Joves i Vilafranca jugant en una altra lliga. Capgrossos en cinquena posició i pel darrera els mateixos de l’any passat, amb uns Castellers de Sants que també empaiten a la Jove de Tarragona. Unes poques jornades per acabar de decidir la classificació i guardar la camisa a l’armari.

Matí d’inauguracions



Si el diumenge passat va ser d’exposicions aquest ha estat d’inauguracions. Ja he escrit altres vegades que hi ha moments que la feina de mesos fructifica i dona pas a les inauguracions acumulades. És el que ha passat avui als barris de Rocafonda i El Palau.

Primer inauguració de l’Oficina de la Llei de Barris. La llei que el president Maragall ens va explicar en la seva primera visita a Rocafonda quan encara només era candidat. Una llei que va ser rebutjada per la majoria de dretes nacionalistes –catalana i espanyola- que aleshores governava el país. Personalment vaig fer gestions amb algun destacat polític mataroní per a que el PP donés suport a la llei. Fou debades i la llei va haver d’esperar el govern tripartit catalanista i d’esquerres per a ser aprovada al Parlament. En la quarta edició, Cerdanyola ho havia estat en la segona, va ser concedida al projecte de Rocafonda-El Palau-Escorxador. Ara obrim l’oficina que ha d’impulsar i coordinar tot l’ambiciós programa que tenim per aquests barris.

Després inauguració formal de la gespa del camp de futbol de Rocafonda. Una instal·lació que dona servei als jugadors i jugadores de futbol del club del barri i que representa millor que ningú la diversitat del propi barri. El camp ha quedat magnífic i quan el parc de Rocafonda, que es comença a construir d’aquí pocs dies, estigui acabat tindrà un entorn agradable i ben urbanitzat.

Una mica més tard inauguració de l’aparcament del Parc del Palau. Dues plantes subterrànies amb quasi dues-centes places d’aparcament que donaran un bon servei a aquest barri que fins ara no disposava de cap aparcament públic. Les obres de l’aparcament han obligat a reurbanitzar de nou el Parc del Palau, i s’ha aprofitat per un disseny més funcional.

Tres inauguracions amb un denominador comú: el treball decidit per millorar les condicions de vida dels barris de la ciutat.

Instants de dissabte


Foto crossa

La tarda té aquella calma somorta de la tardor. El passeig pels carrers de l’Eixample em porta fins la plaça de Les Tereses. La calma deixa pas al brogit de la canalla que hi juga i dels pares i mares que hi vigilen mentre la fan petar. Pel carrer de Santa Teresa hi circula una riuada de gent que va i ve de la Rambla i ja es sent la música de la cobla de sardanes. A la plaça de Santa Anna sembla que ja no hi cap ningú. Els sardanistes ballen, a les terrasses plenes la gent beu i xerra, les parades de la Fira ferroviària bullen de gent que curioseja i compra. La canalla fa cua per pujar al tramvia que els d’Argentona han muntat en plena Rambla. La màquina Kraus, imponent, atreu l’atenció de molta gent que pregunta per l’origen de la locomotora. A l’estand de MataróRàdio alguns experts fan tertúlia entorn el ferrocarril.

Gent que entra i surt de la sala d’exposicions de la Caixa Laietana. Al primer pis l’exposició que els de can Tonet i Suñol ens han portat, des de la Garrotxa, per mostrar-nos mil objectes relacionats amb Tintín, el personatge d’Hergè que aquests dies aplega a Mataró als tintinaires catalans. En Quim Martorell ha estat l’ànima d’aquesta quarta trobada.

Pel carrer de Barcelona costa de passar. La gent passeja, mira aparadors, entra a les botigues, fa la paradeta per fer-la petar amb amics i coneguts. A la Peixateria les terrasses plenes.

El rellotge avança cap a les nou, la gent comença a desfilar que cal anar a sopar i avui juga el Barça. Uns quants, els suficients per omplir l’església, fem cap a Sant Josep. Hi canta el cor infantil de “La Unió” de Granollers amb motiu del desè aniversari de la coral La Nota. De fet és el primer acte d’aquest aniversari i certament els hi costarà repetir un concert de la qualitat i intensitat que ens ha ofert avui els nens i nenes de la capital vallesana. Però queda tot un any i el programa promet.

Quan acaba el concert, amb el públic dempeus i entregat, pel carrer no hi circulen ni quatre gats i el Barça ja guanya de cinc a zero.

Pensant en el Facebook


Foto Guillermo de la Madrid

"En el Café Roma, en una esquina del barrio (porteño) de La Boca, hay un teatro de marionetas autómatas. Los muñecos toman café eternamente, mientras, en un espejo que hay tras la barra, se ve a los clientes reales del Roma desayunando, charlando, leyendo el diario, como dobles (biológicos) de los auténticos habitantes del local (mecánicos).

La simultaneidad es lo inquietante.

La duplicación: la vida y la página, en paralelo, realidades complementarias."

Del llibre “La piel de La Boca” d’en Jordi Carrión

Ciutat de comerç

Foto Francesc Iglesias

El comerç ha estat històricament un del motors econòmics de Mataró i la seva importància no ha parat de créixer en les darreres dècades. A mesura que s’accentuava el caràcter terciari de l’economia mataronina creixia el caràcter comercial de la ciutat, amb un comerç més divers, de més qualitat i de més abast territorial, convertint Mataró en una ciutat comercial de referència pel Maresme i per les comarques veïnes.

El camí recorregut ha estat llarg i a voltes difícil, però el model comercial de la ciutat està plenament consolidat i a punt per a convertir els nous reptes en noves oportunitats. Si guanyem massa crítica, en forma de nous equipaments comercials, guanyarem centralitat territorial i capitalitat comercial. Dos fets que lluny d’espantar-nos ens esperona a treballar intensament per posicionar-nos millor com a ciutat comercial.

Un treball que cal fer, com aquests darrers anys, de bracet amb les entitats comercials de la ciutat i especialment, per la seva tradició i implantació, amb la Unió de Botiguers de Mataró. Una entitat que ara celebra el seu 30è aniversari i que ha esdevingut referent pels comerciants de la ciutat i interlocutor solvent amb les administracions públiques. Des de les lògiques discrepàncies fins els acords estratègics, però amb el diàleg i la col·laboració lleial en l’impuls de les polítiques que el comerç de la ciutat necessita i demanda.

Trenta anys és un temps suficient per poder analitzar amb bona perspectiva la trajectòria recorreguda, conèixer amb exactitud la situació real i tenir idees i projectes que garanteixin i reforcin el caràcter de Mataró com a ciutat de comerç.

Felicitacions pels trenta anys, gràcies pel treball realitzat i el convenciment que tenim davant, malgrat les conjuntures, un futur magnífic pel comerç i per la ciutat de Mataró.


Text del meu escrit al butlletí que la Unió de Botiguers de Mataró ha editat amb motiu del 30 aniversari de l'entitat.

Torna el Tour?




Molts anys després els mataronins tornarem a veure passar el Tour pels carrers de la ciutat?. Encara que feia dies que es sabia que el Tour de France del 2009 tindria una arribada i sortida d’etapes de Barcelona, procedents de Girona, no sabíem si passarien pel Vallès o pel Maresme. Avui a TV3 han explicat el recorregut i han explicat que la cursa ciclista francesa, la més important de llarg del calendari, passarà per la nostra comarca i per Mataró.

Sempre hem sentit explicar quan el Tour va passar per Mataró fa molts anys. Al local de l’Associació de Veïns de l’Havana hi ha una foto dels ciclistes pedalant pel camí Ral quan encara hi passava la N-II. Molt ha plogut des de aleshores i poques coses són com eren. Potser només queda l’èpica dels ciclistes. I encara quan no està esquitxada per les històries de dopatge.

De totes maneres pot ser una gran ocasió de veure la “multicolor serp” de ben a prop i animar, esperem, a l’Edu Gonzalo.

Torna Sant Simó




Com cada any, just abans de Tots Sants, torna la festa de Sant Simó a la seva ermita marinera. Pels que no coneguin l’ermita cal explicar que és una petita església, situada a llevant de la ciutat, just on acaba la ciutat i comencen els camps de les Cinc Sènies. Per això l’ermita ha compartit feligresos entre mariners i pagesos. Ens ho recorden molt bé els seus gegants: en Paler i la Maria de Mata. L’ermita de Sant Simó és coneguda per haver exposat durant molts anys l’anomenada Coca de Mataró, una reproducció d’una embarcació del segle XV que passa per ser la miniatura naval més antiga d’Europa. A manca de l’original, propietat d’un museu holandès, es pot veure una fidedigna reproducció.

El vint-i-vuit d’octubre, el mateix dia que els mataronins celebrem l’arribada del primer tren peninsular, l’ermita acull les parades de “sabres, el típic pastís que s’elabora especialment per la diada i que els pastissers de Mataró venen a la porta de l’ermita. Encara que el dia vint-i-vuit sigui el dia fort, el cap de setmana més proper ja s’omple d’activitats festives: concerts barrocs (en un dels espais de millor acústica de la ciutat), cercaviles, tómboles, sardanes, actes religiosos, recitals, havaneres, danses populars, animació per la canalla, ..., que apleguen molts mataronins i mataronines en la darrera festa del cicle festiu de la ciutat. Un cicle que comença a la primavera amb Sant Jordi i acaba, a la tardor, per Sant Simó. Amb el punt i apart de Les Santes.

Catalunya en xarxa



Catalunya en xarxa

Divendres a Manresa, abans de la inauguració de la fira Ecoviure, es va fer la signatura de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes de cinc municipis del Bages. Els alcaldes d'Aguilar de Segarra, Castellnou de Bages, Manresa, Navàs i Sant Martí Sesgueioles han estat els primers representants en formalitzar l’adhesió a la proposta de la Comissió d’Energia i Transports de la Unió Europea i que a la província de Barcelona promou la Diputació. Més d'una quarentena de municipis ja s'han adherit a aquesta iniciativa.
El Pacte d’alcaldes pretén el compromís de les ciutats europees en la lluita i mitigació del canvi climàtic. L’objectiu es aconseguir en les nostres ciutats la reducció del 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la reducció del 20% del consum energètic i l’ús d’un 20% d’energies renovables.

Ha estat de forma voluntària que s’ha triat la ciutat de Manresa per a fer aquesta primera signatura d’adhesió al Pacte d’alcaldes. Es volia visualitzar el compromís del territori en xarxa per la sostenibilitat. Precisament a les comarques on sovint no arriba l’atenció mediàtica i es té la sensació de comptar poc a l’hora de prendre decisions importants. En aquest tema són moltes les iniciatives que des dels pobles petits i les ciutats mitjanes s’estan impulsant amb èxit i que són un bon referent pel conjunt del país.

Matí d’exposicions


Foto Ciudad de la pintura

El dia, tapat i fresquet, acompanyava per la passejada tranquil·la per uns carrers de diumenge gairebé deserts. El passeig em porta a veure algunes exposicions que tenia pendents.

Primer a la Presó per veure l’exposició d’aquarel·les d’en Jaume Arenas. Aquest any es compleix el 25è aniversari de la seva mort i l’Associació Sant Lluc per l’Art i l’Associació Amics de ca l’Arenas han volgut organitzar aquesta exposició del que fou un gran mestre de l’aquarel·la a partir dels fons dipositats a la casa Arenas. Els de la Sant Lluc celebren el patró i a la conversa interessant hi afegeixen unes galetes i un gotet de vi bo.

Per la Riera i el carrer d’Argentona fins la casa Arenas. Hi exposa en Josep Maria Codina: “El viatge interior segueix. Buscant una mirada cada cop més oberta, cada cop més despullada, cada cop més despresa. Buscant obstinadament l’essència”. És el que escriu la Teresa Claveguera en el programa de mà. Al menjador de la casa, acollidor com sempre, l’interessant Quadern d’en Jaume Arenas. Un recull d’obres de petit format que els artistes de Mataró varen regalar a en Jaume l’any 1977 quan va emmalaltir. Al primer pis una exposició d’objectes i quadres dels fons del Museu de Mataró. Retrobo el quadre "Tendresses" de Rafael Estrany que durant molts anys va estar al despatx de l’alcalde i que vaig canviar per donar pas a nous artistes. Primer fou la Marta Duran, a qui he saludat a la Presó, després en Xavier Ubach i ara en Marc Prat. Fins que l’original de la nadala d’aquest any ocupi el seu lloc.

Per llegir


L'extens article que sobre en Paul Krugman es pot llegir a El País.com. Tota una lliçó d'economia.

Temps de castells: felicitats borinots!


Pel tres de nou amb folre que heu descarregat aquest matí!

De les eleccions americanes




Ens ha parlat l’Antoni Gutíerrez-Rubí en el 5è Congrés del PSC de El Maresme. La potència expositiva ens ha tingut durant tres quarts d’hora totalment enganxats al seu discurs. Un discurs trufat de vídeos i webs, des del ja mític “Yes we can” fins les divertides enquestes de les tasses de cafè, les xancletes o les carotes del Halloween.

U.S.A és U.S.A. però la val pena que es belluga en aquestes eleccions.


+ Útils x El Maresme


Més útils pel Maresme, escrit amb el llenguatge críptic del missatges de mòbil, però un bon lema pel 5è Congrés del PSC del Maresme.

Més útils, perquè un partit amb voluntat de govern i amb unes enormes, per voluntat popular, responsabilitats de governar. Mai els socialistes del Maresme havien tingut tanta capacitat de govern. En els ajuntaments, en la diputació, en el parlament, en el congrés. I això comporta una enorme responsabilitat. La de no defraudar els ciutadans i ciutadanes que ens han atorgat tota aquesta capacitat i sobretot la de ser útils als ciutadans i ciutadanes. Amb voluntat de canviar les coses, de millorar-les, d’ajudar a resoldre els problemes que afecten la ciutadania.

I més útils pel Maresme. En un moment molt important per la comarca, en el que ens juguem una bona part del nostre futur immediat. Els canvis socials i econòmics, l’encaix territorial, la cohesió de la comarca, demanen idees clares i la presa de decisions valentes.

Expansión i Sala i Martin



Presentació del diari Expansión, que dedica un especial al Maresme, aquesta tarda a l’Ateneu de Caixa Laietana. L’acte s’emmarcava en la Primera Jornada de l’Empresariat del Maresme que ha organitzat la FAGEM. Una sala atapeïda bàsicament per escoltar en Xavier Sala i Martin. Entretinguda xerrada de l’economista de Cabrera, vestit amb una de les seves característiques americanes, que ha divertit el públic amb les seves facècies i ens ha il·lustrat amb les seves conegudes teories liberals.

Coincidim amb els altres ponents en la necessitat de fugir del catastrofisme a l’hora d’analitzar el moment econòmic actual. Sense, però, no deixar de reconèixer la difícil situació i els problemes que està provocant. Una situació que cal afrontar amb moderat optimisme. Per responsabilitat -sinó el millor és anar-se’n a casa- i per confiança en les nostres pròpies possibilitats. Som una ciutat, i una comarca, de gent emprenedora i amb capacitat de treball.

Ens cal acabar de definir el model territorial, entendre Barcelona com a oportunitat i no com amenaça. Disposar de les infraestructures necessàries i no per que la gent pugui anar més ràpid a treballar a Barcelona, sinó precisament per a que la gent no hagi d’anar a treballar a Barcelona. Això vol dir que les nostres empreses siguin competitives i siguem un territori atractiu per noves empreses. Disposar d’un model econòmic fonamentat en la diversitat de les empreses i en la innovació com a valor afegit. La innovació en tots en sectors econòmics.

I ens cal millorar la formació, i d’aquí l’aposta Tecnocampus. Un espai de relació intensa entre universitat, centres tecnològics i empreses. L’aposta més important que hem fet en els darrers anys per l’economia de la ciutat i de la comarca. Amb esforç i treball ens en sortirem. Com sempre.

Companys, el polític




Actes, aquesta tarda, de commemoració del 68è aniversari de la mort del president Companys. D’aquests actes en parla la Teresa Màrquez a la contra de El Punt d’avui.

A les set ofrena floral al monument a Companys a l’avinguda del seu nom. Acostuma a ser un acte sobri, amb ofrenes dels partits polítics (amb algunes absències significatives) i d’entitats, algunes peces musicals, l’ofrena institucional i Els Segadors.

A les vuit, al Saló de Plens de l’Ajuntament, acte acadèmic a càrrec del doctor Agustí Alcoberro. Magistral lliçó de quasi una hora, amb un públic atent, que ha desgranat la biografia de Lluís Companys.

Tanco l’acte amb una petita reflexió sobre l’actualitat que afecta la figura de Companys. Reclamo tres coses: la reivindicació política, la rehabilitació personal i el procés de recuperació de la memòria històrica. Reivindicació del personatge complex: president, polític, home de partit, laboralista, sindicalista; contra la lectura simplista que últimament s’està fent de Companys. Rehabilitació personal que passa per l’anulació del consell de guerra, celebrat per un tribunal no legítim i sense cap garantia jurídica, i que per fi el govern de la Generalitat (no sé que pensaran els de la casa gran i la porta petita) està liderant com assumpte propi. Recuperació de la memòria històrica per poder passar pàgina, sense cap ànim de revenja però sabent el que va passar i amb els morts enterrats decentment.

De les xarxes socials




Avui, a El Periòdico, es publica un interessant article sobre Facebook, la xarxa social que s’està consolidant com un gran fenomen social. El seu fundador, Mark Zuckerberg, explica el present i els plans de futur de la xarxa que, només a Espanya, ja té 1’4 milions d’usuaris actius: “No tenim plans per sortir en borsa almenys immediatament. I no és per la crisi, ja ho teníem previst abans”. Clar que després de cobrar els 200 milions de dòlars que Microsoft va pagar per el 1’6% de l’empresa, i amb només vint-i-quatre anys, segur que pot esperar temps millors.

Pel maig em van oferir entrar-hi en la xarxa i per curiositat vaig accedir-hi. En aquests pocs mesos he teixit una petita xarxa amb més de cinc cents amics i actualitzo –per això la BlakBerry és molt pràctica- vàries vegades al dia. El millor però és haver retrobat gent que feia temps havia perdut de vista. Noves formes de relacionar-se en un mon cada vegada més complex.

De la ciència i la bellesa



“El científic no estudia la natura perquè és útil, sinó perquè el captiva, i el captiva perquè és bella. Si la natura no fos bonica, no valdria la pena conèixer-la. Per descomptat, no em refereixo aquí a la bellesa que estimula els sentits, la de les qualitats i les aparences; no és que la menyspreï, en absolut, sinó que aquesta bellesa no té res a fer amb la ciència. Em refereixo a la bellesa més profunda, la que prové de l’ordre harmoniós de les parts i que pot captar una intel·ligència pura”.

Jules Henri Poincaré (publicat a l’Agenda Escolar Europea del medi ambient i el desenvolupament)

Tarda de teatre





De teatre amateur. Al Monumental, la Coordinadora de Teatre Amateur del Maresme i el Col•lectiu de Teatre EPMA de Mataró, organitzen la Primera Trobada de Grups Amateurs de Teatre de la comarca. Preciós espectacle de Dansa del Ventre a càrrec de la companyia de Alba Hayal. La gent d’EPMA hiperactius, combinant la seva passió pel teatre amb les accions solidàries.

Un teatre amateur capaç de produir espectacle com “L’habitació del nen” que en Pere Vàzquez dirigeix a la Sala Cabañes. Va tenir l’amabilitat d’invitar-me a la primera sessió dissabte de la setmana passada i en vaig sortir francament satisfet. Un muntatge que atrapa a l’espectador, confinat en el petit espai de dalt l’escenari, i un bon treball dels actors.

Una bona mostra de la vitalitat del teatre amateur al Maresme i a Catalunya. Tot un fenomen social que la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya es dedica a cuidar i potenciar.

Un home de fermes conviccions



Ningú pot dubtar de les fermes conviccions d’en Mariano Rajoy. Llàstima que els micros tenen el vici de reproduir el que es diu, sempre, quan estan connectats.